Diferència entre les revisions de "Namíbia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 45 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Ficha de país
 
{{Ficha de país
 
| nom_oficial = ''Republic of Namibia''<br/>República de Namíbia
 
| nom_oficial = ''Republic of Namibia''<br/>República de Namíbia
−
| image_bandera =800px-Flag of Namibia svg.png
+
| image_bandera = Flag of Namibia.svg
−
| image_escut = 120px-Namibia coa.png
+
| image_escut = Coat of Arms of Namibia.svg
 
| image_escut_tamany = 125px
 
| image_escut_tamany = 125px
−
| image_mapa = 250px-LocationNamibia svg.png
+
| image_mapa = Namibia (orthographic projection).svg
 
| lema_nacional = ''Unity - Liberty - Justice'' <br /> ([[Idioma inglés|inglés:]] ''Unitat – Llibertat - Justícia'')
 
| lema_nacional = ''Unity - Liberty - Justice'' <br /> ([[Idioma inglés|inglés:]] ''Unitat – Llibertat - Justícia'')
−
| himne_nacional = ''[[Namibia, Land of the Brave]]'' (''Namíbia, terra de la valentia'')
+
| himne_nacional = ''[[Namibia, Land of the Brave]] '' (''Namíbia, terra de la valentia'')
 
| capital = [[Windhoek]]
 
| capital = [[Windhoek]]
 
| capital_població = 228.500 hab. ([[2003]])
 
| capital_població = 228.500 hab. ([[2003]])
Llínea 56: Llínea 56:
 
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
−
 
+
La '''República de Namíbia''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país del suroest d'[[Àfrica]] que ocupa el territori del que fon conegut fins a la [[anys 1960|década de 1960]] com Àfrica del Suroest, llimitant al nort en [[Angola]], al nordest en [[Zàmbia]], a l'oest en l'oceà [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], a l'est en [[Botsuana]], i al surest i al sur en [[Suràfrica]]. La seua capital és [[Windhoek]].
−
 
 
−
La '''República de Namíbia''' és un país del suroest d'[[Àfrica]] que ocupa el territori del que fon conegut fins a la [[década de 1960]] com Àfrica del Suroest, llimitant al nort en [[Angola]], al nordest en [[Zàmbia]], a l'oest en l'oceà [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], a l'est en [[Botsvana]], i al surest i al sur en [[Suràfrica]]. La seua capital és [[Windhoek]].
 
−
 
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
El primer europeu del que se te noticia que aplegà a las costes de Namíbia fon el portugués [[Diego Cao]] qui aplegà en [[1486]], desembarcant en lo que actualment és [[Cape Cross]] en la seua ruta cap a  l'Índia.
+
El primer europeu del que se te noticia que aplegà a las costes de Namíbia fon el portugués [[Diego Cao]] qui aplegà en l'any [[1486]], desembarcant en lo que actualment és [[Cape Cross]] en la seua ruta cap a  l'Índia.
  
 
Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las [[espècie]]s, aixina com base para [[ballener]]s. Estos últims establiren bases en les actuals [[Walvis Bay]] i [[Sandwich Bay]], utilisant-les durant més de dos sigles.
 
Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las [[espècie]]s, aixina com base para [[ballener]]s. Estos últims establiren bases en les actuals [[Walvis Bay]] i [[Sandwich Bay]], utilisant-les durant més de dos sigles.
  
−
A principis del sigle XIX se constata la aplegada dels '''orlam nama''' (un grup de la etnia [[khoikhoi]]) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els [[Mfecane]]. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.<ref name="zimbabwe"/>
+
A principis del [[sigle XIX]] se constata la aplegada dels '''orlam nama''' (un grup de la etnia [[khoikhoi]]) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els [[Mfecane]]. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.
  
−
Cap a [[1870]] els '''baster''' (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de [[El Cap]].
+
Cap a l'any [[1870]] els '''baster''' (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de [[El Cap]].
  
−
En [[1878]] [[Gran Bretanya]] s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.
+
En l'any [[1878]] [[Gran Bretanya]] s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.
  
−
Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan van esclatar les guerres tribals en la década dels 80 del sigle XIX els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.
+
Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan varen esclatar les guerres tribals en la [[anys 80|década dels 80 del [[sigle XIX]] els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.
  
 +
En l'any [[1840]] varen arribar els [[Alemanya|alemans]], els que [[Repartició d'África|prengueren possessió del territori]] i el colonisaren en el nom d'[[Àfrica del Suroest Alemanya]], nom acabat de posar en [[1884]],  perdent esta possessió despuix de la seua derrota en la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Societat de nacions]] llegà a [[Suràfrica]] la seua administració temporal en la forma d'un [[Mandat de la Societat de Nacions|mandat]], la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i la [[Cort Internacional de Justícia]] varen declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.
  
−
En [[1840]] van arribar els [[Alemanya|alemans]], els que [[Repartició d'África|prengueren possessió del territori]] i el colonisaren en el nom d'[[Àfrica del Suroest Alemanya]], nom acabat de posar en [[1884]],  perdent esta possessió després de la seua derrota en la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Societat de nacions]] llegà a [[Suràfrica]] la seua administració temporal en la forma d'un [[Mandat de la Societat de Nacions|mandat]], la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i la [[Cort Internacional de Justícia]] van declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.
+
[[File:Kirche denkmal nam.jpg|250px|left|thumb|Iglésia Luterana Evangèlica, Windhoek, Namíbia]]
 +
Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es varen dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es varen crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.
  
−
[[Image:250px-Kirche denkmal nam.jpg|250px|left|thumb|Iglésia Luterana Evangèlica, Windhoek, Namíbia]]
+
Despuix de molts anys de [[guerra]] i devall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en l'any [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En l'any [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.
−
Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es van dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es van crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.
 
−
 
 
−
Després de molts anys de [[guerra]] i davall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En el [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.[[Image:Heroes Acre 1.jpg|150px|right|thumb|Monument als Héroes, Namíbia]]
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 94: Llínea 90:
  
 
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
 +
[[File:Tintenpalast-Windhoek.jpg|250px|right|thumb|Parlament de Namíbia]]
  
−
El cap d'estat és el [[president]], triat per [[sufragi universal]] cada cinc anys. El govern és dirigit pel [[Primer ministre]], que junt en el seu gabinet de ministres, és designat pel president. El partit polític en major pes electoral després de l'independència ha sigut el [[SWAPO]] (''South-West Àfrica People's Organisation'', en valencià Organisació Popular del Suroest d'Àfrica) que eixercix el govern des del 1989 i que en 2004 va obtindre el 75% dels vots (55 bancs de 78 en l'Assamblea Nacional).
+
El cap d'estat és el [[president]], triat per [[sufragi universal]] cada cinc anys. El govern és dirigit pel [[Primer ministre]], que junt en el seu gabinet de ministres, és designat pel president. El partit polític en major pes electoral despuix de l'independència ha segut el [[SWAPO]] (''South-West Àfrica People's Organisation'', en valencià Organisació Popular del Suroest d'Àfrica) que eixercix el govern des de l'any [[1989]] i que en [[2004]] va obtindre el 75% dels vots (55 bancs de 78 en l'Assamblea Nacional).
  
 
El [[parlament]] de Namíbia és bicameral, compost pel Consell Nacional (''National Council''), que té 26 bancs, ocupats per dos membres triats de cada consell regional en [[llegislature]]s de sis anys; i l'Assamblea Nacional (''National Assembly''), en 78 bancs, dels que 72 membres es trien per sufragi popular i els restants són designats directament pel president, en llegislatures de cinc anys.
 
