Diferència entre les revisions de "Himne de la Comunitat Valenciana"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 96: | Llínea 96: | ||
Maximilià Thous en el diari ''"La Voz Valenciana"'' de [[Maig]] de [[1925]]. | Maximilià Thous en el diari ''"La Voz Valenciana"'' de [[Maig]] de [[1925]]. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * Adam Ferrero, | + | * Adam Ferrero, Bernardo. Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valéncia. ISBN 84-87179-00-2 |
* López-Chávarri Andújar, Eduart. Compositores Valencianos del Siglo XX (capítol dedicat a Josep Serrano). Generalitat Valenciana, Colecció Música 92. 1992. ISBN 84-7890-985-0 | * López-Chávarri Andújar, Eduart. Compositores Valencianos del Siglo XX (capítol dedicat a Josep Serrano). Generalitat Valenciana, Colecció Música 92. 1992. ISBN 84-7890-985-0 | ||
* «Ley 8/1984, de 4 de diciembre, por la que se regulan los símbolos de la Comunidad Valenciana y su utilización». Diario Oficial de la Generalidad Valenciana. 13 de diciembre de 1984. Consultado el 29 de abril de 2015. | * «Ley 8/1984, de 4 de diciembre, por la que se regulan los símbolos de la Comunidad Valenciana y su utilización». Diario Oficial de la Generalidad Valenciana. 13 de diciembre de 1984. Consultado el 29 de abril de 2015. | ||
Última revisió del 17:16 12 oct 2024
Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la Comunitat Valenciana té el seu propi Himne.
Orige
El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui és Himne Oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La lletra és de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel Mestre Josep Serrano i Simeón.
Lletra oficial
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!
¡Pas a la regió
que alvança en marcha triumfal!
Per a tu la vega envia
la riquea que atesora
i és la veu de l'aigua càntic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora.
Paladins de l'art t'ofrenen
ses victòries jagantines;
i als teus peus, Sultana, tos jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.
Brinden fruites dorades
els paraïsos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres, palmeres...
Sona la veu amada
i en potentíssim vibrant resò
notes de nostra albada
canten les glòries de la Regió.
Valencians: ¡en peu alcem-se!
Que nostra veu
la llum salude
d'un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!
¡Flamege en l'aire
nostra Senyera!
¡Glòria a la Pàtria!
¡Vixca Valéncia!
¡Vixca!
¡¡Vixca!!
¡¡¡Vixca!!!
Declaració com a himne oficial
L'himne, ha segut cantat en la lletra original de Maximilià Thous, pero a causa d'algunes ideologies valencianes, aparegueren discrepàncies en algunes frases del himne com "Per a ofrenar, noves glòries a Espanya". El mateix Serrano reconegué haver intervingut directament donant instruccions a Maximilià Thous per a la redacció d'este primer vers:
Maximilià Thous en el diari "La Voz Valenciana" de Maig de 1925.
Referències
- Adam Ferrero, Bernardo. Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valéncia. ISBN 84-87179-00-2
- López-Chávarri Andújar, Eduart. Compositores Valencianos del Siglo XX (capítol dedicat a Josep Serrano). Generalitat Valenciana, Colecció Música 92. 1992. ISBN 84-7890-985-0
- «Ley 8/1984, de 4 de diciembre, por la que se regulan los símbolos de la Comunidad Valenciana y su utilización». Diario Oficial de la Generalidad Valenciana. 13 de diciembre de 1984. Consultado el 29 de abril de 2015.