Sinantropía

Archiu:Pigeons and tourists.jpg

Les colomes s'entremesclen en els turistes en Venècia.

El terme sinantropía s'utilisa en biologia per a designar la capacitat d'algunes espècies de flora i fauna que habiten en ecosistemes urbans o antropizados, adaptant-se a les condicions ambientals creades o modificades com a resultat de l'activitat humana. Pot aplicar-se tant a insectes, com a mamífers, reptils, aus o atres animals o plantes. No es considera sinantropía l'associació entre l'espècie humana i els animals domèstics com el gos.

Classificació

Es classifiquen les espècies en vàries categories, en relació en el seu grau de sinantropía:

• Eusinantrópicas. Són aquelles espècies que estan relacionades en àrees urbanes en les que existix gran número de vivendes.
• Hemisinantrópicas. Són aquelles espècies que viuen pròximes a àrees rurals o suburbanes en les que existixen vivendes disperses.
• Anisantrópicas. Es designa en este nom aquelles espècies que viuen en àrees naturals a on no existixen assentaments humans.

Eixemples

• Moscas. Algunes espècies de mosques de la família Muscidae (mosques domèstiques), viuen en estret contacte en els sers humans, puix el seu cicle vital es desenrolla sobre materials generats per l'activitat humana, com a fem o atres rebujos orgànics.

• El cheu comú (Passer domesticus) és una espècie d'au paseriforme de la família Passeridae que està adaptada a l'hàbitat urbà i acostuma a viure prop dels humans.
• Coloma domèstica (Columba livia). Esta espècie s'ha adaptat al mig urbà, aplegant a considerar-se una plaga en algunes ciutats.
• Rates. Rattus rattus i Rattus norvegicus són les dos espècies de rates que acostumen a viure prop de les cases. Mentres la primera preferix habitar en les parts altes de les vivendes, els graners i les buhardilla, la segona preferix els subsol dels edificis, aigüeres i sòtols.
• Blattodea (panderoles). Al voltant de 20 espècies de les 4500 descrites en este orde, preferixen viure en les vivendes humanes i les seues proximitats.