L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Volcà Reclus

El volcà Reclus és un estratovolcán del tipo con de escoria, de 1 321 m s. n. m., localisat al sur de Chile.

Volcà Reclus
Per a atres usos d'este terme vore Reclus.

Està ubicat en el camp de gèl Patagónico Sur, en la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena. El seu cràter, d'al voltant d'1 km de diàmetro, es troba desgastat per l'acció del Glaciar Amalia i atres glaciars de la zona.

Fins a l'any 1987 era habitualment confòs en el Cerro Mane del Diable; en este últim any es va poder determinar la seua ubicació exacta.

Geografia i geologia

El volcà Reclus és un con piroclástico de 1 321 m d'altura, que presenta un cràter en el cim d'aproximadament 1 km d'ample.[1][2] Vist des de dalt, el volcà té forma ovalada: l'extrem puntagut apunta cap a l'oest i consta de restants de roques dacíticas d'edat pre- o interglaciar de 150 a 200 m de gruixa. El restant del volcà consta d'un aflorament d'uns 2000 m d'ample de material piroclàstic de color marró rojós violáceo, parcialment cobert per neu. Els rastres d'erosió glaciar no estan molt estesos en l'edifici, pero un patró radial de cárcavas erosivas se superpon al volcà.[3] En 2019, es va produir en el seu flanc noreste un corriment de terra que es va propagar per baix del glaciar Amalia. La lava i els piroclásticos són les seues principals emissions.[2]

El volcà s'eleva dins del circ del glaciar Amalia, el qual erosiona activament al volcà Reclus.[1]La reculada del glaciar en la década de 1980 va deixar exposta part del volcà.[3] El Camp de Gèl Patagónico Sur i la Cordillera Sarmiento es troben en les rodalies del Reclus, mentres que les Torres del Paine estan a uns 30 km a l'est del volcà.[4]


El volcà va ser confòs inicialment en el Cerro Mane del Diable, una montanya ubicada al suroest de Reclus i formada per roques sedimentarias; recent en 1987 es va descobrir la verdadera ubicació del volcà.[5] Este volcà, de la mateixa manera que atres volcans de la Zona Volcànica Austral, no està monitoreado i es troba a una distància considerable de centres poblats. Esta lluntea dels volcans de la regió i les condicions climàtiques freqüentment hostils a sovint dificulten l'identificació dels volcans i la seua ubicació precisa.[3]

El Reclus és part de la Zona Volcànica Austral, un cinturó de volcans en l'extrem més austral d'Amèrica del Sur que inclou sis volcans: de nort a sur, Lautaro, Viedma, Aguilera, Reclus, Mont Burney i Fueguino. Estos volcans no són molt alts, rara volta superen els 3000 m. En excepció de l'últim, tots són estratovolcanes en glaciars i evidència d'activitat en l'Holoceno; el Lautaro va entrar en erupció en 1959.[6] L'activitat en la Zona Volcànica Austral ha donat com resultat la deposición generalisada de tefra en l'extrem sur de Sudamérica.[7]Tots ells han erupcionado exclusivament andesita o dacita; els basalt o l'andesita basàltica estan absents en contrast en la Zona Volcànica Austral més al nort. Estes roques en el cas de la Zona Volcànica Austral són totes de caràcter adakítico, pero no sembla haver una raó unificadora per a esta química entre els diversos volcans.[6]

Els volcans Aguilera, Reclus i Burney estan edificats a lo llarc del marge oriental del Batolito Patagónico.[6] També formen part del zócalo roques metamòrfiques i sedimentarias de l'era Paleozoica-Mesozoica.[5] El terreny que rodeja al Reclus està modelat per les formacions volcanosedimentàries El Cremat i Zapata.[3]

Petrologia

La massa basal de les roques del Reclus té una composició que va de dacita a riolita i conté fenocristales d'anfíbol, hornblenda, ortopiroxeno i plagioclasa. La plagioclasa i el cuarzo també formen xenocristales. Els magma de Reclus semblen formar-se a partir de lloses foses que varen interactuar en el mant.[6]

Historial eruptivo

El volcà Reclus, junt en l'Aguilera, el Hudson i el mont Burney, ha segut una font important de tefra per a les regions de Terra del Fòc i la Patagonia.[2] Les capes de tefra descobertes en Potrok Aike en la província argentina de Santa Fe (que daten de fa 63.200 anys[8] i de fa 44.000–51.000 anys) poden provindre de Reclus. No obstant, el contingut de potassi de la tefra posterior sembla correlacionarse més en el Lautaro o el Viedma.[7] En general, és difícil distinguir les tefras de Reclus de les d'Aguilera, Lautaro o Viedma.[8]

