Anar al contingut

Ulleres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore gafar.
Ensellament d'unixes ulleres, la forma més habitual dels dispositius oculars

Les ulleres[1],[2] també conegudes com lents,[3][4] anteojos, espejuelos, binóculos,[5] o antiparras en el cas de les ulleres protectores, són un instrument òptic format per un parell de lents subjectades a un armassó, que es recolza en la nas per mig d'un arc i dos patilles[6] (també cridades varetes[7] o ulleres)[8] que ajuden a sostindre-les en les orelles.

Encara que històricament s'han usat per a millorar i corregir la visió, les ulleres també han evol ucionado cap a la protecció ocular (com a equip de seguritat laboral, destinat a evitar els danys que podrien causar en els ulls elements com a enrunes o numerosos productes químics); en fins estètics i de moda; cap a les ulleres 3D per al cine tridimensional o els sistemes anaglifos per a l'estereoscòpia; o cap a les ulleres de visió nocturna ideades per a entorns en poca llum. Aixina mateix, a partir de finals del XX s'ha produït la seua introducció en el camp de l'informàtica i de la realitat virtual.


Generalitats

Ulleres per a vore de prop

Les ulleres són una combinació de dos productes sanitaris: les lents i la ensellament que el professional òptic o optometrista adapta a un pacient determinat basant-se en la correcció precisa de cada ull, la seua distància interpupilar i l'ensellament triat. S'usen principalment per a compensar defectes de la vista, tals com la miopia, l'astigmatisme, l'hipermetropía o la presbicia; encara que també existixen ulleres especials per a protegir als ulls en activitats en les que existixca un risc per a estos (en este cas si no tenen correcció òptica no són producte sanitari). Funcionen enfocant la llum a través de les lents per a compensar els defectes visuals.

Existixen també ulleres bifocales en les que combinen dos lents de distinta graduació en una sola, indicades per a pacients présbitas permetent a l'usuari vore a lo llunt i de prop; i les lents trifocales permeten ademés vore una distància intermija. Estes últimes ya no s'usen mentres que els bifocales s'usen cada volta menys a favor de les lents progressives.

Els usuaris d'ulleres poden utilisar una correja per a evitar que les ulleres caiguen. Els usuaris d'ulleres que només les utilisen una part del temps poden dur-les subjectes a una cordonera que es passa al voltant del coll per a evitar que es perguen o es trenquen. La pèrdua de les ulleres seria perjudicial per a els qui treballen en estes condicions.

Les ulleres de sol permeten una millor visió a plena llum del dia i poden protegir els ulls contra els danys causats per nivells excessius de llum ultravioleta. Les lents típiques de les ulleres de sol estan tintades per a protegir contra la llum lluenta o polarisades per a eliminar l'enlluernament; les ulleres fotocromáticas estan enfosquides o llaugerament tintades en condicions d'obscuritat o en interiors, pero es convertixen en ulleres de sol quan entren en contacte en la llum ultravioleta. La majoria de les ulleres de sol de venda sense recepta no tenen poder corrector en els cristals; no obstant, es poden fabricar ulleres de sol graduades especials. Les persones en malalties el síntoma principal de les quals és la fotofobia (com certes migrenyes o el síndrome de Irlen) solen dur ulleres de sol o cristals tinteu vos de precisió, inclús en interiors i de nit.

En anglés existix el terme eyewear[9] en el significat de ulleres, si be en el context del món de la vestimenta també fa referència a l'aspecte de complement de moda en el que el disseny de l'ensellament de les ulleres s'associa freqüentment. En conseqüència, inclús en el cas de les ulleres que s'utilisen per a corregir la visió, existix una àmplia gama de modes, en ensellaments de plàstic, metal, aram i atres materials.

Gran part de la presència de l'indústria de les ulleres en el món de la moda té el seu orige en les cultures occidentals en la década de 1950, en numeroses celebritats de l'época usant-les en públic, especialment les ulleres de sol, lo que va incrementar notablement la seua popularitat.[10] El seu creiximent durant la segona mitat del XX s'atribuïx a la companyia Luxottica, que va adquirir marques populars com Ray-Ban, Persol i Oakley, elevant els seus preus i convertint-les en un símbol d'estatus social.[11][12]

En la década de 2010 i principis de la de 2020, es va introduir un enfocament cada volta més tècnic cap a l'utilitat de les ulleres, en experiments primerencs com Google Glass, Microsoft HoloLens i, posteriorment, Apple Vision Pro, que varen incorporar la realitat aumentada a les ulleres. Els caixcos de realitat virtual també varen començar a guanyar popularitat en la década d i 2010.[13][14][15][16]


Etimologia

La paraula castellana 'gafar deriva del català gafar, la qual deriva del verp agafar que significa 'agarrar'.[17]


Història

Erro al crear miniatura:
Primitius anteojos utilisats pels inuit per a previndre la fotoqueratitis (ceguera de la neu)
Retrat de mitan del sigle XVII de l'escritor espanyol Francisco de Quevedo, en els característics oculars que en castellà han rebut el seu nom (quevedos)


Orígens

El cuars va ser un dels primers materials utilisats com pedra de llectura, i també es va convertir en la base del primer tipo d'instruments creats en l'objectiu de facilitar la llectura.[18]

La més antiga referència històrica a un dispositiu utilisat per a aumentar la capacitat de la visió es remonta als jeroglífics egipcíacs del V, en els que apareixen lents simples de vidre. Pero també se sap que es varen produir primitives lents en la China Imperial.

