Diferència entre les revisions de "Casa museu Benlliure"
m (→Descripció) |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Casa Benlliure de València, façana.JPG|right|thumb|<center>Casa museu Benlliure</center>]] |
| − | La '''Casa-Museu Benlliure''', està | + | La '''Casa-Museu Benlliure''', està situada en la casa familiar del famos pintor [[Josep Benlliure Gil]] ([[Valéncia]], [[1855]]-[[1937]]), i constituïx un interessant eixemple de vivenda de l'alta burguesia de l'epoca, edificada en l'any [[1883]], en tres alçades, jardi i pabello de pintura. |
| − | Esta situada molt prop de les [[Torres dels Serrans]], en el carrer Blanqueries nº 23 de Valéncia, i que deu el seu nom de Blanqueries a que des | + | Esta situada molt prop de les [[Torres dels Serrans]], en el [[carrer Blanqueries]] nº 23 de Valéncia, i que deu el seu nom de Blanqueries a que des d'época islàmica era el lloc a on s'elaboraven i blanquejaven en ella tot tipo de cuiros. |
El Museu acollix la colecció de la família Benlliure i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]]. | El Museu acollix la colecció de la família Benlliure i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]]. | ||
| − | ==Història== | + | == Història == |
| − | Construïda sobre l'any [[1885]], fon adquirida poc més tart per | + | Construïda sobre l'any [[1885]], fon adquirida poc més tart per José Benlliure Gil, qui la va dotar d'un jardí mediterràneu plantat pel propi artista i, con posterioritat a l'any [[1902]], d'un pabelló independent per a estudi del pintor, a on es reutilisaren diversos elements arquitectònics procedents del demolit convent de San Francesc. |
La Casa Museu Benlliure, fon instituïda com a museu, en l'any [[1957]] per mig d'un acort entre l'Ajuntament i Dª María Benlliure Ortiz, filla de José Benlliure. | La Casa Museu Benlliure, fon instituïda com a museu, en l'any [[1957]] per mig d'un acort entre l'Ajuntament i Dª María Benlliure Ortiz, filla de José Benlliure. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
El Museu acollix la colecció de la família Benlliure aixina com d'atres artistes vinculats a ells com [[Sorolla]] o Muñoz-Degrain i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]],i permet recrear l'ambient que rodejà al titular de la Casa – Museu, sent importants no soles la seua pròpia producció artística, sino també tot eixe conjunt de bens que constituïxen el seu entorn més immediat i l'expressió de la seua particular manera d'interpretar la seua época: els mobles, estores i útils domèstics dels que vivia rodejat, els seus llibres, les peces arqueològiques que arreplegà en distints moments i llocs, l'indumentària que provablement utilisà en alguns dels seus quadros, les seues cartes i fotografies, els seus objectes personals… | El Museu acollix la colecció de la família Benlliure aixina com d'atres artistes vinculats a ells com [[Sorolla]] o Muñoz-Degrain i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]],i permet recrear l'ambient que rodejà al titular de la Casa – Museu, sent importants no soles la seua pròpia producció artística, sino també tot eixe conjunt de bens que constituïxen el seu entorn més immediat i l'expressió de la seua particular manera d'interpretar la seua época: els mobles, estores i útils domèstics dels que vivia rodejat, els seus llibres, les peces arqueològiques que arreplegà en distints moments i llocs, l'indumentària que provablement utilisà en alguns dels seus quadros, les seues cartes i fotografies, els seus objectes personals… | ||
| − | ==Descripció== | + | == Descripció == |
La vivenda pròpiament dita respon al model usual entre la burguesia mija-alta de finals del sigle XIX, en una rígida jerarquisació vertical, en planta baixa, entrebaix, pis principal, segona planta i altet. | La vivenda pròpiament dita respon al model usual entre la burguesia mija-alta de finals del sigle XIX, en una rígida jerarquisació vertical, en planta baixa, entrebaix, pis principal, segona planta i altet. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
A diferencia dels museus convencionals, la Casa-Museu és un àmbit domèstic obert al públic, com testimoni de la decoració d'interiors i de l'espai privat d'una época d'esplendor de nostra ciutat. Se tracta d'una casa burgues pròpia del moment; sala de visites, despaig, gabinet de pintures, menjador i dormitori, en la que s'ubiquen una gran diversitat d'objectes, ademés de les pròpies obres dels pintors titulars de la casa. | A diferencia dels museus convencionals, la Casa-Museu és un àmbit domèstic obert al públic, com testimoni de la decoració d'interiors i de l'espai privat d'una época d'esplendor de nostra ciutat. Se tracta d'una casa burgues pròpia del moment; sala de visites, despaig, gabinet de pintures, menjador i dormitori, en la que s'ubiquen una gran diversitat d'objectes, ademés de les pròpies obres dels pintors titulars de la casa. | ||
| − | El museu està compost ademés pels estudis de Josep Benlliure i del seu fill Pepino Benlliure i per un bell jardi propi de l'época. | + | El museu està compost ademés pels estudis de Josep Benlliure i del seu fill Pepino Benlliure i per un bell jardi de tipo mediterràneu, propi de l'época. |
| − | L'edifici principal recrea en la seua planta baixa diverses estàncies domestiques, en interessants obres d'artistes del moment, com | + | L'edifici principal recrea en la seua planta baixa diverses estàncies domestiques, en interessants obres d'artistes del moment, com Sorolla, Muñoz Degrain, Rusiñol, Lluna Novici, Nagy, etc. |
L'entrebaix mostra una selecció d'obres de Josep Benlliure, mentres que en la planta primera s'exhibixen treballs del seu germà l'escultor [[Marià Benlliure]] aixina com també del seu fill, Josep Benlliure Ortiz (“Peppino”), discípul seu i de Sorolla. | L'entrebaix mostra una selecció d'obres de Josep Benlliure, mentres que en la planta primera s'exhibixen treballs del seu germà l'escultor [[Marià Benlliure]] aixina com també del seu fill, Josep Benlliure Ortiz (“Peppino”), discípul seu i de Sorolla. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
En la segona planta s'ubica la sala d'exposicions temporals. | En la segona planta s'ubica la sala d'exposicions temporals. | ||
| − | A esquenes de la casa s'estén un deliciós jardí de traça mediterrànea i cert aspecte romàntic, decorat en panels de taulells dels sigles [[Sigle XVII|XVII]] a [[Sigle XX|XX]] de temàtica religiosa i folclòrica i escultures i elements pétreus. | + | A esquenes de la casa s'estén un deliciós jardí de traça mediterrànea i cert aspecte romàntic, decorat en panels de [[Taulellets|taulells]] dels sigles [[Sigle XVII|XVII]] a [[Sigle XX|XX]] de temàtica religiosa i folclòrica i escultures i elements pétreus. |
| − | Al | + | Al final del jardi, s'alça un senzill pabelló de pintura, que recrea l'estudi de l'artiste: tapissos, mobles d'época, instruments musicals i objectes diversos s'entremesclen en algunes de les més destacades obres de Josep Benlliure, creant, sense dubte, un dels espais més captivadors d'esta casa-museu. |
| − | ==Coleccions== | + | == Coleccions == |
| − | |||
| − | + | La Casa-Museu posseïx més de 150 obres de Josep Benlliure Gil i atres 200 del seu fill, [[Peppino Benlliure Ortiz|Peppino Benlliure]], fallit en l'any [[1916]], quan contava tan soles 30 anys. | |
| − | Posseïx també una selecta | + | El museu conta, ademés, en obres de Joaquín Sorolla, [[Antonio Muñoz Degrain|Muñoz Degrain]], els germans Blai, etc..., |
| + | |||
| + | Posseïx també una selecta biblioteca, objectes de coleccionisme com ceràmiques, palmitos o peces curioses d'indumentària de les seues models i fotografies, resumint la vida de José Benlliure. | ||
== Galeria fotogràfica == | == Galeria fotogràfica == | ||
| Llínea 50: | Llínea 51: | ||
* [[Josep Benlliure]] | * [[Josep Benlliure]] | ||
* [[Marià Benlliure]] | * [[Marià Benlliure]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.valencia.es/val/cultura/inici Casa museu Benlliure. Ajuntament de Valéncia] | ||
| + | * [http://arquitectosdevalencia.es/arquitectura-de-valencia/1865-1909/casa-museo-benlliure/ Casa museu Benlliure. Arquitectos de Valéncia] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20181112181836/https://fundacionbenlliure.files.wordpress.com/2012/03/ruta_benlliure_completa.pdf «Casa-museo Benlliure en la ruta de los Benlliure». Fundación Mariano Benlliure (en [[castellà]])] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Arana, Lucrecia (13 de marzo de 2017). «Juan Antonio Benlliure y Tomás». marianobenlliure.org (en castellà) | ||
| + | * Arana, Lucrecia (2005-2012). «Museo Mariano Benlliure». Museo Mariano Benlliure | ||
| + | * Mollá, Héctor Juan (27 de enero de 2013). «Archivo familiar de Benlliure». ua.es (Dialnet) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | [http://www.jdiezarnal.com/valenciacasamuseobenlliure.html Pàgina sobre la Casa-Museu Benlliure] | + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciacasamuseobenlliure.html Pàgina sobre la Casa-Museu Benlliure] |
| + | |||
| + | |||
| + | {{Museus de Valéncia}} | ||
[[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]] | ||
Última revisió del 18:30 29 set 2024
La Casa-Museu Benlliure, està situada en la casa familiar del famos pintor Josep Benlliure Gil (Valéncia, 1855-1937), i constituïx un interessant eixemple de vivenda de l'alta burguesia de l'epoca, edificada en l'any 1883, en tres alçades, jardi i pabello de pintura.
