Genova
Gènova (en italiano: Genova; en ligur: Zêna) és una ciutat italiana, capital de la ciudad metropolitana homónima i de la regió de Liguria. En 609 746 habitants, és la sexta ciutat més poblada del país i la tercera del norte de Italia. L'àrea urbana conta en 850 000 habitants i el área metropolitana genovesa conta en 1 510 000 habitants.[1] La vida de la ciutat, des dels seus orígens, va estar unida al seu port i a les activitats marineres que varen anar el punt de referència constant de tota la seua història política i cultural durant la seua famosa República de Génova. En el sigle passat, Gènova va créixer absorbint a 25 municipios del llitoral i de les valls; actualment està dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes. Cap a l'oest de Sampierdarena conserva algunes viles dels sigles XVI i XVII. En la ciutat es troba el segundo acuario més gran de l'Unió Europea.[2][3]
Toponimia
El topònim en castellà de la ciutat és Gènova. En italià li la coneix com Genova.
Geografia
Ubicación
El territori del municipi de Gènova és d'aproximadament 244 km² i consta d'una prima franja costera en el mar de Liguria junt a uns tossals i montanyes de gran altura (el punt més alt del municipi és el cim del Mont Reixa, a 1183 m d'altitut sobre el nivell de la mar). El municipi, en la seua part occidental alcança els llocs més allà de les conques hidrogràfiques dels Apeninos (en la correspondència del curs del río Stura) i ve directament a llimitar la regió geogràfica del sur del Piemont (ciutat de Bosio).
Clima
Gènova té un clima de transició entre el clima mediterráneo (Csa) i el clima subtropical húmedo (Cfa) segons la clasificación climática de Köppen, perque solament un més d'estiu té menys de 40 mm de pluja. Els inviernos són frescs, en una temperatura mija de 9 °C en giner; i veranos calorosos, en una temperatura mija de 25 °C en agost. El més més sec és juliol, mentres que en octubre i novembre les precipitacions solen ser abundants.
Gènova és també una ciutat de vent, especialment durant l'hivern, quan els vents del nort solen dur aire fresc des del centre i nort d'Europa (per lo general ve acompanyat de baixes temperatures, altes pressions i cels rebujats). Un atre vent habitual és el que bufa del surest, principalment com a conseqüència dels destorbament i les tormentes del Atlántico, combinant aire càlit i humit procedent de l'mar.
Història
Origen
Gènova va ser un assentament dels temps antics. En el 209 a. C. la ciutat és destruïda pels cartagineses i reconstruïda despuix pels romanos. En el III va ser convertida en sèu episcopal. Despuix de la caiguda del Imperio romano va ser ocupada pels bizantinos, i més vesprada, pels lombardos. En l'any 935 la ciutat és presa i saquejada per una flota sarracena.[4]
Edad Media y Renacimiento
- Artícul principal → República de Génova.
Durant l'Edat Mija va ser una de les Repúblicas Marítimas que es varen formar en el Mediterràneu. Aliada en Pisa, Gènova va conseguir expulsar de Córcega i Sardenya als sarracenos i despuix abdós ciutats es varen disputar el control d'estes illes. Junt a atres ciutats-estat importants, com Venecia, la ya nomenada Chafa i Amalfi, es va disputar la supremacia naval de la regió italiana. La República de Génova comprenia la Liguria actual, part del Piemont i les illes de Còrsega i Cerdenya.
Durant les guerras italianas, i concretament el 30 de maig de 1522 les tropes espanyoles de Carlos I comandadas per Prospero Colonna i Fernando de Ávalos varen prendre Gènova.
Gènova va ser decaent com a potència comercial, encara que va mantindre una contínua aliança en Espanya, tant per a la colaboració en el Mediterráneo, per qüestions de seguritat, per a assunts financers, en els que els prestamistes genoveses varen ser famosos, fins al començ de el "camino español", i inclús les comunicacions en el regne de Milán. Pese a la política d'aliances, Gènova va ser perdent les seues possessions d'ultramar, encara que va mantindre fins a 1768 l'illa de Córcega. Durant l'Edat Mija la Gènova comunal va participar en les Cruzadas i va assentar les bases de la seua potència comercial en el Mediterràneu.
