Diferència entre les revisions de "Ajuntament de Valéncia"
m (José Ii amor s'ha renomenat com Ajuntament de Valéncia) |
|
(Sense diferències)
| |
Revisió de 20:54 30 ago 2011
La Casa Consistorial de la ciutat de Valéncia integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, dos construccions d'época i estil ben diferenciats: la Casa d'Ensenyança, edificada per iniciativa de l'arquebisbe En Andrés Majoral, entre 1758 i 1763, i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del sigle XX.
Resenyes històriques
La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur.
Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del conjunt.
L'edifici
Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en 1904 l'arquitecte municipal Carlos Carbonell va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de 1860), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.
El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls.
Escultures i ornamentacions exteriors
Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de Marià Benlliure, autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de Carmelo Vicent (la Justícia i la Prudència) i Vicente Beltrán (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i la resta de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en 1930.
L'interior
Paralelament, se van anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de 1924; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per Carmelo Vicent, Vicente Beltrán, Enrique Giner i Vicente Coret, inaugurat en 1929; el consistori, etc.
En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a Santa Rosa de Llima, una important reforma conclosa en 1935 emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, van suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa.
Monument històric-artístic
La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i Museu Històric Municipal li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.
El Museu Històric de la Ciutat custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del Consolat del Mar, la Real Senyera, el fals pendó, el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.
Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62).
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ayuntamiento de Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