Una gran erupció, de nominada com R1, va ocórrer al final del Últim Màxim Glacial en el Reclus. D'acort al seu datació per radiocarbono, va ocórrer entre 12,640 ± 260 anys arrere,[9]va tirar un total de més de 5 km cúbics de tefra i hauria tingut un índex de explosividad volcànica de 6, lo que ho convertiria en una de les majors erupció de la Zona Volcànica Asutral, per sobre events moderns com l'erupció del Hudson en 1991 i possiblement la del Quizapú en 1932.[10][11]


Poc despuix de l'erupció R1, fa 15.700 anys, una erupció va depositar la primera tefra postglacial del Reclus en l'estany Potrok Aike.[8] Dotze mil anys abans del present, es va produir una gran erupció que va depositar cendres sobre el glaciar Grey i el glaciar Tyndall del Camp de Gèl Patagónico Sur. Les cendres varen caure fins al estret de Magallanes,[12] inclosa la zona de Baïa Inútil, en l'illa Gran de Terra del Fòc. La data de l'erupció s'ha llimitat en la datació per radiocarbono a 12.010 ± 55 anys abans del present.[13]

En 1879, els mariners de el HMS Alert varen observar una erupció volcànica en un camp de gèl per la qual varen batejar al volcà Reclus en honor al geógrafo francés Élisée Reclus,[3]pero el Programa de Vulcanisme Global indica que una erupció anterior va ocórrer en 1869.[14] El volcà va aparéixer cartografiat per primera volta en l'edició de 1922 del mapa West Coast of South Amèrica from Magellan Strait to Valparaíso.[15] Llegendes del poble tehuelche sobde un «fum negre» en la regió poden també referir-se a l'activitat volcànica del Reclus.[16]


