El vi de montanya o vi d'altura és aquell la producció del qual, és dir, cultive i envelliment, es dona en terres elevades superiors als 800 metros sobre el nivell de la mar (m s. n. m.), lo que va constituir durant molt temps una anomalia ampelográfica, ya que les vinyes (Vitis spp.) és una planta l'altitut favorable de la qual es troben entre el nivell de la mar i els 600 m s. n. m., incloses les varietats més resistents. No obstant, els viticultores de determinades regions montanyoses han sabut seleccionar les vinyes i adaptar-les a altituts molt majors. Aixina trobem la vinya en les zones montanyoses d'Argentina, Chile, França, Itàlia o Suïssa, entre atres països.

Vinya chilena de Funde el Peñón, municipi de Monte Pàtria en el vall del Limarí.

De fet, ya no existix un llímit llegal d'altitut, puix es determina d'acort en les condicions climàtiques i geogràfiques de cada regió. Les àrees montanyoses, no obstant, en haver segut durant molt temps un entorn natural poc propici per a l'elaboració de vins de calitat, resaltar esta característica sol perjudicar al producte en térmens de màrqueting, i no aporta valor afegit. Per això, les regions montanyoses tendixen a no promocionar massa este aspecte, a pesar de la realitat qualitativa que supon.

Característiques

En época recent es va reconéixer que els vins envellits a major altitut aumenten en calitat, encara que esta característica encara no s'ha estudiat científicament. Certament hi ha vàries raons per a pensar en això, puix sembla que la vinificaació i la criança en altura, per una menor pressió atmosfèrica, donen al vi unes condicions úniques per a la seua elaboració.

En un anàlisis per a medir l'influència de l'altitut en l'arracada, la reserva de vi d'una mateixa producció de Savoya (també de Bordeus, Champany, Llenguadoc i Loira), es varen dividir en tres grups i es varen almagasenar de quinze mesos a dèsset anys en tres altures diferents: en la vall, a 1.500 m i a 2.300 m en Val Thorens. La tasta va confirmar els beneficis de l'altitut en tots els vins, fent-los més densos, llarcs i armoniosos. Varen envellir millor i més ràpit, i les característiques de la seua terroir original s'han ampliat, certament per la combinació de tres elements:

  • Una taxa de humitat promig del 13% a gran altura, mentres que en la vall és del 70%.
  • Una pressió atmosfèrica més baixa.
  • Una taxa de oxigenaació més baixa.

Països productors

Argentina

La gran majoria dels vinyes argentines es troben entre els 800 i els 1.700 m. En algunes zones hi ha ceps que sobreviuen fins a 2.500 m, abastides d'aigua per ingeniosos sistemes de rec composts per canals i estanys. Alguns de les vinyes a major altura són els de Uraqui Wines (a 2750 i 3329 metros)[1] i els de Celler Colomé (a 3111 metros).[2]

Cap verda

La viticultura de Cap Vert és una de les més propenques a l'equador en el hemisferi nort. Està confinat en l'illa de Fogo, en la caldera de Chã dones Caldeiras, al peu del Pique do Fogo, un estratovolcán l'última erupció del qual va tindre lloc en 1995. És una viticultura jove que té solament 120 anys de tradició. Els primers vins es varen elaborar per a exportar-se a Brasil i a Guinea-Bisáu, que llavors era una colónia portuguesa com a Cap Vert. L'etiquetage dels vins Chã (etiqueta roja) és elaborat per l'Associação dos Agricultors de Chã en l'ajuda de l'Unió Europea. Es comercialisa en el nom de Vinho de Fogo.[3] Casi tota la vinya es troba en el centre de l'illa de Fogo, en la caldera de Pico do Fogo, el punt més alt de Cap Vert en una altitut de 2.829 m.[4]

Les vinyes de Chã dones Caldeiras comprenen els municipis d'Achada Gran, Relva, Mont Lorna, Montinho, Bangaeira, Portela, Fernão Gomes, Forno, Pé de Pico, Penedo Rachado, Ilhéu de Losna i Cova Cup.[5] Les varietats de raïm utilisades són moscatell blanc i preta tradicional de Setúbal.[6]

Chile

 
Les vinyes andinos de Chile sofrint una gelada.

La producció de vi en Chile es realisa principalment en l'Entanque Central, una regió vorejada per dos cordilleres, travessades per numerosos rius, com l'Aconcagua, el Maipo, el Cachapoal, el Tinguiririca, el Teno, el Lontué, el Loncomilla o el Maule, i s'estén més de 80 km a el nort i 350 km a el sur de la capital, Santiago.[7]

França

Vore també: Vi de França

En França, els vins de montanya (vin de montagne) es troben principalment en la zona dels Alps, i en menor mida en el Rosselló. Les vinyes alpines es subdividen en els de Savoya (Vignoble de Savoie) al nort, els de Die (Diois) en el centre, i els d'Alts Alps al sur. Fòra de la França metropolitana, es pot trobar un vi de montanya en l'illa de La Reunió, en l'oceà índico.

