Un error de software, conegut en anglés com a software bug o simplement bug, és un fallo en el sistema software d'un dispositiu electrònic que desencadena un resultat indeseado. En la majoria de les ocasions els bugs simplement ocasionen molèsties o inconvenients tant a usuaris com a programadors, encara que poden aplegar a tindre conseqüències séries tant en l'àmbit de les finances com per al benestar humà en general. En este artícul es presenta una llista de bugs les conseqüències de la qual varen ser catastròfiques.

Bugs en missions espacials

  • Una eixida propulsor es va desviar del seu rumbo, resultant en la destrucció de la sonda de la NASA Mariner 1, l'objectiu de la qual era sobrevolar el planeta Venus per a recavar senyes. L'accident va ser causat per una de les persones encarregades de transcribir el còdic, que no va vore una barra baixa present en el còdic original, resultant en una codificació errònea d'una de les fòrmules encarregades de regular el sistema de guiat en el llenguage FORTRAN (22 de juliol de 1962).[1] L'informe inicial sobre les causes de l'accident va ser incorrecte.[2]
  • La sonda Phobos 1 de l'Institut Rus per a l'Investigació Espacial va desactivar el seu sistema de control d'inclinament, perdent la capacitat d'orientar els sistemes que li permetien comunicar-se en la terra, aixina com els panels solars que li proporcionaven energia. Passat un temps les bateries es varen agotar, deixant la sonda inactiva (10 de setembre de 1988).[3]
  • El Vol Ariane 501 de l'Agència Espacial Europea va quedar destruït solament 40 segons despuix de l'envolament (4 de juny de 1996). El prototip d'eixida, en cost d'1 billó de dólars americans, va activar el protocol d'autodestrucció per un bug en el sistema de guiat d'a bordo.[4][5]
  • En 1997, es va posar en perill la missió Mars Pathfinder a causa d'un bug en una de les seccions de còdic concurrent incorporades en la màquina, açò va succeir poc temps en acabant de que el rover prenguera terra. Este bug va ser detectat durant els test de vol, pero se li va donar poca importància, ya que solament ocorria en condicions extremes.[6] El problema, que va ser identificat i corregit des de la terra, va estar causat per lo que en programació es coneix com un fallo d'inversió de prioritats.[7][8]
  • En l'any 2000, el llançament d'una eixida Zenit 3SL va fallar per un bug en el sistema neumàtic que va provocar que una de les vàlvules de la segona fase de l'eixida no es tancara
  • El satèlit CryoSat-1 de l'Agència Espacial Europea es va perdre durant el seu llançament en 2005. El fallo va ser provocat per la falta d'una orde d'apagat en el sistema de control de vol del sistema de llançament de càrregues Rokot.[9]
  • La missió Mars Polar Lander de la NASA va ser destruïda perque el seu sistema de control de vol va confondre les vibracions produïdes per turbulències atmosfèriques en la senyal de que el vehícul havia aterrisat, apagant els motors d'aterrisage 40 metros abans d'aplegar a la superfície marcià (3 de decembre de 1999).[10]
  • La seua nau germana, la Mars Climate Orbiter també va ser destruïda. Es va deure a que el software en terra generava comandos en les unitats per a les mides de força especificada en lliures, mentres que el orbitador les esperava especificades en Newtons.
  • Un comando enviat des de la Terra per error va causar que la nau de la NASA Mars Global Surveyor assumira de forma incorrecta que un dels seus motors havia fallat. Açò va causar que apuntara una de les seues bateries cap al sol, resultant en el sobrecalfament de la mateixa (2 de novembre de 2006).[11][12]
  • El rover Spirit de la NASA va deixar de respondre uns dies despuix del seu aterrisage en Mart (21 de juny de 2004). Els ingeniers varen concloure que l'error es devia a que s'havien acumulat massa archius en la memòria flash del rover. Va ser recuperat despuix de borrar archius innecessaris de la memòria.[13]
  • El satèlit astronòmic japonés Hitomi va ser destruït quan un dels propulsors es va encendre en la direcció equivocada, causant que el satèlit girara més corrents en lloc d'estabilisar-ho (26 de març de 2016).[14]

