Appellation d'origine contrôlée

Erro al crear miniatura:

Appellation d'origine contrôlée (AOC), traduït aproximadament com a denominació d'orige controlada, és la certificació francesa que garantisa certes denominacions d'orige franceses per a vis, formages, mantecas i atres productes agrícoles, per l'organisme governamental Institut National dones Appellations d'Origine (INAO), traduït com a Institut Nacional de Denominacions d'Orige. D'acort en la llei francesa, és illegal produir i vendre un producte baix una denominació d'orige controlada si no complix els criteris del AOC corresponent. Tots els productes amparats per una AOC estan identificats per mig d'un sagell, estampat en l'etiqueta o en la corfa (en el cas de formages). Per a evitar qualsevol interpretació errònea, cap part del nom d'una denominació d'orige controlada pot usar-se en l'etiqueta d'un producte no habilitat per a dita denominació. No obstant, molts productors tenen la seua sèu en ciutats en les que el nom de la ciutat és el de la denominació d'orige per lo que no poden indicar res més que un críptico còdic postal.

Criteris

Els criteris necessaris per a otorgar a un producte una denominació d'orige controlada (AOC) en França són els següents:

• S'ha elaborat en ingredients procedents d'un àrea geogràfica específica. El procés d'elaboració i envelliment s'ha produït també, a lo manco en part, en dita zona.
• El producte ha segut elaborat segons el modo tradicional de la zona.
• Les característiques del producte seguixen una série de normes clarament definides.
• La producció ha segut estrictament regulada per una comissió reguladors seguint les normes definides per a la AOC.

Història

Els orígens de la AOC es remonten a el XV, quan el formage roquefort (de Roquefort-sur-Soulzon) va ser regulat per mig d'un decret parlamentari. La primera llei moderna, no obstant, va ser promulgada el 6 de maig de 1919, quan es va aprovar la Llei per a la Protecció delloc d'Orige, especificant la regió i localitat en la que un producte donat devia ser elaborat. Dita llei ha segut reformada vàries voltes des de llavors. El 30 de juliol de 1935 es va crear l'Institut Nacional de Denominacions d'Orige (Institut National dones Appellations d'Origine, INAO), un organisme depenent del Ministeri d'Agricultura francés, encarregat d'administrar el procés de regulació en lo que a vins es referix. Diverses lleis franceses promulgades en els anys cinquanta, xixanta i setanta del XX varen crear i varen fer obligatori el sagell identificant les denominacions. El 2 de juliol de 1990 es va estendre l'àmbit d'actuació del INAO per a cobrir no sol vins sino també atres productes agrícoles.

Pimentons en etiqueta de denominació d'orige Espelette.

Va vindre

Certes denominacions de vins són reconegudes com a superiors a unes atres, ya que varen ser establides per primera volta en la Classificació Oficial del Vi de Bordeus de 1855. Típicament es tracta de variacions de "cru", la paraula en francés per a "finca", i depenen de la regió. En general, els vins denominats "Grand Cru" estan en el cim de la jerarquia en lo que a calitat es referix, en els denominats "premier crus" un escaló per davall. Més avall estan els denominats per mig de simples noms de lloc. Depenent de la regió, un cru podria estar assignat a una finca o a una zona de vinyes llegalment definit. Mentres que en teoria un Grand Cru deuria ser la més alta expressió de la seua zona d'orige, en general és un indicador més de preu que necessàriament de calitat. Les zones d'orige de les AOCs varien enormement en tamany. Mentres que unes cobrixen vastes extensions en climes i sols diversos, unes atres són chicotetes i relativament uniformes. Per eixemple, la denominació Cotes-du-Rhone cobrix més de 40.000 ha, pero al mateix temps una diminuta AOC, Château Grillet, que es troba en l'interior d'aquella, ocupa menys de quatre ha.

Formage

En 1925 Roquefort es va convertir en el primer formage en obtindre una etiqueta d'AOC. Des de llavors, més de 40 formages l'han obtingut també.

Vore també

• Règims de calitat en l'Unió Europea

Enllaços externs

• Web d'INAO (en francés)