Antisèptic
Els antisèptics (del grec anti, contra, i sèptics, putrefactiu) són substàncies antimicrobianas que s'apliquen a un teixit viu o sobre la pell per a reduir la possibilitat d'infecció, sepsis o putrefacció. Deuen distinguir-se dels antibiòtics, que destruïxen microorganismes en el cos, i dels desinfectantes, que destruïxen microorganismes existents en objectes no vius. Alguns antisépticos són autèntics germicidas, capaços de destruir microbis (bactericides), mentres que uns atres són bacteriostáticos i solament prevenen o inhibixen el seu creiximent. El peròxit d'hidrogen i el yodo són antisépticos.

Característiques dels antisèptics
Entre les característiques més comunes dels antisèptics (i desinfectantes) es troben:[1]
- Activitat en presència de líquits i material orgànic.
Funcionament
Per a que siga possible el desenroll de les bactèries deu haver cert recapte d'aliment, humitat, en molts casos oxigen, i una temperatura mínima (vejau bacteriologia). Estes condicions han segut especialment estudiades i aplicades en relació en la conservació dels aliments i l'antiga pràctica de l'embalsamament de cadàvers, que és el més antic eixemple de l'ús sistemàtic d'antisépticos. En les primeres investigacions un punt fonamental era la prevenció de la putrefacció, i les investigacions es dirigien a determinar qué cantitat d'un agent devia afegir-se a una solució donada per a que les bactèries presents accidentalment no prosperaren. Pero per vàries raons este era un mètoto inexacte, i hui en dia un antiséptico és valorat pels seus efectes sobre cultius purs de microbis patogénicos determinats, i sobre les seues formes vegetatives i espores. La seua estandardisació s'ha portat a terme de vàries maneres, i actualment es pren una solució aquosa de fenol d'una força determinada com l'estàndart en el qual es comparen els atres antisépticos. Els agents químics afecten als microorganismes per mig de 5 mecanismes d'acció:[1]
Trencament de paret celar Eliminació de grups sulfhidrilos
Eixemples
- Sabons
- Els sabons es dividixen en dos grups en funció de la seua composició (vejau saponificació). Es coneixen com a sabons durs els que tenen com a base una sal sòdica (àcit gras + sodi), resulten útils per a la supressió mecànica de les bactèries en la pell i es preparen en concentració 1:100 a 1:1000. Es coneixen com a sabons blans als que tenen com a base una sal potásica (àcit gras + potassi) i actuen sobre la membrana celular bacteriana. Depenent de la composició de l'àcit gras tenim que els sabons en àcit grassos saturats són útils contra bactèries gram-negatives mentres que els sabons en àcit grassos insaturats són útils contra les bactèries gram-positives.[1]
- Alcohols
- Els usats més habitualment són etanol (60-90 %), propan-1-ol (60-70 %) i propan-2-ol/isopropanol (70-80 %) o mescles d'estos alcohols. Generalment se'ls denomina "alcohol quirúrgic". S'usen per a desinfectar la pell abans d'aplicar una injecció, a sovint junt en yodina (tintura de yodo) o algun surfactante catióico (clorur de benzalconio 0,05-0,5 %, clorhexidina 0,2-4,0 % o dihidroclorur d'octenidina 0,1-2,0 %).
- L'alcohol etílic al 70 % destruïx el 90 % de les bactèries en dos minuts. L'alcohol isopropílico és més potent que el etílic, encara que provoca vasodilatació per lo que pot provocar hemorràgies excessives.[1] És bo acotar que l'alcohol etílic usat en este propòsit ve mesclat en aditius com el clorur de benzalconio per a evitar que siga ingerit.
- Composts d'amoni quaternari
- També coneguts com Quats o QAC's, comprenen les substàncies químiques clorur de benzalconio (BAC), bromur de cetil trimetilamonio (CTMB), clorur de cetilpiridinio (Cetrim), clorur de cetilpiridinio (CPC) i clorur de bencetonio (BZT). El clorur de benzalconio s'usa en alguns desinfectantes preoperatorios de la pell (concentració del 0,05 - 0,5 %) i toallitas antisépticas. L'activitat antimicrobiana dels Quats s'inactiva pels surfactantes anióicos, com els sabons. Atres desinfectantes relacionats són la clorhexidina i l'octenidina.
- Àcit bórico
- S'usa en supositoris d'aplicació intravaginal per al tractament de les infeccions vaginaels per fongos, en coliri, i com antiviral per a reduir la duració dels refredats. Ingredient de cremes per a cremades. També és freqüent en cantitat ínfima en solucions per a lents de contacte. Encara que és popularment conegut com antiséptico, en realitat es tracta d'un decorregut calmant, i les bactèries creixen sense problemes en contacte en ell.
- Gluconato de clorhexidina
- Un derivat de la biguanidina, usat en concentracions de 0,5 al 4 % solament, o en menor concentració combinat en atres composts, com a alcohols. S'usa com antiséptico en la pell i per a tractar inflamacions de les genives (gingivitis). La seua acció microbicida és alguna cosa llenta, pero continuada. És un surfactante catióico, similar als Quats.
- Peròxit d'hidrogen
- També cridat aigua oxigenada, s'usa com a solució al 3 % (10 volums) per a netejar i desodorizar ferides i úlceres. Les solucions de peròxit d'hidrogen a l'un o al dos per cent s'usen generalment en la llar com cura bàsica per a rasguños, etc. No obstant, esta forma menys potent no es recomana per al conte típic de les ferides ya que la forta oxidisació provoca la formació de cicatrius i incrementa el temps de curació. Una llaugera neteja en un sabó suau i aigua, o enjuagar el rasguño en sèrum fisiològic és una opció millor.
- Yodo
- Normalment s'usa en una solució alcohòlica (cridada tintura de yodo) o en la solució de Lugol com antiséptico pre- i posoperatorio. No es recomana per a desinfectar ferides menors perque induïx la formació de cicatrius i incrementa el temps de curació, també taquen la pell i poden generar hipersensibilidad, causar irritament o cremades. Una llaugera neteja en un sabó suau i aigua, o enjuagar el rasguño en sèrum fisiològic és una opció millor. Els nous antisépticos en yodo contenen yodopovidona/PVP-I (un yodóforo, complex de povidona, un polímer soluble en aigua, en anions de triyodado I3-, que contenen aproximadament un 10% de yodo actiu, en el nom comercial de Betadine), i són prou millor tolerats, no afecten negativament el procés de curació i deixen un depòsit de yodo actiu, creant el cridat efecte remanent o persistent. No deu usar-se en persones alèrgiques a esta substància.
- Les preparacions iodades deixen la pell intacta per a la preparació quirúrgica. El seu efecte oxidant es deu a que es combina de manera irreversible en tirosina i precipita les proteïnes bacterianes, ademés d'alterar els àcits nucleicos i alterar la membrana celular. El Yodo té un ampli espectre antimicrobiano ya que afecta a bactèries gram-positives, bactèries gram-negatives, micobacteries, fongos, virus i protozoarios.[1]
- Merbromina (o Mercurocromo)
- Utilisada en medicina com antiséptico d'ús tòpic en chicotetes ferides superficials, cremades, clavills i rozaduras.[2] També en la antisepsia de la cordonera umbilical[3] i en la antisepsia de ferides de difícil cicatrisació, com en úlceres neuropáticas i ferides del peu diabètic.[4]
- De comercialisació comuna en Espanya, varis països de l'UE i molts països d'Iberoamèrica (a on el seu baix cost és un factor important). La merbromina no es comercialisa en els Estats Units des de 1998, quan la F. D. A. va exigir a les empreses manufactureras l'aportació de nous estudis clínics o informació soporte actualisada de toda una serie de medicaments als que per la seua antiguetat mai se'ls havien segut requerits. No mostrant les empreses farmacèutiques interés en realisar estos nous estudis, donats els baixos màrgens comercials del producte, la F. D. A. va retirar el producte de la llista de medicaments autorisats per a la comercialisació.[5]
- Dihidroclorur d'octenidina
- Un surfactante catióico derivat del bis-(dihidropiridinil)-decà, usat en concentracions del 0,1 al 2 %. És similar en la seua acció als Quats, pero té un major espectre d'activitat. La Octenidina està actualment incrementant el seu us en Europa com QAC i substitut de la clorhexidina (per la seua acció llenta i sospites sobre l'impurea carcinógena 4-cloroanilina) en antisépticos basats en aigua o alcohol per a la pell, mucosa i ferides. En formulació acuosas, es potencia a sovint en l'adició de 2-fenoxietanol.
