Institut national de l'origine et de la qualité
El Institut national de l'origine et de la qualité ("Institut nacional de l'orige i de la calitat"), fins a 2007 cridat Institut National dones Appellations d'Origine ("Institut Nacional de les Denominacions d'Orige"), és un organisme públic administratiu francés baix la tutela del Ministeri d'Agricultura de França. S'encarrega de regular les denominacions d'orige controlades i ajuda als productors que es comprometen als estàndarts de calitat certificada per l'Institut (AOC) i gestiona globalment els Signes d’identification de l’origine et de la qualité ("Signes d'identificació de l'orige i de la calitat") o SIQO.
Cada denominació d'orige controlada (AOC) es produïx segons normes codificades pel INAO. Degut a que el seu propòsit principal és regular l'us de noms sobreixents, una de les seues tasques destacades és delimitar la zona geogràfica a la que es permet elaborar un producte. En el vi açò significa vinyas, pero el INAO també regula el lloc de processament o envelliment.
El INAO, com a moltes organisacions encarregades en la regulació i ajuda dels productors, a sovint es troba en una posició contradictòria. Un granger individual pugues voler incloure la seua granja en la zona llimitada, pero açò té l'efecte de diluir la calitat mija de la zona. Rarament ocorre açò sense controvèrsia, i és un acte de delicat equilibri.
Història
editarEl control governamental dels productes agrícoles va començar en la llei d'1 d'agost de 1905, concedint a l'autoritat governamental que definira els llímits oficials de l'elaboració de certs productes agrícoles. Al principi, les denominacions no es varen dissenyar com a mides de calitat del producte i varen fracassar a l'hora de resoldre el problema de la superproducció de vi, problema que continua fins als nostres dies.
Una segona llei, aprovada el 6 de maig de 1919, va donar als tribunals poder per a decidir en casos en que no se seguiren les normes. Açò de nou va ser un fracàs inicial, puix els juïns varen resultar ser molt llarcs i plens de dificultats.
En un atre intent més de resoldre els problemes de l'indústria del vi, es va crear el INAO per mig de decret de 30 de juliol de 1935 per a cobrir tots els aspectes administratius, judicials i professionals de les denominacions d'orige. Inicialment, el INAO va ser un Comité més que un Institut. Les primeres lleis AOC es varen aprovar en 1936, i la major part dels vins clàssics de Bordeus, Borgoña, Champany i Ródano varen tindre el seu primer conjunt de normes AOC abans de finals de l'any 1937.
En 1990, l'èxit econòmic de les denominacions va dur a que el Parlament, en una llei de 2 de juliol, estenguera el poder del INAO a tots els productes agrícoles.
Des de l'1 de giner de 2007, l'Institut ha segut rebatejat com Institut National de l'Origine et de la Qualité i garantisa també les certificacions orgànica i Label Rouge ("Etiqueta roja"). A pesar del canvi de nom, conserva l'abreviatura INAO.
Vore també
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Institut national de l'origine et de la qualité» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.