El [[parlament]] de Namíbia és bicameral, compost pel Consell Nacional (''National Council''), que té 26 bancs, ocupats per dos membres triats de cada consell regional en [[llegislature]]s de sis anys; i l'Assamblea Nacional (''National Assembly''), en 78 bancs, dels que 72 membres es trien per sufragi popular i els restants són designats directament pel president, en llegislatures de cinc anys.
Llínea 101: Llínea 98:
 
L'Assamblea és el principal cos llegislatiu del país, tenint al Consell com a orgue de soport en la presa de decisions. La constitució vigent de [[1990]] és destacable per ser una de les primeres en incorporar la protecció migambiental en el seu text. El major cos judicial és La Cort Suprema (''Supreme Court''), els juges de la qual són designats pel president baix la recomanació de la Comissió del Servici Judicial (''Judicial Service Comission'').
 
L'Assamblea és el principal cos llegislatiu del país, tenint al Consell com a orgue de soport en la presa de decisions. La constitució vigent de [[1990]] és destacable per ser una de les primeres en incorporar la protecció migambiental en el seu text. El major cos judicial és La Cort Suprema (''Supreme Court''), els juges de la qual són designats pel president baix la recomanació de la Comissió del Servici Judicial (''Judicial Service Comission'').
  
−
== Organisació politicoadministrativa ==
+
== Organisació polític-administrativa ==
−
 
+
[[File:Namibia, administrative divisions - Nmbrs - colored.svg|thumb|right|Mapa de Namíbia]]
−
[[Image:Namibia Regions numbered.png|right|Mapa de Namíbia]]
 
  
 
Namíbia està dividida en 13 regions:
 
Namíbia està dividida en 13 regions:
−
 
 
#[[Caprivi (Namíbia)|Caprivi]]
 
#[[Caprivi (Namíbia)|Caprivi]]
 
#[[Erongo (Namíbia)|Erongo]]
 
#[[Erongo (Namíbia)|Erongo]]
Llínea 121: Llínea 116:
 
#[[Otjozondjupa (Namíbia)|Otjozondjupa]]
 
#[[Otjozondjupa (Namíbia)|Otjozondjupa]]
  
 +
== Ecologia ==
  
−
[[Image:Namibia map-es.png|thumb|Mapa de '''Namíbia''']]
+
[[File:Gipfel am Brandberg.JPG|thumb|200px|Montanya Brandberg]]
−
[[Image:180px-Namib sand dunes.jpg|thumb|Dunes d'arena en el desert de '''Namíbia'''.]]
+
[[File:Duna en Sossusvlei, Namibia, 2018-08-06, DD 003.jpg|thumb|200px|Dunes d'arena en el desert de Namíbia]]
  
−
== Ecologia ==
 
 
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Namíbia es repartix entre dotze [[Ecorregions]]:
 
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Namíbia es repartix entre dotze [[Ecorregions]]:
  
Llínea 145: Llínea 140:
 
L'economia de Namíbia tradicionalment ha depés de la mineria, principalment explotant [[diamant]]s i [[urani]]; encara que hi ha chicotets jaciments de [[coure]], [[estany]] i [[plom]]. La [[peixca]] és important, encara que han disminuït les captures a partir dels anys setanta. En anys recents el [[turisme]] s'ha tornat molt més important donada la bellea natural del país i la interessant fauna nativa, tradicionalment africana, pero en un ambient diferent del comunament associat en la sabana africana.
 
L'economia de Namíbia tradicionalment ha depés de la mineria, principalment explotant [[diamant]]s i [[urani]]; encara que hi ha chicotets jaciments de [[coure]], [[estany]] i [[plom]]. La [[peixca]] és important, encara que han disminuït les captures a partir dels anys setanta. En anys recents el [[turisme]] s'ha tornat molt més important donada la bellea natural del país i la interessant fauna nativa, tradicionalment africana, pero en un ambient diferent del comunament associat en la sabana africana.
  
−
El principal soci de Namíbia és la [[Unió Europea]], en la que manté una favorable [[balança comercial]].
+
El principal soci de Namíbia és l'[[Unió Europea]], en la que manté una favorable [[balança comercial]].
−
 
 
−
Namíbia té un 30-40% de taxa de desocupació i en [[2004]] va aprovar una Llei de Treball per a protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i el [[sida|VIH/SIDA]]. L'economia de Namíbia està vinculada estretament en [[Suràfrica]] a causa de la seua història compartida. L'altiplà central servix com un corredor de transport dels més densament poblats al nort de Suràfrica, la font de les quatre quintes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles en [[Àfrica]] i el quint major productor de [[urani]] del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i Namíbia es preveu que es va a convertir en el major exportador d'urani per a l'any [[2015]]. Namíbia també produïx grans quantitats de [[plom]], [[zinc]], [[estany]], [[plata]], i [[tungsté]]. Al voltant de la mitat de la població depén de l'agricultura (principalment [[agricultura de subsistència]]) per al seu soport, pero encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de [[Distribució de la renta|desigualtat d'ingressos]] en el món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha conseguit un acort sobre la privatisació d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, en l'esperança de que estimule l'inversió estrangera. Una de les àrees de més ràpit creiximent del desenroll econòmic en Namíbia és el creiximent de conservació de vida silvestre.  
 
  
−
[[Image:Namibia-demography.png|thumb|Evolució de la població entre 1961 i 2003.]]
+
Namíbia té un 30-40% de taxa de desocupació i en [[2004]] va aprovar una Llei de Treball per a protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i el [[sida|VIH/SIDA]]. L'economia de Namíbia està vinculada estretament en [[Suràfrica]] a causa de la seua història compartida. L'altiplà central servix com un corredor de transport dels més densament poblats al nort de Suràfrica, la font de les quatre quintes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles en [[Àfrica]] i el quint major productor de [[urani]] del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i Namíbia es preveu que es va a convertir en el major exportador d'urani per a l'any [[2015]]. Namíbia també produïx grans cantitats de [[plom]], [[zinc]], [[estany]], [[argent]], i [[tungsté]]. Al voltant de la mitat de la població depén de l'agricultura (principalment [[agricultura de subsistència]]) per al seu soport, pero encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de [[Distribució de la renta|desigualtat d'ingressos]] en el món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha conseguit un acort sobre la privatisació d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, en l'esperança de que estimule l'inversió estrangera. Una de les àrees de més ràpit creiximent del desenroll econòmic en Namíbia és el creiximent de conservació de vida silvestre.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
[[File:Namibia population.svg|thumb|Evolució de la població entre els anys 1961 i 2003]]
  
 
A pesar de lo reduït de la població (2.055.080 habitants), Namíbia conta en molts grups ètnics diferents. El grup més gran és el dels [[ovambo]]s, que han controlat políticament al país. Atres grups són [[herero]]s, [[himba]]s, [[sant]] o nama, [[baster]], alemanys, [[mestíç]]os i  [[afrikaner]]s entre atres. Es calcula que la població blanca suma el 6% del total, i una sifra semblant la població mestiça (6,5%).
 
A pesar de lo reduït de la població (2.055.080 habitants), Namíbia conta en molts grups ètnics diferents. El grup més gran és el dels [[ovambo]]s, que han controlat políticament al país. Atres grups són [[herero]]s, [[himba]]s, [[sant]] o nama, [[baster]], alemanys, [[mestíç]]os i  [[afrikaner]]s entre atres. Es calcula que la població blanca suma el 6% del total, i una sifra semblant la població mestiça (6,5%).
Llínea 163: Llínea 157:
 
La mija de fills per dòna és de 2.94 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). El 84% de la població està alfabetisada.
 
La mija de fills per dòna és de 2.94 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). El 84% de la població està alfabetisada.
  
−
==Llliteratura==
+
==Lliteratura==
  
 
Es poden reconéixer dos vetes en la lliteratura namíbia, primerament la tradició oral que relata contes i llegendes dels diferents grups ètnics, en segon terme està la lliteratura d'autors d'orige europeu, majoritàriament en llengua alemanya, que normalment relaten les seues experiències. El clàssic namibi en esta veta és "The sheltering desert" que és el diari de dos alemanys que eludixen a les forces britàniques durant la [[Segona Guerra Mundial]] anant-se a viure al desert.
 