Bugs relacionats en representacions informàtiques del temps

Artícul principal → Clave formatting and storage bugs.
  • El problema de l'any 2000 va fer témer per un colapse econòmic a nivell mundial i una indústria de consultors que proporcionava solucions d'última hora.[15]
  • S'espera que ocórrega un problema similar en l'any 2038 (el problema de l'any 2038). Molts sistemes basats en Unix calculen el temps de forma interna com el número de segons passats des del dia 1 de giner de 1970, i almagasenen este número com un sancer en signe de 32 bits. El valor màxim que este registre pot prendre és 231 − 1 (2,147,483,647) segons.[16]
  • Un error en el còdic de terminal de pagament de Banc de Queensland va fer que molts dispositius no funcionaren durant una semana. Es va determinar que el problema estava causat per una rutina de conversió hexadecimal programada de forma incorrecta. Quan el dispositiu tenia que marcar fins a 2010, es va botar sis anys fins a 2016, lo que va provocar que els terminals rebujaren les targetes dels clients a mida que expiraven.[17]

Bugs en telecomunicacions

  • La caiguda (crash) de la ret de llarga distància d'AT&T (15 de juny de 1990) va ser provocat per un fallo en un sistema de commutació (switching) que va enviar mensages als seus sistemes homòlecs propencs, causant que estos fallaren també. Açò va resultar en un fallo en cascada que ràpidament es va propagar per tota la ret d'AT&T.
  • En juny de 2009, el motor de busca de l'empresa Google informava erròneament als seus usuaris de que tots els llocs web eren perillosos o maliciosos, incloent-se a sí mateixa.[18]
  • En maig de 2015, els usuaris d'iPhone varen descobrir un error en el que l'enviament d'una determinada seqüència de caràcters i símbols Unicode com a text a un atre usuari d'iPhone provocava un fallo en l'interfaç SpringBoard de l'iPhone receptor, que podia resultar en el fallo complet del dispositiu, provocar un formateo de fàbrica o pertorbar negativament el sistema de conectivitat en un grau significatiu.[19] L'error va persistir durant semanes, va adquirir una notorietat considerable i vàries persones ho varen utilisar per a fer bromes a atres usuaris d'iOS, ans que Apple finalment ho reparara el 30 de juny de 2015 en iOS 8.4.

Bugs en l'àmbit militar

  • El bug del MIM-104 Patriot va causar que el rellonge del seu sistema es desviara en un terç de segon durant un periodo de cent hores, lo que va resultar en l'impossibilitat de localisar i interceptar un missil iraquí A l'Hussein entrant, que despuix va alcançar el quarter de Dhahran, Aràbia Saudita (25 de febrer de 1991), matant a 28 nortamericans.[20][21]
  • Un helicòpter Chinook de la Real Força Aérea britànica es va estrelar contra el Mull of Kintyre (promontori de Cantyre), matant a 29 persones. Va ser inicialment atribuït a un error comés pel pilot, pero una investigació de la revista Computer Weekly va descobrir proves suficients per a convéncer a una comissió de la Cambra dels Lores de que podria haver segut causat per un error de software en la computadora de control del motor de l'aeronau.[22]
  • El buc Smart ship USS Yorktown va quedar a la deriva en l'aigua en 1977 durant casi tres hores, per una excepció de divisió per zero.[23]
  • En abril de 1992, el primer caça F-22 Raptor es va estrelar durant a l'aterrisage en la Base de la Força Aérea Edwards, en Califòrnia. La causa de l'accident va ser un error en el software de control de vol, que va fallar en corregir oscilacions induïdes pel pilot.[24]
  • Mentres intentava el seu primer desplegament en ultramar en la Base Aérea de Kadena en Okinawa, Japó, l'11 de febrer de 2007, un grup de sis caces F-22 Raptor que volaven des de la Base de la Força Aérea Hickam, Hawaii, varen experimentar varis errors informàtics que varen coincidir en el creuament del meridià 180 de llongitut (la Llínea internacional de canvi de data). El fallo afecte a lo manco als sistemes de navegació i comunicació. Els pilots varen ser capaços de retornar a Hawaii seguint als avions de reabastiment en vol, cosa que podria haver causat un desastre major si el temps haguera empijorat. L'error va ser arreglat el 48 hores, lo que finalment va permetre un desplegament en retart.[25]

