Trifolium campestre

trébol groc (Trifolium campestre)

El trébol groc (Trifolium campestre) és una espècie de planta fanerógama pertanyent al gènero Trifolium. També li la coneix com a trébol dorat, trébol de camp, trébol llaurador i trébol campestre.

Noms vernàculs

Estos són els noms pels que es coneix més a sovint a dita planta, en alguns eixemples tant dins d'Espanya com en atres països més alluntats. L'existència d'estos noms és una senyal més de l'àmplia distribució d'este trébol per tot lo món:

Idioma	Apelatiu		Idioma	Apelatiu
Castellà	Fenarda, trébol groc		Inglés	Yellow clover, Yellow trefoil
Català	Trèvol		USA	Field clover, Hop clover
Vasc	Hirusta		Chinenc	Cao yuan che zhou cao (pinyin)
Gallego	Trebo		Alemà	Feld-Klee
Portugués	Trevo		Lituània	Tirumu abolinš

Antecedents

Com es pot vore en l'ilustració de la dreta el Trifolium campestre pertany a la família de les Fabáceas, també coneguda com leguminosas, orde de les dicotiledóneas o plantes en flors. Este orde inclou 4 famílies (Fabaceae, Polygalaceae, Quillajaceae i Surianaceae), en 754 gèneros i més de 20.000 espècies. No obstant, més del 95 per cent dels gèneros i de les espècies pertanyen a les leguminosas. Fabaceae és la família més àmplia constituint la tercera part de les angiospermas.

Junt en Poaceae (gramínees), Fabaceae és la família de plantes més important en la producció d'aliments per a sers humans i ganado, aixina com en la producció de productes industrials.

La subfamília de les Papilionáceas presenta 476 gèneros i 13.860 espècies i és la divisió més gran i diversa de la família. S'estén per tots els continents llevat les regions àrtiques i inclou la majoria de les leguminosas més populars utilisades com a aliment o forraje, aixina com vàries espècies modele per a investigacions genómicas.

Pel treball de les bactèries nitrificantes que alberguen els nòduls de les seues raïls, també cridats rizobios, inserten nitrogen al sol, lo que és necessari per al creiximent vegetal, en lo que les llegums són també un element essencial en la naturalea i en l'agricultura. els trébols són valiosos per a millorar el sol i les plantes de conservació del sol, ya que agrega entre 55 i 170 kg/ha de nitrogen al sol i aumenta la disponibilitat d'atres nutrients per als cultius següents en la rotació.

A causa dels processos de fixació de nitrogen que aporten al mig natural les leguminosas són d'importància capital en distints àmbits, com l'enriquiment del sol –pel que molts boscs i praderies no existirien provablement-, fixació de la capa més externa del sol–en ambients especialment hostils per la seua adaptació a distints mijos-, alimentació humana –sobretot per lo que a les seues llavors es referix- i com a component indispensable en l'alimentació d'espècies destinades a la producció animal, especialment rumiants de carn i llet –ya siga en fresca, a la dent, en fenaç o en ensilados, casi sempre mesclat en plantes de la família de les gramínees-.

El trébol és molt apetecible, alta palatabilidad (vore més avall, en l'apartat Use agronómico), per al ganado i és ric en proteïnas, fòsfor i calcio, per lo tant per a aportar els nutrients valiosos, ya siga en el camp o en l'etapa de secat, com ensilado o com a fenaç.

Els llegums són potser més conegudes pels seus noms comuns, com pésols, favas, soja, cacaus, alfalfa i trébol. La fruta característica de la majoria dels llegums és una baïna (llegum) que consistix, en essència, en un ovari com un full doblat, com en una baïna de pésols. La càpsula normalment es dividix en dos mitats quan madura. El número de llavors no és molt elevat.

Distribució

Nativa d'Europa i de l'oest d'Àsia. En el transcurs dels sigles, i gràcies als descobriments i a les migracions, s'ha estés per tot lo món. Hi ha referències d'ella en tots els països en els que s'han portat a terme inventaris botànics i a on les condicions de clima, sol i altitut són mijanament favorables.

En Espanya es desenrolla en tot el territori puix han aparegut referències en Canàries i Balears també. Creix en moltes àrees, especialment en hàbitats de pastures secs, arenencs, i en camps de cultiu, màrgens de boscs, bancales, terrenys baldíos. Com vorem s'adapta be terrenys drenados, pobres. Es mostren a continuació alguns eixemples de notificació d'aparició, àmbit i referències.

S'inventaria aixina la seua presència en la zona noreste de Portugal i surest de Galícia. La localisació seria preferentment en les conques dels menuts rius de la zona i en la frontera en Espanya.

Apareix este trébol com a espècie companyera en pasturages del marc geogràfic del NO de Castella i Lleó (Espanya). Són pasturages oligótrofos, formats per terófitos, que es presenten sobre sols poc profunts originats a partir de pissarres i esquistos del Cámbrico. Posseïxen una fenologia tardana, final de primavera o principis d'estiu. Ocupen biòtops temporalment encharcados durant l'hivern, vores de menudes charcas temporals i també el fondo de menudes vaguadas, a on s'acumula major humitat edàfica i que soporten, no obstant, una acusada sequia estival.És una associació presidida pel terófito Agrostis pourretii que li conferix el característic color groc pàlit a la comunitat i és qui aporta la major part de la biomassa. La seua aparició és més evident en zones més seques i solejades del pasturage.

Es detecta presència d'este trébol en comunitats pascícolas d'Andalusia, comunitats de Jaén, Còrdova i, ocasionalment, en Càdis i Màlaga (especialment campiñas del Guadalquivir i del Genil). La comunitat està presidida per l'associació Hordeo ieporini-Glossopappeturn macroti as. nova. La seua presència se situa, sobretot, en àrees de certa altitut, sobre els 450-500 metros sobre el nivell de l'mar. També està present com associada en la comunitat presidida per la parella Ononido crotalarioidis-Aegilopetum geniculatae as. Nova., en especial presència en zones d'altitut per damunt dels 500 metros. Solen ser terrenys de talús, margosos i arcillosos, de les províncies de Còrdova i Jaén.

Menuda herba anual, empinada, en reduïts glomérulos (8-10 mm) de flors grogues molt persistents en secar-se. Herba colonizadora d'ampli espectre, encara que sol abundar més en herbars alterats o subnitrófilos, zones freqüentades o pastoreadas en certa humitat primaveral pero molt seques en estiu, sobretot tipo de substrats. Freqüent en tals ambients per casi tota la província de Burgos, especialment pel seu vertent est.

Part del mateix equip de catalogació anterior referix recollida de mostres de Trifolium campestre en la província de #Soria (Espanya), en distints transectos.

Es referencian mostres d'esta planta, aixina com endemismes, en distintes zones de l'Alce espanyol, des de Barcelona fins a Alacant, per la costa, i en distints punts de les Illes Balears.

L'Atles d'Agricultura Ecològica de Rússia i Països Veïns oferix una descripció àmplia de la planta, del seu entorn, i la situa en tot el país aixina com en el sur, el Caucas, països fronteriços, la frontera occidental en Europa, i Extrem Orient.

Es detecta presència de Trifolium campestre en el desert del Negev, en Israel, en les zones orientades al nort, en una evolució temporal de tres anys. Este estudi investigava l'influència de la plantació d'espècies forrajeras variades en la restauració de zones àrides.

L'inventari en els Estats Units d'Amèrica cobrix pràcticament tots els estats, llevat els més desérticos i els més al nort, a on la temperatura baixa en hivern considerablement. Hi ha distints estudis sobre el seu us com a consolidació de sols i com a complement en alimentació animal.

Varis autors han trobat poblacions de trébol campestre en distintes pastures de montanya, de tossals i en certes valls de l'interior d'Itàlia. Recomanen el seu us, ademés, com d'interés forrajero per a l'alimentació animal.

Descripció

• És una planta herbàcea bienal o anual, pubescente.
• Els talles poden alcançar fins a 50 cm d'altura, ramificats en la base, decumbentes o ascendents. Poden presentar unes menudes vellosidades en la seua part final. Rara volta procumbentes. Glabroso en pèls palesos en la part inferior, en pèls adpresos en la superior.
• Fulls trifoliadas, breument pecioladas. Els pecíols poden alcançar 25 mm, generalment en pèls adpresos, rara volta glabros.
• Folíols de 8–16 o 18 mm de llarc (segons la font), elíptics, vert pàlit, glabros, dentados cap al àpiç, els laterals casi assentats, el central peciolado, de 3–5 mm, sense mucrón (a diferència de les espècies del gènero Medicago com alfalfa, hualputra, etc.). Truncats o retusos. Més rarament pelosos per tota la superfície.
• Estípulas lanceoladas, agudes, membranáceas, glabras, glabrescentes o ciliadas, les superiors auriculadas.
• En raïl axonomorfa, ramificándose en seguida en menudes raicillas molt primes.
• Pedúnculs de 5-35 x 0,3-0,5 mm, en pèls adpresos.
• Pedicels generalment més curts que el tubo del cáliz, rara volta alguna cosa més llarcs, reflexos en la fructificació.
• En inflorescencias distintives grogues que superficialment recorden a les flors del lúpulo. Cada cap floral és l'unió de flors individuals cilíndriques o esfèriques d'entre 20-40 florés; que en l'edat i el secat es tornen pardas. Es caracterisen perque en secar-se adquirixen forma cocleariforme (en forma de cullera). Les seues flors jóvens es caracterisen per ser hermafroditas, zigomorfas i pentámeras.
• Cáliz membranoso en 5 nervis; dents superiors més curts que el tubo; els inferiors fins a 2 voltes més llarcs que el tubo. El cáliz és zigomorfo, campanulado i pedunculado.
• Corola de (3,5-) 4-5,5 (-6) mm, més llarga que el cáliz, persistent i escariosa en la fructificació, groga virando a pardo en la dessecació.
• Estandart, vexilo, en estriaciones llongitudinals ben marcades, en el llim curvat en l'àpiç, fimbriado, ales divergents.
• El frut és estipitado, inclós en el cáliz o alguna cosa més llarc, indehiscente, en pericarpo membranáceo, en una llavor; en estípite alguna cosa més curt que el restant del frut.

• Les llavors 0,7-0,8x1,1-1,2 mm, planes, groguenques. Són de forma ovoide. Poden pesar cada una al voltant de 0,5 mg 2n = 14; n = 7.

El seu número cromosòmic és 2n=14 Esp.: J.

• Raïl axonomorfa d'este trébol
  Raïl axonomorfa d'este trébol
• Planta sancera
  Planta sancera
• 
  Grans de polen
• Talle, fulls i flor. S'observen les pilosidades i el dentao dels fulls
  Talle, fulls i flor. S'observen les pilosidades i el dentao dels fulls

Entorn i cultiu

Esta espècie és el tercer trébol més important en agricultura per la calitat del seu fullage per a alimentar el ganado i regenerar sols. Desenrolla nòduls en les seues raïls en bactèries simbiòtiques del gènero Rhizobium que fixen nitrogen (vore apartat Antecedents). No es planta generalment, encara que és considerada una valiosa herba quan apareix espontàneament en una pastura. S'ha naturalizado en Norteamérica, particularment en l'oest i el sur del continent.

Es desenrolla en climes templats; el seu òptim de creiximent és 25 °C, és molt exigent sobre llum i sensible a la sequia.

Com les seues companyeres les leguminosas, desenrolla una fotosíntesis tipo C3.

El trébol groc preferix sols àcits (pH entre 5,5 i 7,5), secs, mullidos, alguna cosa fèrtils i calcáreos, també alguna cosa arenencs, margoso-arcillosos, de praderies en cobertura herbàcea oberta.

Polinisació: no hi ha senyes per a esta espècie, pero experiments controlats han mostrat la capacitat de polinisació alta de les espècies Bombus pascuorum i Bombus lapidarius, espècies d'abellots, per a Trifolium aureum.

Esta espècie està estretament relacionada en Trifolium aureum Pollich, tant per la seua apariència física com pel seu comportament i presència en l'entorn.

Plantació

El seu cultiu es basa en cultivares d'uns 3 dm de profunditat.

El semilleo es porta a terme els mesos de setembre i octubre, quan la temperatura mija diària descendix per baix dels 26 °C (90 °F).

El pH del sol és un dels factors més limitantes. Com s'ha vist se situa entre 5,5 i 7,5 el ranc òptim. Si el sol estiguera més àcit seria necessari corregir-ho en l'adició de calç.

Els nutrients del sol són un atre dels factors crítics. En este cas el fòsfor i el potassi. Per al primer es necessita un nivell de fòsfor de 40 o superior, mentres que de potassi deu superar 220. Cas de no ser aixina, deuria agregar-se al sol uns dies abans de la sembra.

Es llavor a raó de 50-60 kg/ha (al voltant d'unes 3 lbs. per àrea o acre). La plantació té lloc entre setembre i octubre. La llavor es planta superficialment, bastant en que quede a 2 a 3 mm de la superfície del sol o, inclús, en la pròpia superfície. (senyes de ^{[enllaç trencat]}).

Un resum de les característiques preferides per a T. Campestre, sobre sol es referix, es resumix en la següent taula:

Espècie	pH	Textura	Drenage	Maduració	Producció potencial	Potencial de resiembra	Tolerància a la fredor	Ràtio de sembra (kg/ha)
T. campestre	5,5-7,5	Arenenc, margoso	Bo	Primerenca	Baix	Mig	Bona	50-60

El procediment es podria esquematizar com seguix:

1. Es rastrilla per a fer regates en el sol. Per a grans superfícies es pot utilisar una maquinària a l'efecte. En ocasions es recomana passar un rulo no molt pesat en una direcció per a apisonar alguna cosa el terreny
2. S'ompli un esparcidor de llavors en les llavors de trébol. S'utilisen uns 30 kg/ha (senyes tretes de la pàgina de ^{[enllaç trencat]}) si se sembra trébol campestre (per a atres espècies convé revisar la dosis de sembra). Per a les pastures grans s'usa un separador que es pot tirar darrere d'un tractor. Es recomana l'adició de serrín per a les llavors es puguen llançar de manera uniforme, ya que són molt menudes.
3. Mentres es desplaça el tractor es mou el esparcidor sobre l'àrea de pastoreig en una direcció, i després es repetix per files en la direcció oposta. Açò dona una cobertura completa de la zona.
4. Si es pot regar llaugerament, una aspersión durant 15 minuts diaris, es garantisa l'emergència. Es deixa de regar una volta que es veja el creiximent.
5. Sol aconsellar-se passar un rodell de nou en contra direcció a com es va passar inicialment. La profunditat de la plantació no deu superar les 4 voltes el diàmetro de la llavor.

Es pot recolectar, si és que eixe va a ser el seu us, entre els mesos de març o abril, ans que esclate la floració. Lo normal, tractant-se de pasturages, és que es consuma a la dent sobre eixos mateixos mesos.

Us agronómico

El trébol groc o de camp prepara el sol per al enraizamiento d'atres espècies, elevant la capacitat hídrica del sol, ajuda a allaugerar els sols i a llavar-los i aumenta el drenage dels mateixos.

Els valors de sembra són els indicats en l'apartat anterior. L'us d'esta leguminosa, no obstant, està més indicat com herbàcea associada en atres leguminosas i gramínees. En este cas, i segons senyes referents a Trifolium repens, la dosis de sembra estaria en uns 3 kg/ha.

Producció

Les estimacions més conservadores són que les leguminosas poden proporcionar de 40 a 160 kg de nitrogen per hectàrea (de 2 a 8 lliures de nitrogen per acre) durant el creiximent despuix de l'any de la seua fundació. La majoria dels ganaders, sobretot de ganado extensiu, consideren indispensable fer us d'eixe aporte de nitrogen per a aforrar-se la fertilisació artificial i els problemes que comporta. La resiembra de trébols pot resultar d'interés en zones a on s'observa una precipitació mínima anual adequada.

Segons diferents senyes d'ensajos en cultiu pur en la zona nort d'Espanya i en Galícia, la producció oscila entre 9 i 12 tMS/ha, sifres obtingudes baix tall i sense pastoreig, lo que no és la situació més habitual sobre utilisació d'este trébol (senyes associades a trébol ladino). Ya que l'eficiència de T. campestre és menor, podria considerar-se el llímit inferior com el més aproximat per al seu cas. En el cas d'estar associat a cultius de gramínees s'ha trobat que el trébol podria ser responsable del 25% de la producció total per hectàrea, és dir, entorn al 10-15% de la totalitat de la producció de matèria seca.

Trifolium campestre està descrit com un forraje de molt bona calitat, mencionat aixina per distints autors (Fajardo et al., 2007; Velasco Sants, 2009; Aceituno Mata et al., 2010; Velasco Sants et al., 2010; i Tejerina Gallardo, 2010) (apareix citat aixina en “Estudi etnobotánico de Aracena” – Andres…), mentres uns atres, més antics, ho cataloguen com a mig (Hermann, 1953). No obstant, encara que es considera de valor forrajero alt, és de poc rendiment. Esta potser siga la principal causa per la que s'usa molt poc en sembres monofitas o en pasturages mixts. Com a conclusió, és idòneu per a la producció poc intensiva i es recomana abonar en femta compostado per a pujar paràmetros de rendiment.

