L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Art prehistòric

Plantilla:Presentació Art En l'història de l'art, s'anomena art prehistòric tot l'art produït en la prehistòria, abans dels primers textos escrits. L'art prehistòric és un fenomen artístic d'abast geogràfic global i d'una immensa amplitut temporal.[1] És per això que mentre algunes civilisacions frueixen de l'escriptura d'atres de contemporànies no. Per atra banda cal valorar què entenem com objecte artístic; mentre cal no menystenir els objectes en un valor tècnic, és a dir adequats per a la funció que s'han produït, fets en art cal apreciar d'atres que a més a més poden disposar de valors estètics com la bellesa.[2]

Una part majoritària dels artistes prehistòrics de les coves eren dones.[3]

Introducció a l'art prehistòric

Espai, lloc i temps

A història de l'art es defineix com a art prehistòric les referències gràfiques o esquemàtiques (pintures, etc) sobre mur, parets, roques o atres, així com escultures fetes en ossos o atres matèries, que s'han realisat en el marc de societat pre-tècniques i no literàries. Han estat realisades per éssers humans, d'espècies diferents, tant Homo sapiens com Home de Neandertal. Es localisen a tot el planeta Terra i tenen constants tècniques, temàtiques, d'ubicació i variants produïdes per tradicions compartides entre grups veïns o en períodes limitats de temps. Abracen el període del Paleolític.

Estudis sobre art prehistòric

Els estudis sobre l'art prehistòric apelen diverses disciplines:

  • l'arqueologia, analisa la forma de les restes materials del passat,
  • l'antropologia cultural, ajuda a entendre les cultures i mentalitats anteriors mijançant l'anàlisi dels estris
  • la història, ajuda a contextualisar les troballes i el seu anàlisi

Es conserva poca cosa respecte de l'art prehistòric: només gravats, pintures i escultures que han resistit al passage del temps i que l'arqueologia ha aconseguit recuperar. Es desconeixen les intencions dels autors i les autores que els varen realisar, i tampoc no sabem a qui s'adreçaven. No disposem d'informacions contemporànies orals ni escrites. Per això mateix tot allò que aborda la interpretació de l'art prehistòric s'ha d'entendre com a hipòtesis de treball, sense cap conclusió concreta. Per esbrinar les datacions de les obres s'estudia ben sovint l'ordre de les superposicions i de les pàtines de les figures rupestres, així com els caràcters de les obres que es varen dipositar al terra dels espais habitats o dels recintes funeraris. La identificació dels temes i els estils dels objectes recuperats en una excavació no són difícils de determinar. L'esquema cronològica s'aplica per inducció a les figures de grandària més gran dibuixades sobre els murs de les coves, grutes o roques a l'aire lliure. D'esta manera s'estableix un quadre que defineix els estils de l'art prehistòric i la successió de formes i tècniques.

Reconeixement de l'art prehistòric

Les pintures i els gravats, executats sobre parets rocoses, que constitueixen l'art rupestre, o parietal, a més de les escultures trobades en diversos jaciments d'època, només han provocat la curiositat d'intelectuals a partir del XIX.[4] Tot i que són presents a tot el globus i alguns daten de més de 40.000 anys, són explorades inicialment per aventurers i curiosos, més que professionals. A mesura que l'arqueologia com a ciència es forma en un mètode propi, una professionalisació dels arqueòlegs i arqueòlogues, etc, s'obren campanyes d'exploració de gran escala, ajudades per les noves tècniques de datació. Això ha estat particularment així per a l'últim quart de XX. Hi ha hagut un augment de troballes d'art rupestre i s'ha desenrollat programes internacionals de documentació. la dècada de 1990 s'ha pogut recórrer a una anàlisi més complexa. D'ençà s'han generalisat les polítiques de protecció que miren de contrarestar la sobrecàrrega que produeix l'ús turístic d'este conjunts. Les coves franceses de pintura rupestre han estat molt cops reproduïdes a escala natural en grans recintes per tal de conservar les originals.