Bugs en videojocs

  • El llançament del pegat Trinity del joc EVE Online va borrar l'archiu boot. ini dels ordenadors de varis mils d'usuaris, impossibilitant que iniciaren el joc. Açò es va deure a l'ús d'un sistema heretat dins del joc que també es dia boot. ini. Com a tal, l'eliminació s'havia dirigit al directori equivocat en lloc del directori /eve.[26]
  • l'Incident de la Sanc Corrupta va ser un bug en World of Warcraft que va causar una malaltia virtual mortal que solament podia ser contreta durant una missió (raid) en particular per a ser lliberada en el restant del món del joc, duent a numeroses i repetides morts de molts avatars de jugadors. Açò va fer que els jugadors evitaren els llocs abarrotats en el joc, com succeiria en una epidèmia del "món real", i el virus es va convertir en el centre d'algunes investigacions acadèmiques sobre la propagació de malalties infeccioses.[27]
  • El 6 de juny de 2006, el joc en llínea RuneScape va sofrir d'un error que va permetre a certs jugadors matar i saquejar a atres jugadors en el joc, que no varen poder defendre's perque el joc entenia que estaven en modo jugador contra jugador (pvp), inclús despuix de ser expulsats d'un ring de combat de la casa d'un jugador que estava sofrint de lag mentres celebrava un guany en el joc. Els jugadors que varen ser assessinats pels personages afectats pel bug varen perdre molts objectes, el bug era tan devastador que els jugadors que abusaven d'ell pronte varen ser localisats, capturats i expulsats permanentment del joc, pero no ans que hagueren arrasat la regió de Falador, batejant aixina al bug com la "Massacre de Falador".[28]
  • En el nivell 256 de Pac-Man, un error dona com resultat una pantalla morta. El número màxim de fruta disponible és sèt i quan eixe número se sobrepassa, fa que tot el costat dret de la pantalla es convertixca en un caos de símbols mentres que el costat esquerre permaneix normal.[29]
  • En la versió inicial, el joc de ZX Spectrum Jet Set Willy era impossible de completar per un greu error que corrompió les senyes del joc, causant la mort d'enemics i del personage del jugador en certes habitacions de la gran mansió a on es desenrolla tot el joc.[30] L'error, conegut com "The Attic Bug", es produïa quan el jugador entrava en l'àtic de la mansió, lo que provocava que una flecha ixquera del marc (canvas) la pantalla, ixquera de la memòria del Spectrum i entrara en la memòria del joc, alterant variables i comportaments crucials de forma indesijable. Els desenrolladors del joc inicialment varen excusar este error alegant que les sales afectades eren trampes mortals, pero en última instància ho varen acceptar i varen donar instruccions als jugadors sobre cóm arreglar el joc en sí.[31].
  • El primer joc de la série Civilization contenia un bug que va fer que un dels líders mundials, Mahatma Gandhi, es comportara com un belicista agressiu, a pesar de ser conegut per advocar per la pau en el món real. L'error, que es va fer famós com "Gandhi Nuclear", estava causat perque el valor d'agressió de Gandhi, representat com un número sancer sense signe de 8 bits, es va establir en el valor positiu menor que 1. Si el jugador elegia democratisar la seua Índia natal, el valor disminuiria en dos, fent que tornara al valor més alt, 255, convertint-se aixina en el líder més agressiu en el joc. L'error es va fer tan famós que els desenrolladors varen decidir permetre que els jugadors incitaren deliberadament a Gandhi a un conflicte agressiu en seqüeles posteriors.[32]
  • U dels discs de demostració gratuïts emesos per als subscriptors de PlayStation Underground en els Estats Units contenia un greu error, en particular en la demostració de Viewtiful Joe 2, que no solament estropejaria la PlayStation 2, sino que també formatearía qualsevol targeta de memòria que estiguera conectada a eixa consola, borrant tots i cada u de les senyes guardades en ella.[33] L'error va ser tan greu que Sony va tindre que disculpar-se per això i enviar còpies gratuïtes d'atres jocs de PS2 als jugadors afectats com a compensació.[34]
  • Per un greu error de programació, gran part del joc de Nintendo DS Bubble Bobble Revolution no es pot jugar perque una baralla obligatòria entre caps no es desencadenava automàticament en el nivell 30.[35]
  • Una actualisació per a la versió Xbox 360 de Guitar Hero II, que pretenia solucionar alguns problemes en la barra de tecles en els mandos de guitarra d'eixe joc, va vindre en un error que va causar que algunes consoles es congelaren, o inclús deixaren de funcionar, produint l'infame "anell roig de la mort".[36]
  • El client Steam de Valve per a Linux podria accidentalment borrar tots els archius de l'usuari en cada directori de l'ordenador. Els va succeir als usuaris que havien mogut el directori d'instalació de Steam.[37] L'error és el resultat d'una programació poc professional de shellscript:
STEAMROOT="$(cd "${0%/}" && tire $PWD)"