Alts Alps

Des del Medievo, tant l'arzobispado de Embrun com l'abadia de Boscodon tenien vinyes en les ales de Remollon i Saint-André-d'Embrun.[8] Els arquebisbes varen descobrir que, a pesar de la seua altura, es podia produir vi en Châteauroux-els-Alps gràcies al terruño i a una exposició al sol privilegiada, protegida dels vents del nort.[9]

La crisis de la filoxera va aplegar al departament d'Alts Alps en 1908, pujant fins a la vall alta del riu Duranza. Va posar fi a la viticultura d'alta montanya. No obstant, el cultiu de la vinya havia segut important allí, com ho demostren les numeroses instalacions vinculades a la seua explotació, inclús en llocs tan improvables com L'Argentière-la-Bessée, a on es troba el Cellier de la maison Planche, un eixemple únic que ha conservat tot el seu equipament en la seua totalitat, inclós el seu rar banc de prensa que es troba en el seu primer nivell.[10] Saint-Martin-de-Queyrières es troba entre els 1.050 i 1.300 m s. n. m. i, encara que les seues vinyes es varen abandonar despuix de la filoxera, varen ser rehabilitats en la década de 2000 per una associació que es va comprometre a replantar i cultivar la vinya, aixina com a la restauració dels terrats, la prensa i el celler.[9]

Actualment, hi ha un resorgiment de la vitivinicultura ya que 577 productors estan declarant la verema, casi tots agrupats en el celler cooperatiu de Valserres (l'única cooperativa del departament), dos finques vinifican en Théus,[11][12] una en Tallard, un en Remollon[13] i atres dos en Embrun,[14] vinyes que es troben entre 800 i 1000 msnm.

Savoya

 
Vinya en Saint-Baldoph, en els Alps francesos.

En el I, els celtes que varen poblar l'actual Savoya varen seleccionar els raïms capaços de soportar el clima alpí, de Vitis allobrogica. L'escritor romà Columella ho calificaria com vinum picatum ('va vindre pringoso').

L'expansió de les vinyes es donaria entre els sigles XVI i XVIII en les ales més solejades de la serra. Per a previndre les gelades, les vinyes es podaven en altivo o espaldera per a que les primeres arracades estigueren a 1.50-2 m del sol. Esta condició va durar fins a l'aparició de la filoxera en el XIX, encara que encara queden certes vinyes de raïm gamay en altiva en Chautagne.

La Reunió

El va vindre de Cilaos es produïx entre els 800 i els 1.200 m en l'illa de la Reunió, departament d'ultramar francés. La vinya va ser introduïda en 1665, quan es dona la colonisació francesa de l'illa, no obstant es llimitava a les terres baixes, Saint-Paul i Saint-Denis, i no seria fins al XIX que la viticultura puja a les montanyes gràcies a l'introducció de la varietat Isabelle, la qual era més resistent pero de pijor calitat.[15] En 1975 es prohibix esta varietat, i en l'actualitat, la marca Vin de Cilaos comprén varietats nobles de raïm, que són: dos varietats tinto, Pinot Noir i Malbec, i una varietat blanca, Chenin.

Itàlia

 
Vinyes en terrat en Donnas, Vall d'Aosta (Alps italians)

El vinya italiana del Vall d'Aosta produïx vins en denominació d'orige DOC des de 30 de juliol de 1985. Solament els vins collits dins de la zona definida pel decret tenen dret a la DOC. Les vinyes autorisades es troben en els municipis d'Aosta, Arnad, Arvier, Avise, Aymavilles, Bard, Brissogne, Challand-Saint-Victor, Chambave, Champdepraz, Charvensod, Châtillon, Donnas, Fénis, Gressan, Hône, Introd, Issogne, Jovençan, La Salle, Montjovet, Morgex, Nus, Perloz, Pollein, Pontey, Pont-Saint-Martin, Quart, Saint-Christophe, Saint-Denis, Saint-Nicolas, Saint-Vincent, Sarre, Verrayes, Verrès i Villeneuve.

Actualment, la denominació de Vall d'Aosta es subdivide en sèt subdenominacions geogràfiques i nou subdenominacions segons la varietat de raïm. Les denominacions geogràfiques són: Vall d'Aosta Arnad-Montjovet, Vall d'Aosta Arnad-Montjovet supérieur, Vall d'Aosta Blanc de Morgex i La Salle, Vall d'Aosta Chambave Muscat, Vall d'Aosta Chambave Muscat flétri, Vallee d'Aoste Chambave rouge, Vall d'Aosta Enfer d'Arvier.