Lectura de l'art prehistòric

Teories sobre el significat de l'art prehistòric

Els prehistoriadors i les prehistoriadores han considerat durant molt de temps que l'art prehistòric tenia un bressol únic (naixement a Europa) i que havia evolucionat gradualment fins a ser com més anava més refinat (del més simple fins al més complex, com la cronologia estilística en quatre períodes d'André Leroi-Gourhan, per exemple, en possibles "superposicions" entre períodes). L'aparició de l'art a diferents regions del món i la descoberta de la cova de Chauvet l'any 1994 posen completament en dubte esta concepció. La datació de carboni 14 de les pintures de Chauvet, de 36.000 anys d'antiguitat, “va trencar literalment la idea d'una evolució lineal de l'art prehistòric i d'un art primitiu balbuceig, en un estil cru i groller 1 que hauria sorgit progressivament l'apoteosi creativa de Lascaux". Prehistoriadores, historiadors d'art i atres especialistes, han acabat emetent vàries hipòtesis sobre el significat de l'art prehistòric:

  • l'art per l'art:
  • l'art com a ritual de caça màgica:
  • l'art com a testimoniage de preocupacions religioses
  • l'art com a voluntat de l'home modern d'expressar possessió de l'espai
  • l'art paleolític no és art:

Totes estes hipòtesis poden agrupar-se en dos grups. Hi ha les hipòtesis racionalistes i les mistificadores. Alguns han estat descartades, d'atres seguixen presentant-se com a hipòtesis plausibles:

  • La hipòtesi que l'art és una marca territorial dels sàpiens s'ha descartat. S'ha trobat a Europa art que només podien haver pintat els neandertals. Per exemple, la cova dels Aviones a Cartagena (Espanya) s'ha tronat a datar i els resultats ens porten a 120.000 anys arrere (Sciences, 2018). A la Cova de Trinil a l'illa de Java (Indonèsia) també s'hi ha trobat art moble fet per Homo Erectus. Es tracta de gravats sobre pechina en forma geomètrica en zig zag (Les Cahier Sinces&Vie - Aux Origines de l'art, 2019).
  • La hipòtesi que l'art rupestre és una manera de plantificar per escrit la caça és plausible perque l'ésser humà té capacitat d'abstracció i quan aprèn sobre el seu entorn, mira d'establir esquemes. L'art rupestre pot ser puix una manera de planificar o d'abordar l'entorn a través d'un croquis.

Períodes

Seguint criteris de desenroll tècnic hi ha tres etapes importants l'Edat de pedra, l'edat del bronze i l'Edat de ferro. Caldria aclarir que esta divisió temporal es realisa al XIX per observar la realitat europea i que difícilment es pot fer una història universal de l'art en aquell criteri.

Edat de Pedra

Paleolític

Erro al crear miniatura:
Bifaç d'Atapuerca
Artícul principal → Art paleolític.


Durant el Paleolític l'home aprèn a tallar la pedra.

Art mesolític (11000 - 8000 aC)

Erro al crear miniatura:
Ceràmica cardial de la cova de La Sarsa, al País Valencià

Passada l'última glaciació de Würm, el que destaca més és l'escassedat d'objectes conservats a excepció dels micròlits, petits utensilis. Les tres cultures destacades del Mesolític europeu són les nomenades Azilià, Tardenosià i Maglemosià. Durant este període es realisen les pintures rupestres de l'art valencià i les escultures de l'assentament de Lepenski Vir a Sèrbia. Entre el Mesolític i el Neolític cal esmentar el que és considerat elloc de culte religiós més antic del món Göbekli Tepe a Turquia.