- Composts de Fenol (àcit fénico o àcit carbólico)
- El fenol és germicida en solució forta, i inhibitori en solucions diluïdes. S'usa per allavat aséptico de mans en preoperatorios. Usat en forma de pols com antiséptico per a bebés, espolvoreado en el melic per a cicatrisar-ho. També s'usa en enjuagues bucals i pastilles per a la gola, pel seu efecte analgésico ademés d'antiséptico. Eixemple: TCP. Atres antisépticos fenòlics són els històricament importants, pero hui dia rarament usats (a voltes en cirugia dental) són el timol, l'obsolet hexaclorofeno, l'encara usat triclosán i el sodi 3,5-dibromo-4-hidroxibenzenosulfonato (Dibromol).
- Clorur de sodi
- Usat com a netejador general, també com enjuague bucal antiséptico. Solament presenta un dèbil efecte antiséptico, per l'hiperosmolaridad de la solució per damunt del 0,9 per cent.
- Hipoclorito de sodi
- Usat antigament diluït, neutralisat i combinat en permanganat de potassi en la solució de Daquin. Actualment s'usa solament com desinfectante.
- Permanganato de potassi
- No és tan comú com els anteriors, pero és d'utilitat per a previndre infeccions per foncs (tinyes) i inclús detindre-les en les seues primeres etapes. Té gran poder antiséptico.
- Solució electrolizada de superoxidació en pH neutre (SES)
- El seu espectre microbicida és ampli en capacitat micobactericida, viricida i bactericida en menys de 5 minuts i esporicida en 10 minuts. L'ús clínic d'estes solucions ha demostrat la seua eficàcia i seguritat aixina com la seua potència en mantindre els teixits lliures d'infecció.[6]
- Bis-(fenilmercurio) monohidrogenborato
- Antiséptico obsolet contenint mercuri comercialisat baix el nom Famosept. Tots els antisépticos són útils en les tècniques de curació d'enfermeria, propiciant una milloria eficaç per al pacient.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jaime Polac Castell (29 d'agost de 2011). «Capítul 4: Asèpsia i antisepsia», Dr. Jesús Tápia Jurat (ed.). Introducció a la cirugia, Mèxic: McGraw-Hill, pp. 49-60. ISBN 978-607-02-2469-0. «Facultat de Medicina (UNAM)»
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Sagellares Cases, I; et al.(2002).«Eficàcia d'una aplicació front a 3 de merbromina en el temps de caiguda de la cordonera».Acta pediàtrica Espanyola.60(9)
- ↑ Gaitan Enríquez, J(Setembre de 1997).«Merbromina com a tractament d'elecció en úlceres de peu diabètic».Clínica rural.(497)«S'ha estudiat en setenta y dos pacients l'eficàcia de la merbromina comparativament en la clorhexidina com antisépticos usats en la curació de múltiples afeccions en el peu diabètic. En l'us de merbromina es conseguix disminuir apreciablement el temps de cicatrisació de les ferides, i s'ha observat també una absència de complicacions en els casos estudiats.»
- ↑ «Status of Certain Additional Over-the-Counter Drug Category II and III Active Ingredients» (en anglés). 21 CFR part 310, 63 FR 19799 (22 d'abril de 1998).
- ↑ [enllaç trencat]
Bibliografia
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antisèptic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiséptico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.