Diferència entre les revisions de "Edat Antiga en la Comunitat Valenciana"
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | {{Història de la Comunitat Valenciana}} | |
| − | |||
| − | + | [[Archiu:guerrero de Mogente.jpg|thumb|right|150px|El [[guerrer de Moixent]], escultura iberica contestana del sigle IV o V a. C.]] | |
| + | |||
| + | L''''Edat Antiga en la Comunitat Valenciana''' és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'[[Edat Antiga]] general i llimitada espacialment a la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
| + | |||
| + | == Pobles prerromans == | ||
{{VT|Ibers}} | {{VT|Ibers}} | ||
| − | El poble | + | El poble autòcton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] foren els [[ibers]], que se consolidaren en tota la fachada mediterrànea compresa entre el sur de França i l'est d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regió no hi hagué presència [[celta]]. |
Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els [[contestan]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en [[signari iberic]] nort-oriental. | Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els [[contestan]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en [[signari iberic]] nort-oriental. | ||
| Llínea 10: | Llínea 13: | ||
Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en [[Fenicia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartago|cartaginesos]], fundant els fenicis en la costa de l'actual [[Guadamar de la Segura]] la colonia de [[Herna]]. | Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en [[Fenicia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartago|cartaginesos]], fundant els fenicis en la costa de l'actual [[Guadamar de la Segura]] la colonia de [[Herna]]. | ||
| − | + | == L'etapa romana == | |
{{VT|Hispania romana}} | {{VT|Hispania romana}} | ||
| − | Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en | + | Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en l'any [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en l'any [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular. |
| − | [[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera | + | [[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera divisió de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior|Citerior]] i [[Hispania Ulterior|Ulterior]].]] |
| − | [[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px| | + | [[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Divisió provincial d'[[Cesar August|August]].]] |
| − | [[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px| | + | [[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]] |
| − | L'atac cartagines en | + | L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]]. |
| − | Baix el domini romà, els | + | Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat. |
| − | Les | + | Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]]. |
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 10:46 29 jul 2024
L'Edat Antiga en la Comunitat Valenciana és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'Edat Antiga general i llimitada espacialment a la Comunitat Valenciana.
Pobles prerromans[editar | editar còdic]
El poble autòcton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, grecs i romans foren els ibers, que se consolidaren en tota la fachada mediterrànea compresa entre el sur de França i l'est d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regió no hi hagué presència celta.
Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els contestans, en el centre els edetans, i en el nort els ilercavons. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en signari iberic nort-oriental.
Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en fenicis, grecs, i cartaginesos, fundant els fenicis en la costa de l'actual Guadamar de la Segura la colonia de Herna.
L'etapa romana[editar | editar còdic]
Segons el tractat de l'Ebre firmat entre Roma i Cartago en l'any 226 a. C., les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del riu Ebre. En la fundacio de Carthago Nova (Cartagena) pels púnics en l'any 227 a. C., escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.
.svg)
L'atac cartagines en l'any 219 a. C. a la ciutat ibera de Sagunt, aliada de la colonia grega de Massilia i indirectament de Roma, fon el pretext que serví de desencadenant per a la Segona Guerra Punica entre cartaginesos i romans. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el 202 a. C., tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de Roma.
Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138 a. C. de Colonia Valentia Edetanorum, sent consul romà Décimo Junio Bruto, donà orige a la ciutat de Valencia, mentres que la colonia ibera de Helike fon ocupada i rebatejada com Colonia Julia Illici Augusta en l'any 27 a. C.; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.
Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: Valentia, Illici Augusta (Elig), Saguntum, Bisgargis (¿el Forcall?), Edeta (Llíria), Lucentum (anteriorment Leucant, Alacant), Saetabis Augusta (anteriorment Sitib, Játiva) i Dianium (Dénia). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la Tarraconensis respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'Edetania, Contestania, i Ilercavonia.
| ||||||||||||||||||||||
