Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de Teniente (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2)
(No es mostren 47 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Pare_Fullana.JPG|right|thumb|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]]
+
{{Biografia|
−
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. naixqué en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys d’edat.
+
| nom = Lluis Fullana i Mira
 +
| image = [[Image:Pare Fullana.jpg|300px|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Española]]
 +
| ocupació = Religiós i filòlec.
 +
| data_naix = [[5 de giner]] de [[1871]] 
 +
| lloc_naix = [[Benimarfull]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[21 de juny]] de [[1948]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M., conegut popularment com el '''Pare Fullana''' o simplement '''Fullana''' ([[Benimarfull]], [[5 de giner]] de [[1871]] - † [[Madrit]], [[21 de juny]] de [[1948]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians|valencià]].
 
   
 
   
 
== Infància ==
 
== Infància ==
−
Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels [[Orde Franciscana|franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
 
  
−
== Ordenació Sacerdotal ==
+
Lluís Fullana naixqué en la població valenciana de  [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoyà]]) el [[5 de giner]] de l'any [[1871]].
−
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Frares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc despuix és traslladat al convent de [[Cocentaina]] per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudià els cursos de Teologia. En [[1876]] rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
+
 
 +
Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels [[Orde Franciscana|franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
 +
 
 +
== Ordenació sacerdotal ==
 +
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc despuix fon traslladat al convent de [[Cocentaina]] per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudià els cursos de Teologia. En l'any [[1876]] rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
  
 
== Catedràtic ==
 
== Catedràtic ==
−
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedratic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].
+
 
 +
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].
  
 
El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:
 
El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:
  
−
{{Cita|A proposta del Sr. D. [[Teodor Llorente]] s'acorda crear una Càtedra de Llengua i Lliteratura Valenciana i pregar al R.P. Fullana que accepte la regència de la mateixa. Complits els tràmits de rigor, el 29 de giner de [[1918]] es va inaugurar la Càtedra de Valencià en l'Universitat de Valéncia. Les classes varen començar eixe mateix dia, en l'aula nº 7 de la Facultat de Filosofia i Lletres.|[[Benjamin Agulló]] ([[Valéncia Hui]], 04/03/2008)}}
+
{{Cita|A proposta del Sr. D. [[Teodor Llorente]] s'acorda crear una Càtedra de Llengua i Lliteratura Valenciana i pregar al R.P. Fullana que accepte la regència de la mateixa. Complits els tràmits de rigor, el 29 de giner de [[1918]] es va inaugurar la Càtedra de Valencià en l'Universitat de Valéncia. Les classes varen escomençar eixe mateix dia, en l'aula nº 7 de la Facultat de Filosofia i Lletres.|[[Benjamin Agulló]] ([[Valéncia Hui]], 04/03/2008)}}
  
 
En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] en [[1928]].
 
En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] en [[1928]].
  
−
La vida tan prolifica en bones obres i estudis del R. P. '''Lluís Fullana i Mira''' tocà fi en este món el [[21 de juny]] de [[1948]], en [[Madrit]], a l'edat de 77 anys.
+
La vida tan prolífica en bones obres i estudis del R. P. '''Lluís Fullana i Mira''' tocà fi en este món i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]], en [[Madrit]], als setantasset anys d'edat.
  
 
== Acadèmic de la R.A.E. ==
 
== Acadèmic de la R.A.E. ==
−
El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], se manà ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.
+
[[Archiu:LluisFullanaacademic.jpg|thumb|300px|Acadèmics de la R.A.E.]]
  
−
El lloc representatiu de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la [[Real Acadèmia Espanyola]], del dia [[10 de març]] de [[1927]], foren triats els nous acadèmics, conforme al citat [[Real Decret]] del [[26 de novembre]] de [[1926]], quedant elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].  
+
El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], se manà ampliar, fins a quarantadós, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tingueren el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.  
  
−
La presa oficial de possessió es celebrà l'[[11 de novembre]] de [[1928]]. El [[Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola]], de [[decembre]] de [[1928]], en "Acuerdos y noticias", deixà constància de l'acte:
+
El lloc representatiu de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la [[Real Acadèmia Espanyola]], del dia [[10 de març]] de [[1927]], foren triats els nous acadèmics, d'acort en el dit [[Real Decret]] del [[26 de novembre]] de [[1926]], sent elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
  
−
{{cita|"Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el [[11 de Noviembre]], presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma".}}
+
La presa oficial de possessió es celebrà l'[[11 de novembre]] de [[1928]]. El [[Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola]], de [[decembre]] de l'any [[1928]], en "Acuerdos y noticias", deixà constància de l'acte:
  
−
{{cita|"Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante".}}
+
{{cita|''Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el [[11 de novembre|11 de noviembre]], presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma.''}}  
  
−
{{cita|"Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don [[José Alemany]], quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos".}}
+
{{cita|''Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante.''}}
  
−
En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats aixina com nutrides representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'[[Ontinyent]]. La [[província franciscana]] celebrà en molta alegria esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Se celebraren senzills, pero sentits actes d'homenage en els convents de [[Valéncia]], [[Ontinyent]] i en uns atres.
+
{{cita|''Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don [[Josep Alemany i Bolufer|José Alemany]], quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos.''}}
  
−
Entre unes atres entitats culturals de [[Valéncia]], "[[Lo Rat Penat]]" celebrà una solemne velada, l'any [[1929]], en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la [[Real Acadèmia Espanyola]].
+
Entre atres coses, [[Josep Alemany i Bolufer|Josep Alemany]], digué lo següent:
  
−
Una volta establit en [[Madrit]], l'any [[1934]], el pare Fullana passà les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.
+
{{Cita|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.''}}
 +
 
 +
En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats, aixina com moltes representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'[[Ontinyent]]. La [[província franciscana]] celebrà en molt de goig esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Se celebraren simples, pero sentits actes d'homenage en els convents de [[Valéncia]], [[Ontinyent]] i en uns atres.
 +
 
 +
Entre unes atres entitats culturals de [[Valéncia]], "[[Lo Rat Penat]]" celebrà una solemne velada, en l'any [[1929]], en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la [[Real Acadèmia Espanyola]].
 +
 
 +
Una volta establit en [[Madrit]], en l'any [[1934]], el pare Fullana passà les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.
  
 
== Les Bases d'ortografia valenciana ==
 
== Les Bases d'ortografia valenciana ==
 +
[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg|thumb|250px|Signatura de les Normes del 32]]
  
−
Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana dites per alguns com a "[[Normes del 32]] o de Castelló".  
+
Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.  
  
−
El Pare Fullana, pressionat, firmà quan estava en [[Madrit]], l'únic representant de la llengua valenciana, des de [[1928]], en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.
+
El Pare Fullana, pressionat, les signà quan estava en [[Madrit]], el sol representant de la llengua valenciana, des de [[1928]], en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.
  
−
Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que [[Sanchis Guarner]] li demanava per a poder contar en el consens de tots els allí presents (¿?). N'hi havien dos més que tampoc volien firmar , pero per atres raons, i també firmaren.... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència el Pare Lluis Fullana..."
+
Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que [[Sanchis Guarner]] li demanava per a poder contar en el consens de tots els que estaven presents. N'hi havien dos més que tampoc volien firmar, pero per atres raons, i també firmaren... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència del Pare Lluis Fullana..."
  
−
Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que firmava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:  
+
Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que signava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:  
  
 
{{Cita|Atés lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles}}
 
{{Cita|Atés lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles}}
  
−
El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de [[1932]], una ''Ortografia Valenciana'', en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou.
+
El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de [[1932]], una ''Ortografia Valenciana'', en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava cap atre remei que reimprimir-la una atra volta de nou.
  
−
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: "L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.
+
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
−
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.
+
[[Archiu:Compendigrama.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
−
*[[1903]]. Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua.
+
 
−
*[[1906]]. Ullada general sobre la Morfologia [[Idioma català|catalana]].
+
Entre el cabal d'obres d'est eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació:
−
*[[1907]]. Morfologia del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
 
−
*[[1908]]. Característiques catalanes en lo Reine de Valencia.  
+
*[[1903]]. ''Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua''.
−
*[[1909]]. Estudi sobre Filologia Valenciana.
+
*[[1906]]. ''Ullada general sobre la Morfologia [[Idioma català|catalana]]''.
−
*[[1914]]. Normes ortogràfiques.
+
*[[1907]]. ''Morfologia del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
−
*[[1915]]. Gramàtica elemental de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
*[[1908]]. ''Característiques catalanes en lo Reine de Valencia''.  
−
*[[1915]]. La Palatalisació Valenciana.
+
*[[1909]]. ''Estudi sobre Filologia Valenciana''.
−
*[[1915]]. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el [[Valencià]] i el [[Català]].
+
*[[1914]]. ''Normes ortogràfiques''.
−
*[[1916]]. Diferencies dialectals en la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
*[[1915]]. ''[[Gramática Elemental de la Llengua Valenciana]]''.
−
*[[1918]]. Gramàtica elemental de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. (2ª edició).
+
*[[1915]]. ''La Palatalisació Valenciana''.
−
*[[1920]]. Historia de la Villa y Condado de Cocentaina.
+
*[[1915]]. ''Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el [[Valencià]] i el [[Català]]''.
−
*[[1921]]. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.
+
*[[1916]]. ''Diferencies dialectals en la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
−
*[[1921]]. Compèndi de la Gramática Valenciana.
+
*[[1918]]. ''Gramàtica elemental de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''. (2ª edició).
−
*[[1925]]. Evolució Fonogràfica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
*[[1920]]. ''Historia de la Villa y Condado de Cocentaina''.
−
*[[1926]]. Temes pràctics per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
*[[1921]]. ''Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà''.
−
*[[1928]]. Evolució del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
*[[1922]]. ''Compèndi de la Gramática Valenciana''.
−
*[[1932]]. Ortografia Valenciana.
+
*[[1925]]. ''Evolució Fonogràfica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
−
*[[1933]]. Ortografia Valenciana. ( 2ª edició).
+
*[[1926]]. ''Temes pràctics per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
 +
*[[1928]]. ''Evolució del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
 +
*[[1932]]. ''Ortografia Valenciana''.
 +
*[[1933]]. ''Ortografia Valenciana''. (2ª edició).
 +
 
 +
== Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció ==
 +
 
 +
{{Cita|''¿Cómo se transforma el bajo latín traído por los soldados romanos en lo que hoy conocemos como valenciano? Según el erudito P. Fullana el proceso de transformación se fue efectuando por medio de una evolución morfológica regida por las leyes: "d'acurtament, del menor esforç, d'eufonia i de distincio".''
 +
 +
''En virtud de la 'llei d'acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, glorios; etc.. Y si hecho 'l'acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.''
 +
 +
''Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'.''
 +
 
 +
''La 'llei d'eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum'; 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'.''
 +
 
 +
''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.
 +
Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''|Lluis Fullana i Mira}}
  
 
== Homenages ==
 
== Homenages ==
 +
[[Archiu:Lu100.jpg|thumb|250px|Sagell commemoratiu]]
 +
 
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
 
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
 
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]].  
 
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]].  
Llínea 87: Llínea 126:
 
== Cites ==
 
== Cites ==
  
−
[[Voro López|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], serie Filològica nº 13, Valéncia, 1994), diu:
+
{{Cita|Com no va a ser el valencià un idioma si fon la llengua d'un Regne|Lluís Fullana i Mira (Pare Fullana)}}
 +
 
 +
{{Cita|Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable.|Lluís Fullana}}
 +
 
 +
{{Cita|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}
  
−
{{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del segle XIX.''}}
+
{{Cita|Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d'agraïment al posar fi a l'impressió d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d'insignes valencians que ompliren d'honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s'en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme.|El pare Fullana, en la seua obra ''Temes práctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana'' (1926), en l'agraïment al patrici castellonenc, [[Gaetà Huguet i Breva]]}}
 +
 
 +
{{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''|[[Voro López|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)}}
  
 
==Bibliografía==
 
==Bibliografía==
Llínea 104: Llínea 149:
 
*[http://bivaldi.gva.es/es/consulta/resultados_ocr.cmd Pàgina web a on se poden descarregar obres de Lluís Fullana en PDF debades]
 
*[http://bivaldi.gva.es/es/consulta/resultados_ocr.cmd Pàgina web a on se poden descarregar obres de Lluís Fullana en PDF debades]
 
*[http://fullana.idiomavalencia.com/treballs.htm Obres del pare Fullana]
 
*[http://fullana.idiomavalencia.com/treballs.htm Obres del pare Fullana]
 +
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/acomodar-la-nostra-ortografia-a-la-catalana-es-empresa-irracional-i-antillogica/ “Acomodar la nostra ortografia a la catalana, es empresa irracional i antillogica” - Cultura Valenciana]
 +
*[https://150valencianos.lasprovincias.es/lluis-fullana/ El sabio del idioma - Òscar Rueda - Las Provincias]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 +
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 +
[[Categoria:Filòlecs]]
 +
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
−
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
+
[[Categoria:Escritors en valencià]]
−
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
 
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
 
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
−
[[Categoria:Biografies]]
+
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
 +
[[Categoria:Alacantints]]

Revisió de 16:30 2 maig 2024

Lluis Fullana i Mira
P. Fullana O.F.M.
Nacionalitat: Española
Ocupació: Religiós i filòlec.
Naiximent: 5 de giner de 1871
Lloc de naiximent: Benimarfull, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 21 de juny de 1948
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

R.P. Lluis Fullana Mira O.F.M., conegut popularment com el Pare Fullana o simplement Fullana (Benimarfull, 5 de giner de 1871 - † Madrit, 21 de juny de 1948), fon un religiós, filòlec i escritor valencià.

Infància

Lluís Fullana naixqué en la població valenciana de Benimarfull, comarca de (L'Alcoyà) el 5 de giner de l'any 1871.

Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels franciscans del convent de Cocentaina, a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de Benissa, per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.

Ordenació sacerdotal

El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'Ontinyent i poc despuix fon traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En Ontinyent i Benigànim estudià els cursos de Teologia. En l'any 1876 rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.

Catedràtic

Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la Reina Donya Maria Cristina- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'Ontinyent fon professor de francés, i en l'Universitat de Valéncia, catedràtic de Llengua Valenciana. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel Ministeri d'Assunts Exteriors com a intérpret en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol en el Marroc.

El Centre de Cultura Valenciana (ara, Real Acadèmia de Cultura Valenciana) el 27 de juny de 1916 acordà:

A proposta del Sr. D. Teodor Llorente s'acorda crear una Càtedra de Llengua i Lliteratura Valenciana i pregar al R.P. Fullana que accepte la regència de la mateixa. Complits els tràmits de rigor, el 29 de giner de 1918 es va inaugurar la Càtedra de Valencià en l'Universitat de Valéncia. Les classes varen escomençar eixe mateix dia, en l'aula nº 7 de la Facultat de Filosofia i Lletres.

En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la llengua valenciana alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la llengua valenciana en 1928.

La vida tan prolífica en bones obres i estudis del R. P. Lluís Fullana i Mira tocà fi en este món i se n'anà al cel el 21 de juny de 1948, en Madrit, als setantasset anys d'edat.

Acadèmic de la R.A.E.

Acadèmics de la R.A.E.

El 26 de novembre de 1926, per Real Decret, se manà ampliar, fins a quarantadós, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tingueren el seu lloc en la Real Acadèmia Espanyola els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.

El lloc representatiu de la llengua valenciana devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la Real Acadèmia Espanyola, del dia 10 de març de 1927, foren triats els nous acadèmics, d'acort en el dit Real Decret del 26 de novembre de 1926, sent elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la llengua valenciana.

La presa oficial de possessió es celebrà l'11 de novembre de 1928. El Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, de decembre de l'any 1928, en "Acuerdos y noticias", deixà constància de l'acte:

Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el 11 de noviembre, presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma.
Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante.
Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don José Alemany, quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos.

Entre atres coses, Josep Alemany, digué lo següent:

... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.

En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats, aixina com moltes representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'Ontinyent. La província franciscana celebrà en molt de goig esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Se celebraren simples, pero sentits actes d'homenage en els convents de Valéncia, Ontinyent i en uns atres.

Entre unes atres entitats culturals de Valéncia, "Lo Rat Penat" celebrà una solemne velada, en l'any 1929, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la Real Acadèmia Espanyola.

Una volta establit en Madrit, en l'any 1934, el pare Fullana passà les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.

Les Bases d'ortografia valenciana

Signatura de les Normes del 32

Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "Normes del 32 o de Castelló", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.

El Pare Fullana, pressionat, les signà quan estava en Madrit, el sol representant de la llengua valenciana, des de 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.

Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els que estaven presents. N'hi havien dos més que tampoc volien firmar, pero per atres raons, i també firmaren... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència del Pare Lluis Fullana..."

Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que signava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:

Atés lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles

El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de 1932, una Ortografia Valenciana, en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava cap atre remei que reimprimir-la una atra volta de nou.

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa Ortografia Valenciana, que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.

Obra

Portada del llibre

Entre el cabal d'obres d'est eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació:

Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció

¿Cómo se transforma el bajo latín traído por los soldados romanos en lo que hoy conocemos como valenciano? Según el erudito P. Fullana el proceso de transformación se fue efectuando por medio de una evolución morfológica regida por las leyes: "d'acurtament, del menor esforç, d'eufonia i de distincio".

En virtud de la 'llei d'acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, glorios; etc.. Y si hecho 'l'acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.

Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'.

La 'llei d'eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum'; 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'.

Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.

Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.
Lluis Fullana i Mira

Homenages

Sagell commemoratiu

Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:

Cites

Com no va a ser el valencià un idioma si fon la llengua d'un Regne
Lluís Fullana i Mira (Pare Fullana)
Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable.
Lluís Fullana
Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica
Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "Las Provincias" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic Las Provincias
Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d'agraïment al posar fi a l'impressió d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d'insignes valencians que ompliren d'honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s'en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme.
El pare Fullana, en la seua obra Temes práctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana (1926), en l'agraïment al patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva
L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.
Joan S. López i Verdejo, en el seu treball Introduccio a la Lexicografia Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)

Bibliografía

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lluis_Fullana_Mira&oldid=315750»