# Scary!
rm -rf "$STEAMROOT/"
La primera llínea intenta trobar el directori que conté el script. Açò podria fallar, per eixemple, si el directori es moguera mentres el script estava eixecutant-se, invalidant la variable "selfpath" $0. També fallaria si $0 no contenia cap caràcter slash ("/"), o contenia un enllaç simbòlic trencat, potser mal escrit per l'usuari. La forma en que fallaria, com ho assegura el condicional &&, i al no haver establit set -i causar terminació en cas de fallo, era produir la cadena buida. Este modo de fallo no es va comprovar, solament es va comentar com "Scary!". Finalment, en el comando de borrat, el caràcter slash pren un significat molt diferent del seu paper d'operador de concatenació de rutes quan la cadena que li precedix està buida, ya que llavors pren el valor del directori raïl.
  • Minus World és fallo en el joc Super Mario Bros. de 1985, que permet accedix a un nivell bugueado utilisant un bug que permetia travessar parets en el nivell 1-2 i alcançar la "zona warp", que conduïx a dit nivell.[38] Com este nivell és interminable, l'activació de l'error que du al jugador allí farà que el joc siga impossible de continuar fins que el jugador reinicie el joc o es quede sense vides.
  • El "MissingNo." és una espècie de Pokémon en problemes present en Pokémon Rojo i Blava, que es pot trobar realisant una seqüència particular d'accions aparentment no relacionades entre sí. Capturar este Pokémon pot corromper les senyes del joc, segons Nintendo i alguns dels jugadors que ho han intentat en èxit[39][40][41]. Est és un dels errors més famosos en l'història dels videojocs, i seguix sent molt conegut.[42]

Bugs en sistemes d'encriptació

  • Per a arreglar una fallo advertit gràcies a Valgrind, un dels organismes encarregats del soport de Debian parcheó OpenSSL i va trencar el generador de números aleatoris en el procés. El pegat va ser carregat en setembre de 2006 i va aplegar al llançament oficial; no es va informar fins a abril de 2008. Cada clau generada en la versió trencada estava compromesa (ya que els números "aleatoris" es varen fer fàcilment predibles), de la mateixa manera que totes les senyes sifrades en ella, amenaçant moltes aplicacions que depenen del sifrat, com les conexions protegides S/MIME, Tor, SSL or TLS.[43]
  • Heartbleed, una brecha de seguritat d'OpenSSL introduïda en 2013 i donada a conéixer en abril de 2004, va comprometre la confidencialitat dels servicis afectats, causant entre atres coses la cessació de l'accés públic de l'Agència d'Ingressos de Canadà (Canada Revenue Agency) a la part de presentació de solicituts en llínea del seu lloc web despuix del robo de números de segur social.[44]
  • El fallo "goto fail" d'Apple era una llínea de còdic duplicada que feya que la comprovació d'un certificat de clau pública passara una prova de verificació incorrectament.

Bugs en atres àmbits: medicina, transmissió elèctrica, administració, mijos, sistemes de transport i més.

  • Un bug en el còdic controlador de l'aparat de radioteràpia Therac-25 va ser directament responsable de la mort d'a lo manco 5 pacients en la década de 1980, havent-els administrat dosis excessives de radiació beta.[45][46][47]
  • Un dispositiu de l'empresa productora de dispositius mèdics Medtronic va resultar ser vulnerable a atacs remots en març de 2008.[48]
  • l'apagó del noreste de 2003 va ser provocat per un apagó local que no va ser detectat per una condició de carrera en el software de monitorisació XA/21 de General Electric Energy.[49]
  • El software del sistema A2LL per a la gestió de la desocupació i els servicis socials en Alemània presentava varis errors en conseqüències a gran escala, com l'enviament dels pagaments a número no vàlits en 2004.
  • En l'escàndal dels rootkits de protecció anticopia de Sony BMG (octubre de 2005), Sony BMG va produir un CD de música Van Zant que amprava un esquema de protecció anticopia que instalava encubiertamente un rootkit en qualsevol PC en Windows que s'utilisava per a reproduir-ho. La seua intenció era ocultar el mecanisme de protecció anticopia per a que fora més difícil d'eludir. Desafortunadament, el rootkit va obrir inadvertidament un forat de seguritat que va resultar en una ona d'atacs exitosos de virus troyanos contra les computadores d'aquells que havien reproduït inocentment el CD.[50] Els esforços posteriors de Sony per a proporcionar una utilitat que solucionara el problema lo exacerbaron.
  • El sistema de control electrònic de l'accelerador (ETCS) de Toyota tenia errors que podien causar una acceleració imprevista repentina.[51] Com a resultat, a lo manco 89 persones varen morir.[52]
  • El Boeing 787 Dreamliner va experimentar un error de desbordament d'un sancer que podria apagar tots els generadors elèctrics si l'aeronau permaneixia encesa durant més de 248 dies.[53]
  • L'índex de la Bossa de Valors de Vancouver presentava grans errors pels repetits grossejos. En giner de 1982, l'índex es inicializó en 1000 i posteriorment es va actualisar i va truncar en tres decimals en cada operació. Açò es feya unes 3000 voltes al dia. Les truncació acumulades varen provocar una pèrdua errònea d'uns 25 punts al més. Durant la fi de semana del 25 al 28 de novembre de 1983 es va corregir l'error, elevant el valor de l'índex des de la seua sifra de tancament del divendres de 524.811 a 1098.892.[54][55]
  • Knight Capital Group va perdre 440 millons de dólars en 45 minuts per l'implantació inadequada de software en els servidors i la reutilisació d'un indicador de software crític que va causar que s'eixecutara el còdic de software antic no utilisat durant les operacions.[56]

