Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  10:58 22 oct 2022
sense resum d'edició
Llínea 56: Llínea 56:  
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
'''Mali''',<ref>{{Països RACV}}</ref> el nom oficial del qual és '''República de Mali''', és un [[estat sense litoral]] d'[[Àfrica occidental]]. Mali és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en [[Algèria]], a l'est en [[Níger]], a l'oest en [[Mauritània]] i  [[Senegal]], i al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Guinea]] i [[Burkina Faso]]. El seu tamany és de 1,240,000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és [[Bamako]].
+
'''Mali''',<ref>{{Països RACV}}</ref> el nom oficial del qual és '''República de Mali''', és un [[estat sense litoral]] d'[[Àfrica occidental]]. Mali és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en [[Algèria]], a l'est en [[Níger]], a l'oest en [[Mauritània]] i  [[Senegal]], i al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Guinea]] i [[Burkina Faso]]. El seu tamany és de 1.240.000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és [[Bamako]].
    
Constituïda per 8 regions, Mali té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Mali són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Mali és considerada una de les nacions més pobres del món.
 
Constituïda per 8 regions, Mali té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Mali són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Mali és considerada una de les nacions més pobres del món.
Llínea 73: Llínea 73:  
En l'era colonial, Mali va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Mali (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Mali]]. La Federació de Mali va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Mali el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Mali fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />
 
En l'era colonial, Mali va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Mali (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Mali]]. La Federació de Mali va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Mali el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Mali fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />
   −
En [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços varen ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que varen escomençar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />
+
En l'any [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços varen ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que varen escomençar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />
    
El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Mali.<ref name=p3 />
 
El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Mali.<ref name=p3 />
Llínea 234: Llínea 234:  
{{Països d'Àfrica}}
 
{{Països d'Àfrica}}
   −
{{Traduït de|es|Mali}}
   
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria:Malí]]
132 585

edicions

Menú de navegació