Es poden reconéixer dos vetes en la lliteratura namíbia, primerament la tradició oral que relata contes i llegendes dels diferents grups ètnics, en segon terme està la lliteratura d'autors d'orige europeu, majoritàriament en llengua alemanya, que normalment relaten les seues experiències. El clàssic namibi en esta veta és "The sheltering desert" que és el diari de dos alemanys que eludixen a les forces britàniques durant la [[Segona Guerra Mundial]] anant-se a viure al desert.
Llínea 169: Llínea 163:
 
== Turisme ==
 
== Turisme ==
  
−
Namíbia és un destí popular del [[ecoturisme]] pels seus diferents climes i paisages com el gran desert oriental i les planes.  
+
Namíbia és un destí popular del [[ecoturisme]] pels seus diferents climes i païsages com el gran desert oriental i les planes.  
  
 
La més visitada de les regions inclouen, encara que no es llimiten a, els Sossosvlei, [[parc Nacional Etosha]] i l'activitat de les zones costeres de [[Swakopmund]] i [[Walvis Bay]].
 
La més visitada de les regions inclouen, encara que no es llimiten a, els Sossosvlei, [[parc Nacional Etosha]] i l'activitat de les zones costeres de [[Swakopmund]] i [[Walvis Bay]].
  
 
== Deports ==
 
== Deports ==
−
 
+
El deport més popular en Namíbia és el [[fútbol]]. El [[Rugby]] i el [[criquet]] també són populars. Namíbia fon participant en la [[Copa del món de Rugby]] en l'any [[1999]], [[2003]] i [[2007]].  També el país s'eixercità en l'any [[2003]] en la [[Copa Mundial de Criquet]].
−
El deport més popular en Namíbia és el [[fútbol]]. El [[Rugby]] i el [[criquet]] també són populars. Namíbia fon participant en la [[Copa del món de Rugby]] en el [[1999]], [[2003]] i [[2007]].  També el país s'eixercità en el [[2003]] en la [[Copa Mundial de Criquet]].
 
 
ATLETES DE BEIJING 2008:
 
ATLETES DE BEIJING 2008:
 
Gaby Diana Ahrens  Shooting,  
 
Gaby Diana Ahrens  Shooting,  
Llínea 186: Llínea 179:
 
Beata Naigambo  Track & Field,  
 
Beata Naigambo  Track & Field,  
 
Agnes Samaria  Track & Field,  
 
Agnes Samaria  Track & Field,  
−
Jàfet Uutoni  Boxing.  
+
Jàfet Uutoni  Boxing.
  
−
 
+
== Referències ==
−
* [http://www.holiday-namibia.com/ Namíbia - L'Últim Safari Africà]
+
{{reflist}}
 +
{{Traduït de|es|Namibia}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Namibia}}
 +
*[http://www.grnnet.gov.na/ Portal oficial] {{en}}
 +
*[https://www.manbos.com/vergalsitio.asp?galeria=Namíbia Fotos de Namíbia]
 +
*[https://www.viajejet.com/category/viajes-extrajero/viajes-africa/viajes-namibia/ Artícul Namíbia] {{es}}
  
−
*[http://www.grnnet.gov.na/ Lloc oficial]
+
{{Països d'Àfrica}}
−
*[http://www.manbos.com/vergalsitio.asp?galeria=Namíbia Fotos de Namíbia]
 
−
*[http://www.natmus.cul.na/ Museu Nacional de Namíbia]
 
−
*[http://www.viajejet.com/category/viajes-extrajero/viajes-africa/viajes-namibia/ artícul Namíbia] delta del riu Okavango, Fotos de Namíbia en Castellà
 
  
−
 
+
[[Categoria:Països]]
−
{{Traduït de|es|Namibia}}
 
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria:Namíbia]]

