Diferència entre les revisions de "Xàtiva"

Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més importants del Regne de Valéncia, rivalisant fins i tot en Valéncia i Oriola, les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Encara que Oriola i Sogorp tenien seu episcopal, Xàtiva era la segona ciutat a votar en Corts. El seu reconeiximent com a ciutat és dels més antics que es coneixen: 1347.

Al voltant de l´any 1150 estava ya funcionant en Xàtiva la primera fàbrica de paper d´Europa, que exportava paper d´una gran calitat. Curiosament, els anglesos, que eren compradors freqüents de paper valencià, han pres la mateixa paraula que nosatres per al ‘paper’.

Els habitants de Xàtiva es nomenen xativins, encara que popularment es coneixen per socarrats, perque la ciutat va ser cremada per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Geografia

Situat entre les conques del riu Albaida i del seu afluent el riu Canyoles. El seu terme, és un perímetro molt desigual. Fora del terme conta en diversos enclavaments territorials, destacant per la seua extensió el Realenc.

La ciutat està enclavada als peus del Castell els caents del qual arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la ribera del riu, coneguda com l'Horta de Xàtiva.

Llimita en L'Alcúdia de Crespins, Barcheta, Canals, Cerdà, Estubeny, Genovés, La Granja de la Costera, Lloc Nou d'En Fenollet, Llanera de Ranes, La Llosa de Ranes, Montesa, Novele, Roglà i Corberà, Torrella i Vallés (en la mateixa comarca); en Alcàntera, Beneixida, Carcaixent, Càrcer, Ènova, Manuel, Rafelguaraf, Sellent i Castelló de les Guerres (en la comarca de la Ribera Alta); en Anna i Énguera (en la Canal de Navarrés); en Bellús, Benigànim, Guadasséquies i L'Olleria (en la Vall d'Albaida) i en Simat de Valldigna (en la comarca de la Safor).

Climatologia

El clima a Xàtiva és mediterràneu, encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, els estius són més calorosos que en el restant del Comunitat Valenciana, registrant-se freqüentment les màximes de tota Valéncia en l'estiu.

Núcleus

Crema de Xàtiva

Fon cremada per Felip V en el 1707.

Vore també

Fira de Xàtiva

Enllaços Externs

Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva

Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva

@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Encara que Oriola i [[Sogorp]] tenien seu episcopal, Xàtiva era la segona ciutat a votar en Corts. El seu reconeiximent com a ciutat és dels més antics que es coneixen: [[1347]].
+Al voltant de l´any 1150 estava ya funcionant en Xàtiva la primera fàbrica de paper d´Europa, que exportava paper d´una gran calitat. Curiosament, els anglesos, que eren compradors freqüents de paper valencià, han pres la mateixa paraula que nosatres per al ‘paper’.
 Els habitants de Xàtiva es nomenen xativins, encara que popularment es coneixen per [[socarrats]], perque la ciutat va ser cremada per les tropes de [[Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]].

Diferència entre les revisions de "Xàtiva"

Revisió de 11:12 23 jul 2015

Contingut