El registre escrit més antic d'un dispositiu per a millorar la visió data del I, quan Séneca, tutor de l'emperador Neró de Roma, va escriure: «Lletres, no obstant menudes i borrosas, són vistes més àmplia i clarament a través d'un globo o got ple d'aigua».[19] Nerón també va dir haver vist els jocs de gladiadores usant una esmeralda com a lent correctora.[20] L'ús d'una lent convexa per a ampliar una image és analisat en el Llibre d'Òptica d'Alhacén (1021). La seua traducció de l'àrap al llatí en el XII va ser un element clau per a l'invenció de les ulleres en l'Itàlia del XIII.[19] També es troben registres d'unes de les últimes ulleres en l'Edat Mija fetes de fusta en un reblone en la mitat unint abdós lents dins del marc.

El tractat De irride («En el arcoíris») del franciscano anglés Roberto Grosseteste, escrit entre 1220 i 1235, menciona l'ús de l'òptica per a «llegir les lletres més menudes des d'increibles distàncies». Uns anys més tart, el també franciscano Roger Bacon es donaria a conéixer per haver escrit sobre les propietats d'ampliació de les lents en 1262,[21] sent el primer que va deixar un registre sobre la correcció de defectes visuals per mig de lents. Comunament s'atribuïx l'invenció de les lents convexas a Alessandro Spina (flare italià i mestre vidriero), per ser qui va difondre la seua construcció entre 1285 i 1289. També s'atribuïx a la moradura Nicolás de Cusa l'invenció de les lents cóncaves per a tractar la miopia en 1451.

Venècia i l'Itàlia septentrional han segut històricament dos de les principals regions dedicades a la producció d'ulleres en el món occidental. En l'aparició de l'imprenta i la difusió cada volta més massiva de llibres, sectors més amplis de la població varen començar a adquirir ulleres per a corregir defectes visuals que reduïen la capacitat de llegir. En aquella época, els ensellaments de les ulleres es fabricaven principalment en ossos, banyes i cuiro d'animals. L'introducció dels ensellaments d'aram en el XVI va permetre la producció en massa d'ulleres. El XVI també va vore l'aparició dels quevedos, que se subjectaven l'usuari pinzando el pont del nas, i que posteriorment es popularisarien en els sigles XVIII i XIX.[22][23]

Sobre les ulleres de sol, ya eren conegudes en la China del XII, a on s'utilisaven cristals plans de cuars fumat. Per la seua banda, en la cultura inuit es varen inventar les primeres formes primitives d'ulleres de sol per a protegir els ulls de la ceguera de la neu.[24] Estos anteojos, encara que no oferien cap benefici correctivo,[25] en la pràctica milloraven l'agudea visual en estretir el camp de visió.[26]


Ulleres en patilles

En la primera mitat del XVIII, l'òptic britànic Edward Scarlett va perfeccionar les ulleres en patilles, que s'ajustaven al nas i a les orelles. Les innovacions presentades per Scarlett no solament varen impulsar la personalisació estètica de les ulleres com a moda en Europa, sino que també varen dur a Benjamin Franklin a inventar les lents bifocales en l'Amèrica colonial.[27] A mitan del XVIII, Gran Bretanya també va vore la seua primera ona de popularisació de les ulleres de sol, degut a que James Ayscough va crear i va vendre ulleres de sol tintades en blau i vert per a millorar la visió general.[24]