Molt pronte les seues naus varen contendre el domini de la mar a Pisa i a Venecia, en freqüents i sanguinoses batalles. També es varen lliurar lluites en terra ferma, contra les ciutats ligures que varen voler lliurar-se de la seua hegemonia, i lluites internes entre les famílies dels Doria, Fieschi, Spinola i Grimaldi Doria, pero al mateix temps va sofrir una recessió en les pròpies activitats econòmiques, a causa de l'alluntament dels interessos comercials del Mediterràneu cap a les noves colónies de América (el descobriment de la qual es deu precisament a l'audàcia de Cristóbal Colón, qui possiblement anara genovés).[5]
Els banquers genoveses varen proporcionar al difícil sistema dels Habsburgo un crèdit decorregut i uns ingressos fiables i regulars. A canvi, els enviaments menys fiables d'argent americà es varen transferir ràpidament de Sevilla a Gènova, per a proporcionar capital per a futures empreses. El comerç de Gènova, no obstant, va seguir depenent estretament del control de les rutes marítimes del Mediterràneu, i la pèrdua de Chios davant l'Imperi otomà (1566) va assestar un dur colp.[6]Per a ajudar a fer front, Panamá en les Américas va ser otorgat com a concessió de l'Imperi espanyol a Gènova.[7]Els genoveses varen trobar cocos de Filipines plantats allí per marins malayos abans de l'arribada d'Espanya.[8]El governador espanyol de Panamà, Don Sebastián Hurtado de Corcuera va navegar cap a l'oest des d'Amèrica i va utilisar a peruans i genoveses de Panamà en la seua conquista d'àrees musulmanes de Filipines que subyugó al presidi cristià de Zamboanga.[9] Curiosament, l'idioma criollo chavacano de Zamboanga té vocabulari i cognados italians.[10]En els sigles successius, la ciutat (i en ella la regió) va ser objecte de les mires expansionista dels francesos, austríacs i Saboya.
Edades Moderna y Contemporánea
.jpg)
La República de Génova va ser part del Imperio francés fins a 1815, quan els delegats del Congreso de Viena varen sancionar la seua incorporació al Piemont (Reino de Sardenya).
Despuix d'un llarc periodo de decadència, Gènova va recuperar la seua rellevància portuària gràcies a la construcció de túnels ferroviaris alpins i l'auge de la industrialización, manifestat per la presència de astilleros navals, les industrias petroquímicas i el desenroll metalúrgico.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1973 | 1981 | 1991 | 2001 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 242 447 | 256 486 | 289 234 | 377 610 | 465 496 | 541 562 | 590 736 | 634 646 | 688 447 | 784 194 | 816 872 | 862 000 | 762 895 | 678 771 | 610 307 | 611 000 |
Transport
Gènova conta en una extensa ret d'autobusos urbans, aixina com varis ascensors i funiculars i també una línea de metro que va ser inaugurada en 1990. La ciutat es troba conectada en el sistema de Ferrocarrils de l'Estat (FS), aixina com una ret d'autobusos interurbans i l'aeroport internacional Cristóbal Colón. Existix l'idea de construir un sistema de monorraíl (monorotaia), que unira el aeropuerto de Génova en el centre de la ciutat a lo llarc de la costa, vorejant el port, encara que no es coneixen plans definitius per a la seua construcció (proyecte de remodelació urbana marítima de l'arquitecte Renzo Piano). En este mateix proyecte es contempla el trasllat de l'aeroport a una illa artificial, com les que s'estan construint per a l'ampliació de l'àrea de contenidors del port.
| Aeroport | Còdic IATA | Còdic OACI | |
|---|---|---|---|
|
Aeropuerto de Génova | GOA | LIMJ |
Monuments i llocs d\'interés
Les principals traces del centre de Gènova inclouen la Piazza De Ferrari, proyectada en la segona mitat del XIX, al voltant de la qual es troben l'Òpera i el Palacio Ducal. En la propenca Piazza Dante està també una casa en la que es diu que va nàixer Cristóbal Colón.