Última revisió del 23:48 25 set 2023

Republic of Namibia
República de Namíbia
Bandera de Namíbia Escut de Namíbia
Bandera Escut
Lema: Unity - Liberty - Justice
(inglés: Unitat – Llibertat - Justícia)
himne nacional: Namibia, Land of the Brave (Namíbia, terra de la valentia)
 
Situació de Namíbia
 
Capital
 • Població
 • Coordenades 		Windhoek
228.500 hab. (2003)
n/d
ciutat més poblada Windhoek
Idioma oficial Anglés
Forma de govern República
Hifikepunye Pohamba
Nahas Angula
Independència
 • - data 		de Suràfrica
21 de març de 1990
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres 		Lloc 34º
825.418 km2
Despreciable
3.824 km
Població
 • Total
 • Densitat 		Lloc 142º
2.030.692
2,5 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita 		Lloc 123º
$15.14 billons
$7,478
IDH 0,650 (125º) – mig
Moneda Dólar namibi
‎Gentilici namibi, -a
Fus horari
 • en estiu 		UTC +1
-1
Domini Internet .na
Prefix telefònic ++264
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO 516 / NAD / NA
Membre de: ONU, UA

La República de Namíbia [1] és un país del suroest d'Àfrica que ocupa el territori del que fon conegut fins a la década de 1960 com Àfrica del Suroest, llimitant al nort en Angola, al nordest en Zàmbia, a l'oest en l'oceà Atlàntic, a l'est en Botsuana, i al surest i al sur en Suràfrica. La seua capital és Windhoek.

Història[editar | editar còdic]

El primer europeu del que se te noticia que aplegà a las costes de Namíbia fon el portugués Diego Cao qui aplegà en l'any 1486, desembarcant en lo que actualment és Cape Cross en la seua ruta cap a l'Índia.

Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las espècies, aixina com base para balleners. Estos últims establiren bases en les actuals Walvis Bay i Sandwich Bay, utilisant-les durant més de dos sigles.

A principis del sigle XIX se constata la aplegada dels orlam nama (un grup de la etnia khoikhoi) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els Mfecane. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.

Cap a l'any 1870 els baster (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de El Cap.

En l'any 1878 Gran Bretanya s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.

Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan varen esclatar les guerres tribals en la [[anys 80|década dels 80 del sigle XIX els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a Europa, únicament Alemanya envià soldats per a protegir als seus.

En l'any 1840 varen arribar els alemans, els que prengueren possessió del territori i el colonisaren en el nom d'Àfrica del Suroest Alemanya, nom acabat de posar en 1884, perdent esta possessió despuix de la seua derrota en la Primera Guerra Mundial. La Societat de nacions llegà a Suràfrica la seua administració temporal en la forma d'un mandat, la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' Organisació de les nacions Unides (ONU) i la Cort Internacional de Justícia varen declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.

Iglésia Luterana Evangèlica, Windhoek, Namíbia

Durant l'ocupació surafricana, s'impongué el sistema de segregació racial (apartheid) i es varen dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es varen crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important SWAPO que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la ONU durant l'ocupació surafricana. Suràfrica utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment Angola, a fi d'impedir que el comunisme s'estenguera pel sur del continent.

Despuix de molts anys de guerra i devall la pressió internacional, Suràfrica va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en l'any 1989 trià el seu primer president en la persona de Sam Nujoma, líder de SWAPO. Sam Nujoma fon reelegit en 1994 i 1999, ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En l'any 2004, Hifikepunye Pohamba (candidat de SWAPO) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.

Geografia[editar | editar còdic]

Ciutats principals: Windhoek (250.000 habitants), Swakopmund, Walvis Bay, Okahandja, Otjiwarongo, Katima Mulilo.

Cimes: Spitzkope, Burnt Mountain, Brandberg.

