Cristal violeta
 |
Est artícul o secció sobre química necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per química. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
El violeta de metilo, comunament denominat cristal violeta o violeta de genciana, és el nom donat a un grup de composts químics amprats com indicadors de pH i colorants. El nom cristal violeta procedix d'una traducció errònea del nom en anglés crystal violet, sent la traducció correcta violeta cristal.
Els violetas de metilo són mescles de: N-tetra, N-penta i N-hexametil p-rosanilinas. Per mig de la mescla de diferents versions, el fabricant pot crear diferents tons de violeta en el colorant final. Quant més metilado estiga el colorant, el seu color serà d'un violeta més obscur:
- Tetrametilo (quatre metilos) és conegut com Violeta de metilo 2B, i troba usos específics en química i medicina.
- Pentametilo (cinc metilos) és conegut com Violeta de metilo 6B, i és més obscur com a colorant que 2B.
- Hexametilo (sis metilos) és conegut com Violeta de metilo 10B, o específicament violeta cristal. És molt més obscura que la 2B, i encara més obscura que la 6B.
Durant la seua manipulació cal procedir en precaució, ya que si el colorant entra en contacte en la pell per periodos prolongats, pot resultar nociu.
Propietats i característiques físiques
[editar | editar còdic]En la forma pura, el cristal violeta es presenta com a cristals de color blau verdoso lluent. El seu punt de fusió està entre 194-189 °C. Els violeta de metilo són solubles en aigua, etanol, dietilenglicol, i dipropilenglicol. En particular, el violeta de metilo 6B és soluble en aigua al 2,93% i soluble en etanol al 15,21%.
El violeta de metilo no deu ser confòs en el blau de metilo ni en el blau de metileno, atres dos colorants. Al ser de diferent composició.
Història
[editar | editar còdic]El cristal violeta va ser inicialment un dels components del violeta de metilo, un colorant que va ser sintetisat per primera volta en 1861 per Charles Lauth. Es tractava d'una mescla de pararosanilinas tetra-, penta- i hexametiladas. A partir de 1866, el violeta de metilo va ser produït per l'empresa Poirrier et Chappat en Saint-Denis i comercialisat baix el nom de “Violet de Paris”.[1]
El cristal violeta pur va ser sintetisat per primera volta en 1883 per Alfred Kern en forma pura, qui treballava en Basilea per a l'empresa Bindschedler & Busch. Per a optimisar la difícil síntesis en fosgeno, Kern va colaborar en el químic alemà Heinrich Car en BASF.[2]
El nom “violeta de enzian” va ser possiblement introduït pel farmacèutic alemà Georg Grübler, qui va fundar en 1880 en Leipzig una empresa especialisada en la distribució de reactius de tinción per a histologia.[3] La tinción de cristal violeta distribuïda per Grübler provablement contenia una mescla de colorants de pararosanilina metilados.[4] Esta tinción va resultar ser popular i va ser utilisada en 1884 per Hans Christian Gram per a teñir bactèries. Gram va atribuir la mescla de anilina-cristal violeta a Paul Ehrlich. La tinción selectiva de microorganismes en un organisme hoste en diferents colorants va dur a Paul Ehrlich a la suposició de que seria possible matar microorganismes sense danyar a l'organisme hoste. A partir dels treballs en colorants, Ehrlich va desenrollar els conceptes de “toxicitat selectiva” i “quimioteràpia”.[5] El cristal violeta de Grübler era provablement molt similar, si no idèntic, al violeta de metilo de Lauth, que va ser utilisat com a colorant per Victor André Cornil en 1875.
El descobriment de les propietats antisépticas del cristal violeta s'atribuïx al oftalmólogo alemà Jakob Stilling. En 1890, va publicar una monografia sobre l'efecte bactericida d'una solució que va cridar “Pyoktanin” i que provablement era una mescla de colorants de anilina similar al cristal violeta.[6] Stilling es va associar en E. Merck & Co. per a comercialisar el “Pyoktanin caeruleum” com antiséptico.
Carl Benda va demostrar en 1898, per mig de tinción en cristal violeta, la presència de centenars de grànuls en la citoplasma de cèlules eucariota i els va denominar mitocondrias, del grec mits, fil, i khondrion, grànul. En 1902, Wilhelm von Drigalski i Heinrich Conradi varen observar que el cristal violeta inhibix el creiximent de moltes bactèries, pero té solament un efecte lleu sobre Bacillus coli (Escherichia coli) i Bacillus typhi (Salmonella typhi), abdós bactèries gramnegativas.[7] Un estudi molt més detallat sobre l'efecte del cristal violeta de Grübler en diversos ceps bacterians va ser publicat en 1912 per John Churchman. Ell va determinar que la majoria de les bactèries grampositivas (teñir) eren sensibles al colorant, mentres que la majoria de les bactèries gramnegativas (no teñir) eren insensibles, i va observar que el colorant actuava més com un agent bacteriostático que bactericida.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ University of Califòrnia Libraries, Walter Myers ([1915?]). The British coal-tar industry : its origin, development, and decline (en en), Philadelphia : J.B. Lippincott, p. 173.
- ↑ Reinhardt, Carsten; Travis, Anthony S. (2000-10-31). Heinrich Car and the Creation of Modern Chemical Industry (en en), Springer Science & Business Mija, pp. 208-209. ISBN 978-0-7923-6602-7.
- ↑ Journal of Histotechnology.16(2)
- 155–158.ISSN 0147-8885.doi:10.1179/his.1993.16.2.155.Consultat el 2024-05-31.
- ↑ Biotechnic & Histochemistry.82(4-5)
- 227–234.ISSN 1052-0295.doi:10.1080/10520290701714005.Consultat el 2024-05-31.
- ↑ (1987) Beobachtung, Experiment und Theorie in Naturwissenschaft und Medizin: 114. Versammlung, 13. - 16. September 1986, München: mit 206 Abbildungen davon 8 in Farbe und 14 Tabellen (en de), Wissenschaftliche Verlagsgesellschaft. ISBN 3-8047-0912-5.
- ↑ «Sammlung Vester (DFG) / Anilin-Farbstoffe als Antiseptica und ihre Anwendung in der Praxis : / von J. Stilling. Strassburg. 1890». web.archive.org. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ Zeitschrift für Hygiene und Infektionskrankheiten.39(1)
- 283–300.ISSN 1432-1831.doi:10.1007/BF02140310.Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «THE SELECTIVE BACTERICIDAL ACTION OF GENTIAN VIOLET» (en en). rupress.org. doi:10.1084/jem.16.2.221. Consultat el 2024-05-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cristal violeta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.