Segòvia

Segòvia

Segòvia (Segovia en castellà) és una ciutat espanyola situada en el nort de la Península Ibèrica, capital de la província homònima, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Se situa en la confluència dels rius Eresma i Clamores, al peu de la serra de Guadarrama.

Segons el cens de l'INE de l'any 2018, conta en una població de 51.683 habitants.

La ciutat vella i l'aqüeducte de Segòvia varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en l'any 1985. L'aqüeducte és considerat l'obra d'ingenieria civil romana més important d'Espanya, i és un dels monuments més significatius i millor conservats de l'Antiga Roma en la península ibèrica.

Topònim

El nom de Segòvia és d'orige celtíber, encara que no es té constància del nom de la ciutat fins que Tito Livio la nomena com una mansio (lloc a on pernoctar) prop de Cauca. La menció està referida a la guerra de Sertorio, quan els generals de Sertorio varen recórrer Hispania reclutant soldats en l'any 79 a. C. També tenim testimoni del topònim de la ciutat en llatí "Segòvia" per una moneda celtibèrica d'época de transició (provablement d'época tardo republicana) falcada en la ciutat en valor d'un As.

Història

El poblament humà en l'entorn de lo que hui és Segòvia es remonta a fa uns 60.000 anys, data en que ha segut datada l'ocupació neandertal de l'Abric del Molino en la vall del Eresma, a tan sol 500 m de l'emplaçament de l'alcasser. Varen ser puix, els neandertals, els primers en ocupar el territori de lo que en el temps es va convertir en la ciutat de Segòvia.

Durant l'época romana, Segòvia pertanyia al convent jurídic de Clunia. En la Hispania visigoda va ser sèu episcopal de l'Iglésia catòlica, pero es creu que la ciutat va ser abandonada despuix de l'invasió islàmica. Despuix de la conquista de Toledo per Alfonso VI de Lleó, va començar el repoblament de Segòvia en l'any 1088​ en cristians procedents del nort de la península i de més allà dels Pirineus.

Durant el sigle XII va sofrir importants disturbis en contra del seu governador, Àlvar Fànyez, i posteriorment com a part de les lluites del regnat d' Urraca de Castella. A pesar d'estos desórdens, la seua situació la va convertir en un important centre del comerç de la llana i de les manufactures textils (l'existència de les quals està documentada des del sigle XII). El final de l'Edat Mija és una época d'esplendor, en la que acull una important població hebrea; senta les bases d'una poderosa indústria textil; desenrolla una esplèndida arquitectura gòtica i és Cort dels reis de la Casa de Trastamara. Finalment, en l'iglésia de Sant Miguel de Segòvia Isabel la Catòlica és proclamada reina de Castella el 13 de decembre de 1474.

Vista d ela ciutat en l'any 1562

Com tots els centres textils castellans, es va unir a la sublevació de les comunitats, tenint una intervenció destacada, al mando de Juan Bravo. A pesar de la derrota de les comunitats, l'auge econòmic de la ciutat va continuar durant el sigle XVI, aplegant en l'any 1594 a 27.000 habitants. Despuix, com casi totes les ciutats castellanes, va entrar en decadència, de manera que a penes un sigle despuix, en l'any 1694, només contava en 8.000 habitants.

En l'any 1808 va ser saquejada per les tropes franceses durant la guerra de l'Independència. Durant la primera Guerra*Carlista les tropes del pretenent Carlos de Borbón varen atacar sense èxit la ciutat. Durant el sigle XIX i primera mitat del sigle XX, va experimentar una recuperació demogràfica frut d'una relativa revitalisació econòmica.

Economia

Indústria metalúrgica, alimentària, ya que són famosos els embotits, de la construcció i els seus materials, de la fusta i el moble i sobretot és destacable el turisme d'esta ciutat.

Gastronomia

Cochinillo torrat

El cochinillo torrat és una de les principals especialitats segovianes. Les terres de la província aporten diversos productes, començant per l'aliment més popular, el pa, o la llet, base dels formages de la província de Segòvia.

El tendre lechazo torrat o el cochinillo són part de l'oferta de carns dels restaurants de la capital, completada pels diversos productes obtinguts de la matança del porc, ritual este que encara se celebra en els pobles de la província durant els mesos més frets.

Ponche segovià

Entre les darreries poden trobar-se rosquilles, soplillos, florons, coques i, sobretot, el ponche segovià, de cremòs interior i torrada apariència.

Entre els vins existixen alguns produïts en la província com els Blancs de Neva o els Tintos de Valtiendas.

Patrimoni

En l'any 1985 la ciutat vella de Segòvia i el seu aqüeducte varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Dins de l'entorn de la ciutat vella, és dir, el caixco antic, s'alcen diversitat d'edificis històrics tant civils com a religiosos, i no només catòlics, sino també judeus, com el barri que va ocupar esta minoria, que recorda el pas de les diferents cultures per la ciutat.

Un dels millors eixemples d'eixa diversitat cultural està representat per l'antiga sinagoga, actualment Iglésia del Corpus, i pel cementeri judeu situat en “El Pinarillo”, en el seu centre d'interpretació en el palau del judeu més important de les aljames espanyoles, el contador major Meir Melamed, que despuix de convertir-se al cristianisme baix el nom de Fernán Núñez Coronel, va ser regidor de la ciutat i va ocupar importants càrrecs en el regne.

Monuments de la ciutat

Aqueducte de Segòvia

* L'aqüeducte de Segòvia Localisat en l'emblemàtica plaça de l'Azoguejo, és el símbol distintiu de la ciutat;​ es desconeix la data de la seua construcció, que va poder portar-se a terme a finals del Sigle I o principis del Sigle II​ i es tracta de l'obra d'ingenieria civil romana més important d'Espanya. Va ser realisat en uns 25.000 sellars de granit units sense cap tipo d'argamasa, té una llongitut de 818 metros en la seua part més visible; encara que no cal oblidar que el seu recorregut total és d'uns 15 km des de l'assut de captació pròxim a l'embassament de Pont Alta. Consta de més de 170 arcs i la seua part més alta medix 29 metros, mesura que alcança en la plaça de l'Azoguejo, la seua zona més visitada.17​

* Alcàsser de Segòvia

Alcàsser de Segòvia

L'alcàsser de Segòvia, palau real situat en la part alta d'una roca entre els rius Eresma i Clamor, apareix documentat per primera volta en l'any 1122, encara que és possible que existira en época anterior. Va ser una de les residències favorites dels reis de Castella, construït en la transició del romànic al gòtic, i en el que destaca la decoració mudéixar dels seus amplis salons. L'edifici s'articula a través de dos patis i posseïx dos torres, la de l'Homenage i la de Juan II. Va ser residència favorita d'Alfonso X El Sabio i d'Enrique IV, i d'ell va partir Isabel la Catòlica per a ser proclamada reina de Castella en la plaça major. Devastat per un incendi en l'any 1862, va ser posteriorment reconstruït. Alberga en l'actualitat l'Archiu General Militar de Segòvia i el museu del Real Colege d'Artilleria, gestionat pel Patronat de l'Alcázar.​

* Les muralles de Segòvia

Muralles de Segòvia

Ya existien quan Alfonso VI de Lleó va arrebatar la ciutat als àraps, qui va manar ampliar-la aplegant a tindre un perímetro de 3 quilómetros, huitanta torres, cinc portes i varies portelles. La seua construcció es va realisar principalment en sellars de granit, encara que també es varen reutilisar làpides de la necròpolis romana. La muralla recorre el caixco antic, i en l'actualitat conserva tres portes: Sant Cebrià, de gran austeritat; Santiago, d'aspecte mudéixar; i Sant Andrés, porta d'accés a la judería; i les portelles del Consol, de Sant Joan, del Sol i de la Lluna.

Arquitectura religiosa

* Monasteri de Sant Antoni el Real

Monasteri de Sant Antoni el Real

El monasteri de Sant Antoni el Real era l'antic pabelló de caça d'Enrique IV i més tart es va convertir en convent. Són únics els seus sostres artesonats d'estil mudéixar que daten tots de l'any 1455. L'iglésia presenta un sostre mudéixar i el claustre (ara convertit en museu) presenta atres eixemples de sostres mudéixares de tècnica nazarí. Dèu monges seguixen vivint en el convent.

* La catedral de Santa María

Catedral de Segòvia

És l'última catedral gòtica que es va construir en Espanya. Està considerada com l'obra mestra del gòtic vasc-castellà i li la coneix com “La Dama de les Catedrals”. Es tracta de la tercera catedral de la ciutat, i conserva el claustre de la segona, ubicada front a l'alcasser i destruïda durant la Guerra de les Comunitats en l'any 1520. Va ser consagrada en 1768 i té unes dimensions de 105 metros de llarc, 50 m. d'ample i 33m. d'altura en la nau central; consta de 18 capelles i dispon de tres portes d'accés: la del Perdó, la de Sant Fruts i la de Sant Geroteo, primer bisbe de la diòcesis.​

* Monasteri del Parral

Monasteri de El Parral

El monasteri de Santa María del Parral dels monges jerónios, encara actiu en vida religiosa de clausura, sent els últims monges en tota Espanya de l'orde de Sant Jerónim.

