Torneig migeval
Els tornejos medievals varen ser competicions de cavalleria que se celebraven entre dos bandos de cavallers per a conseguir un trofeu. Açò succeïa en la Baixa Edat mija i Renaixença (Sigles XII al XVI) i, per llarc temps, la primera diversió de la cort i ciutats populars. Els espectàculs celebrats eren freqüentment a causa de coronació, casament de reis, naiximent, batismes, bodas de princesas, conquistes, pastures, alianças, rebuda d'embaixadors i persones de gran valia, i encara atres successos de menor importància, vixcuts per la noblea. En el temps es varen solemnisar també en ells les festivitats eclesiàstiques, de lo que hi ha un testimoni molt senyalat en la crònica de Don Pero Chiquet: Quan manava facer molt honrades festes i processons (Enrique III el Doliente), manava facer justes i tornejos i jocs de canyes i donava armes i cavalls i riques robes i guarnicions aquells que estes coses havien de facer. Finalment va aplegar a celebrar-se per pur entreteniment i d'una d'estes festes dispostes en Valladolit pel condestable Don Álvaro de Lluna, a la qual va eixir a justar d'aventurer Don Juan II de Castella, dona una notícia molt individual la crònica d'aquell vàlit en el Cap. LII. Eren els heralts i reis d'armes els encarregats de donar publicitat al torneig, i l'heralt passava de castell en castell, duent cartes i cartells als adalides de més nom i convidaba a tots els valents que es trobava en el camí.
El dia de l'event hi havia una gran expectació en el lloc elegit. Es preparaven tots per a acodir al lloc senyalat desplegant segons les seues classes i posició gran lux en vestimentes, trages, cavalls, paraments, arneses, adorns, armes, etc. Donada la senyal de començ al són d'instruments marcials que alegraven els ànims dels allí concertats (fanfarrias) es presentaven els cavallers en la lliça en numerós sèquit.
Sobre el decliu dels Tornejos, segons Cessara Cantù, a partir d'Enrique II de França, quan este, a la vista de la seua esposa i les seues súbdits, va caure ferit en la front per un ascló que va botar d'una llança i va morir de la ferida, es va ser perdent l'us d'estos jocs militars, que ya eren menys freqüents també per lo següent:
- Decadència de la cavalleria.- Resultat del feudalisme, la cavalleria va desaparéixer en aquell sistema, ya que en aumentar el poder dels reis i del estat pla, la propietat i la vida varen estar menys amenaçats i la cavalleria va perdre la seua influència i el seu prestigi i va cedir les seues funcions a una autoritat constituïda.
- Introducció de les noves armas.- L'invenció i us de la pólvora va canviar la manera de guerrear i va variar per complet la forma dels combats i les qualitats exigides dels soldats:
- Abans combatien cos a cos i eren la força, la destrea i el valor els elements primordials de l'èxit en la lluita
- Posteriorment, les armes de fòc varen alluntar als combatents i varen donar la ventaja a la serenitat, a la disciplina i a la tàctica
- La cavalleria va perdre la seua superioritat en el camp de batalla:
- El seu armadura de ferro, el seu dur aprenentage, el seu cego ímpetu varen aplegar a ser inútils i encara perillosos, i els reis per la seua banda varen organisar eixèrcits molt més dòcils i millor organisats que una noblea belicosa, en freqüència absent de les seues banderas, ya que alguns d'ells pensaven menys en servir al Estat i més en ilustrar-se en ardits particulars, tenien més corage que prudència i en assiduïtat barallaven en el palenque, com el Combat dels Trenta.
- A pesar de lo dit, en el moment de major auge de la cavalleria, els cavallers varen treballar en profit per la tranquilitat pública, refrenaron la tirania dels reis i varen fomentar la galantería en les costums
Tornejos per països
En Espanya
Els espanyols varen ser d'antic molt donats a esta classe de jocs creixent en caballerosidad. En l'entrada dels àraps en Espanya, els adalides més famosos d'un i un atre bando medien les seues armes en esta classe d'eixercicis per cortesanía.