Namíbia es localisa en una zona desèrtica dominada pel desert del Namib, que li dona el seu nom al país, i excepte la zona nort, és un lloc sec i desèrtic en escassa precipitació pluvial. En la dita zona del nort es troba el parc Nacional d'Etosha, un dels més grans del món i destacable per la seua gran diversitat vegetal i animal d'espècies característiques de la sabana africana. El desert del Kalahari s'estén per l'est de Namíbia.

Govern i política[editar | editar còdic]

Parlament de Namíbia

El cap d'estat és el president, triat per sufragi universal cada cinc anys. El govern és dirigit pel Primer ministre, que junt en el seu gabinet de ministres, és designat pel president. El partit polític en major pes electoral despuix de l'independència ha segut el SWAPO (South-West Àfrica People's Organisation, en valencià Organisació Popular del Suroest d'Àfrica) que eixercix el govern des de l'any 1989 i que en 2004 va obtindre el 75% dels vots (55 bancs de 78 en l'Assamblea Nacional).

El parlament de Namíbia és bicameral, compost pel Consell Nacional (National Council), que té 26 bancs, ocupats per dos membres triats de cada consell regional en llegislatures de sis anys; i l'Assamblea Nacional (National Assembly), en 78 bancs, dels que 72 membres es trien per sufragi popular i els restants són designats directament pel president, en llegislatures de cinc anys.

L'Assamblea és el principal cos llegislatiu del país, tenint al Consell com a orgue de soport en la presa de decisions. La constitució vigent de 1990 és destacable per ser una de les primeres en incorporar la protecció migambiental en el seu text. El major cos judicial és La Cort Suprema (Supreme Court), els juges de la qual són designats pel president baix la recomanació de la Comissió del Servici Judicial (Judicial Service Comission).

Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]

Mapa de Namíbia

Namíbia està dividida en 13 regions:

  1. Caprivi
  2. Erongo
  3. Hardap
  4. Karas
  5. Kavango
  6. Khomas
  7. Kunene
  8. Ohangwena
  9. Omaheke
  10. Omusati
  11. Oshana
  12. Oshikoto
  13. Otjozondjupa

Ecologia[editar | editar còdic]

Montanya Brandberg
Dunes d'arena en el desert de Namíbia

Segons WWF, el territori de Namíbia es repartix entre dotze Ecorregions:

Economia[editar | editar còdic]

L'economia de Namíbia tradicionalment ha depés de la mineria, principalment explotant diamants i urani; encara que hi ha chicotets jaciments de coure, estany i plom. La peixca és important, encara que han disminuït les captures a partir dels anys setanta. En anys recents el turisme s'ha tornat molt més important donada la bellea natural del país i la interessant fauna nativa, tradicionalment africana, pero en un ambient diferent del comunament associat en la sabana africana.

El principal soci de Namíbia és l'Unió Europea, en la que manté una favorable balança comercial.

Namíbia té un 30-40% de taxa de desocupació i en 2004 va aprovar una Llei de Treball per a protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i el VIH/SIDA. L'economia de Namíbia està vinculada estretament en Suràfrica a causa de la seua història compartida. L'altiplà central servix com un corredor de transport dels més densament poblats al nort de Suràfrica, la font de les quatre quintes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles en Àfrica i el quint major productor de urani del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i Namíbia es preveu que es va a convertir en el major exportador d'urani per a l'any 2015. Namíbia també produïx grans cantitats de plom, zinc, estany, argent, i tungsté. Al voltant de la mitat de la població depén de l'agricultura (principalment agricultura de subsistència) per al seu soport, pero encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de desigualtat d'ingressos en el món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha conseguit un acort sobre la privatisació d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, en l'esperança de que estimule l'inversió estrangera. Una de les àrees de més ràpit creiximent del desenroll econòmic en Namíbia és el creiximent de conservació de vida silvestre.

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució de la població entre els anys 1961 i 2003

A pesar de lo reduït de la població (2.055.080 habitants), Namíbia conta en molts grups ètnics diferents. El grup més gran és el dels ovambos, que han controlat políticament al país. Atres grups són hereros, himbas, sant o nama, baster, alemanys, mestíços i afrikaners entre atres. Es calcula que la població blanca suma el 6% del total, i una sifra semblant la població mestiça (6,5%).