Esta situada molt prop de les Torres dels Serrans, en el carrer Blanqueries nº 23 de Valéncia, i que deu el seu nom de Blanqueries a que des d'época islàmica era el lloc a on s'elaboraven i blanquejaven en ella tot tipo de cuiros.
El Museu acollix la colecció de la família Benlliure i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la Valéncia de finals del sigle XIX.
Història[editar | editar còdic]
Construïda sobre l'any 1885, fon adquirida poc més tart per José Benlliure Gil, qui la va dotar d'un jardí mediterràneu plantat pel propi artista i, con posterioritat a l'any 1902, d'un pabelló independent per a estudi del pintor, a on es reutilisaren diversos elements arquitectònics procedents del demolit convent de San Francesc.
La Casa Museu Benlliure, fon instituïda com a museu, en l'any 1957 per mig d'un acort entre l'Ajuntament i Dª María Benlliure Ortiz, filla de José Benlliure.
El Museu acollix la colecció de la família Benlliure aixina com d'atres artistes vinculats a ells com Sorolla o Muñoz-Degrain i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la Valéncia de finals del sigle XIX,i permet recrear l'ambient que rodejà al titular de la Casa – Museu, sent importants no soles la seua pròpia producció artística, sino també tot eixe conjunt de bens que constituïxen el seu entorn més immediat i l'expressió de la seua particular manera d'interpretar la seua época: els mobles, estores i útils domèstics dels que vivia rodejat, els seus llibres, les peces arqueològiques que arreplegà en distints moments i llocs, l'indumentària que provablement utilisà en alguns dels seus quadros, les seues cartes i fotografies, els seus objectes personals…
Descripció[editar | editar còdic]
La vivenda pròpiament dita respon al model usual entre la burguesia mija-alta de finals del sigle XIX, en una rígida jerarquisació vertical, en planta baixa, entrebaix, pis principal, segona planta i altet.
A diferencia dels museus convencionals, la Casa-Museu és un àmbit domèstic obert al públic, com testimoni de la decoració d'interiors i de l'espai privat d'una época d'esplendor de nostra ciutat. Se tracta d'una casa burgues pròpia del moment; sala de visites, despaig, gabinet de pintures, menjador i dormitori, en la que s'ubiquen una gran diversitat d'objectes, ademés de les pròpies obres dels pintors titulars de la casa.
El museu està compost ademés pels estudis de Josep Benlliure i del seu fill Pepino Benlliure i per un bell jardi de tipo mediterràneu, propi de l'época.
L'edifici principal recrea en la seua planta baixa diverses estàncies domestiques, en interessants obres d'artistes del moment, com Sorolla, Muñoz Degrain, Rusiñol, Lluna Novici, Nagy, etc.
L'entrebaix mostra una selecció d'obres de Josep Benlliure, mentres que en la planta primera s'exhibixen treballs del seu germà l'escultor Marià Benlliure aixina com també del seu fill, Josep Benlliure Ortiz (“Peppino”), discípul seu i de Sorolla.
En la segona planta s'ubica la sala d'exposicions temporals.
A esquenes de la casa s'estén un deliciós jardí de traça mediterrànea i cert aspecte romàntic, decorat en panels de taulells dels sigles XVII a XX de temàtica religiosa i folclòrica i escultures i elements pétreus.
Al final del jardi, s'alça un senzill pabelló de pintura, que recrea l'estudi de l'artiste: tapissos, mobles d'época, instruments musicals i objectes diversos s'entremesclen en algunes de les més destacades obres de Josep Benlliure, creant, sense dubte, un dels espais més captivadors d'esta casa-museu.
Coleccions[editar | editar còdic]
La Casa-Museu posseïx més de 150 obres de Josep Benlliure Gil i atres 200 del seu fill, Peppino Benlliure, fallit en l'any 1916, quan contava tan soles 30 anys.
El museu conta, ademés, en obres de Joaquín Sorolla, Muñoz Degrain, els germans Blai, etc...,
Posseïx també una selecta biblioteca, objectes de coleccionisme com ceràmiques, palmitos o peces curioses d'indumentària de les seues models i fotografies, resumint la vida de José Benlliure.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Jardí i vista de la casa des del jardí.
Jardí i estudí al final del jardí.
Interior de l'estudi.
Interior de la vivenda.
Atra vista de l'interior de la vivenda.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Casa museu Benlliure. Ajuntament de Valéncia
- Casa museu Benlliure. Arquitectos de Valéncia
- «Casa-museo Benlliure en la ruta de los Benlliure». Fundación Mariano Benlliure (en castellà)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Arana, Lucrecia (13 de marzo de 2017). «Juan Antonio Benlliure y Tomás». marianobenlliure.org (en castellà)
- Arana, Lucrecia (2005-2012). «Museo Mariano Benlliure». Museo Mariano Benlliure
- Mollá, Héctor Juan (27 de enero de 2013). «Archivo familiar de Benlliure». ua.es (Dialnet)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
