Itàlia

Repubblica Italiana República Italiana
Capital:	Roma
Ciutat més poblada:	Roma
Forma de Govern:	República Parlamentària
President:	Giorgio Napolitano
Llengües:	Llengua Italiana
Ubicació:	41°54′ N 12°29′ E
Altitut:
Superfície:	301 338
Població:	59.762.887
Densitat:	198 hab/km2
Gentilici:	Italià/ana
Moneda:	Euro
Prefix Telefònic:	+39
Us Horari:	CET (UTC+1)
Domini de Internet:	.it
Membre de:	Unió Europea, OTAN, ONU, OCDE, OSCE, G-8, COE

Itàlia, oficialment la Republica italiana (en italià Repubblica Italiana), és un país d'Europa que forma part de l'Unio Europea (UE).

El seu territori consistix principalment en la Península Itàlica i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: Sicília i Cerdenya. Per el nort està bordejat pels Alpes, per a on llimita en França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. Els estats independents de San Marí i la Ciutat del Vatica son enclavaments dins del territori italià. Itàlia forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisacio occidental.

Itàlia ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etrusc]s] i els Romans i també fon la cuna del moviment del Renaiximent, que començà en la regio de Toscana i pronte es va estendre per tota Europa. La capital de Itàlia, Roma, ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'Iglesia Catolica, pues dins de la ciutat se troba el microestat del Vaticà.

Orige etimologic

La paraula Itàlia designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra Roma, es representat en les monedes emeses pels insurrectes abatint a una lloba, símbol de Roma: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despuix tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els Apenins septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto estén el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. Sicília, Cerdenya i Corcega no passaran a formar part d'Itàlia fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual Calabria),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena (etruscos) en Itàlia i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

Història

Mapa de Itàlia.

Coliseu Romà.

Venècia

Torre de Pisa.

L'història d'Itàlia es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueologics en distintes regions: Lacio, Sicilia, Toscana, Umbria i Basilicata. Despuix de la Magna Grècia, la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el Mediterraneu per molts sigles, despres la seua caiguda naixque Itàlia com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de Roma conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota Europa.

Entre els sigles XIV i XVI, Itàlia no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de Venecia, la Republica de Florencia o la Republica de Genova. En torn a la ciutat de Roma els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la Corona d'Arago i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del sigle XIX, sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de 1861, quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a entonces gobernant en Piamonte i rei de Cerdenya. L'artifici de l'unificacio italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. Roma, per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d'Itàlia fins al 20 de setembre de 1870, data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a Roma com la capital de dit Regne. El Vaticà és un enclavament independent rodejat completament per Itàlia, al igual que San Marí.

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en 1922 portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del Japó, lo que la conduí a la derrota d'Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment Amèrica, França i Alemanya.

El 2 de juny de 1946, un referèndum sobre la monarquia establí la república com a sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitució el 1 de giner de 1948. Els membres de la família real foren portats a l'exili, per la seua relació en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de 2003, quan pogueren regressar a Itàlia gràcies a la modificació de la constitució pel parlament italià.

Els Tractats de Roma de 1957 firmats per sis països europeus han fet d'Itàlia u dels membres fundadors de l'Unió Europea.

El 2 de juny de 1946, un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitució el 1 de giner de 1948. Els membres de la família real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de 2003, quan pogueren regressar a Itàlia gràcies a la modificacio de la constitució pel parlament italià.

Els Tractats de Roma de 1957 firmats per sis països europeus han fet de Itàlia u dels membres fundadors de l'Unio Europea.

Govern i Politica

La politica de Itàlia es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.

Itàlia es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, Sicilia, Cerdenya i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.

Encara que Itàlia ha experimentat un desenroll economic admirable des de la Segona Guerra Mundial, i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de Sicilia, la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En 1992, el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero després d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, Silvio Berlusconi, sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

Geografia

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels Alpes; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels Apenins; i finalment les terres insulars.

El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels Alpes, entre estos i els Apenins, s'exten la planura del Po (el rio mes llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels Alps, i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia.

La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en Milán de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en Palermo, dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els Alps, que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

El rest de planures italianes, encara que son numeroses, son d'escassa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius (Arno, Tiber) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, també denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominades Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans (Vesubio, mont Amiata, Camps Flegreos).

Ecologia

La major part d'Itàlia correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els Apenins, i el bosc temperàt de coniferes en els Alpes.

Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents:

• Bosc temperàt de frondoses
• Bosc mixt dels Alps Dinarics, en el extrem est, en la frontera en Eslovènia.
• Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana.
• Bosc montà caducifoli dels Apenins.
• Bosc temperat de coníferes
• Bosc dels Alps.
• Bosc mediterraneu
• Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de Trieste.
• Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
• Bosc mixt i esclerofil del Tirreny i el Adriatic, en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i Sicília. Inclou també la totalitat de Cerdenya, el archipielac Toscà (entre Corcega e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.
• Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.

Economia

Exportacions a		Importacions de
Pais	Percentage	Pais	Percentage
Alemanya	14,5%	Alemanya	17,7%
França	12,2%	França	11,1%
EEUU	9,7%	Paisos Baixos	6,2%
Regne Unit	6,7%	Regne Unit	5,1%
Espanya	6%	EEUU	4,9%
Atres	50,9%	Atres	55%

L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de la seua economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentat un considerable retrocés, tant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abastix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Cerdenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba mes extessa en cultius de cereals (blat, arròs -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Menció especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en Sicilia), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon producció mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Itàlia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.

Demografia

Itàlia és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en Europa, en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.

A partir dels anys xixanta del sigle XX la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre 1985-1990: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'Europa i Amèrica. Itàlia passà a convertirse en un punt d'aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap Roma i el Nort industrialisàt (Torí, Milà, Genova, Florencia i Bolonya), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els núcleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generat una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals (Nàpols, Torí, Palermo, Gènova, Bolonya i Florència), en dos destacats nucleus a nivell nacional; Roma, la capital politica, i Milà, la capital econòmica.

Els grups minoritaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de 1991, la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del Trieste.

Atres grups minoritaris en llenguages parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa de la regió del Vall d'Aosta; els sarts, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el català en l'Alguer.

A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.

Itàlia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes 2006) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% d'asiatics (majoria de chinos), 0,4% d'americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.

Cultura

Festes

Fecha	Nom en valencià	Nombre local
1 de enero	Cap d'any	Capodanno
6 de enero	Epifania	Epifanía
Móvil	Dumenge de Pasqua	Domenica di Pasqua
Móvil	Dilluns de Pasqua	Lunedì dell'Angelo
25 d'abril	Aniversari de la Lliberacio	Liberazione
1 de mayo	Dia del Treball	Festa del Lavoro
2 de junio	Festa de la Republica	Festa della Repubblica
15 d'agosto	Asuncio de Maria	Assunta (Ferragosto)
1 de noviembre	Dia de Tots Els Sants	Tutti i Santi
8 de diciembre	Inmaculà Concepcio	Immacolata Concezione
25 de diciembre	Nadal	Natale
26 de diciembre	Dia de Sant Esteban	Santo Stefano

Davit de Miguel Angel.

Itàlia és reconeguda pel seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.

El periodo de Renaiximent europeu començà en Itàlia durant el sigle XIV i sigle XV.

Gastronomia

La gastronomia de Itàlia es molt varià, el país fon unificat en el any 1861, i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de Itàlia pels seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.

Lliteratura

La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat únic fon en el sigle XIX, moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio d'idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliterària i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua época Itàlia existiera ya com un estat únic independent en idioma oficial propi.

Durant l'Edat Mija i el Renaiximent autors com Dante Alighieri i Francesco Petrarca varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.

Deports

Itàlia és un país que també poseix tradicio deportiva. Especialment el fútbol es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el sigle XVI el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del fútbol que se coneix hui en dia.

El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en 1898 la Federacio Italiana de Fútbol, que s'encarrega dels campeonats de fútbol de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, Itàlia conta en tres clups campeons de Europa, com heu son el AC Milan, Inter de Milan i Juventus. El AC Milan es el clup que mes títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el únic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa UEFA, Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren títuls europeus.

La Selecció de fútbol d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon FIFA, apart d'una Eurocopa, en 1968. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la FIFA en 1993 i 2007.

També, el automovilisme forma part de la nutrida historia deportiva de Itàlia. És la sèu de la famosa escuderia Ferrari, la escuderia mes reconeguda en disciplenes com la Formula 1. També, el Gran Premí de Itàlia és una de les competencies més importants a escala internacional.

El ciclisme és l¡atra disciplina que ha tengut importancia. Este país també poseix la seua propia competició, com es el Giro d'Itàlia.

Llengües d'Itàlia

Archiu:Llengues deitalia.png

Mapa llingüístic d'Itàlia

El idioma italià és el idioma oficial de Itàlia, que és una llengua neolatina formà a base d'una série de llengües del mateix grup tals com: Sicilià, Napolità, Toscà... El italià tal i com es coneix i digam dialecte oficial és el toscà. A part de les llengües italianes també es parlen el provençal, alemà, esloveny, franco-provençal, grec, albanés, català, venecià i sart. Italia en els Jocs Olimpics.

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Italia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.