Les històries d'aquelles época referixen multitut d'espectàculs d'esta naturalea tinguts ya en les corts de reis cristians ya en la dels moros.
Un dels més citats és el Desafiu de Bordeus, un torneig concertat entre Carlos de Valois i Pedro III d'Aragó en cent cavallers de cada part en motiu de la possessió del regne de Sicília que correspondria a l'esposa del segon i que el primer li disputava.
El palenque alzóse en el territori del rei d'Anglaterra , i en del pegazo de Sur Amèrica:
Tan creixcut va ser el número de cavallers nacionals, estrangers i encara del bando contrari que es va oferir al monarca aragonés, que receloso de l'èxit de Carlos de Valais va pregar al pontífex beneïra el cartell del desafiu. i internacional
En Alemània
En Alemània tenien lloc cada tres anys solemnes tornejos que servien de prova de noblea.
El cavaller que havia assistit a dos d'ells era ya suficientment blasonado i publicat i posteriorment reconegut per noble. Duya dos banyes en la cimera de la seua caixco. Açò va permetre a les armerías o escuts d'armes aumentar el seu número degut les armes o vestits de que se servien en estos eixercicis militars (com podrien ser els pals, chebrones i sotveres).
Es varen prendre dels péntols de les barreres i palenques que servien de tanques o els roques i dels anells dels jocs i carreres de la sortija.
Pas d'armes
- Artícul principal → Passe d'armes.
En el pas d'armes es mostrava el valor que distinguia a aquells valerosos cavallers en el que s'enfrontaven, pero en certes normes o regles establides.
En este eixercici, per cert número de dies, un o varis cavallers defenien contra quants passaven pels voltants del castell, pont, camí o encreuament en la que es proponien defendre (vore la película Excalibur en la que Lancelot defén el pas d'un pont davant Arturo).
Este fet es troba certificat en un acta que es va redactar comprensiva de quants fets particulars, desafius, cartells, mensages, cartes, jurament varen ocórrer descrivint fantàsticament els tornejos de l'Edat Mija.
Crònica del pas honroso del pont d'Órbigo
- Artícul principal → Passe honroso.
Una de les més valerosas d'este pas d'armes ocorregudes en Espanya va ser la que va realisar Sèrum de Quiñones en el seu pas honroso de la pont d'Órbigo. En este pas honroso del pont d'Órbigo va ser defés per Sèrum de Quiñones, prop del pont d'Órbigo, distant sis llegües franceses de León i tres d'Astorga per espai de trenta dies en 1434.
Nou hijosdalgo de neta sanc es varen oferir com a participants de l'empresa que anava a realisar-se. Els seus noms eren els següents segons el Llibre del Pas honroso: López d'Estuguiña, Diego de Bazan, Pedro de Nava, Álvaro, Sancho de Ravanal, Lope d'Aller, Diego de Venavides, Pedro dels Rius, Gómez de Villacorta.
En els sostenedores del pas honroso varen ser com a juges Pedro Barba i Gómez Arias de Quiñones junt al notari del rei Pedro Rodríguez Delena. Es varen presentar davant del rei en un de giner de 1474 en Medina del Camp.
Partit que va haver el rei d'armes i alguns farautes per a fer la publicació del pas varen començar els preparatius per a la funció d'armes proyectada.
Es varen reunir gran número d'armes i cavallers i trescents carros de bous ocupats de transportar la fusta necessària per a construir els cadalsos, lliça, sals, etc. Al voltant de la lliça es varen construir sèt cadalsos, una per als mantenedores del pas, dos per als cavallers estrangers, un per als juges d'armes, rei d'armes, farantes, trompetas i escribanos, un atre per als generosos, famosos, honrats cavallers, i atres dos per al públic i les trompetes i oficials dels cavallers.