Referències

  1. ↑ «Space FAQ 08/13 – Planetary Probe History». Consultat el 7 de giner de 2008.
  2. ↑ Hoare, C. A. R.. Hints on Programming Language Design. in (October 1973) Sigact/Sigplan Symposium on Principles of Programming Languages., reprinted in Horowitz. Programming Languages, A Grand Tour, 3rd ed.. See Risks Digest: Mariner 1, Vol. 9: Iss. 54, 12 Dec 89 (and «Mariner I -- no holds Agraneu». Consultat el 7 de giner de 2008.
  3. ↑ R. Z. Sagdeev & A. V. Zakharov(1989).«Brief history of the Phobos mission».Nature.341(6243): 581–585.doi:10.1038/341581a0.
  4. ↑ Dowson, M.(March 1997).«The Ariane 5 Software Failure».Software Engineering Notes.22(2): 84.doi:10.1145/251880.251992.
  5. ↑ (January 1997).«Design by Contract: The Lessons of Ariane».IEEE Computer.30(1): 129–130.
  6. ↑ Parallel sparking: Many chips make light work, Douglas Heaven, New Scientist magazine, issue 2930, 19 August 2013, p44. Online (by subscription)
  7. ↑ What Really Happened on Mars by Glenn Reeves of the JPL Pathfinder team
  8. ↑ «What really happened on Mars?».
  9. ↑ «CryoSat Mission lost due to launch failure». European Space Agency (8 d'octubre de 2005). Consultat el 19 de juliol de 2010.
  10. ↑ «Mars Polar Lander». Archivat des de l'original, el 29 d'octubre de 2012. Consultat el 7 de giner de 2008.
  11. ↑ «Report Reveals Likely Causes of Mars Spacecraft Loss». Consultat el 7 de giner de 2008.
  12. ↑ «Faulty Software May Have Doomed Mars Orbiter». Space. com. Archivat des de l'original, el 24 de juliol de 2008. Consultat el 11 de giner de 2007.
  13. ↑ «Out of memory problem caused Mars rover's glitch». computerworld. com (3 de febrer de 2004).
  14. ↑ «Software error doomed Japanese Hitomi spacecraft». Consultat el 6 de maig de 2016.
  15. ↑ «Looking at the I2K bug, portal on CNN. com». Consultat el 7 de giner de 2008.
  16. ↑ «The year 2038 bug». Consultat el 12 de giner de 2008.
  17. ↑ Stafford, Patrick. «Businesses hit by Bank of Queensland EFTPOS bug». Consultat el 1 d'abril de 2014.
  18. ↑ Cade Metz (31 de giner de 2009). «Google mistakes entire web for malware». The Register. Consultat el 20 de decembre de 2010.
  19. ↑ Clover, Juli (26 May 2015). «New iOS Bug Crashing iPhones Simply by Receiving a Text Message». MacRumors. Consultat el 29 May 2015.
  20. ↑ «Patriot missile defense, Software problem led to system failure at Dharhan, Saudi Aràbia; GAO report IMTEC 92-26». US Government Accounting Office.
  21. ↑ Robert Skeel. «Roundoff Error and the Patriot Missile». SIAM News, volume 25, nr 4. Archivat des de l'original, el 1 d'agost de 2008. Consultat el 30 de setembre de 2008.
  22. ↑ «The Chinook Helicopter Disaster». Archivat des de l'original, el 17 de juliol de 2012. Consultat el 7 de giner de 2008.
  23. ↑ «Software glitches leave Navy Smart Ship dead in the water». Archivat des de l'original, el 8 de febrer de 2006. Consultat el 7 de giner de 2008.
  24. ↑ "F-22 Timeline."
  25. ↑ "Lockheed's F-22 Raptor Gets Zapped by International Dona't Line: Raptors arrive at Kadena." Air Force, 26 February 2007.
  26. ↑ «About the boot. ini issue (Dev Blog)». Consultat el 30 de setembre de 2014.
  27. ↑ Balicer, Ran(5 d'octubre de 2005).«Modeling Infectious Diseases Dissemination Through Online Role-Playing Games».Epidemiology.18(2): 260–261.doi:10.1097/01.ede.0000254692.80550.60.
  28. ↑ Bishop, Sam (8 de juny de 2016). «Runescape marks the anniversary of the Falador Massacre». GameFactor. Consultat el 9 d'agost de 2018.
  29. ↑ «Pac Man'S Split Screen Level Analyzed And Fixed». Donhodges. Com. Consultat el 19 de setembre de 2012.
  30. ↑ Langshaw, Mark. «Retro Corner: 'Jet Set Willy' (Spectrum)». DigitalSpy. Consultat el 30 May 2018.
  31. ↑ (July 1984).«Jet Set Willy Solved!».(8): 21.Consultat el 19 d'abril de 2014.
  32. ↑ «What caused Gandhi's insatiable bloodlust in Civilization - Geek. com» (3 de novembre de 2014). Consultat el 30 d'abril de 2018.
  33. ↑ Krotoski, Aleks (30 de novembre de 2004). «Viewtiful Joe 2 demo deletes memory cards». The Guardian. Consultat el 10 de novembre de 2009.
  34. ↑ Bramwell, Tom (7 de decembre de 2004). «Sony to replace defective demo discs with games». Eurogamer. Consultat el 10 de novembre de 2009.
  35. ↑ «Bubble Bobble Revolution DS production issues confirmed **UPDATE». Consultat el 30 d'abril de 2018.
  36. ↑ Bramwell, Tom (16 d'abril de 2007). «RedOctane admits to Guitar Hero II patch problem». Eurogamer. Consultat el 2 de decembre de 2016.
  37. ↑ «Scary Steam for Linux bug erases all the personal files on your PC» (en en). PCWorld (17 de giner de 2015). Consultat el 26 de maig de 2019.
  38. ↑ Gach, Ethan. «The NES Classic Carries Over Classic Glitches». Kotaku Austràlia. Consultat el 8 de març de 2017.
  39. ↑ Nintendo. «Customer Service — Specific GamePak Troubleshooting». Archivat des de l'original, el 27 de giner de 2008. Consultat el 7 de juny de 2009.
  40. ↑ Staff(May 1999).«Pokechat».120: 101.
  41. ↑ Lloe, Casey (1999). Pokémon Perfect Guide Includes Ret-Yellow-Blue, Versus Books, p. 125. ISBN 1-930206-15-1.
  42. ↑ Staff (9 d'abril de 2009). «Gaming's Top 10 Easter Eggs». IGN pàg. 2. IGN Entertainment. Archivat des de l'original, el 6 de febrer de 2010. Consultat el 7 de juny de 2009.
  43. ↑ «DSA-1571-1 openssl -- predictable random number generator». Consultat el 16 d'abril de 2008.
  44. ↑ «Heartbleed bug: 900 SINs stolen from Revenue Canada - Business - CBC News», CBC News. Consultat el 14 d'abril de 2014.
  45. ↑ «The Therac-25 Accidents (PDF), by Nancy Leveson» (PDF). Consultat el 7 de giner de 2008.
  46. ↑ «An Investigation of the Therac-25 Accidents (IEEE Computer)». Consultat el 7 de giner de 2008.
  47. ↑ «Computerized Radiation Therapy (PDF) reported by TROY GALLAGHER». Consultat el 12 de decembre de 2011.
  48. ↑ Feder, Barnaby J.. «A Heart Device Is Found Vulnerable to Hacker Attacks», The New York Times, 12 de març de 2008. Consultat el 28 de setembre de 2008.
  49. ↑ «Software Bug Contributed to Blackout». Consultat el 7 de giner de 2008.
  50. ↑ «Sony's 'rootkit' CDs». Consultat el 15 de maig de 2008.
  51. ↑ «Toyota's killer firmware: Bad design and its consequences».
  52. ↑ «Toyota "Unintended Acceleration" Has Killed 89». cbsnews. Consultat el 20 de març de 2014.
  53. ↑ «To keep a Boeing Dreamliner flying, reboot onze every 248 days».
  54. ↑ The Wall Street Journal November 8, 1983, p.37
  55. ↑ The Toronto Star, November 29, 1983
  56. ↑ Popper, Nathaniel. «Knight Capital Says Trading Glitch Cost It $440 Million».