Lugol

Erro al crear miniatura:

Lugol

Erro al crear miniatura:

Tubo 1. Lugol i almidó; Tubo 2. Lugol, Glucosa, Almidó. Separació de l'almidó en glucosa, per damunt amilasa; adheriment del lugol als enllaços glucosídicos de l'almidó

El lugol o dissolució de Lugol és una dissolució de yodo molecular I₂ i yodur potásico en aigua destilada. Es va preparar per primera volta en 1829 i rep el seu nom en honor al mege Jean Lugol.

Este producte s'ampra freqüentment com desinfectante i antiséptico, per a la desinfecció d'aigua en emergències i com un reactiu per a la prova del yodo en anàlisis mèdics i de laboratori.

També s'ha usat per a cobrir deficiències de yodo; no obstant, es preferix l'us de yodur potásico pur per l'absència de yodo diatómico, forma molecular el consum de la qual pot resultar tòxic.

Aplicacions

S'ampra per a detectar la presència d'almidó en aliments.

• En microbiologia s'ampra en la tinción de Gram per a retindre el colorant cristal violeta. L'I₂ entra en les cèlules i forma en el colorant cristal violeta un complex insoluble en aigua.

Erro al crear miniatura:

Quiste de Giardia en tinción de lugol

• També s'utilisa com a contrast visual en parasitología.
• S'utilisa esta dissolució com a indicador en la prova del yodo, que servix per a identificar polisacàrits com els almidó, glucógeno i certes dextrinas, formant un complex d'inclusió termolábil que es caracterisa per presentar distints colors segons les ramificacions que presente la molècula de polisacàrit. El lugol no reacciona en sucres simples com la glucosa o la fructosa.
• Es pot usar com un colorant per a cèlules, fent el núcleu celular més visible en microscopías i per a preservar mostres de fitoplàncton.
• En una colposcopia, la dissolució de Lugol s'utilisa en la prova de Schiller en busca de teixit vaginal cancerós.
• Es pot usar la dissolució de Lugol per a observar la forma en la que la membrana celular fa òsmosis, fagocitosis i difusió.
• S'usa el lugol en la preparació prequirúrgica de les intervencions tiroidees, degut a que inhibix la secreció de l'hormona tiroidea i reduïx la pèrdua de sanc en les tiroidectomías de pacients en la malaltia de Greus Basedow. No obstant, resulta ineficaç en pacients sense hipertiroidismo o que ya han segut tractats en fàrmacs antitiroideos i T4.

Història

En el passat se li donava atres usos a la dissolució de Lugol.

• Se solia utilisar la dissolució de Lugol per al tractament de la gota.
• També li l'usava com un tractament de primera llínea en casos d'hipotiroïdisme sever, per a contrarrestar la deficiència de yodo en adults. En l'actualitat ha segut reemplaçat per l'us de yodur de potassi.

• Per la seua disponibilitat, es va utilisar com desinfectante d'aigua en les canonades, recomanat al govern polac en 1986, despuix del Accident de Chernobyl per a reemplaçar i bloquejar qualsevol consum de yodo radiactiu (I¹³¹) en la glàndula tiroides. No obstant, se sabia que no era un agent òptim degut a que no estava lliure de yodo tòxic. Despuix d'este accident es va començar a utilisar una solució saturada de yodur de potassi pur per a protegir la tiroides.
• Històricament, la dissolució de Lugol ha estat disponible en el mercat per al seu us en certs problemes mèdics, en les precaucions degudes. El lugol sol prescriure's en una gran varietat de tractaments mèdics alternatius.