Resulta d'interés conéixer la seua composició a efecte d'us com a aliment per al ganado. Senyes referents a este trébol no han pogut trobar-se encara que es pot usar la composició del trébol ladino com a referència més habitual en formulació de ensilados i fenaços i comparable a atres trébols forrajeros com el campestre (Encyclopedia Britannica)). La següent taula aporta un resum en este sentit:

Estat	MS (%)	Nutr. digest. totals (%)	Proteïna (%)	Grassa (%)	Fibra bruta (%)
Fresc	89,0	53,4	19,9	2,4	18,5
Sec	17,7	13,8	4,4	0,8	2,5

El Servici d'Informació d'Aliments de l'Universitat de Còrdova està construint una base de senyes en informació de nutrients i paràmetros nutricionals de la majoria de les matèries primeres que entren a formar part de l'alimentació animal. Esta és la taula per a Trifolium campestre en estat d'herba. (Cu, Fe, Mag, Mo, i Zn es medixen en ppm/MS; pr una atra part els atres elements es medixen en %/MS)

Sofre	Calcio	Coure	Fòsfor	Ferro	Magnesi	Manganeso	Molibdeno	Potassi	Proteïna bruta	Sodi	Zinc
0,17	0,97	10,0	0,18	139,0	0,27	78,0	0,37	1,42	17,56	0,11	28,80

Esta és la taula per a Trifolium campestre en estat de forraje (a on tots els paràmetros es medixen en %MS llevat la pròpia MS (matèria seca); FAD=Fibra àcit digestible; LAD=Lignina àcit digestible):

Cendres	Extr. etéreo	FAD	Fòsfor	LAD	Magnesi	MS	Potassi	Proteïna bruta	Sodi
8,20	3,70	34,9	0,25	10,50	0,61	31,4	0,87	12,2	0,03

Està referit en un parell d'estudis la bona associació que presenta la alfalfa en alguns trébols, concretament 11 espècies. Es va comprovar que T. campestre era un dels que millor duya eixa associació.

En gramínees l'associació també és molt bona, com s'ha comentat ya. Una de les gramínees preferides com a companyia del trébol de camp és el rye-grass i, també, en bermuda.

Convé considerar la possible aparició de dos paràsits en una praderia de trébol de camp. Estos paràsits són Hypera nigrirostris, que se centra en fulls i flors, i Dasyneura leguminicola, en efectes similars, inclús en el talle. Les referències a este respecto sò, no obstant, alguna cosa antiquades. També els curculiónidos són possibles atacants d'esta leguminosa, en informes al respecte en L'Algarve (Portugal) i en Girona.

Aplicacions

Els investigadors, en plantacions de l'estat d'Oklahoma, varen ser capaços de desenrollar 60 pares mare-crío en 131 ha de pastura en una mescla de trébol anual sense complementar l'alimentació del ganado. La carn produïda tenia un promig de 1300 kg/ha (291 lliures per acre). Els investigadors varen estimar que la producció equivalent en herba bermuda o festuca hauria requerit d'uns 700 kg de nitrogen per hectàrea (150 lliures de nitrogen per acre). A 0,50 € per kg de nitrogen (US $ 0,30 per lliura de nitrogen), l'aforro haguera segut de 350 € per hectàrea ($ 45 per acre). Este proyecte resultava viable en la carrega animal determinada.

El Dr. Mont Rouquette, que treballa en Overton, Texas, va usar herba bermuda que va ser resembrada en rye-grass i fertilizados en nitrogen, o resembrado en trébol i fertilizado en el potassi. El guany mig durant un periodo de dotze anys va ser de 6400 kg/ha per a l'associació en rye-grass i 4500 kg/ha per a la de trébol (per acre per als vedells era 640 lliures en la resiembra rye-grass i 450 lliures en el trébol). El cost promig de dotze anys va ser de 0,35 € per cada kg de guany (per cada lliura de guany va ser de $ 0,210) en la resiembra raigrás i de 0,2 € per kg de guany per al trébol ($ 0,115 centaus de dólar per lliura en el trébol). Per lo tant, el guany des de l'associació en trébol era només el 70 per cent respecte a la del sistema de nitrogen fertilisant, pero el cost de producció va ser un 55 per cent menor. Esta investigació mostra que les pastures bermuda poden ser sostenibles i productius sense fertilisant nitrogenat.

