Diferència entre les revisions de "La Marina Alta"

	la Marina Alta
País	Espanya
Província	Alacant
Capital	Dénia
Àrea	759,30 km²
Habitants; Densitat	196606 hab.. ; hab./km²

Revisió de 23:21 31 jul 2022

El riu Girona en Beniarbeig i la Segària al fondo

Vista de la Segària des de la plana del Marquesat

El massís del Montgó, vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica

El cap de Sant Antoni vist des de la plaja de l'Arenal, Xàbia

Vista del Penyal d'Ifac

Vista de l'illa del Portichol, davant les costes de Xàbia

Vista general de Teulada des de la partida de Benimarco

La Marina Alta és una comarca central i costera de la Comunitat Valenciana, en capital en Dénia. Limita al nort en La Safor, al nort i a l'est en el Mar Mediterràneu, al sur en La Marina Baixa i a l'oest en el El Comtat.

Geografia

La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del Marquesat de Dénia ademés d'uns quants pobles al sur i la ciutat de Calp, que integraven la Marina antiga, la qual passà a nomenar-se la Marina Baixa. En l'actualitat tota la comarca, junt en la seua germana al sur és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Esta és la denominació més típica entre els oriunts; Aixina mateix els més grans del nort de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". En l'actualitat la comarca inclou, ademés del Marquesat, les sub-comarques de la Rectoria, la vall d'Aixa-Pop i les Valls de Pego.

És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la taronja domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el raïm dominen.

La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del riu Girona, és a dir, Dénia, El Verger i Ondara. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la Comunitat Valenciana. Al sur, s'estén una plana al voltant del riu Gorgos, de Xàbia a Gata de Gorgos. Ací predominen els armelers i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre Pego i la costa, el Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva.

La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la Segària (500m), el Montgó (752m) i la serra de Bèrnia - que formen part d'un sol sistema: la serralada Bètica. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les Valls, que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a Xaló. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la Rectoria. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i Calp. En les Valls, el cultiu és d'olives, cireres i armeles; a les montanyes entre Teulada i Benissa, el raïm.

En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i tallats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el Cap de Sant Antoni, el Cap de Martí, el Cap Negre i el Cap de la Nau. A l'extrem sur, el massís del Mascarat barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a Alacant.

Els rius de la comarca són el Bullent i el Molinell – o Racons –, que fan de frontera al nort; el Girona, el Gorgos – o de Xaló – l’Alcalà i el de Castells. Ademéshi ha una série de barrancs: l’Alberca, l’Alter, el Bo, el Regatxol, el Teulada, les Sorts, el Mascarat, el Malafí i la rambla de la Gallinera. Tots són de caràcter torrencial, de manera que a sovint no porten aigua i, en les pluges fortes del autumne, poden desbordar-se, tal com fiu el Girona en octubre del 2007.

Demografia

Plantilla:Llista municipis

Climatologia

La comarca és de climatologia mediterrànea a on abunda el sol pero al ser una comarca marítima, pot patir tempestats fortes durat l'estiu i l'autumne. Cal remarcar que la zona més plujosa de la Comunitat Valenciana se situa a l'extrem nort de la comarca, a la desembocadura del riu Molinell, entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sur i a les valls d'interior. La proximitat en les Illes Pitiüses i la seua posició al final del golf de Valéncia, envolta de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular.

Transport

El transport de la comarca s'orienta del nort al sur i al voltant de la capital, Dénia. Gràcies al Montgó, l’autopista AP-7 no s'acosta a les poblacions més importants, sinó contínua a lo llarc de la plana entre les Valls, la Segària i el Montgó, comunicant-se en Pego, Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals CV-700, CV-725, CV-734. En canvi, té accessos directes en Ondara, Pedreguer, Gata i Benissa. La carretera nacional N-332 seguix l'autopista en direcció nort – sur, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; dispon d'un nou desviu per a El Verger i Ondara. La carretera CV-700 enllaça la comarca en Alcoy a través de la ciutat de Pego i la Vall de Gallinera.

Només Dénia i Calp disponen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús Pego - Gandia recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'orige de molts dels autocars que creuen la comarca. Estos autocars, majorment de l'empresa ALSA, comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp en Gandia, Benidorm, Alacant i Valéncia. El TRAM Alacant, conegut com el trenet de Dénia, ix des d'este núcleu i servix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una llínea Dénia – Gandia. Ademés, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia.

A grans trets, els pobles del nort, fins a Gata, es dirigixen preferentment a Valéncia, mentres que els pobles del sur a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre els dos és El Verger, a 91 quilómetro. En els dos casos el transport privat guanya àmpliament al públic en número de passagers.

Economia

L'economia de la comarca ha segut i encara és en gran part agrícola: cítrics, raïm, cireres. La producció de la pansa i mistela, dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada en el sigle XIX. En el sigle XX, indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el cultiu de les taronges i els velluters (seders), típiques de gran part de la Comunitat Valenciana, també hi eren importants. En l'actualitat, les indústries de la construcció, instalació i manteniment tenen gran importància. El sector dels servicis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostengut des de la década dels xixanta en la costa.

Llengua

La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el valencià^[1], en la seua forma dialectal del valencià meridional. Alguns trets del valencià alacantí es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]^[1]. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]^[1]. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".

Els pronoms febles, i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]^[1].

En tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als europeus i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de conixement del valencià ha decaigut en els darrers quinze anys. El coneiximent del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació d'empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nort-europees.

Gastronomia

thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.

Artícul principal → Cuina de la Marina Alta.

Alguns plats típics de la gastronomia d'esta comarca són el mullador, l'espencat, coques dolces i salades, sobrassada i llonganissa (Valls de Pego, els pastissets d'armela o d'espinaques (Xàbia), els bunyols, el suquet de peix, el bull en ceba, les faves sacsades, la picaeta (salmorra, nous, tramussos i cacaues), la picada d'all i jolivert, puchero en mandonguilles, l'arròs a banda (Dénia), arròs al forn en fesols i penques, arròs en costra (Marjal de Pego), paella en gamba o mandonguilla, pa en tomata (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el burret (coca-cola i café-licor), vi de Xaló i mistela cultivada a la ribera del Gorgos. [[Fitxer:detall de casa teulada.jpg|thumb|right|Exemple de l'estil marinès, a Teulada.]]

Arquitectura

Artícul principal → Arquitectura de la Marina.

La Marina té dos estils propis de construcció. Els dos empren tradicionalment pedra lluïda en guix i pintat. El primer metro de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota lo restant en blanc; l'atre fica colors lluents com el blau, roig, groc i vert.

La Marina Alta desenrolla unes edificacions pròpies: els casups, les naies i els riuraus. Igualment té un gran numero de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable

Llocs d'interés

El castell i els barris antics de les Roquetes i Baix la Mar de Dénia.
Parc natural del Montgó: el Cap de Sant Antoni, la Torre de Gerro i la cova tallada al nort, i els molins de Xàbia al sur.
Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva i el riu Bullent.
Penyal d'Ifac a Calp.
Pas del Mascarat a Altea.
Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. Cales, l'illa del Portitxol, i caps de la Nau, Negre, de Sant Antoni i Prim.
Els Pòrxens de Pedreguer.
La torre migeval dels Medinaceli en Verger.
Vila vella de Benissa: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada Catedral de la Marina.
Vila vella de Teulada: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia.
Plaça de bous, vila vella i l'iglésia del convent d’Ondara.
Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assagador i el de la Basseta.