Realitat virtual

Vista dons d'arrere del dispositiu Google Glass

La realitat virtual es va convertir llentament en una tecnologia popular a partir de la década de 1990, despuix del refinament dels prototips de la década de 1950 impulsats per la NASA i atres companyies de tecnologia. Sega va ser una de les primeres companyies en introduir auriculars de realitat virtual montats sobre el cap per a passejades pels parcs temàtics de Joypolis.[28] No obstant, el primer gran bot en la realitat virtual es va produir en Oculus Rift, que despuix va evolucionar a la llínea Quest desenrollada per Facebook, propietari de Meta Platforms.[29][30] L'èxit del Oculus Rift va incentivar posteriorment a atres companyies de tecnologia com Sony (a través de la seua marca PlayStation) i HTC Corporation a llançar els seus propis competidors del sistema Oculus. Microsoft, Google i Apple també varen llançar o varen anunciar productes en la década de 2010 i principis de la de 2020 en l'indústria de la tecnologia d'ulleres que incorporaven realitat aumentada.[31][14][32]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ 1. nombre femenino. Utensilio para corregir defectos de visión o para proteger la vista, formado por dos lentes encajadas en una montura que se apoya en la nariz y se sujeta a las orejas. Usado más en plural con el mismo significado que en singular. gafa | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
  3. ↑ 2. nombre masculino o femenino. lente provista de armadura que se coloca cerca del ojo para corregir defectos de la visión. Usado más en plural. lente | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
  4. ↑ 1. Es válido su uso en ambos géneros en cualquiera de sus acepciones, [...] Con este último sentido hay algún ejemplo esporádico de femenino en España: «Buscó las lentes en el bolso, se lamentó de lo poco que veía ya» (Delgado Mirada [Esp. 1995]).
  5. ↑ 1. nombre masculino. Anteojo con lunetas para ambos ojos. binóculo | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
  6. ↑ «patilla» en el Diccionario de la lengua española, de la RAE.
  7. ↑ 2. nombre femenino. Cada una de las piezas largas y delgadas que forman la armazón de los abanicos, paraguas, quitasoles, etcétera. varilla | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
  8. ↑ 2. nombre femenino. Cada uno de los enganches con que se afianzan las gafas a las orejas. gafa | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
  9. ↑ «eyewear» (en en). Merriam Webster Dictionary. Consultat el 25 de mayo de 2025.
  10. ↑ «When did sunglasses become popular?» (en en). SOJOS. Consultat el 3 de julio de 2023.
  11. ↑ «How Luxottica Became The Biggest Name in Luxury Eyewear - Maxim» (en en-us). www.maxim.com (22 de mayo de 2019). Consultat el 03 de julio de 2023.
  12. ↑ Knight, Sam. «The spectacular power of Big Lens», The Guardian, 10 de mayo de 2018. Consultat el 3 de julio de 2023 (en en-gb).
  13. ↑ vradmin (05 de mayo de 2017). «Virtual Reality Glasses» (en en-gb). Virtual Reality Society. Consultat el 03 de julio de 2023.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Microsoft HoloLens is now certified protective eyewear» (en en-us). Engadget (mes de Noviembre de 2017). Consultat el 03 de julio de 2023.
  15. ↑ (24 de julio de 2017).«A Smart Headset War Could Revolutionize the Workplace».Consultat el 03 de julio de 2023.(en en)
  16. ↑ «Wear glasses? Apple's already expensive Vision Pro headset will cost you even more» (en en). ZDNET. Consultat el 3 de julio de 2023.
  17. ↑ Diccionario de la lengua española
  18. ↑ Geoffrey de Villiers and E. Roy Pike (2016). The Limits of Resolution, CRC Press, p. 1. ISBN 9781498758123.
  19. ↑ 19,0 19,1 Kriss, Timothy C; Kriss, Vesna Martich(abril de 1998).«History of the Operating Microscope: From Magnifying Glass to Microneurosurgery».Neurosurgery.42(4): 899-907.doi:10.1097/00006123-199804000-00116.
  20. ↑ Pliny the Elder. «Natural History». Consultat el 27 de abril de 2008.
  21. ↑ «...Optics Highlights: II. Spectacles». University of Maryland, Department of Electrical & Computer Engineering. Archivat des de l'original, el 23 de septiembre de 2015. Consultat el 1 de septiembre de 2007.
  22. ↑ «Eyeglasses Timeline». Luxottica. Consultat el 3 de julio de 2023.
  23. ↑ «When Were Glasses Invented? | History of Glasses | Foster Grant». www.fostergrant.com. Consultat el 3 de julio de 2023.
  24. ↑ 24,0 24,1 «[https://www.framesdirect.com/knowledge-center/who-invented-glasses Who Invented Eyeglass és and Sunglasses?]» (en en). FramesDirect.com. Consultat el 3 de juliol de 2023.
  25. ↑ Ament, Phil (4 de diciembre de 2006). «Sunglasses History – The Invention of Sunglasses». The Great Idea Finder. Vaunt Design Group. Archivat des de l'original, el 3 de julio de 2007. Consultat el 28 de junio de 2007.
  26. ↑ «Natural History». Vancouver, BC, CA: Maritime museum. Archivat des de l'original, el 14 de marzo de 2007. Consultat el 19 de noviembre de 2008.
  27. ↑ «Salus University - The Quest for Clearer Vision: The History of Eyeglasses». www.salus.edu. Consultat el 3 de julio de 2023.
  28. ↑ Gonzales, D.; Criswell, D.; Heer, E(1991).«Automation and Robotics for the Space Exploration Initiative: Results from Project Outreach».NASA STI/Recon Technical Report N.92(17897): 35.
  29. ↑ «Not-quite-live bloga : panel discussion with John Carmack, Tim Sweeney, Johan Andersson», The Tech Report. Consultat el 14 de diciembre de 2016.
  30. ↑ Constine, Josh (21 de julio de 2014). «Facebook's $2 Billion Acquisition Of Oculus Closes, Now Official» (en en-us). TechCrunch. Consultat el 3 de julio de 2023.
  31. ↑ McWhertor, Michael (15 de marzo de 2016). «PlayStation VR launches October 2016 for $399» (en en-us). Polygon. Consultat el 03 de julio de 2023.
  32. ↑ Lovejoy, Ben (07 de junio de 2023). «How much will Vision Pro prescription lenses cost?» (en en-us). 9to5Mac. Consultat el 03 de julio de 2023.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ulleres&oldid=1654253»