Tritium Magallum
Tritium Magallum[1] o Tritium Megalon la traducció lliteral del qual del llatí és Tricio la Gran, va anar un municipi romà de la Hispania Citerior Tarraconensis adscrit al conventus Caesaraugustanus[2] que es trobava en l'actual ubicació de la localitat de Tricio en La Rioja (Espanya), sobre un enclavament berón anterior denominat segons les fonts clàssiques Tricio Metalo.[3][4] Segons algunes hipòtesis, les antigues monedes en l'inscripció Teitiakos varen poder tindre la seua ceca en esta ciutat.
Época prerromana: Tritium Métallum
- Artícul principal → Berones.
Existixen controvèrsia entre els estudiosos sobre l'ubicació de l'urbs o conjunt poblacional primigeni ya que els restants prerromanos trobats baix el cerro de Tricio són escassos i varen poder deure's a una romanisació tardana, tal com demostren les excavacions realisades tant en sol urbà com en la finca denominada de Arcs. Els jaciments pròxims de Cerro Molino en Hormilla, El Villar en Bobadilla,[5] i varis en Nájera varen poder completar l'enclavament, ya que en aquella época de cultura celta, les urbs estaven disperses pero formaven un únic núcleu poblacional.
Época Imperial
El privilegi de municipium romanorum va ser rebut en les últimes décades de el I d'algun dels monarques Flavios, fet que va potenciar la seua activitat econòmica. És hipòtesis compartida pels estudiosos que este status provocaria d'algun modo l'introducció de noves tècniques en l'elaboració d'alfarería en terra sigillata, la matèria primera de la qual és abundant en les afores.[6]
Per a l'auge de la ciutat va ser imprescindible la seua bona comunicació, per un costat per la calçada coneguda com Via Galiana que unia a este municipi a través del Pont Mantible en Pompaelo, Roncesvalles i les Galias[7] i també pel port fluvial del navegable ric Ebre de l'época, situat en la ciutat de Vareia que conectava directament en la mar mediterrànea a través de la Via Cesaraugusta-Virovesca. Açò va permetre tant l'arribada de coneiximents, que influirien tant en la producció com en l'exportació d'una terra sigillata hispànica d'alta calitat i prestigi.[6]
Tritium contava en un destacament de la Legio VII Gemina Felix permanentment assentat en el seu solar, constituint un factor afegit que contribuïa a la plena obertura de la zona a les corrents d'universalitat del moment.[8]
La ciutat va alcançar gran poder econòmic i un gran desenroll romanizador, contant en diverses infraestructures com un monumental temple de grans proporcions, erigit cap al II, les enormes columnes de la qual[9] varen ser reutilisades per a sustentar l'actual Basílica de Santa María d'Arcs. També contava en una Schola pública de Grammatica dotada pel municipi en 1.100 denaris per al seu mestre.
Alfares i ceràmiques
Són dotzenes les officinae alfareras trobades en els tasts arqueològics, repartides pel territorium tritiensis, i es considera que casi tots els habitants d'esta ciutat estaven involucrats en esta manufactura.[2]
Des de la primera mitat de el I i el II Tritium Magallum es convertix en un poderós productor i comercializador de ceràmiques, principalment en terra sigillata,[6] equiparant-se a atres prestigiosos alfares gálicos com els procedents de La Graufesenque o Lezoux. Estes peces de ceràmica són distribuïdes a gran escala i algunes firmes de prestigiosos alfareros d'esta ciutat com les de Valerius Paternus, Sempronius, Lapillius o Matemus Blandus apareixen en ceràmiques trobades en tota Hispania i també en Mauretania, posicionant-se en els mercats de Britania, Germania i Ostia,[2] alcançant Àsia.[6]
La producció decau en el III recuperant-se en el IV fins a l'arribada dels pobles germànics despuix de la caiguda de l'Imperi romà.[6]
Algunes persones de la saga familiar alfarera dels Mamilios, varen aplegar a colocar-se en llocs molt rellevants en la província Tarraconensis.[2]
Motius representats en les ceràmiques
Les vasijas produïdes en els alfares tritienses podien ser planes, pero, en freqüència, estaven decorades en relleus. En un principi es varen utilisar, fonamentalment, temes de tipo vegetal, imitant a les ceràmiques de la Galia. Més tart es va amprar un estil en el que abundaven les metopas, és dir, adorns situats dins de figures rectangulars emmarcades per orles. En l'última época, els adorns consistien, sobretot, en l'ocupació de cenefas, rosetes o círculs.[10]
Vore també
Referències
- ↑ Megallum apareix en l'inscripció 4227 de el C.I.L.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 ESPINOSA RUIZ, URBANO: Riquea mobiliaria i promoció política: els Mamili de Tritium Magallum. Gerión Nº6, (1988), pp. 263-272. ISSN 0213-0181
- ↑ PTOLOMEO, C: "Geografia", 1. II. Capítul 6 "...baix els autrigones habiten certament els berones entre els qui estan les ciutats de Tricio Metalo, Oliba, Vària. Baix els pelendones i berones estan els arévacos."
- ↑ Apareix assignat pels còdexs de Ptolomeo com Metallum, Matallum i Metalum.
- ↑ ESPINOSA RUIZ, URBANO: Història de la ciutat de Logronyo. Volum 1 Antiguetat - Baix la República Romana (1994), p. 107. ISBN 84-887-9345-6
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 GARABITO GÓMEZ, TOMÁS: Els alfares romans rioixans: producció i comercialisació. Bibliotheca Praehistorica hispana. Vol. 16. Madrit (1978).
- ↑ ITINERARIA ANTONINI AUGUSTA, el burdigalense, Ed. Otto Cuntz, Leipzig (1929). Text de finals del sigle III d. C. d'autor anònim. Note's que se cita a Vareia com Vereia segurament per error en la transcripció. ...Itinerarium Provinciarum. Gallia-Hispania: (393) 1 Calagorra; 2 Vereia; (394) 1 Triti; 2 Lybia; 3 Segesamundo; 4 Verovesca; 5 Segesamone; (453) 4 De Hispania in Aquitanian; (454) 1 Lacobrigam; 4 Tritium; 5 Virovesca; 6 Vindeleia; 7 Deobriga; 8 Beleia; Suessatio; (455) 1 Tullonio..."
- ↑ NAVARRO CABALLERO, MILAGROS: Una guarnició de la legió VII Gémina en Tritium Magallum. Caesaraugusta Nº 66-67, (1989-1990), págs. 217-226. ISSN 0007-9502
- ↑ La construcció d'este temple segurament va ser finançada pel propi municipi. Setze trossos de fustes, sis capitells corintios i dos capitells casi complets d'aquell monument varen ser reutilisats cap a finals del sigle IV o V per a sustentar la paleocristiana Basílica de Santa María d'Arcs. Estos elements mostren una gran envergadura en les seues proporcions, superiors a la majoria dels vestigis similars coneguts en Hispania.
- ↑ GARABITO, TOMAS I SOLOVERA, MARÍA ESTHER: Terra sigillata hispànica de Tricio. Studia archaeologica. Valladolit. N. 38 (1975), 40 (1976), 43 (1976), v. I: Mòles v. II: Marques de alfarero v. III: Formes decorades.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tritium Magallum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.