Liechtenstein

La vitivinicultura de Liechtenstein, situada en el cor dels Alps en un clima continental, la convertix en la regió vinícola més chicoteta a nivell mundial. Va saber desenrollar-se gràcies a una vinya que ocupava pendents pronunciades de fins al 50%, en forma d'amfiteatre i orientat cap al sur. A pesar de les gèlides condicions, estos pocs acres de vinyes dominades pels Alps nevats, segons sifres de Nacions Unides, produïxen 800 hectolitros de vi a l'any.[16]

Les varietats de raïm més cultivades són Chardonnay, Riesling × Sylvaner i Gewürztraminer blanc, Blauburgunder, Zweigelt i Blaufränkisch tinto. La varietat de raïm Pinot Noir (Blauburgunder) va ser introduïda pel duc de Rohan (1579 - 1638) qui va animar als viticultores del señorío dels Grisones a cultivar-la. La vinya més alta del principat es troba en el municipi de Triesenberg, a 850 m s. n. m., a on la vinya creix gràcies a la varietat francesa Léon Millot.

Suïssa

El vinya de Valais està conformat per 5.259 ha de vinyes en el cantón del Valais, i es tracta de la vinya més gran de Suïssa. La majoria de les seues vinyes estan plantades en la marge dreta de la vall del Ródano en un àrea de 120 km de llarc que s'estén des de Martigny fins a Leuk. Allí es cultiven més de 50 varietats de raïm diferents a una altitut que varia entre els 450 i els 800 m s. n. m., en l'excepció de la vinya de Visperterminen, situat a més de 1000 m. L'ardu treball dels seus viticultores, combinat en un microclima que proporciona les condicions favorables, aixina com la llegislació cantonal restrictiva, permeten que els vins de Valais siguen distinguits regularment en els principals concursos internacionals.

Els AOC de Valais són: Ardon, Ayent, Chamoson, Conthey, Fully, Grimisuat, Lens, Els Coteaux de Serre, Miège, Saillon, Salquenen, Savièse, Saxon, Sion, Varen, Venthône i Vétroz.

Referències

  1. ↑ https://www.lanacion.com.ar/revista-llocs/jujuy-el-bodeguero-que-té-la-cava-mes-alta-del-món-i-estiba-el-vi-en-un-socavon-a-4000-metros-nid30122021/
  2. ↑ https://www.bodegacolome.com/vinedos/#1582683619704-32275293-6151
  3. ↑ «Ilha do Fogo: Mau ano agrícola, estrada de Sumbango i Chã dones Caldeiras são “temes candentes” – Luís Silva» (en pt). InforPress (2018-07-08). Consultat el 2021-01-01.
  4. ↑ Girault, F.; Bouysse, P.; Rançon, J. P. (1998). Volcans vus de l'espace (en fr), Éditions Nathan, pp. 25-27. ISBN 978-2-09-260829-6.
  5. ↑ Morais, C. (2011). «O Chã nasce aqui» (en pt). SapoViajar. Archivat des de l'original, el 2021-01-01.
  6. ↑ «Chã, Vinho do Fogo» (en pt). SapoViajar. Archivat des de l'original, el 9 de novembre de 2009. Consultat el 1 de giner de 2021.
  7. ↑ Mura, Papianille (2009). Chili, pays de vins et de montagnes (Voyage aux pays dones vins) (en fr), Editions Versant Sud. ISBN 978-2930358475.
  8. ↑ «Vin de Pays dones Hautes-Alps… Quand la vigne prend de l’altitude» (en fr). Saveurs et Passions. Archivat des de l'original, el 27 d'agost de 2012. Consultat el 2021-01-24.
  9. ↑ 9,0 9,1 Damagnez, S. (2013-06-03). «La vigne dones Hautes-Alps» (en fr). Consultat el 2021-01-24.
  10. ↑ «Ancien cellier dit de la maison Planche» (en fr). Actuacity. Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 23 de giner de 2021.
  11. ↑ «Domaine du Petit Août» (en fr). Vins dones Alps du Sud.
  12. ↑ «Domaine Allemand» (en fr). Vins dones Alps du Sud.
  13. ↑ «Domaine de la Clochère/Accueil» (en fr). Domaine de la Clochère.
  14. ↑ «Domaine du Mont Guillaume» (en fr). Domaine du Mont Guillaume.
  15. ↑ «Vin et gastronomie à Cilaos» (en fr). Ciao! (2003). Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 1 de giner de 2021.
  16. ↑ «Vaduz, Liechtenstein: Wine-tasting in the prince’s vineyard» (en en). Grumpy Traveller. Archivat des de l'original, el 10 de decembre de 2018. Consultat el 23 de giner de 2021.