La Pobla de Farnals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Pobla de Farnals‎
Localització de la Pobla de Farnals respecte del País Valencià.png

La Pobla de Farnals

Escut de La Pobla de Farnals.svg

Escut

Localització de la Pobla de Farnals respecte de l'Horta Nord.png

Comarca

País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Massamagrell
Ubicació: 39º34'40,06"N 0º19'33,78"O
Altitut: 4 msnm
Superfície: 3,6 km²
Població: 8.205 hab. (2021)
Densitat: 2177,77 hab./km²
Gentilici: Creueti/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46139
Festes majors: 2ª semana de setembre
Alcalde: Nativitat Garcia Castelar (Transfuga)
Pàgina web: Pagina web de La Pobla de Farnals

La Pobla de Farnals és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. És també nomenada La Creu. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan camí entre Sagunt i Valéncia. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterràneu.

En la marjal abans plantat d'arròs, creix ara una vegetació de juncs i bogues.

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21. També se pot accedir a traves de la llínea 3 de MetroValencia.

Barris i pedanies

En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la Plaja Pobla de Farnals 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O.

El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.

Localitats limítrofes

El terme municipal de La Pobla de Farnals llimita en les següents localitats de Massamagrell, El Puig i Rafelbunyol, totes elles de la província de Valéncia.

Història

L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva alqueria de qui els propietaris eren els Farnals, família musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponímic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim àrap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel Cit a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.

Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Camí dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.

En el còdex migeval de les donacions fetes en l'antic Regne de Valéncia pel rei Jaume I esta població apareix com alqueria de Fernalis. D'esta es fa donació a data de 28 de decembre de 1240 a Deusdat, Sanç d'Aima i el correger Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (Aufaquia) com el de baix (Aciflia).

Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el 29 de decembre de 1240 l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de 17 de juny de 1238, la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.

Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de 1238. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarregà el repartiment de terres i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de 1240, Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.

En temps del croniste Gaspar Joan Escolano Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles XVI i XVII, la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle XV al llibre d'aveïnades de la ciutat de Valéncia.

La Pobla i Puig formaren antigament una baronia que pertany per les rodalies de l'any 1340 a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronesa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la família Exarch, que senyorejava la veïna localitat de Rafelbunyol.

En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle XVIII i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'Horta Nort, quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en 1609, un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'El Puig. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, uns 680 habitants, i que alguns autors com Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.

Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontífex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any 1785, convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la relíquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parròquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia 16 d'agost de 1789, a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.

El temple creuetí fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any 1902..

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Peris PCE
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003 Josep Vicent Sanchis Marqués PSPV-PSOE
2003 - 2007 Josep Vicent Sanchis Marqués PSPV-PSOE (en coalicio)
2007 - 2011 Josep Manuel Peralta González (2007-08)

Nativitat Garcia Castelar (2008-)

PPCV (2007-08)

Transfugues + PSPV-PSOE (2008-)

2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018
4.865 4.663 5.161 4.960 5.191 5.473 5.479 6.172 6.191 6.752 7.840

Economia

La població, tradicionalment agrícola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat principalment a agres (tarongers, llimeres), mentres que el rest se succeïxen en cultiu intensiu de diverses hortalices. L'aigua per al riu procedix de la Sequia Real de Moncada.

El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalúrgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceràmica, construcció, etc.

L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.

Monuments

La Pobla de Farnals. Ajuntament
  • Iglésia Parroquial. En la primera mitat del sigle XVIII fon construïda la nova iglésia, que tingué que ser ampliada en 1887. Des de 1902 és parròquia independent.
  • Ajuntament del sigle XX

Festes locals

  • Festes Majors. Celebren estes festes durant la segona semana de setembre, en honor a Sant Fèlix Màrtir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Immaculada Concepció.
  • Festes de la Plaja Pobla de Farnals

Falles: Del 15 al 19 de març.

Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del més de juliol.

Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'agost.

Referències

Enllaços externs

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa