Venus de Tan-Tan
La cridada Venus de Tan-Tan és una possible figura antropomorfa, d'uns sis centímetros d'alt, el soport del qual és un cudol de quarsita, el qual té varis clavills que li conferixen la seua morfologia característica: algunes d'elles són naturals i unes atres, segons pareix, artificials; ademés, conserva restants d'ocre. Ya que va ser trobada en una excavació arqueològica, en un context propi del Paleolític Inferior, ha segut datada, encara que en molts dubtes, entorn als 200 000-300 000 anys d'antiguetat (alguns científics retarden esta cronologia fins als 400 000 anys); és, en qualsevol cas, contemporànea del Homo heidelbergensis.
Història
La suposta figura va ser descoberta en 1999 per l'equip d'excavacions del arqueòlec alemà Lutz Fieldler, a 15 m de profunditat, en un sediment fluvial del riu Draa, prop de la localitat de Tan-Tan (al nort de Tarfaya, Marroc). El context arqueològic que acompanyava a la figura era, sense lloc a dubtes, un achelense mig evolucionat en numerosos bifaces i utensilis sobre lasca.
No obstant, des del principi la peça ha suscitat la controvèrsia, ya que per a alguns arqueòlecs no és més que «un objecte natural casualment antropomorfo». Entre ells, per eixemple, Stanley Ambrose de l'Universitat Urbana-Champaign d'Illinois, qui sosté que és un cudol de morfologia fortuïta i accidental, producte de l'erosió; encara que reconeix les marques de percussions que té la peça, per a ell es deuen a que va poder haver segut utilisada com enclusa i, encara que té, efectivament, restants d'una substància grasienta en una miqueta d'ocre, és possible que esta haguera segut usada com a conservant en les pells d'animals (fet comú en la Prehistòria); nega, per tant, que el ser humà haja potenciat deliberadament la forma humana en este «pedrusco».
Per la seua banda, molts estudiosos s'han afanyat a acceptar la veracitat del descobriment, basant-se en els anàlisis de l'expert Robert Bednarik, president de la Federació Internacional d'Organisacions sobre Art Rupestre[1] i defensor de la discutida estatuilla. l'australià Robert G. Bednarik, encara reconeixent que l'orige de la roca és natural, opina que algun «artiste» prehistòric va profundisar conscientment les seues traces —per a fer-los més humans— per mig d'incisions i percussions intencionals; ademés de pintar-la de color ocre (òxit de manganeso i òxit de ferro), substància que no apareix en cap atre artefacte dels trobats en l'excavació i que s'ha associat a sovint a l'àmbit espiritual en la Prehistòria.
Vore també
Referències
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venus de Tan-Tan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.