Diferència entre les revisions de "França"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Ficha de país
 
{{Ficha de país
 
| nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa
 
| nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa
| image_bandera = Flag of France.svg
+
| image_bandera = Flag of France.svg.png
 
| image_escut  = Armoiries république française.png
 
| image_escut  = Armoiries république française.png
 
| image_escut_tamany = 90px|
 
| image_escut_tamany = 90px|

Revisió de 07:53 20 març 2013

République Française
República Francesa
Bandera de França Escut de França
Bandera Escut
Lema: Liberté, Égalité, Fraternité
«francés: Llibertat, Igualtat, Fraternitat»
himne nacional: La Marsellesa
 
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
París
Grandes armes de la ville de Paris.svg

11 769 433
n/d
ciutat més poblada París
Grandes armes de la ville de Paris.svg
Idioma oficial Francés¹
Forma de govern República semipresidencialiste
François Hollande
Jean-Marc Ayrault
Festa nacional
 •
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 42º
675 417 km2
0,26%
2889 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 20º
66 007 374 (giner de 2010)
97 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2010)
 • PIB per càpita
Lloc 5º
US$ 2 582 527 millons
US$ 40 591
PIB (PPA)
 • Total (2010)
 • PIB per càpita
Lloc 9º
$ 2 143 283 millons
US$ 34 077
IDH (2012) 0,893 (20º) – Molt alt
Moneda Euro4 (€, EUR)
‎Gentilici Francés, francesa
Fus horari
 • en estiu
CET (UTC+1)5
CEST (UTC+2)5
Domini Internet .fr6
Prefix telefònic n/d
Prefix radiofònic FAA-FZZ, HWA-HYZ, THA-THZ, TKA-TKZ, TMA-TMZ, TOA-TQZ, TVA-TXZ
Còdic ISO 250 / FRA / FR
Membre de: Plantilla:EU, OTAN, ONU, OSCE, BERD, OCDE, G-8, G-7, OIF, UL, COE.

¹ Es parlen diversos idiomes regionals.
² Dels quals 551 098 km² corresponen a l'ANA LU., això és, europea (sifres de l'Institut Geogràfic Nacional francés). ³ Dels quals 62 448 977 en la França metropolitana.
4 Tota la República Francesa excepte els territoris d'ultramar en l'oceà Pacífic, on s'ampre el franc CFP (XPF).
5 Només la França metropolitana.
6 També .eu, per formar part de la UE i .cat als territoris on es parle el català

França, oficialment República Francesa, es un Estat constituït per una metròpolis i per territoris d'Ultramar. França es l'Estat mes gran de l'Unió Europea; esta situat en Europa occidental i llimita a l'oest en l'oceà Atlàntic; al nort en el canal de la Mancha, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i el mar del Nort; a l'est en Bèlgica, Luxemburc, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sur en Andorra, Espanya, Mònac i el mar Mediterràneu. França metropolitana esta formada, ademés, per l'illa de Corsega, en el mar Mediterràneu, situada al nort de l'illa italiana de Sardenya. També inclou tot les illes i territoris d'ultramar, repartits al voltant del mon.

L'estat francés va sorgir al voltant d'un domini real inicialment centrat en l'Illa de França, que la seua capital històrica i cultural es hui Paris. Es membre del Consell d'Europa, un dels països fundadors de l'Unió Europea, de la zona euro i de l'espai Schengen. Es també un dels cinc membres permanents del Consell de Seguritat de les Nacions Unides i es part del G8. Militarment es membre de l'OTAN (es retirà en 1966 de l'organisació militar per a tornar parcialment en 2002) i dispon de la dissuasió nuclear (armament nuclear).

Toponímia

En Llatí, França designava la regió del nort d'Europa, poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germàniques que se nomenaven els Francs. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que deriva del protogermanic frankon, que es traduïx com a javalina o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germànica franc significava "lliure". De fet, des dels sigles III al IV els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'allistaven com mercenaris en els seus eixercits molt ans de les grans invasions germàniques pròpiament dites. Durant el periodo de la dinastia carolíngia, el territori del poble franc fon denominat Franchonolant (Frenkenland), mentres que el territori del poble galorromà fon denominat Uualholant (Welschland). En l'any 1204, la paraula "França" designà, per primera vegada, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporàdicament, rex Francie.

Història

Artícul principal → Història de França.

Els llímits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la Gàlia, habitada pels gals, un poble celta. La Gàlia fon conquerida pels romans al segle primer aC, i els gals van adoptar la llengua i la cultura romàniques. El cristianisme també hi va arrelar en els segles segon i tercer de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàlia vora el Rin foren traspassades per tribus germàniques al segle IV, principalment pels francs, dels quals deriva el nom del país; la França (o Illa de França) fon un domini feudal dels reis Capets francesos al voltant de París. [[Fitxer:843-870 Europe.jpg|230px|left|thumb|Divisió de l'imperi Carolingi pels tractats de Verdun (843) i Meerssen (870).]]

Encara que l'inici de la monarquia francesa sovint remonta al segle V, l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença en la divisió de l'imperi Franc de Carlemany en dos parts, oriental i occidental, al segle IX. La part oriental donaria orige al que ara és Alemanya, mentres que la part occidental és a l'orige de França.

Els descendents de Carlemany van governar França fins al 987, quan Huc Capet, duc de França i comte de París, fon coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels Capets, governarien el Regne de França fins al 1792, quan la Revolució Francesa va establir la Primera República Francesa, en un període de transformacions radicals que va començar el 1789.

Napoleó Bonaparte va agafar el control de la República el 1799, de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el 1815, la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una Segona República el 1848. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, Lluís Napoleó Bonaparte, en fon elegit President i va proclamar un Segon Imperi el 1852. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la Tercera República (1870).

Si be al final resultà vencedora tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona, França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial (Imperi colonial francés) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de 1958, s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la Quinta República) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipo parlamentari.

Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a Algèria, el govern de Pflimlin va ser depost. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de 1958, en poders plens i en la tasca de redactar una constitució que establí la Cinquena República. En va ser electe president el decembre del mateix any.

De Gaulle va utilisar en diverses vegades el referèndum principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mijà del sufragi universal. El 1965, en la primera elecció en sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit en el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari François Mitterrand.

El maig de 1968 van començar les manifestacions estudiantils (moviment que després s'estendria a atres regions del món) van concentrar els partits d'esquerra, sacsant el règim de de Gaulle. Després d'una manifestació pro-de Gaulle als Camps Elíseus el van donar un nou soport. El 1969, pero, el govern de Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de 21 regions en poders polítics llimitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. En el "no" del referèndum, de Gaulle va renunciar.

Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és Nicolas Sarkozy i el 2012 és elegit president François Hollande.

Referències



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia