Diferència entre les revisions de "La Pobla de Farnals"
(Text reemplaça - 'pertanye ' a 'pertany ') |
|||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valéncia. | En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valéncia. | ||
| − | La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que | + | La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertany per les rodalies de l'any [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]]. |
En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig]]. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, unos 680 habitants, i que algunos autors como Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur. | En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig]]. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, unos 680 habitants, i que algunos autors como Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur. | ||
Revisió de 23:59 5 jul 2022
| Pobla de Farnals | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Nort | |||
| • Partit judicial: | Massamagrell | |||
| Ubicació: | 39º34'40,06"N 0º19'33,78"O | |||
| • Altitut: | 4 msnm | |||
| Superfície: | 3,6 km² | |||
| Població: | 7.840 hab. | |||
| • Densitat: | 2177,77 hab./km² | |||
| Gentilici: | Creueti/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46139 | |||
| Festes majors: | 2ª semana de setembre | |||
| Alcalde: | Nativitat Garcia Castelar (Transfuga) | |||
| Pàgina web: | Pagina web de La Pobla de Farnals | |||
La Pobla de Farnals és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. És també dita La Creu. Pertany a la Província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.
Geografia
Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan cami entre Sagunt i Valéncia. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterraneu.
En la marjal abans plantat d'arròs, creix ara una vegetació de juncs i bogues.
S'accedix ad esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21. També se pot accedir a traves de la llinea 3 de MetroValencia.
Barris i pedanies
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la Plaja Pobla de Farnals 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O.
El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.
Localitats limitrofes
El terme municipal de La Pobla de Farnals limita en les següents localitats de Massamagrell, El Puig i Rafelbunyol, totes elles de la província de Valéncia.
Història
L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva alqueria de qui els propietaris eren els Farnals, familia musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponimic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim arap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel Cit a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.
Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Cami dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.
En el codex migeval de les donacions fetes en l'antic Regne de Valéncia pel rei Jaume I esta població apareix com alqueria de Fernalis. D'esta es fa donacio a data de 28 de decembre de 1240 a Deusdat, Sanç d'Aima i el correger Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (Aufaquia) com el de baix (Aciflia).
Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el 29 de decembre de 1240 l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de 17 de juny de 1238, la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.
Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de 1238. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de 1240, Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.
En temps del croniste Gaspar Joan Escolano Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles XVI i XVII, la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle XV al llibre de veïnades de la ciutat de Valéncia.
La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertany per les rodalies de l'any 1340 a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de Rafelbunyol.
En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle XVIII i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'Horta Nort, quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en 1609, un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'El Puig. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, unos 680 habitants, i que algunos autors como Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.
Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontifex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any 1785, convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la reliquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parroquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia 16 d'agost de 1789, a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.
El temple creueti fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any 1902..
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Peris | PCE |
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | Josep Vicent Sanchis Marqués | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Josep Vicent Sanchis Marqués | PSPV-PSOE (en coalicio) |
| 2007 - 2011 | Josep Manuel Peralta González (2007-08)
Nativitat Garcia Castelar (2008-) |
PPCV (2007-08)
Transfugues + PSPV-PSOE (2008-) |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | |||||||||
| 4.865 | 4.663 | 5.161 | 4.960 | 5.191 | 5.473 | 5.479 | 6.172 | 6.191 | 6.752 | 7.840 | |||||||||
Economia
La població, tradicionalment agricola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat pricipalment a agres (tarongers, llimeres), mentres que el rest se suceïxen en cultiu intensiu de diverses hortalices. L'aigua per al riu procedix de la Sequia Real de Moncada.
El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalurgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceramica, construcció, etc.
L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.
Monuments
- Iglesia Parroquial. En la primera mitat del sigle XVIII fon construïda la nova iglesia, que tingué que ser ampliada en 1887. Des de 1902 és parroquia independent.
- Ajuntament del sigle XX
Festes locals
- Festes Majors. Celebren estes festes durant la segona semana de setembre, en honor a Sant Felix Martir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Inmaculada Concepcio.
- Festes de la Plaja Pobla de Farnals
Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del més de juliol.
Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'agost.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Puebla_de_Farnals de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Pobla de Farnals.
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |