Tenebrionidae
Els tenebriónidos (Tenebrionidae) són una de les grans famílies de coleòpters en unes 20.000 espècies descrites.[1] El seu tamany oscila entre 1 i 80 mm;[2] són predominentemente de coloració obscures, d'a on deriva el seu nom. Són bàsicament detritívoros i són especialment diversos en ambients esteparios i desérticos.
Característiques
[editar | editar còdic]La majoria de les espècies són de color negre o marró, pero no falten les coloració vistoses. Les antenes tenen normalment 11 segments i són relativament curtes. Té cinc artejos en els tarsos anteriors i mijos, i quatre en els posteriors (fòrmula tarsal 5-5-4, rarament 4-4-4);[3] les antenes s'inserten baix un eixint lateral de la front. L'abdomen té 5 esternitos visibles, els tres primers units i immòvils.[3] Els élitros presenten usualment costelles llongitudinals. Moltes espècies posseïxen glándulas defensives en l'abdomen que produïxen secrecions repugnatorias de caràcter defensiu. Les larves són cilíndriques i estan ben esclerotizades.
.jpg){kind=link}
Biologia i ecologia
[editar | editar còdic]Els tenebriónidos són principalment detritívoros i viuen majoritàriament en el sol. Alguns Alleculinae són florícolas i s'alimenten de polen. Existixen diversos gèneros mirmecófilos (viuen en relació en formigues), com Oochrotus, Stenosis, Dichillus, etc.[4] Diverses espècies dels gèneros Elenephorus, Akis i Blaps mostren tendències sinantrópicas (són freqüents en llocs habitats). Diverses espècies viuen baix corfes d'arbres i unes atres estan estretament relacionades en fongos. Vàries espècies dels gèneros Tenebrio, Palorus, Gnathocerus, Tribolium, Alphitophagus, Clitobius, etc., són cosmopolites i constituïxen greus plagues per als productes amiláceos almagasenats (farina, arròs) o cultius. Els tenebriónidos són enormement diversos en hàbitats esteparios i desérticos, sent els insectes més característics de dits ambients. Estan perfectament adaptats a la falta d'aigua; posseïxen una cutícula molt grossa i durant el dia es refugien baix pedres o s'enterren en l'arena per a evitar la dessecació; són un esclavó clau en la cadena trófica d'estos ecosistemas, ya que són la base de l'alimentació de numerosos reptils i aus. Es troben distribuïts per tot lo món, llevat en les regions polars; la majoria són mals voladores i molts tenen les ales reduïdes o atrofiades, per lo que la seua capacitat de dispersió és llimitada; això ha propiciat la proliferació de numerosos endemismes en àrees de distribució molt restringides llimitades a hàbitats concrets. Les larves d'algunes espècies s'usen per a alimentar a animalitos domèstics o per a estudis de laboratori.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zahradník, J., 1990. Guia dels Coleòpters d'Espanya i d'Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X
- ↑ tenebrionidae. net/ Tenebrionidae. net
- ↑ 3,0 3,1 Bastidas, Rodolfo i Zavala, Yanet. 1995. Principis d'Entomologia Agrícola. Edicions Sol de Fanc. ISBN 980-245-006-5
- ↑ Viñolas, A. & Cartagena, M. C., 2005. Fauna de Tenebrionidae de la Península Ibèrica i Balears. Argania editio, Barcelona, 428 pp. ISBN 84-934400-0-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tenebrionidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.