* Santuari de Nostra Senyora de la Fuencisla, patrona de Segòvia, a les afores de la ciutat

Aixina mateix, la ciutat conserva un important conjunt d'iglésies romàniques tant de pedra com de rajola, aon es destaquen: l'iglésia de Sant Esteban, l'iglésia de Sant Millán, l'iglésia de Sant Martín, l'iglésia de la Santíssima Trinitat, l'iglésia de Sant Andrés, l'iglésia de Sant Clemente, l'iglésia dels Sants Just i Pastor, l'iglésia de la Vera Cruz i l'iglésia de Sant Salvador, entre unes atres.

Arquitectura civil

Casa dels Picos

L'arquitectura civil tradicional es caracterisa per un estil propi de teulades segovianes de teixixca, en la típica decoració d'esgrafiats en les fronteres. La ciutat conta en numerosos palaus medievals en fronteres, portades, patis de columnes, escuts i torreons com:

* Palauet castellà Ayala Berganza de finals del Sigle XV, declarat Monument Històric-Artístic. Per un assessinat múltiple succeït a finals del sigle XIX és conegut pels segovians com "la casa del crim".

* Portada del palau dels Marquesos de Quintanar

* Casa del Sagell en el carrer Sant Francesc

* Casa-Museu del Torreó de Lozoya en la plaça de Sant Martin

* Casa del Sigle XV (o de Juan Bravo)

* Casa dels Picos

Parcs i jardins

Jardíns de l'Alcàsser

*Jardins de l'Alcasser Els jardins de l'Alcasser s'alcen en l'esplanada a on es trobava l'antiga catedral i el palau episcopal, i varen començar a crear-se en motiu del matrimoni en l'alcasser de Felipe II en Ana d'Àustria en l'any 1570, entre els anys 1816 i 1817 varen començar a plantar-se els primers arbres, i es varen tancar en el reixat que existix actualment. Varen ser arrasats per l'incendi sofrit en l'alcasser en l'any 1862, i novament recuperats en l'any 1882.

* Racó ajardinat en Segòvia La plaça de la Mercé va ser el primer jardí públic portat a terme per l'ajuntament dins del recint amurallat i en l'actualitat és un dels millors i més bells de la ciutat. Deu el seu nom a l'antic convent de flares mercedaris que s'ubicava en el mateix lloc i va començar a realisar-se a mitan del sigle XIX en la plantació d'arbres i l'instalació d'una font, substituïda posteriorment per l'actual, més àmplia i d'aspecte senyorial; dispon de zona infantil.

* El Passeig del Saló És un dels més antics jardins de la ciutat, puix va ser creat en l'any 1786 per la Societat Econòmica d'Amics del País de Segòvia, i dos anys despuix es va començar la plantació d'arbres. En 1846 es varen instalar diverses fonts i va tornar a replantar-se de diferents espècies. En l'actualitat i per la pressió política este bell parc es troba en perill davant el proyecte de realisació d'un aparcament subterràneu baix el mateix. Dit aparcament es considera injustificable des del punt de vista de la UNESCO.

* Els jardinets de Sant Roc Situats junt a la denominada "Passejada Nova" varen ser oberts al públic en 1872, encara que ya dèu anys abans es va ubicar una font pública en ells. En l'any 1943 varen ser el lloc a on es va ubicar un pabelló dedicat a la Fira de Mostres, edifici que encara es conserva i constituïx un dels elements característics dels jardins.

Festivitats

Verge de la Fuencisla, patrona de Segòvia

• Verge de la Fuencisla, patrona de Segòvia, el (25 de setembre), patrona de Segòvia. El dia de la major celebració és l'últim dumenge del més de setembre.

• Festa de Sant Llorenç (entorn al 10 d'agost), és la festa d'un dels barris més populars de la ciutat.

• Fires i Festes de Sant Joan i Sant Pere (entre els dies 24 i 29 de juny), són les festes més senyalades de la ciutat i se celebren des del sigle XV.

• Festivitat de Sant Fruts (25 d'octubre), patró de Segòvia i solen haver distintes activitats en la plaça Major, com una crida, un concert de la Banda de l'Unió Musical Segoviana, exposicions, etc.

• Semana Santa, ya que Segòvia té molta tradició en la celebració de la Semana Santa i té dèu confraries.