Convé minimisar el pastoreig en els espais semillados fins que el soport de la planta s'haja consolidat. Despuix de l'establiment, el pastoreig moderat durant l'autumne i l'hivern pot ser acceptable. Les opcions no són moltes, no obstant, perque la majoria dels llegums produïxen poca cantitat de forraje pastoreable fins al final de l'hivern o principis de primavera. La pressió del pastoreig pot ser necessària quan les gramínees anuals d'hivern siguen abundants i amenacen en bloquejar la llum per a les leguminosas.

Per a un màxim benefici per aforro de fertilisants, convé mantindre els llegums moderadament durant tota la primavera fins que tiren llavor en que les plantes ajuden a sembrar el nou soport i es podria eliminar la leguminosa com forrajera. En grans extensions de pasturages de leguminosas és possible que calga tallar les plantes, per a fenaç per eixemple, al final de la primavera per a permetre que durant l'estació càlida continue la producció de pastura. Cal considerar una bona pràctica que consistiria en la rotació del pastoreig i dels cultius, aixina com la mescla de leguminosas i d'elles en gramínees de palatabilidad i producció assegurades.

Una volta que els llegums s'han consolidat en una pastura, és una bona pràctica la plantació de llavors adicionals cada any o cada dos anys, pero en cantitats més reduïdes, especialment si la producció de llavors va ser deficient per les condicions ambientals o per excessiva pressió de pastoreig. Si es vol autosemillar, o arreplegar llavor per a posterior semillado, cal deixar que la planta alcance un percentage en camp del 75% de flors de color pardo.

Com s'ha comentat en este artícul, l'aplicació de T. campestre és molt adequada per a sols àcits, drenados, no especialment fèrtils, i en associació en atres herbàcees com leguminosas, gramínees o atres productes. És especialment indicada para dehesas encara que, com també s'ha comentat, la producció de matèria seca per hectàrea no va a ser de les més altes. Convé tindre #present que la distribució de Trifolium campestre sobre sol de dehesa, tant baix roure com a baix carrasca, indica la preferència de l'espècie per situar-se en la perifèria o en l'exterior de la taca de copa sobre el sol, presentant un caràcter mig de la tendència.

Nom comú

• Castellà: estrebo, fenarda, fernada, garbancillo, trebo, trebu, tremoncillo, triégule, trébol, trébol groc, trébol dorat, trébole, trébolo.