La major de les Strade Nuove (hui Via Garibaldi), en l'antiga ciutat, va ser inscrita en la Lista del Patrimonio Mundial en 2006. Segons explica l'UNESCO:[5]
Este districte va ser, puix, dissenyat a mitan del XVI per a acomodar palaus manieristas de les més eminents famílies de la ciutat incloent el Palazzo Rosso («Palau Rojo», hui un museu, construït per a la família Brignole-Ix en 1671), el Palazzo Bianco («Palau Blanco», obra de Niccoló Grimaldi en 1565), el Palazzo Grimaldi i el Palazzo Reale. El Palau Municipal és obra de Rocco Lurago (1564). El famós colege d'art, els Musei di Strada Nuova i el Palazzo del Principe es troben també en este carrer.
Atres llocs d'interés de la ciutat inclouen la catedral de San Lorenzo (Cattedrale vaig donar Sant Lorenzo), reconstruïda entre els sigles XI i XII; el vell port (Porte Antico), transformat en un centre comercial per l'arquitecte Renzo Piano, i el famós cementerio de Staglieno, conegut pels seus monuments i estàtues. El Museo d'Arte Orientale té una de les més àmplies coleccions d'art oriental d'Europa. El castillo Mackenzie neogótico del XIX, castillo D'Albertis, en el passat la llar de l'explorador Enrico Alberto D'Albertis, actualment alberga el Museo de las Culturas del Mundo.
Les murallas de Génova són una de les obres notables del medioevo que poden ser admirades en l'actualitat i que varen ser construïdes per a defendre la ciutat de les invasions d'enemics estrangers.
Ademés dels llocs de la ciutat antiga, Gènova té també un gran aquari ubicat en l'antiga baïa. El acuario de Génova és el segon més gran de l'Unió Europea.
El port de Gènova conté també un antic faro, cridat la Torre della Lanterna (açò és, la «torre de la llanterna»), símbol de la ciutat. Boccadasse és un barri pintoresc de peixcadors en la part oriental de la ciutat.
Piazza De Ferrari. És el centre de la ciutat, ompli de tràfic i d'animació, situada en una de les zones més elegants de Gènova. Va ser proyectada en la segona mitat del XIX, quan es va reorganisar el centre de la ciutat.
Sant Mateo. Esta iglésia, eixemple de l'arquitectura romànic-gòtica, va ser construïda entre els sigles XII i XIII per la família Doria, a la que varen pertànyer les cases que rodegen la plaça.
Catedral. La catedral, dedicada a San Lorenzo, va ser fundada en época molt antiga, pero va ser reconstruïda entre els sigles XI i XII i successivament va sofrir atres transformacions. És un dels monuments més ilustres de la ciutat. La seua frontera, de franges de marbre blanc i negres, posseïx tres portals gòtics monumentals, adornats en escultures (XIII).
Port. Junt en el de Marsella és el més important del Mediterràneu: per tràfic de mercaderies, moviment de passagers i amplitut d'estructures. Està caracterisat per la célebre Lanterna, antic far símbol de la ciutat.
Galeria Nacional. Té la seua sèu en li Palau Spinola (XVI) i comprén mobles, decoració, pintures i escultures que la família Spinola donó a l'Estat en 1958. El museu conserva l'aspecte d'una pinacoteca privada i reflectix el gust de la noblea genovesa en els sigles passats.