La mitat dels namibis té com a llengua materna el owambo, mentres que els idiomes més parlats i entesos són l'afrikaans i l'alemà, oficials fins a l' independència de Namíbia en 1990. Entre les generacions més jóvens, l'idioma que més s'entén és l'anglés. Tant l'afrikaans com l'anglés s'usen en l'esfera pública, com a segon idioma, encara que queden chicotets grups per tot el país que els tenen com a llengua principal. El portugués es parla entre les persones d'orige angoleny.

La religió principal és el cristianisme, encapçalada en primer lloc per l' Iglésia Luterana i seguida pel catolicisme. Segons el govern, el número de persones que practiquen l'islam en Namíbia és d'uns 70.000, açò és, un 3% de la població. Gran part dels estrangers residents en el país conformen el grup principal de la comunitat musulmana del país.

A causa del SIDA, l'esperança de vida s'ha reduït dràsticament en els últims anys, hui cada namibi viu un mija de tan sols 43 anys. Es calcula que el 21,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).

La mija de fills per dòna és de 2.94 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). El 84% de la població està alfabetisada.

Lliteratura[editar | editar còdic]

Es poden reconéixer dos vetes en la lliteratura namíbia, primerament la tradició oral que relata contes i llegendes dels diferents grups ètnics, en segon terme està la lliteratura d'autors d'orige europeu, majoritàriament en llengua alemanya, que normalment relaten les seues experiències. El clàssic namibi en esta veta és "The sheltering desert" que és el diari de dos alemanys que eludixen a les forces britàniques durant la Segona Guerra Mundial anant-se a viure al desert.

Turisme[editar | editar còdic]

Namíbia és un destí popular del ecoturisme pels seus diferents climes i païsages com el gran desert oriental i les planes.

La més visitada de les regions inclouen, encara que no es llimiten a, els Sossosvlei, parc Nacional Etosha i l'activitat de les zones costeres de Swakopmund i Walvis Bay.

Deports[editar | editar còdic]

El deport més popular en Namíbia és el fútbol. El Rugby i el criquet també són populars. Namíbia fon participant en la Copa del món de Rugby en l'any 1999, 2003 i 2007. També el país s'eixercità en l'any 2003 en la Copa Mundial de Criquet. ATLETES DE BEIJING 2008: Gaby Diana Ahrens Shooting, Johannes Frederick Heymans Cycling, Erik Hoffmann Cycling, Julius Munyelele Indongo Boxing, Helalia Johannes Track & Field, Mujandjae Kasuto Boxing, Stephan Louw Track & Field, Beata Naigambo Track & Field, Agnes Samaria Track & Field, Jàfet Uutoni Boxing.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria  •  Egipte  •  Líbia  •  Marroc  •  Mauritània  •  República Saharaui  •  Sudan  •  Tunísia
Àfrica Occidental : Benin  •  Burkina Faso  •  Camerun  •  Cap Vert  •  Costa d'Ivori  •  Gabó  •  Gàmbia  •  Ghana  •  Guinea  •  Guinea Bissau  •  Guinea Equatorial  •  Libèria  •  Mali  •  Níger  •  Nigèria  •  República del Congo  •  Sant Tomé i Príncip  •  Senegal  •  Serra Lleona  •  Togo
Àfrica Central : Burundi  •  República Centreafricana  •  Chad  •  República Democràtica del Congo  •  Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea  •  Etiopia  •  Jibuti  •  Kènia  •  Seichelles  •  Somàlia  •  Sudan del Sur  •  Tanzània  •  Uganda
Àfrica Austral : Angola  •  Botsuana  •  Comores  •  Eswatini  •  Lesoto  •  Madagascar  •  Malaui  •  Maurici  •  Moçambic  •  Namíbia  •  Suràfrica  •  Zàmbia  •  Zimbàbue
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Namíbia&oldid=286288»