Escarabat
Tenebrio molitor, denominat comunament cuc de la farina, és conegut sobretot per la seua forma larvaria, és una espècie de coleòpter de la família Tenebrionidae.
Descripció
Les larves medixen al voltant de 2,5 cm, o inclús més, mentres que els adults no solen aplegar als 2 cm de llarc. En llibertat els cucs de la farina es troben entre pedres i troncs, es consideren una plaga per a les produccions de gra. Com descomponedors es poden alimentar d'insectes morts o heces, a banda de plantes, llavors i fulls caiguts.
Cicle biològic
Com tots els coleòpters és un insecte holometábolo (metamorfosis completa) seguix un cicle de quatre fases diferents durant la seua vida: ou, larva, bua i imago.
Larves
La larva, el cuc de la farina pròpiament dit, és comunament utilisada com a aliment viu per a mascotes exòtiques insectívores com reptiles i aus. També s'usa en freqüència com a esc de peixca. Normalment es venen en tendes de mascotes en un recipient ple de salvat. Tenen un gran component lipídico degut a que necessiten reserves energètiques durant la metamorfosis, aixina que el seu abús en la dieta pot ocasionar desequilibris en el metabolisme. Esta larva és també comestible per al ser humà, per la seua alta cantitat de proteïnas.[1] No obstant, es discutix lo apropiat o no per a la salut humana per la gran cantitat de toxines que s'ingerixen en consumir-els, degut a que es menja l'insecte sancer, inclosos el seu sistema digestiu i excretor. Els criadors professionals incorporen a l'alimentació hormonas jovenils per a mantindre al cuc de la farina el major temps possible en estadi larvario i que alcance un tamany de més de 2 cm. Estos cucs de tamany anormalment gran són habitualment venuts com a escs de peixca. A les larves els agrada l'obscuritat i estar subjectes a algun objecte. Experimenten fins a quinze mudes, fins que el seu exoesquelet no és lo suficientment ampli per a contindre les seues vísceres. Despuix de la seua última muda es enrosca per a formar la bua. La fase larvaria dura aproximadament dos mesos. La bua és blanca en un principi i s'anirà tornant més marró conforme vaja madurant. L'estat pupal pot variar de sis a trenta dies, depenent de la temperatura ambiente. També cal agregar que en ser la farina convertida en pa o un atre aliment derivat de la farina, la larva és eliminada, encara que en algunes variants suramericanes la larva és capaç de sobreviure al procés de cocció a altes temperatures. Les larves són capaces de degradar poliestireno.[2]
Adults
Presenten reproducció sexual en sexes diferenciats, encara que a simple vista resulta difícil diferenciar a mascles i femelles. Té les ales anteriors (élitro) endurides i no poden volar. En la cria particular no es recomana usar-els com a aliment per la seua durea. En eixir de la bua els adults són de color blanquecino. Conforme passe el temps van adquirint un to marró. En una semana ya adquirixen el color negre-marró propi de l'adult i són sexualment madurs. Els mascles comencen a perseguir a les femelles fins que estes es paren. El mascle monta a la femella, enrollando la seua coa baix el seu cos i introduint-la en la femella a modo de pene. Acte seguit el mascle eyacula un paquet de semen cap als oviductes de la femella. Dies despuix de la còpula la femella deposita de setanta a cent setanta ous que eclosionan abans dels dèu dies. Els adults necessiten traure aigua dels aliments que ingerixen, podent viure d'esta forma durant molt temps i la seua alimentació està basada en frutes i verdures, i inclús carn.
Entomologia aplicada
Danys
És una de les espècies responsables de transmetre a l'home i a atres animals el paràsit Hymenolepis nana, les larves del qual alberga. L'home pot infectar-se quan ingerix pa mal cuit en estos coleòpters, els quals contaminen generalment la farina.cita requerida
Possibles usos i com a menjar
Se sap que pot consumir plàstics i s'està estudiant este procés.[3]
Per un atre costat, la Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA) ha avalat al cuc de la farina com el primer cuc comestible com 'snack' o ingredient.[4]
Referències
- ↑ “Determination of vitamin B12 in four edible insect species by immunoaffinity and ultra-high performance liquid chromatography” (2018). Food Chemistry 281: 124–129. doi:. PMID 30658738.
- ↑ (anglés) Plastic-eating worms may offer solution to mounting waste, Stanford researchers discover. [1] archivat en Wayback Machine. Standford. 29 de setembre de 2015.
- ↑ «Plastic-eating worms may offer solution to mounting waste, Stanford researchers discover». Stanford News Service. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2021. Consultat el 2016-03-24.
- ↑ Europa avala al primer cuc comestible com 'snack' o ingredient
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tenebrio molitor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.