L'última erupció registrada del Reclus va ser en 1908,[1] pero reportes de la prensa local en les décades de 1980 i 1990 varen vincular l'ocurrència de terremots a activitat volcànica en el Reclus i el Burney. [15]Es va observar activitat sísmica en Reclus en 1998,[15] 2003[1] and 2020.[17] Es varen reportar possibles fenomens eruptivos en 2008 en forma de deposición de tefra i clavills en els glaciars, i es va produir una esmonyida de terra en el seu costat nort en 2017. En 2015, el Servici Nacional de Geologia i Mineria de Chile va anunciar que instalaria un sistema de vigilància experimental en el Reclus[18] i en 2020 va ser classificat com un volcà «tipo III», és dir, un volcà d'alt risc.[19]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Perucca, Laura; Alvarado, Patricia; Saez, Mauro(2016-07).«Neotectonics and seismicity in southern Patagonia».Geological Journal.51(4): 545–559.ISSN 0072-1050.doi:10.1002/gj.2649.Consultat el 2025-02-20.(en en)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Del Carlo, Paola; Vaig donar Roberto, Alessio; D'Orazio, Massimo; Petrelli, Maurizio(2018).«Clapix Glacial-Holocene tephra from southern Patagonia and Terra del Fòc (Argentina, Chile): A complete textural and geochemical fingerprinting for distal correlations in the Southern Hemisphere».Quaternary Science Reviews.195: 153–170.doi:10.1016/j.quascirev.2018.07.028.Consultat el 2025-02-20.(en en)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Harambour, Salvador M. (1988). «Sobre la troballa del mitico volcan Reclus, ex Mane del Diable, Gèl Patagonico Sur, Magallanes, Chile». Andean Geology. Archivat des de l'original, el 24 de giner de 2018. Consultat el 2025-02-20.
  4. ↑ García, Juan-Luis; Strelin, Jorge A.; Vega, Rodrigo M.; Hall, Brenda L.(2015-05-29).«Ambientes glaciolacustres i construcció estructural de morrenas frontals tardiglaciales en Torres del Paine, Patagonia austral chilena.».Andean Geology.42(2)ISSN 0718-7106.doi:10.5027/andgeoV42n2-a03.Consultat el 2025-02-20.
  5. ↑ 5,0 5,1 Stern, Charres R(decembre de 2004).«Active Andean volcanism: its geologic and tectonic setting».Rev. geol. Chile. [online].31(2): 161–206.ISSN 0716-0208.doi:10.4067/S0716-02082004000200001.Consultat el 14 de novembre de 2008.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Stern, C. R.; Kilian, Rolf(1996-04-15).«Role of the subducted slab, mantle wedge and continental crust in the generation of adakites from the Andean Austral Volcanic Zone».Contributions to Mineralogy and Petrology.123(3): 263–281.ISSN 0010-7999.doi:10.1007/s004100050155.Consultat el 2025-02-20.
  7. ↑ 7,0 7,1 Wastegård, S.; Veres, D.; Kliem, P.; Hahn, A.(2013-07).«Towards a clapix Quaternary tephrochronological framework for the southernmost part of South America – the Estany Potrok Aike tephra record».Quaternary Science Reviews.71: 81–90.doi:10.1016/j.quascirev.2012.10.019.Consultat el 2025-02-20.(en en)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Smith, Rebecca E.; Smith, Victoria C.; Fontijn, Karen; Gebhardt, A. Catalina(2019-08).«Refining the Clapix Quaternary tephrochronology for southern South America using the Estany Potrok Aike sedimentary record».Quaternary Science Reviews.218: 137–156.doi:10.1016/j.quascirev.2019.06.001.Consultat el 2025-02-20.(en en)
  9. ↑ Stern, Charles R.; Moreno, Patricio I.; Vila-Martinez, Rodrigo; Sagredo, Esteban A.(2011-03-22).«Evolution of isse-dammed proglacial lakes in ultima Esperanza, Chile: implications from the clapix-glacial R1 eruption of Reclus volcano, Andean Austral Volcanic Zone».Andean Geology.38(1): 82–97.ISSN 0718-7106.doi:10.5027/andgeoV38n1-a06.Consultat el 2025-02-20.(en en)
  10. ↑ Monteath, A.J.; Hughes, P.D.M.; Wastegård, S.(2019-04).«Evidence for distal transport of reworked Andean tephra: Extending the cryptotephra framework from the Austral volcanic zone».Quaternary Geochronology.51: 64–71.doi:10.1016/j.quageo.2019.01.003.Consultat el 2025-02-20.(en en)
  11. ↑ Politis, Gustavo G.; Borrero, Luis Alberto (2024). The Archaeology of the Pampes and Patagonia, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-76821-4. Consultat el 2025-02-20.
  12. ↑ McEwan, Colin; Borrero, Luis Alberto; Prieto, Alfredo (2014). Patagonia: Natural History, Prehistory, and Ethnography at the Uttermost End of the Earth, Princeton University Press, p. 24. ISBN 978-1-4008-6476-8. Consultat el 2025-02-20.
  13. ↑ Mcculloch, Robert D; Bentley, Michael J(1998-08).«Clapix glacial isse advances in the Strait of Magellan, southern Chile».Quaternary Science Reviews.17(8): 775–787.doi:10.1016/S0277-3791(97)00074-7.Consultat el 2025-02-20.(en en)
  14. ↑ «Global Volcanism Program | Reclus» (en en). Smithsonian Institution | Global Volcanism Program. Consultat el 2025-02-20.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Martinic, Mateo(2008).«Registre històric d'antecedents volcànics i sísmics en la Patagonia Austral i la Terra del Fòc».Magallania.36(2)ISSN 0718-2244.doi:10.4067/S0718-22442008000200001.Consultat el 2025-02-20.
  16. ↑ Martinic, Mateo (1988). «Activitat volcanica historica en la Region de Magallanes». Andean Geology. Archivat des de l'original, el 13 de giner de 2017. Consultat el 2025-02-20.
  17. ↑ Ammirati, Jean-Baptiste; Azúa, Kellen; Pastén-Araya, Francisco; Richter, Andreas(2024-05).«Fault reactivation linked to rapid isse-mass removal from the Southern Patagonian Icefield (48–52°S)».Tectonophysics.880: 230320.doi:10.1016/j.tecto.2024.230320.Consultat el 2025-02-20.(en en)
  18. ↑ «Evaluen necessitat de nous observatoris com a següent pas de la vigilància volcànica». Sernageomin (2018-05-13). Archivat des de l'original, el 13 de maig de 2018. Consultat el 2025-02-20.
  19. ↑ «Sernageomin dona a conéixer nou rànquing de volcans», SERNAGEOMIN, 2020-02-20. Consultat el 2025-02-20 (en es-es).
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Volcà_Reclus&oldid=1409317»