Predomini llingüístic

Predomini llingüístic és un terme llegal usat en la Comunitat Valenciana que s'utilisa per a classificar les zones del territori en que el considerat idioma propi (el valencià) té un important número de parlants. En este cas, la Llei d'us i ensenyança del valencià (1983) és la norma que regula quins municipis es determinen com d'un predomini llingüístic o un atre (en el seu títul V n'hi ha un llistat dels municipis). El preàmbul de la llei establix que per a la confecció del llistat s'han utilisat els mapes i relacions determinats per l'Institut de Filologia Valenciana de l'Universitat de Valéncia i de l'Universitat d'Alacant, sense precisar les referències dels dits treballs ni els criteris utilisats per les universitats.

El terme és un concepte polític-jurídic, per mig del qual, a fi de la normalisació llingüística, les administracions local i autonòmica poden fer predominar en les seues comunicacions oficials el valencià en qualsevol àmbit. El fet que un municipi siga classificat de "predomini llingüístic valencià", no implica necessàriament que l'us de la dita llengua siga majoritària en el municipi, sino que s'han atés a criteris històrics o socio-llingüístics per a determinar en quina zona la Generalitat o els ajuntaments poden dur a terme determinades accions polítiques en l'objectiu de recuperar o enfortir la situació del valencià.

Aixina, en els municipis considerats de predomini llingüístic valencià és obligatòria l'ensenyança de dita llengua durant l'ensenyança primària, secundària i el bachillerat, quedant com a assignatura voluntària o obligatòria, a decisió del centre docent, en els atres municipis. No obstant, l'oficialitat de les dos llengües i el dret del ciutadà de rebre la comunicació oficial en qualsevol d'elles són aplicables en tot el territori de la Comunitat Valenciana.

A l'existir zones tradicionalment d'idioma espanyol, hi ha municipis i comarques de predomini llingüístic valencià i municipis i comarques de predomini castellà: en uns cassos la majoria dels seus pobladors originals provenien d'Aragó, en atres de Castella -sobretot a partir de les repoblacions del sigle XVII després de l'expulsió dels moriscs-, en atres van ser agregats al Regne de Valéncia després de la divisió provincial de 1833 després de pertànyer a Castella la Nova, i finalment hi ha municipis a on el valencià va deixar d'usar-se abans del periodo històric considerat per a establir el criteri llingüístic com és el cas de la Vega Baixa o la Foya de Bunyol.

Distribució dels municipis de predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i castellà (vert clar)

D'acort en la llei, al voltant del 75% dels municipis de la comunitat són de predomini valencià, mentres que el 25% restant correspon al predomini castellà, en la que residixen el 87% i el 13% de la població, respectivament, pertanyent a esta última zona els municipis següents:

província d'Alacant

Albatera, Algorfa, Almoradí, Aspe, Benferri, Benejúzar, Benijófar, Bigastro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nova, Daya Vella, Dolores (Dolores, Elda, Formentera del Segura, la Granja de Rocamora, Jacarilla, Monfort, Els Montesinos, Oriola, el Pilar de la Foradada, Rafal, Redován, Rojales, Salinas, Sant Isidre, Sant Fulgenci, Sant Miquel de les Salines, Sax, Torrevella, Villena

província de Castelló

Algimia d'Almonacid, Almedíjar, Altura, Argelita, Ayódar, Azuébar, Barraques, Bejís, Benafer, Castellnovo, Castell de Villamalefa, Caudiel, Cirat, Cortes d'Arenós, Chóvar, Espadilla, Fanzara, la Font de la Reina, les Fonts d'Ayódar, Gaibiel, Geldo, Higueras, Xérica, Ludiente, Matet, Montán, Montanejos, Navaixes, Olocau del Rei, Pavías, Pina de Montalgrao, la Pobla d'Arenós, Sacañet, Sogorp, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Toga, Torás, El Bou, Torralba del Pinar, Torrechiva, el Vall d'Almonesir, Vallat, Vilafermosa, Villamalur, Vilanova de la Reina, Viver, Zucaina

província de Valéncia

Ademús, Alboraig, Alcubles, Alpont, Andilla, Anna, Aras de los Olmos, Ayora, Benagéber, Bicorp, Bolbait, Bugarra, Bunyol, Calles, Camporrobles, Cases Altes, Cases Baixes, Castielfabib, Caudete de las Fuentes, Cofrents, Cortes de Pallars, Chelva, Chella, Chera, Chest, Chiva, Chulilla, Domeño, Dosaigües, Enguera, Fuenterrobles, Gàtova, Gestalgar, Godelleta, Higueruelas, Jalance, Jarafuel, Loriguilla, la Llosa del Bisbe, Macastre, Marines, Milers, Navarrés, Pedralba, La Pobla de Sant Miquel, Quesa, Requena, Setaigües, Sinarcas, Tuéjar, Utiel, Vallanca, Venta del Moro, El Villar, Villargordo del Cabriol, Yàtova, La Yesa, Zarra

