Anar al contingut

Convexitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Convexidad


La convexidad (de el llatí convexĭtas, -ātis) d'una curva o una superfície, és la zona que s'assembla a l'exterior d'una circumferència o una superfície esfèrica, és dir, que té la seua part sobreixent dirigida a l'observador. És el concepte opost a la concavidad.

Una part C d'un espai vectorial real és convexa si per a cada parell de punts de C, el segment que els unix està totalment inclós en C; és dir, un conjunt és convex si es pot anar de qualsevol punt a qualsevol un atre en llínea recta, sense eixir del mateix.

Definició

Un conjunt C⊂Rnés convex si para tot a,b∈C:

el segment [ab]⊂C.

En una atra expressió, ∀t∈[0,1]:

(1−t)a+tb∈C

Note's que en esta fòrmula, la suma dels coeficients (1−t) i t és 1, per lo tant el punt aixina definit no depén de l'orige del sistema de coordenades.

En un conjunt no convex cada segment que mostra la no convexidad té forçosament que travessar per lo manco dos voltes (en I´i F´) el vora o la frontera del conjunt C, ∂C, definida com

∂C≡C‾−C∘

a on C∘ és definit com l'interior de C. Per tant la convexidad depén essencialment de la forma de la vora del conjunt, i la definició equival a

∀a∈∂C,∃ℓ s.t. ∀b∈C,⟨b−a,ℓ⟩≤0

a on ⟨a,b⟩∈ℝ denota el producte escalar usual en ℝn entre a i b. Intuitivament, açò diu que, per cada punt en la vora del conjunt C (òssea, cada punt a∈∂C) existix un vector ℓ que dividix el pla sancer, i que cada punt b∈C existix solament en el hiperplano en àngul que subtiende a eixe vector traslladat per a.


En el cas d'una frontera diferenciable (sense punts angulosos) es poden considerar els seus tangentes (ya que existix un únic vector normal a la superfície), i resulta prou intuïtiu que els convexos es caracterisen per trobar-se enterament del mateix costat de cada tangente; és dir que les tangentes mai travessen C (com en el punt A de la figura). Esta propietat seguix certa en presència de punts angulosos, com en el cas dels polígons convexos.

S'establix l'equivalència d'estes dos caracterisació considerant que una tangente (en A per eixemple) és la posició llímit de les cordes [AA'] en A' acostant-se indefinidament de A, en la vora de C. El segment [AA´] està en C mentres que l'açò de la recta (AA') està fora (per l'absurt: si es troba un punt B de C en la recta (AA´), fòra de [AA'], llavors el segment [AB], exterior a C, contradiu la seua convexidad).

Envoltura convexa d'un conjunt

Es diu envolvent convexa d'un conjunt donat C al menor (per inclusió) conjunt convex que conté a C (és fàcil vore que sempre existix). En la figura, la envoltura convexa de la forma blava obscur és tot el domini blau (és dir l'unió del conjunt original blau obscur en el domini blau clar), i la envoltura convexa dels cinc punts vert obscur és el polígon vert clar (incloent els punts, per supost). En particular, es definix

𝐜𝐨𝐧𝐯(C)={tx+(1−t)y|x,y∈C,t∈[0;1]}

i, com prèviament dit, es nota que, si C⊆P, i P és un conjunt convexo, llavors C⊆𝐜𝐨𝐧𝐯(C)⊆P.

S'establix en facilitat que la envoltura convexa és el conjunt de tots els baricentres positius (és dir en coeficients tots positius) dels punts del conjunt inicial.

En la figura, C és un baricentre positiu d'i B perque està en el segment [AB], i G és un atre tant de D,I i F, perque es troba en el triàngul DEF.

Funció convexa

Vore també: Funció convexa

Es diu que una funció real, definida sobre un interval és convexa si el domini del pla situat per damunt de la seua curva (en grisa en la figura) lo és. Sense sorpresa, les consideracions anteriors s'apliquen: Solament importa la frontera del domini, és dir la curva d'equació y=f(x). La convexidad s'expressa aixina: Per a qualsevol parell (x,x′) en l'interval I, i qualsevol



Eixemples: l'hipérbola i = 1/x (en x > 0), les paràboles i = ax2 + bx + c, en a > 0 i x real variable, i la funció exponencial i = ix. Si la funció f és derivable llavors la convexidad equival a la condició següent:

que significa que la pendent de la corda entre dos punts x i x' està continguda entre els valors extrems de la derivada. Açò equival al que la derivada siga creixent, en tot el domini de f . Si f és dos voltes derivable, lo anterior significa que la derivada segona és positiva: f"(x) ≥ 0.

És fàcil verificar que els tres eixemples anteriors són convexos:

positiu quan x > 0; (ax2 + bx + c)" = 2a > 0; i (ix)" = ix, sempre positiu.

Equivalentement, la convexidad d'una funció pot ser establida usant lo prèviament establit. Definim un conjunt cridat l'epigrafo de la funció f:ℝn→ℝ. En este cas, una funció és convexa solament si la seua epigrafo és un conjunt convexo.

Diferències entre convexidad i concavidad

La concavidad i la convexidad són definicions arbitràries i opostes. En particular, una funció f és cóncava solament si el seu invers aditiu és convexo; és dir, f és cóncava solament si −f és convexa.

Usant esta definició, solament funcions afins són tant cóncaves com convexas. En particular, no és difícil comprovar que si es té una funció f:ℝn→ℝ que satisfacecuando α+β=1, llavors abdós f i −f són funcions convexas. El cas contrari també és cert: si una funció és tant cóncava com convexa, llavors és afí; esta observació es desprén directament de la definició de convexidad.

Envolvents convexas i sumes de Minkowski

Envolvents convexas

Artícul principal → Envolvent convexa.

Cada subconjunt A de l'espai vectorial està contingut dins d'un conjunt convex més chicotet (cridat envolvent convexa de A), és dir, l'intersecció de tots els conjunts convexos que contenen A. L'operador de la càpsula convexa Conv() té les propietats característiques d'un operador de càpsula:

  • extens:

S⊆conv⁡(S),

S⊆T implica que conv⁡(S)⊆conv⁡(T), i

conv⁡(conv⁡(S))=conv⁡(S). L'operació de caixco convex és necessària per a que el conjunt de conjunts convexos forme un retícul, en el que l'operació de "unir" és la envolvent convexa de l'unió de dos conjunts convexos conv⁡(S)∨conv⁡(T)=conv⁡(S∪T)=conv⁡(conv⁡(S)∪conv⁡(T)). L'intersecció de qualsevol colecció de conjunts convexos és en sí mateixa convexa, per lo que els subconjunts convexos d'un espai vectorial (real o complex) formen un retícul complet.

Suma de Minkowski

Artícul principal → Suma de Minkowski.
Es mostren tres quadrats en el quadrant no negatiu del pla cartesià. El quadrat Q1 = [0, 1] × [0, 1] és vert. El quadrat Q2 = [1, 2] × [1, 2] és marró i es troba dins del quadrat turquesa Q1+Q2=[1,3]×[1,3].
Sumixca de Minkowski de conjunts. La suma dels quadrats Q1=[0,1]2 and Q2=[1,2]2 és el quadrat Q1+Q2=[1,3]2.

En un espai vectorial real, la sumixca Minkowski de dos conjunts (no buits), S1 i S2, es definix com la suma S1 + S2 format per la suma de vectors element dels conjunts sumadores S1+S2={x1+x2:x1∈S1,x2∈S2}. De manera més general, la suma de Minkowski d'una família finita de conjunts (no buits) Sn és el conjunt format per la suma d'elements de vectors ∑nSn={∑nxn:xn∈Sn}.


Per a la suma de Minkowski ademés, el conjunt zero {0} que conté solament el vector nul 0 té importància especial: Per a cada subconjunt no buit S d'un espai vectorial S+{0}=S; en terminologia algebraica, {0} és l'element d'identitat de la suma de Minkowski (en la colecció de conjunts no buits).[1]

Càpsules convexas de sumes de Minkowski

La suma de Minkowski es comporta be sobre l'operació de prendre càpsules convexas, com ho mostra la següent proposició:

Deixar S1, S2 ser subconjunts d'un espai vectorial real, la càpsula convexa de la seua suma de Minkowski és la suma de Minkowski de les seues càpsules convexas conv⁡(S1+S2)=conv⁡(S1)+conv⁡(S2).

Este resultat és més general per a cada colecció finita de conjunts no buits: conv(∑nSn)=∑nconv(Sn).

En terminologia matemàtica, les operacions de la suma de Minkowski i de formar càpsules convexas són operacions de commutació.[2][3]

Sumes de Minkowski de conjunts convexos

La suma de Minkowski de dos conjunts convexos compactes és compacta. La suma d'un conjunt convex compacte i un conjunt convex tancat és tancada.[4]

La següent teorema famosa, provat per Dieudonné en 1966, dona una condició suficient per a que la diferència de dos subconjunts convexos tancats siga tancada.[5] Utilisa el concepte de con de recessió d'un subconjunt convex no buide S, definit com: rec⁡S={x∈X:x+S⊆S}, a on este conjunt és un con convexo que conté 0∈X i satisfà S+rec⁡S=S. Tinga en conte que si S està tancat i convexo, llavors rec⁡S està tancat i per a tots s0∈S, rec⁡S=⋂t>0t(S−s0).

Theorema (Dieudonné). Sean A i B subconjunts no buits, tancats i convexos d'un espai vectorial topològic localment convexo tal que rec⁡A∩rec⁡B és un subespacio llineal. Si A o B és localment compacte llavors A − B està tancat.

Generalisacions i extensions per a convexidad

La noció de convexidad en l'espai euclidiano pot generalisar-se modificant la definició en uns o atres aspectes. S'utilisa el nom comú de "convexidad generalisada", perque els objectes resultants conserven certes propietats dels conjunts convexos.

Conjunts estrela-convexos (en forma d'estrela)

Artícul principal → Domini en estrela.


Siga C un conjunt en un espai vectorial real o complex. C és una estrela convexa si existix una x0 en C tal que el segment de llínea de x0 a qualsevol punt i pertanyent a C està contingut en C. Per lo tant, un conjunt convex no buide sempre és convex en estrela, pero un conjunt convex en estrela no sempre és convexo.

Convexidad ortogonal

Artícul principal → Envolvent ortogonalment convexa.


Un eixemple de convexidad generalisada és la convexidad ortogonal.[6]

Un conjunt S en l'espai euclidiano es diu ortogonalment convexo o ortoconvexo, si qualsevol segment paralel a qualsevol dels eixos de coordenades que conecten dos punts de S es troba totalment dins S. És fàcil demostrar que una intersecció de qualsevol colecció de conjunts ortoconvexos és ortoconvexa. Algunes atres propietats dels conjunts convexos també són vàlides.

Geometria no euclidiana

La definició d'un conjunt convex i una càpsula convexa s'estén naturalment a les geometria que no són euclidianes en definir un conjunt geodésicamente convexo com un que conté les geodèsiques que unixen dos punts qualssevol del conjunt.

Topologia d'orde

Artícul principal → Topologia d'orde.


La convexidad es pot estendre per a un conjunt totalment ordenat X dotat de la topologia d'orde.[7]

Deixar I ⊆ X. El subespacio I és un conjunt convex si per a cada parell de punts a, b en I tal que a ≤ b, l'interval [a, b] = {x ∈ X | a ≤ x ≤ b} està contingut en I. És dir, I és convex si i solament si para tots a, b en I, a ≤ b implica [a, b] ⊆ I.

Un conjunt convex no és conexo en general: el subespacio dona un contraeixemple {1,2,3} in Z, que és al mateix temps convexa i no conexa.

Espais de convexidad

La noció de convexidad pot generalisar-se a atres objectes, si se seleccionen certes propietats de convexidad com axioma.

Donat un conjunt X, una convexidad sobre X és una colecció 𝒞 de subconjunts de X satisfent els següents axioma:[8][9][10]

El conjunt buit i X estan en 𝒞 L'intersecció de qualsevol colecció de 𝒞 és en 𝒞. L'unió d'una d'orde total (sobre la relació d'inclusió) d'elements de 𝒞 és en 𝒞.

Els elements de 𝒞 es diuen conjunts convexos i el parell (X, 𝒞) es diu espai de convexidad. Per a la convexidad ordinària, es complixen els dos primers axioma i el tercer és trivial.

Per a una definició alternativa de convexidad abstracta, més adequada per a la geometria discreta, consulte les geometria convexas associades en les antimatroides.

Vore també


Referències

  1. ↑ El conjunt buit és important en la suma de Minkowski, perque el conjunt buit aniquila tots els demés subconjunts: Per a cada subconjunt S d'un espai vectorial, la seua suma en el conjunt buit és buida: S+∅=∅.
  2. ↑ Theorem 3 (pages 562–563): Krein, M.; Šmulian, V.(1940).«On regularly convex sets in the space conjugate to a Banach space».Annals of Mathematics.41(3): 556–583.doi:10.2307/1968735.
  3. ↑ Per a conéixer la commutativitat de la sumixca de Minkowski i la convexificació, consulte la Teorema 1.1.2 (pages 2–3) en Schneider; esta referència analisa gran part de la lliteratura sobre les càpsules convexas de sumes Minkowski en la seua "Chapter 3 Minkowski addition" (pages 126–196): Schneider, Rolf (1993). Convex bodies: The Brunn–Minkowski theory (vol. 44), Cambridge: Cambridge University Press, pp. xiv+490. ISBN 0-521-35220-7.
  4. ↑ Lemma 5.3: Aliprantis, C.D.; Border, K.C. (2006). Infinite Dimensional Analysis, A Hitchhiker's Guide, Berlin: Springer. ISBN 978-3-540-29587-7.
  5. ↑ Zălinescu, C. (2002). Convex analysis in general vector spaces, River Edge, NJ: World Scientific Publishing Co., Inc, p. 7. ISBN 981-238-067-1.
  6. ↑ Rawlins G.J.I. and Wood D, "Ortho-convexity and its generalizations", in: Computational Morphology, 137-152. Elsevier, 1988.
  7. ↑ Munkres, James; Topology, Prentice Hall; 2nd edition (December 28, 1999). ISBN 0-13-181629-2.
  8. ↑ Soltan, Valeriu, Introduction to the Axiomatic Theory of Convexity, Ştiinţa, Chişinăo, 1984 (in Russian).
  9. ↑ Singer, Ivan (1997). Abstract convex analysis, New York: John Wiley & Sons, Inc., pp. xxii+491. ISBN 0-471-16015-6.
  10. ↑ van De Vel, Marcel L. J. (1993). Theory of convex structures, Amsterdam: North-Holland Publishing Co., pp. xvi+540. ISBN 0-444-81505-8.

Enllaços externs