Art neolític (8000 - 3000 aC)

La vida sedentària gràcies a l'explotació agrícola permet un nova relació en la natura. L'home aprèn a polir la pedra, s'universalisa la ceràmica, es milloren els habitages i hi ha gran profusió de megàlits. En la darrera fase del Neolític, l'Eneolític es descobreix la possibilitat de modificar alguns metalls. Les cultures més destacades del Neolític són la cultura danubiana, la de Chassey, la de Lagozza o la dels sepulcres de fossa. Estes foren succeïdes en les acaballes del Neolític per les cultures de Vica-Tordos i la de Cucuteni-Tripolje.[5][6]

Destaca la ceràmica cardial que s'estén per la Mediterrània, la cultura de la ceràmica de bandes del centre d'Europa i les pintures rupestres del Sàhara. També cal esmentar l'assentament de Çatal Hüyük a Turquia lloc paradigmàtic d'este moment. A Sumèria apareixen els primers sistemes d'escriptura jeroglífica i a Egipte s'erigeixen mastabes precedents de les piràmides. Podríem considerar que a finals d'este període comença la protohistòria puix a Mesopotàmia cap al 3300 aC ja tenim constància de l'existència de l'escriptura i en un sigle de diferència també a Egipte el 3200 aC.

Edat de Bronze

(a Europa entre el 1800 aC i el 700 aC)

La introducció del bronze comportà l'augment de l'eficiència de les eines i l'increment de la productivitat, que conduí a un superàvit; este fou el primer pas per a la creació d'una classe d'artesans. A causa de l'augment del patrimoni de la societat, es començaven a crear artículs de luxe, especialment armes decorades. Entre les peces produïdes cal destacar cascs cerimonials de bronze, caps de destral i espases ornamentals, instruments elaborats com els lurs de Dinamarca, i atres objectes cerimonials sense propòsits pràctics. S'han trobat en moltes localisacions exemples d'art rupestre mostrant escenes de la vida diària i rituals religiosos com ara a Bohuslän, Suècia i la Val Camonica al nord d'Itàlia. la Cultura dels túmuls i la Cultura dels camps d'urnes dominen l'Europa central durant l'Edat de Bronze.

Edat de Ferro

(a Europa entre el 1200 aC i el 400 aC)

Erro al crear miniatura:
Escut Celtiber, sigle V o IV aC, necròpolis d'El Cuarto a Griegos (Terol, Aragó).

L'edat del ferro es caracterisa per la utilisació del ferro com el metall, utilisació importada d'orient a través de l'emigració de tribus indoeuropees, que a partir del 1200 aC escomençaren a arribar a Europa Occidental. Sembla que no van creuar els Pirineus abans del 900 aC. A Europa destaquen les cultures celtes d'Hallstatt i de La Tène mentre que a la Mediterrània hi ha establertes diferents cultures que ja dominen l'escriptura a Mesopotàmia, l'antic Egipte o la civilisació minoica de Creta.

Disciplines

Referències

  1. ↑ (1982) «Artes Figuratives I», Enciclopedia Temática Sopena (paperpaper), Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S. A. I. E. Editrice edició, Editorial Ramon Sopena, S. A., pp. 11. ISBN 84-303-0967-5.
  2. ↑ (2003) Diccionario d'Arte II, Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), p. p.187. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5.
  3. ↑ «Prehistoric cave prints show most early artists were women». NBC News, 15 octubre 2013.
  4. ↑ «art pariétalatin paries -etis mur» (en fr). Larousse. [Consulta: 2021-03-04].
  5. ↑ [[#JS1989|Plantilla:Versaleta]], pàgina 79
  6. ↑ (1982) «Artes Figuratives I», Enciclopedia Temática Sopena (paperpaper), Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S. A. I. E. Editrice edició, Editorial Ramon Sopena, S. A., pp. p.19-20. ISBN 84-303-0967-5.

Bibliografia

  • (1989) Història Universal de l'Art, les primeres civilisacions, Vol 1, Planeta. ISBN 84-320-6701-6.
  • Alain Testart, Art et religion de Chauvet à Lascaux, NRF Gallimard, 2016, 373 p. (ISBN 978-2-07-269364-9)
  • Geneviève Von Petzinger, The first signs, unlocking the mysteries of the world's oldest symbols, Atria Books, 2016, 308 p. (ISBN 978-1-4767-8549-3)

Vore també

Enllaços externs

Commons

Plantilla:ORDENA:Art Prehistoric

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Art_prehistòric&oldid=1435753»