Bibliografia

• Álvarez M.A., i Morey M.; Ecologia de leguminosas pratenses en relació en alguns factors ambientals en la conca baixa del Narcea (Astúries); Revista Pastures, vol. 7, 2, págs. 220-234, Madrit, SEEP, Univ. Politècnica de Madrit, 1977.
• Álvarez M.A., Fernández G. , Abella M.A. i Morey M.; Distribució de leguminosas pratenses en relació en l'altitut i el fitoclima en la conca del Narcea (Astúries); Revista Pastures, vol. 8, 2, págs.. 209-218, Madrit, SEEP, Univ. Politècnica de Madrit, 1978.
• Dietl W. , i Fernández F., Edts, Maneig sostenible de praderies, Santiago de Chile, Oficina d'Estudis i Polítiques Agràries, Ministeri d'agricultura, Govern de Chile, 2009.
• Eli Zaadi i Rafi Yonatan; The Effects of Grazing on Abiotic and Biotic Parameters in a Semiarid Ecosystem: A Case Study from the Northern Negev Desert, Israel; Arid Land Research and Management, n.º 15, págs.: 245-261, Sèu-Boker Campus (Israel), 2001.
• Gómez Quadrat,A. Estudi etnobotánico en el terme municipal de Santa Olalla de Cala (Serra de Aracena, Huelva): plantes d'interés en etnoveterinaria, tòxiques i d'us en alimentació animal; Com. Interna: Màster en Zootecnia i Gestió Sostenible, Còrdova, Univ. De Còrdova, 2011.
• Hackney B., Dear B., Crocker G.; Naturalised pasture legumes; Rev. Primefacts, n.º 661; Canberra (Austràlia), NSW Department of Primary Industries, Gov. d'Austràlia, 2007.
• Loommis, R.S. i Connor, D.J.; Ecologia de Cultius, Madrit, Edt. Mundi-Prensa, 2002
• Martín A. , Morey M. i Oliver S.; Espècies espontànees anuals del gènero Trifolium en la zona Centre d'Espanya; Revista Pastures, Vol 1, No 2; Madrit, SEEP, Univ. Politècnica de Madrit, 1971.
• Morey M. Ecologia del gènero Trifolium en relació en el pH del sol en la província de Guadalajara, Revista Pastures, Vol 4, No 2; Madrit, SEEP, Univ. Politècnica de Madrit, 1974.
• Papanastasis V.P.; Papachristou T.G.; Agronomic aspects of forage legumes: management and forage quality (Aspectes agronómicos del forraje de leguminosas); In Sulas L. (ed.), Saragossa: CIHEAM-IAMZ, 2000, p. 113-126 (Cahiers Options Méditerranéennes; v. 45), 10. Meeting of the Mediterranean Sub-Network of the FAO-CIHEAM Inter-Regional Cooperative Research and Development Network on Pastures and Fodder Crops, 2000, Sassari (Itàlia).
• Pentinat M., Bartolomé C., Martínez J.M. ; Notes sobre vegetació nitrófila II; Rev. Studia Botanica, Vol. 5, págs..: 53-69, Univ. De Salamanca, Salamanca (Espanya), 1986.
• Pentinat M., Bartolomé C., Martínez J.M. ; Notes sobre vegetació nitrófila I; Rev. Studia Botanica, Vol. 4, Univ. De Salamanca, Salamanca (Espanya), 1985.
• Ratero C., i Muslera I., Praderies i forrajes, Madrit, Edt. Mundi-Prensa, 1991
• Ric Rodríguez M i Port Martín A ; Distribució espacial de leguminosas en relació en l'arborat, Revista Orsis, vol. 5, pags. 77-84; Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 1990.
• Sánchez M.I., Amor A., i Ladero M., Estudi fitosociológico i bromatológico dels pasturages en interés ganader en la província de Salamanca, revista Stud. Bot. 25, pp. 9-61, Salamanca, Edt. Universitat de Salamanca, 2006.
• Taylor, N.L. Edt., Clover Science and Technology, Série Agronomy, 25; American Society of Agronomy Inc., Madison, Wisconsin, 1985.
• Vázquez de Aldana, B.; García Ciutat, A; Álvarez Pasqua, A; García Criat, B.; Efecte de la profunditat de sembra en l'emergència d'espècies pratenses; Monografia ‘Pastures paisages culturals entre tradició i nous paradigmes del sigle XXI’. C. López Carrasco Fernández; M.P. Rodríguez Rojo, A. Sant Miguel Ayanz, S. Roig González (Eds.), SEEP, Toledo, pp. 375-381 (2011).

Enllaços externs

• Trifolium campestre
• FABACEAE - Família de les leguminosas
• Purdue New Crops: Hop clovers
• [1]
• [2]
• [3]

• [4]
• Ajilvsgi, Geyata. (2003). Wildflowers of Texas. Shearer Publishing, Fredericksburg, Texas. ISBN 0-940672-73-1
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]} (Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària d'Espanya)
• USDA (Depto. D'agricultura de les UU.UU.)

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trifolium campestre.
• ^{[enllaç trencat]}
• Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA)
• Servici d'Informació d'Aliments (Universitat de Còrdova)
• ^{[enllaç trencat]}
• a%20el%20Desenroll%20de%20la%20Nutrició%20Animal Fundació Espanyola per al Desenroll de la Nutrició Animal
• a%20el%20Estudi%20de%20els%20Pastures%20(SEEP) La Societat Espanyola per a l'Estudi de les Pastures (SEEP)
• Revista “Pastures”
• Servici Regional d'Investigació i Desenroll Agroalimentari (SERIDA)
• Departament Producció Animal i Ciència dels Aliments - Universitat de Saragossa
• ^{[enllaç trencat]}
• Revista “Studia Botanica”
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• Revista: Orsis. Organismes i Sistemes
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]} (CSIC)
• ^{[enllaç trencat]}

• Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Agrònoms de Madrit – Universitat Politècnica de Madrit
• ^{[enllaç trencat]} – Universitat Politècnica de Madrit