Via Garibaldi. Cap a mediats del XVI, la noblea genovesa va decidir traslladar-se de la vella a una nova zona, creant un magnífic barri senyorial: aixina va nàixer la Strada Nuova (actualment via Garibaldi). Es va encarregar el proyecte i la realisació a Galeazzo Alessi i a Bernardino Cantoni. Entre els edificis més que aguaiten ad ella citarem el Palau Blanco, el Palau Rojo i el Palau Municipal, sèu de l'Ajuntament, erigit en 1564 en proyecte de Rocco Lurago. El Palau Blanco pren el seu nom del color de la pedra en la que va ser construït en 1565 per Niccoló Grimaldi. L'edifici, d'estil clàssic, acull la Galeria de Palau Blanco. També en el cas del Palau Rojo, el color de la pedra dona el nom a l'edifici. Va ser proyectat en 1671 per a la família Brignole-Ix, que en 1874 lo donó a la ciutat de Gènova en tota la seua decoració. En ell té la seua sèu la Galeria del Palau Rojo. La riquisíma colecció comprén: una série d'escultures clàssiques; un Retrat de Pisanello i un de Bordone; Judit de Veronés; el Ecce Homo (Caravaggio); alguns retrats de Van Dyck i ademés, obres de Tiziano, Tintoretto, Strozzi, Cambiaso i Palma el Joven; gerros chinencs, mobles esplèndits, monedes i ceràmiques ligures.
Museos
- Musei di Strada Nuova
- Palazzo Ducale
- Palazzo Reale
- Galata - Museo del mare
- Museo del tesoro della cattedrale di San Lorenzo
- Museo diocesano
- Museo delle culture del mondo
- Museo d'arte orientale Edoardo Chiossone
- Museo cívico de historia natural Giacomo Doria
- Museo di Sant'Agostino
- Museo de Arte Contemporáneo de Villa Croce (Gènova)
Parques
- Artícul principal → Parques de Génova.
Gènova té 82 000 m² de parcs públics en el centre de la ciutat, tals com Villetta Vaig donar Negre que es troba junt al cor de Gènova, dominant el centre històric. Hi ha molts amplis espais verts llunt del centre: a l'est estan els Parcs de Nervi (96 000 m²) junt a la mar, a l'oest es troben els jardins de Vila Durazzo Pallavicini (265 000 m²). Les numeroses viles i palaus de la ciutat tenen, també, els seus propis jardins, com Palazzo del Principe, Vila Doria, Palazzo Bianco and Palazzo Tursi, Palazzo Nicolosio Lomellino, Albertis Castle, Vila Croce, Vila Imperiale Cattaneo o Vila Bombrini, entre uns atres.[11]
Fuertes y arquitecturas militares
- Artícul principal → Murallas de Génova.
Nous i antics presidis fortificados estan situats en els parcs colinares de Gènova.
Ademés ser una important chafada de l'impactant història de la "Dominadora de les mars", alguns d'ells estan utilisats hui en dia per a concerts, festes i com a punt de reunió per als jóvens, sobretot per a lo que es referix a la vida nocturna. Llamentablement no és aixina per a tots els forts: alguns d'ells estan abandonats i degradats.
Deportes
| Equip | Deport | Competició | Estadi | Creació |
|---|---|---|---|---|
| Genoa CFC |  Fútbol
|
Serie A | Stadio Luigi Ferraris | 1893 |
| Unione Calcio Sampdoria | Fútbol
|
Serie A | Stadio Luigi Ferraris | 1946 |
Ciudades hermanadas y tratados
Gènova està hermanada en les següents ciutats:
- Marsella (Francia), 1958
- Columbus (Ohio, Estados Unidos), 1964
- Odesa (Ucrania), 1979
- Baltimore (Maryland, Estats Units), 1985
- Chios (Grecia), 1990
- Bonao (República Dominicana), 2004
- Beyoğlu (Estambul, Turquía), 2007
- Riazán (Rusia), 2019 (suspeidido)
- Murcia (España), 2021
Ademés, té firmats acorts de colaboració i amistat en les següents ciutats:
- Acqui Terme (Itàlia)
- Atenas (Grècia)
- Azuchi (Japó)
- Barcelona (Espanya)
- Belém (Brasil)
- Bogotá (Colòmbia)
- Buenos Aires (Argentina)
- Capo di Ponte (Itàlia)
- Castelsardo (Itàlia)
- Cremona (Itàlia)
- Constanța (Romania)
- Dalian (China)
- Deva (Romania)
- Ekaterimburgo (Rússia)
- El Mina (Líban)
- Florencia (Itàlia)
- Galata (Turquia)
- Guayaquil (Equador)
- Hebrón (Palestina)
- Huelva (Espanya)
- Kaolack (Senegal)
- Kiev (Ucrània)
- La Habana (Cuba)
- La Paz (Bolívia)
- Las Palmas de Gran Canaria (Espanya)
- Lattakia (Síria)
- Lille (França)
- Lima (Perú)
- Lyon (França)
- Mantova (Itàlia)
- Moscú (Rússia)
- Niza (França)
- Ovada (Itàlia)
- Pizzo Calabro (Itàlia)
- Pointe Noire (República del Congo)
- Polokwane (Suràfrica)
- San Petersburgo (Rússia)
- Santo Domingo (República Dominicana)
- Siena (Itàlia)
- Sousse (Tunis)
- Turín (Itàlia)
- Tursi (Itàlia)
- Valparaíso (Chile)
- Varna (Bulgària)
Personas notables
- Artícul principal → Categoría:Personas de Génova.
Vore també
Referències
- ↑ https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:__3eQhm77NgJ:www.cityrailways.it/storage/pdf/01_urbanismi%2520ITÀLIA_2011.pdf+area+metropolitana+genova+cityrailways&hl=it&gl=it&pid=blsrcid=ADGEESjDMzGUJ7IgpYS5yCMwBhH8_xo7WTNApyU_qcdOttBLmAb_haOeR5wIBY5bmEplh98jpCUga8D4fl71Qjvxr2hbYQHraBRbro663gnH3C8dzHmOjs1efjT1ZLHrWprsW63AgXUsig=AHIEtbR1sNS5BPKqqKmb0T76lxtRD0Mk8g
- ↑ «Génova». Universia. Archivat des d'el original, el 4 de abril de 2009. Consultat el 30 de junio de 2009.
- ↑ «Oceanográfico de Valencia, Ciudad de las Artes y las Ciencias». PasaporteBlog. Consultat el 30 de junio de 2009.
- ↑ DUTOUR, THIERRY (2003), La ciutat medieval. Orígens i triumfo de l'Europa urbana. — Paidós, Buenos Aires, 2005, pág. 83. ISBN 950-12-5043-1
- ↑ 5,0 5,1 UNESCO
- ↑ (En Engonals) Philip P. Argenti, Chius Vincta or the Occupation of Chios by the Turks (1566) and Their Administration of the Island (1566–1912), Described in Contemporary Diplomatic Reports and Official Dispatches (Cambridge, 1941), Part I.
- ↑ Panama Vell
- ↑ The presence of coconut in southern Panama in pre-Columbian claves: clearing up the confusion
- ↑ "SECOND BOOK OF THE SECOND PART OF THE CONQUESTS OF THE FILIPINES ISLANDS, AND CHRONICLE OF THE RELIGIOUS OF OUR FATHER, ST. AUGUSTINE" (Zamboanga City History) "He (Governor Don Sebastían Hurtado de Corcuera) brought a great reënforcements of soldiers, many of them from Perú, as he made his voyage to Acapulco from that kingdom."
- ↑ [1]
- ↑ «Tourism - Comune di Genova». Turismo.comune.genova.it. Archivat des d'el original, el 22 de julio de 2011. Consultat el 11 de abril de 2009.
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Genova.- Commons
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Génova.
- Sitie web oficial de la ciutat