Diferència entre les revisions de "Museu de Belles Arts de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
 
(No es mostren 26 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Musepio2.jpg||right|thumb|<center>Museu de belles Arts - Sant Pius V</center>]]
+
[[File:Museo de Bellas Artes San Pio V de Valencia (2262044745).jpg||right|thumb|<center>Museu de belles Arts - Sant Pius V</center>]]
−
[[Image:Musepio1.jpg ||right|thumb|<center> Museu de belles Arts - Sant Pius V </center>]]
+
[[File:Museo Bellas Artes San Pío V Valencia, España.jpg||right|thumb|<center> Museu de belles Arts - Sant Pius V </center>]]
  
−
El Colege de '''Sant Pius V''', actual '''Museu de Belles Arts''' i seu de la Real Acadèmia de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en [[1683]], la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el [[segle XVIII]]. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el [[riu Túria|Túria]] li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.
+
El Colege de '''Sant Pius V''', actual '''Museu de Belles Arts de Valéncia''' i seu de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en l'any [[1683]], la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el [[sigle XVIII]]. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el [[riu Túria|Túria]] li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.
  
−
El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda despuix d'haver segut derrocada en [[1925]]. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme.  
+
El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda despuix d'haver segut derrocada en l'any [[1925]]. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme.  
−
Entre [[1820]] i [[1826]] va ser seu de la Beneficència, i en [[1835]] va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la [[Guerra Civil]], a hospital militar.  
+
Entre els anys [[1820]] i [[1826]] va ser seu de la Beneficència, i en [[1835]] va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la [[Guerra Civil]], a hospital militar.  
  
−
Després del conflicte va passar a albergar el '''Museu de Belles Arts.''' Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de [[Joan de Joanes]], [[Ribera]], [[Velázquez]], [[Goya]], [[Pinazo]] o [[Sorolla]] entre atres insignes artistes.  
+
Despuix del conflicte va passar a albergar el '''Museu de Belles Arts.''' Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de [[Joan de Joanes]], [[Ribera]], [[Velázquez]], [[Goya]], [[Pinazo]] o [[Sorolla]] entre atres insignes artistes.
 +
   
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/museos/mc/arquitectura-museos/museos-gestion-transferida/comunitatvalenciana/Museo-de-Bellas-Artes-de-Valencia.html Cultura y Deporte. Museu de Belles Arts]
 +
* [http://directoriomuseos.mcu.es/dirmuseos/mostrarMuseoPorCodigo.do?idInternoMuseo=1419 Directorio de museos. Gobierno de España]
 +
* [https://www.diarilaveu.com/noticia/79031/museu-belles-arts-balan%C3%A7-2017 «El Museu de Belles Arts rep prop de 140.000 visitants en 2017, un 5% més que l'any anterior». Diari La Veu, 2018]
 +
* [https://web.archive.org/web/20090525050236/http://museobellasartesvalencia.gva.es/historia.html Història del Museu de Belles Arts de Valéncia]
 +
* [https://museobellasartesvalencia.gva.es/es Museu de Belles Arts de Valéncia. Generalitat Valenciana]
 +
* [https://arsmagazine.com/la-ultima-donacion-gerstenmaier-para-el-bellas-artes-de-valencia/ San José, Héctor  (24 de marzo de 2021): «La última donación Gerstenmaier, para el Bellas Artes de Valencia», ars magacine]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Guía de Museos de la Comunidad Valenciana. Valéncia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1991. ISBN 84-7890-433-6
 +
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaelmuseodebellasartes.html Museu de Belles Arts. Jdiezarnal.com]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Museu de Belles Arts de València}}
 +
* [https://museobellasartesvalencia.gva.es Web del Museu]
 +
* [https://museobbaavalencia.blogspot.com/ Selecció d'obres del museu]
 +
 
 +
{{Museus de Valéncia}}
  
 
[[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]]
 
[[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]]

Última revisió del 11:15 7 jul 2024

Museu de belles Arts - Sant Pius V
Museu de belles Arts - Sant Pius V

El Colege de Sant Pius V, actual Museu de Belles Arts de Valéncia i seu de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en l'any 1683, la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el sigle XVIII. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el Túria li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.

El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda despuix d'haver segut derrocada en l'any 1925. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme. Entre els anys 1820 i 1826 va ser seu de la Beneficència, i en 1835 va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la Guerra Civil, a hospital militar.

Despuix del conflicte va passar a albergar el Museu de Belles Arts. Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de Joan de Joanes, Ribera, Velázquez, Goya, Pinazo o Sorolla entre atres insignes artistes.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Museus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Archiu del Regne de Valéncia · Archiu Municipal de Valéncia · Banys de l'Almirant · Casa de les Roques · Casa de Sant Vicent Ferrer · Casa museu Benlliure · Casa museu Blasco Ibáñez · Casa museu Concha Piquer · Casa Museu Semana Santa Marinera · Centre Cultural La Beneficència · Centre d'Art Contemporàneu · Centre d'Art Hortensia Herrero · Ciutat de les Arts i de les Ciències · Colege de l'Art Major de la Seda · Galeria del Tossal · Institut Valencià d'Art Modern · Jardí Botànic de Valéncia · L'Àgora · L'Almodí · L'Almoina · Museu d'Història de la Medicina · Museu d'Història de Valéncia · Museu Històric Municipal de Valéncia · Museu d'Informatica · Museu de Belles Arts de Valéncia · Museu de Ciències Naturals · Museu de l'arròs · Museu de la Policia Local de Valéncia · Museu de les Ciències Príncip Felipe · Museu de Prehistòria de Valéncia · Museu del Carme · Museu del Gremi d'Artistes Fallers · Museu del Patriarca · Museu dels Soldadets de Plom · Museu Faller · Museu Iluziona · Museu Militar de Valéncia · Museu Municipal del Trenet · Museu Taurí de Valéncia · Museu Valencià d'Etnologia · MuVIM · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau del Marqués de Campo · Palau Marqués de Dosaigües · Reals Drassanes del Grau de Valéncia ·
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_de_Belles_Arts_de_Valéncia&oldid=334034»