Diferència entre les revisions de "Alfafar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 37: Llínea 37:
 
=== Barris ===
 
=== Barris ===
 
* El Tremolar
 
* El Tremolar
* El Barri Orba, comunment nomenat Parc Alcosa.
+
* [[Barri Orba|El Barri Orba, comunment nomenat Parc Alcosa]].
 
* Els Alfalars
 
* Els Alfalars
 
* El Rajolar
 
* El Rajolar

Revisió de 17:01 7 nov 2024

Alfafar
Localització d'Alfafar respecte del País Valencià.png Escudo de Alfafar.png
Localización de Alfafar en la comarca de la Huerta de Valencia.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Sur
Partit judicial: Catarroja
Ubicació: 39°25′N 0°24′O
Altitut: 6 msnm
Superfície: 10,1 km²
Població: 21.480 hab. (2022)
Densitat: 2.094,35 hab./km²
Gentilici: Alfafarenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46910
Festes majors: Finals d'Agost i principi de Setembre
Alcalde: Juan Ramón Adsuara (PP)
Pàgina web: Web Oficial d'Alfafar


Alfafar és un municipi del Regne de Valéncia, Espanya. Perteneixquent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Sur. Hasda el seu trasllat a Valéncia, el municipi fon sèu de la Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana.

Geografia

Alfafar, situat a 6 km de la ciutat de Valéncia, pertany a la comarca de l'Horta Sur. Té un terme municipal de més de 10 km2 de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius entre els que predomina l'arròs. El seu núcleu urbà edificat ocupa a soles poc més d'un 10%, estant gran part del terme dins del Parc Natural de l'Albufera.

L'altitut en el centre històric respecte del nivell del mar és d'uns 10 msnm i les seues coordenades topogràfiques són: Latitut Nort 39º 25´ 20´´ Longitut Oest 0º 24´

Llimita al nort en Valéncia ciutat i Sedaví, a l'est de nou en Valéncia i ses pedanies, al sur en Massanassa i el Parc Natural de l'Albufera i a l'oest en Paiporta i Benetússer.

El terme es troba travessat de nort a sur per quatre grans eixides que comuniquen el poble en la capital i que li conferixen una gran accesibilitat, tant per carretera com per tren: L'autovia Alacant-Albacete A-7 (pista de Silla), l'antiga carretera N-340 (el Camí Real de Madrit), la via de ferrocarril (entre les dos vies), la CV-400 (el corredor comarcal) i la carretera d'Alfafar-El Saler que creua el terme d'est a oest.

El clima és templat.

Barris

Història

Alfafar fon en son dia una alqueria musulmana. El nom procedix de l'àrap "Al Hofra", que vol dir "lloc fondo", de clots i fosses. Eixes fosses s'han trobat en temps prou recents en el procés de realisació de diverses obres en el centre del poble. En un cantó de la plaça de l'ajuntament aparegueren galeries a una fondària de quatre a cinc metros; en elles s'encontraren diversos troços de ceràmica que es creu que daten dels sigles IX o X.

Demografia

Conta en 21.480 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2017 2022
2.552 2.934 3.241 3.531 3.983 4.126 4.394 13.093 20.195 19.996 18.878 19.877 20.321 20.948 21.480

Monuments

  • Plaça de l'Ajuntament. A mitan 2006 s'inaugurà la nova plaça de l'ajuntament, un puesto digne de visitar degut a la barreja d'estils que presenta i a l'ecològica iluminació "al cel" de la que ha segut dotada.
Iglésia de la Mare de Déu del Do d'Alfafar
  • Iglésia Parroquial. L'orige de la Parroquia d'Alfafar se remonta als primers anys despuix de la Conquesta del Regne de Valéncia. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sur del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un atre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, fon iniciat en l'any 1736 en aportacions del propi poble i conclòs en l'any 1748. Se tracta d'un magnífic edifici construït a base de mamposteria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en el estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera mitat del sigle XVIII. No obstant, el seu caràcter popular i anònim evidencia un notable coneiximent de les tècniques arquitectòniques i de la bona construcció, aixina com dels principis estètics del Barroc.
  • El Lledoner
  • Sidicat Arrosser
  • L'Alqueria del Pi

Festes majors

  • Nostres Festes. Alfafar té una llarga tradició cultural que s'ha manifestat a lo llarc de l'història a través de les Festes Patronals i Populars del municipi. En els actes programats en eixes dates n'hi ha una especial participació d'entitats i asociacions que donen al municipi una singularitat pròpia.
  • Festes majors. En la primera decena de setembre se celebren festes a la Verge del Do.
  • Falles. Del 15 al 19 de març, les sis falles d'Alfafar celebren sa festa.
  • Festes del Tremolar. En la primera semana de juny se celebren les festes en honor a la Verge dels Desamparats.
  • Festes del Barri Orba (Parc Alcosa). La tercera semana de juliol, el barri d'Orba monta els barracons per a la seua festa.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent