José Vicente Gómez Bayarri

José Vicente Gómez Bayarri
Josep Vicent Gómez Bayarri, historiador valencià
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Historiador, professor i escritor
Naiximent:	3 d'octubre de 1948
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 3 d'octubre de 1948), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), especialiste en temes històrics.

Biografia

Josep Vicent Gómez Bayarri sempre ha estat lligat al valencianisme actiu, entenent per això, la definició clàssica. És una personalitat que en els seus estudis, llibres i publicacions, intenta traure a la llum els aspectes històrics més determinants dels valencians.

Des de la moderació, l'estudi, i la seua indubtable faceta pedagògica, ha contribuït a aclarir molts aspectes que des de determinats àmbits acadèmics intenten que passen desapercebuts, com tot allò que s'ha relacionat en la Llengua Valenciana , la Valéncia de l'edat mija, el Regne de Valéncia, e inclús més recentment la contradicció de l'Acadèmia Valenciana de nova creació.

Ya en l'any 1982 podem trobar a Bayarri escrivint en defensa de Valéncia davant de la "ofensiva propagandística" del nacionalisme català coneguda com “crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana”

En 1999 va participar en un sentit homenage al gran migevaliste Antonio Ubieto Arteta, colaborant en un documental emés durant l'entrega dels premis de Lo Rat Penat.

Des de 1994, colabora en la Revista de Filologia Valenciana publicada per l'editorial Acció Bibliogràfica Valenciana i Lo Rat Penat.

Desde 1238 a 1395, es decir, desde la conquista de la ciudad de Valencia por Jaime I hasta el final del reinado de Juan I, los textos jurídicos, notariales, administrativos, sólo registran los términos 'romanç', 'romantio', 'nostre llatí', 'romanç pla', 'lengua vulgar', 'lengua materna', etc... para referirse a la lengua vernácula de las tierras valencianas.

José Vicente Gómez Bayarri

Currículum

Josep Vicent Gómez Bayarri és Doctor en Història, Catedràtic en l'Institut “Lluís Vives” de Valéncia, professor en lUniversitat de l'Experiència del CEU-Cardenal Herrera i en lUniversitat Senior de l'Universitat Politècnica de Valéncia.

Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de Secundària i Primària, recolzats per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Actualment és Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'Escola d'Estudis Valencians de la mateixa RACV.

Premis

Josep Vicent Gómez Bayarri ha segut premiat en reiterades ocasions per distints organismes i associacions valencianes. Destacar entre atres guardons, el Premi extraordinari de l'Excm. Ajuntament de Valéncia en els “Jocs Florals” de 1989, els Premis “Vinatea” (1990) i “Jaume I” (1999) o el “Jaume Roig” de 2002, convocat per la RACV. No podem deixar de fer menció al “Premi Josep Mª Guinot i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “Cardona i Vives” de Castelló l'any 2002, o el “Vicente González Lizondo”, de “Amics de la RACV” l'any 2006.

Llibres publicats

Portada del llibre “Reyes forales medievales del Reino de Valencia" Editorial del Senia al Segura, (2000)

• La transició del món musulmà al cristià en el Regne de Valéncia. Publicat en dos volums per la RACV. Valéncia, 1991.
• Evolució o rupturisme en la Valéncia medieval Ajuntament de Valéncia, 1993.
• Carlos Ros. Apologista de la llengua valenciana. Discurs d'ingrés en la RACV el 4 de febrer de 1998. Valéncia, 1998.
• La lengua valenciana hasta Jaime I. Particularidades del Proceso histórico. Diputació de Valéncia, 1998.
• Una aproximació a Carlos Ros i la llengua valenciana del sigle XVIII. Estudi preliminar d'una edició facsímil de cinc obres de dit autor. Diputació de Valéncia, 1999.
• Estudi preliminar i notes històriques al Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim. Valéncia, 1999.
• Reis Forals Medievals del Regne de Valéncia. Valéncia, 2000.
• Carlos Ros i Hebrera. Vida i obra d'un fervent apologista de la llengua valenciana. Valéncia, 2001.
• Les quatre grans cròniques migevals del Casal de la Corona d'Aragó i la tradició cronistica: Martí de Viciana. Valéncia, 2002.
• El poeta Ausias March i l'entorn de la seua época. Estudi preliminar als Poemes d'Ausias March. Edició de Valladolit, 1555-Valéncia, 2002.
• L'Edat Mija. Manual de l'Història General del Regne de Valéncia. VV.AA. Valéncia, 2002.
• La Valéncia Medieval. Volum III de l'Història General del Regne de Valéncia. RACV. Valéncia, 2003.
• El Valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL. Valéncia, 2003.
• Conquista, repoblació i fortificacions de la província de Castelló.
• Castellologia del camí del Cid en terres valencianes (2008).
• Disposiciones Forales sobre Cristianos, Sarracenos y Judíos en el Reino de Valencia (S. XIII-XV) (2015)
• Intitulaciones de los reyes de la Corona de Aragón (2017)
• Historiadors, cronistes i dietaristes valencians (2017) VV.AA. XXVI Jornades dels Escritors. Del 6 al 8 de novembre de 2017.

Artículs de prensa

Explicació de l'orige de la Llengua Valenciana

• “Postilles a l'història toponímica dels plans de Vinaròs-Benicarló”. I. Congrés d'Història del Maestrat. Vinaròs 1985.
• “Toponomàstica de cinc municipis del “Baix Maestrat: Calig, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, La Jana i Traiguera”. II. Congrés d'Història del Maestrat.Vinaròs, 1987. Anals, 65. (A.C.V.). Valéncia, 1990.
• “Centralisació i reacció en el sigle XVIII. La qüestió llingüística”. Anals de la A.C.V. núm. 66. Valéncia, 1990.
• “Classificació i breu comentari de l'obra de Vives”. Catàlec Exposició V. Centenari de Joan Lluís Vives, valentinus i el seu Temps (1492-1540). Valéncia, 1992.
• “Proyecció actual de l'Obra Vivista”. Serie Filològica, núm. 10. RACV. Valéncia, 1993
• “Una visió de la narrativa valenciana migeval. Sigles XIII i XIV”. Cresol. IV Jornades dels escritors en llengua valenciana. Valéncia, 1995
• “Particularitats del procés històric de la llengua valenciana fins a Jaume I”. Revista de Filologia Valenciana, núm. 1. Valéncia, 1994.
• “Tendències de l'idioma valencià”. Cresol Lliterari. Núm 1. V Jornades dels escritors al voltant de la narrativa valenciana. Valéncia, 1997
• “Alfons el Magnànim i Ausias March”. Ausias March. Estudis I. Valéncia, 1997.
• “Context sociopolític i cultural de la Valéncia de Ausias March i el seu entorn personal”. Serie Filològica, núm. 17. RACV. Valéncia, 1998.
• “El poeta Ausias March, cavaller valencià”. Cresol lliterari, núm. 2. VI Jornades dels escritors al voltant de la narrativa valenciana. Valéncia, 1998.
• “Sharq al-andalus. Del Califat als Regnes de Taifes”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998
• “Sociodemografia de la Valéncia Musulmana” La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998.
• “L'Administració del Regne de Valéncia”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998
• “Les Institucions gremials. I. Les Confraries”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998
• “Les Institucions gremials. II. Els Gremis”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998
• “Valéncia en la gesta cidiana”. Serie Històrica, núm. 21. RACV. Valéncia, 2000.
• “Toponomàstica de Sant Mateu, Sant Jordi, Sant Rafel del Riu, Xert o Chert, Salzedella i Rossell”. Anals de la RACV., núm. 75. Valéncia, 2000.
• “Context sociopolitic i cultural de la Valéncia d'Ausias March i el seu entorn personal”. Ausias March i la Valéncia tardomigeval. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.
• Figura i predicació del “pare Vicent Ferrer”. Anals de la RACV. Núm. 76. Valéncia, 2001.
• “El joc de la pilota valenciana en els temps de Joan Lluís Vives”. Serie Històrica, núm. 26. RACV. Valéncia, 2004.
• “L'esplendor del sigle XV valencià”. Cicle de Conferències Institut Lluís Vives de Valéncia. Valéncia, 2004
• “Conquista, repoblació i castellología de l'L'Alcalatén” Serie Històrica, núm. 27. RACV Valéncia, 2005.
• “A manera d'introducció: Consideracions toponímiques a la toponímia mítica de A. Galmés de Fonts”. Estudis de llengües i epigrafia antigues. E.L.E.A. Núm. 8 RACV. Valéncia, 2007.

• Actualment contínua colaborant periòdicament en distints mijos com els periòdics Las Provincias i Valéncia Hui.

Cites

Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.

Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza, per Baltasar Bueno (Las Provincias, 11.11.1988)

Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de J. V. Gómez Bayarri.

'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant

El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.

Identificació onomàstica valenciana José Vte. Gómez Bayarri (Valéncia Hui, 25.4.2008)

En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l'Humà (1395-1410); l'Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d'Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479).

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).

Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.

Identificació onomàstica valenciana (Valéncia Hui, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.

En l'ultim terç del sigle XX, l'apologiste de la llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del sigle XVIII que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. La filosofia politica dels Decrets de Nova Planta en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors Luis Galiana (1740-1771), Juan Collado (1731-1813) i Marco Antonio d'Orellana (1731-1813) i, posteriorment, Juan Bautista Escorigüela (1757-1817) i Manuel Joaquin Sanelo (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del XIX

Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri

La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.

'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri (Revista Renou, nº 76, juliol 2013, editada per l'associació cultural Cardona Vives de Castelló)

Enllaços externs

• Pàgina personal de José Vicente Gómez Bayarri
• Història del Rat Penat per a bibliografia i resenyes
• Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
• La Valencia medieval por José Vicente Gómez Bayarri - Las Provincias
• La llengua valenciana se gestà entre el sigle VIII i el XIII - Josep Vicent Gómez Bayarri - Cultura Valenciana
• Artículs de Josep Vicent Gómez Bayarri - Cardona Vives