El predomini llingüístic en atres comunitats autònomes espanyoles

Vore també: Llei Foral del Vascuence

L'expressió predomini llingüístic s'usa únicament a la Comunitat Valenciana. No obstant, el mateix concepte pot ser aplicable a atres comunitats autònomes espanyoles en les que hi ha una llengua pròpia, oficial a més del castellà, pero en la que tal llengua no és parlada en tot el territori i tal absència té efectes llegals.

D'acort en la definició, només Navarra aplicaria un concepte semblant al de predomini llingüístic respecte al vasc i el castellà. D'acort en la Llei Foral 18/1986, de 15 de decembre del Vasc el territori navarro queda dividit en tres sectors:

Distribució municipal de les zones vascófones, mixta i no vascófona en la Comunitat Foral de Navarra

Zona vascófona: Composta pel terç septentrional de Navarra. Comprén tota la zona pirenaica excepte les valls més orientals. Esta zona és de predomini llingüístic vasc. Comprén un 11% de la població de Navarra. En esta zona, l'èusquera és parlat per una proporció significativa dels habitants.

Abaurrea Alta, Abaurrea Baixa, Alsasua, Anue, Araiz, Aranaz, Arano, Araquil, Arbizu, Areso, Ària, Arive, Arruazu, bacáicoa, Basaburúa Major, Baztán, Beinza-Labayen, Bertizarana, Betelu, Burguete, Ciordia, Donamaría, Echalar, Echarri Aranaz, Elgorriaga, Eresun, Ergoyena, Erro, Esteríbar, Ezcurra, Garayoa, Garralda, Goizueta, Huarte-Araquil, Imoz, Irañeta, Ituren, Iturmendi, Lacunza, Lanz, Larráun, Leiza, Lesaca, Oiz, Olazagutía, Orbaiceta, Orbara, Roncesvalls, Saldías, Santesteban, Sumbilla, Ulzama, Urdax, Urdiáin, Urroz de Santesteban, Valcarlos, Vera de Bidasoa, Villanueva, Yanci, Zubieta i Zugarramurdi

Zona mixta: Composta per Terra Estella i la zona mija navarresa, incloent Pamplona i les valls pirinenques més orientals (Vall de Rosinyol i Salazar).

Abárzuza, Ansoáin, Aoiz, Arce, Atez, Barañáin, Burgui, Burlada, Ciriza, Cendea de Cizur, Echarri, Echauri, Egüés, Ezcároz, Esparza de Salazar, Estella, Ezcabarte, Garde, Goñi, Güesa, Guesálaz, Huarte, Isaba, Hisa, Izalzu, Jaurrieta, Juslapeña, Lezáun, Lizoáin, Ochagavia, Odieta, Oláibar, Olza, Ollo, Oronz, Oroz-Betelu, Pamplona, Pont la Reina, Rosinyol, Salinas d'Or, Sarriés, Urzainqui, Uztárroz, Vidángoz, Vidaurreta, Villava, Yerri i Zabalza

Zona no vascófona: Composta per la mitat meridional de Navarra, incloent tota la ribera de l'Ebre des de Viana fins a Tudela. Supon quasi un 50% del territori d'esta comunitat foral. L'integren la resta dels municipis navarresos.

El 25 d'abril del 2008 el Parlament de Navarra va aprovar una moció per la qual s'amplia la zona mixta als municipis de Noáin, Aranguren, Beriáin i Galar, incloent d'esta manera tota la comarca de Pamplona. Esta modificació entrarà en vigor l'1 de giner de 2009. Aixina mateix en esta reforma llegal s'han inclòs en la relació de municipis aquells segregats després de 1986 en la zona mixta (Berrioplano, Berriozar, Orcoyen i Zizur Major). Lecumberri i Irurzun, segregats posteriorment a 1986 de municipis de la zona vascófona, no van ser prevists en la reforma.

En la zona no vascófona no és possible estudiar en coleges públics en euskera, sí en 4 ikastoles privades (Fontellas, Fangosa, Viana i Lumbier), la regularisació de la qual per part del Departament d'Educació ha segut molt recent, aixina com en una ikastola concertada de Tafalla, l'obertura de la qual fon anterior a la promulgació de la Llei Foral del Vasc. En la zona mixta hi ha un número llimitat de places per a este model d'escolarisació.

Veja també

• Llengua pròpia
• Llengua minorizada
• Llengua minoritària