Llíria

Llíria
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Camp de Túria
• Partit judicial:	Llíria
Ubicació:	39°38′N 0°36′O
• Altitut:	164 msnm
Superfície:	228 km²
Població:	22.441 hab.
• Densitat:	98,43 hab./km²
Gentilici:	Llirià, lliriana.
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46160
Festes majors:	29 de septiembre
Alcalde:	Manuel Izquierdo Igual (PPCV)
Pàgina web:	{{{web}}}

Llíria (en castellà Liria), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la comarca del Camp de Túria. Conta en 22.441 habitants (INE 2008).

Geografia

Situat sobre el peu que s'estén des de les montanyes d'Alcubles i Marines fins al marge esquerre del riu Túria. Dòna nom al Full 695 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.

En el seu paisage topogràfic es distinguixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per montanyes juràsiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana ondulada en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sedimients quaternaris. El pla miocènic està travessat per les renles de Llíria o Primera i Castellarda, el llit de les quals és superior al del riu Túria, pero que romanen seques durant quasi tot l'any.

La vegetació és més rica en les montanyes del nort, on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de l'autovia CV-35.

També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Localitats llimítrofs

Llíria llimita en Casinos, Domenyo, Benaguasil, Benissanó, La Pobla de Vallbona, Olocau, Marines, Les Alcubles, Andilla, El Vilar, Bugarra i Pedralba, totes elles en la província de Valéncia, i Altura, en la província de Castelló.

Història

Artícul principal → Edetans.

L'actual ciutat de Llíria té les seues arrels en la Edat del Bronze, en l'establiment que cap a la mitat del II milenari anterior a la nostra Era va haver-hi en el cerro de Sant Miquel i del que fon continuador el poblat ibèric.

La seua categoria política i econòmica, així com la seua estratègica posició, li va fer jugar un paper important en les guerres civils romanes.

La importància d'Edeta fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el sigle III, i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de Valentia.

Després d'una nova dominació visigoda, es donaria pas al llarc periodo islàmic. En esta etapa, al negar-se al-mustain a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any 1090, el Cid va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cid va rebre una carta de la reina Constança, esposa de Alfons VI, que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els almoràvits a Andalusia. El Cid va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.

Durant el periodo musulmà van ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del Cadi, espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.

Després de la conquiste cristiana, cap als anys 1248 i 1249 va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de 1252 el rei Jaume I otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.

Encara que Llíria fon vila real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en 1293, el de l'infant Joan des de 1337 i el de l'infant Raimont Berenguer des de 1339. L'últim senyor seria l'infant Martín.

Durant les guerres de l'Unió, Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres fon conquistada pel castellà Pere I el Cruel en 1363. Al juny de 1364, Pere el Cerimoniós es va dirigir cap a Llíria en ànim de recuperar-la.

L'expulsió dels moriscs en 1609 no li va afectar molt de ja que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells. Acabada la Guerra de Successió, el rei Felip V, per a premiar els servicis del Duc de Berwick, vencedor en Almansa, va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de Jacob II, rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu iaio, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de Duc de Llíria, passa a mans de la Casa d'Alba, estant en possessió en l'actualitat per Cayetana Fizjames Stuart, qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Durant el sigle XVIII la política fisiocràtica dels Borbó va donar lloc a un alvanç espectacular de la agricultura lliriana.

En époques posteriors, durant la guerra de la Independència, la població va abandonar el núcleu urbà i es va refugiar en els montanyes. Les tropes franceses van ocupar la vila des de 1810 a 1813 i es van fer forts en el santuari de Sant Miquel.

Llíria fon saquejada durant la guerra civil de 1836 per les tropes carlistes de Cabrera en numeroses ocasions.

Fon en 1887 quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.

Demografia

El municipi conta en 22.441 residents (INE 2008), dels quals 16.410 viuen el centre de la ciutat i la resta (5.228) en urbanisacions residencials als afores d'esta. Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i iluminació.

Un 12,2% de la seua població és de nacionalitat estrangera, sent els principals colectius forans el romanés, el britànic i el marroquí.

Evolución demogràfica de Llíria
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2008
8.920	9.089	8.864	9.034	9.557	8.226	10.624	9.274	9.723	11.323	12.587	13.947	15.550	17.216	21.078	22.441

Economia

El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a la agricultura.

Cultura

La música és possiblement una de les manifestacions que més caracterisa a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint al llarc de la seua història formen el soport que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músic - cultural que fa que hui en dia s'identifique a Llíria com la "Ciutat de la Música". Les seues dos Bandes de Música, La Unió Musical ("Va unir Musical") i el Ateneu Musical i d'Ensenyança Banda Primitiva de Llíria són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria nodrix de músics a gran part d'Orquestes, Bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tot Espanya.

Monuments

Monuments religiosos

• Real monasteri de Sant Miquel. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Fon fundat pel rei Jaume II l'any 1319, encara que es va iniciar la seua construcció en el sigle XVI i a partir del XVIII fon habitat per monges de clausura. L'església és d'estil neoclàssic.
• Església de la Sang. (sigle XIII) Combina romànic i gòtic. Fon la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.
• Església de Ntra. Sra. de l'Assunció. (sigle XVII) d'estil barroc, destaca la seua fatada a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt.
• Ermita de Sant Vicent Ferrer. És un santuari molt popular i en les seues proximitats va estar abans una atra ermita dedicada a la Mare de Deu de la Font (Mare de Déu de la Font).

Monuments civils

• Castell. d'orige àrap.
• Palau dels Ducs de Llíria (Ca la Vila). D'estil renaixentista, construït a finals del sigle XVI, en l'actualitat és la seu de l'Ajuntament de la ciutat.

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es van trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis. També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Església de la Sanc, on s'arrepleguen restes romanes i ibers.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Jose M. Jordà	PCE
1983 - 1987	Vicente Soldevilla	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicente Castellà Benci	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Ricard Torres Balaguer	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Miguel Pérez Gil	PPCV
1999 - 2003	Fina Pérez Lapiedra	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Manuel Izquierdo Igual	PPCV
2007 - 2011	Manuel Izquierdo Igual	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Personalitats destacades

• José Rius (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.

Festes locals

Celebra les seues festes patronals a San Miquel Arcàngel el 29 de setembre, Durant diversos dies.

Veja's també

• Arbres Centenaris en Espanya

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Liria de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament de Llíria
• Web de Turisme de Llíria realisat per l'Agència Valenciana de Turisme