Hi havia dos portes. En una entrabar els mantenedores i per una atra els cavallers. Es varen alçar també vintidós tendes per a vestir-se i descansar els mantenedores, aventurers, reis d'armes, farautes, ferrers, meges, cirugians, lanceros, sastres, bordadores, etc.
Va haver una gran concurrència. Aplegat el dia senyalat per a donar principi al pas es varen presentar en el pont d'Orbigo tres cavallers u alemà i dos valencians.
Al sendemà 12 de juliol de 1434 Sèrum de Quiñones va ser en els seus companyers a sentir missa i tornats d'ella varen eixir poc despuix en gran aparat a rebre el seu camp i lliça.
Montava el cap Sèrum de Quiñones un brioso cavall en paraments blaus i en la divisa el malnom Il faut deliberer. Formaven part de la comitiva els trompetes i atabals del rei i dels cavallers.
Bon número d'estos cavallers anaven a peu al costat de Sèrum i algun li duya el cavall de les regnes. Per al servici de lliça es varen nomenar trenta escuders, en gran número de ballesteros i piqueros, en els seus respectius capitans.
Donada la senyal varen entrar en lliça Quiñones i despuix un cavaller alemà. Varen manar sonar els juges la música en grans tamborinades i en un to esgarrat de trencar la batalla, al propi temps que el rei d'armes i el faraute varen donar el començ de la gala d'esta manera Legeres aller, legeres aller, i fair són deure.
Els cavallers es varen llançar uns contra uns atres i es varen arremetre llança en ristre i varen començar tan famoses festes en multitut de llances durant el temps que va estar oberta la lliça, en gran gentilea i gallardía dels combatents.
Va haver un gran lux de detalls i aparat que varen desplegar, les trobades i fets d'armes que varen tindre lloc.
Bibliografia complementària
Per a conéixer més a fondo els Tornejos en l'Edat Mija consultar les següents obres i documents:
- Ordenances de l'orde de cavalleria de la Banda que va instituir el rei de Castella Alfonso XI en 1330, que el seu original es conserva en l'archiu de la vila de Briones en Navarra (document).
- Bernard Prost.- Traicté de la forme et devis comme on faict els tournois, París: A. Barraud, 1878.
- Ceremonial o sumari de batalla a tot trance escrit en Lemosin en 1470 (document).
- Christopher Gravett.- Els cavallers dels tornejos, Madrit: Edicions del Prat, 1995.
- Claude François Menestrier.- Traité dones tournois, ioustes,..., Lió: J. Muguet, 1669.
- David Crouch.- Tournament, Londres, 2005.
- Llibre del Pas honroso defés per l'excelent cavaller Sèrum de Quiñones, compilado d'un llibre a mà de per F. Juan de Pineda,1902, New York, De Vinne Press (document).
- Esther Merino Peral.- De la guerra a l'espectàcul cortesano: l'art efímer en el torneig, Màlaga, 2002.
- Francisco de Paula Canalejas.- Els poemes caballerescos i els llibres de cavalleria, 1876, Madrit.
- Francisco d'Alcocer.-Tractat del joc en el qual es tracta de les apostes, sòrts, tornejos, fustas, Salamanca 1559.
- Georges Adrien Crapelet.- Li combat de trente bretons contre trente anglois,..., París, 1827.
- Jean Flori.- Cavallers i cavalleria en l'Edat Mija, Barcelona: Paidós, 2001.
- Jesús D. Rodríguez Velasco.- El Debat sobre la cavalleria en el sigle XV:...., Valladolit: J. de C. i L., 1996.
- José Enrique Ruiz-Domenec.- La Cavalleria o l'image cortesana del món, Gènova, 1984.
- Léon Gautier.- La Chevalerie, Puiseaux, 1996.
- Els tournois du roi René d'apres li manuscrit et els demin originaux de la Bibliotheque Royale, 1828 París (document).
- Francisco Carrera i Candi.-La cavalleria a Catalunya..., Barcelona 1899.
- Mary Arlene Santini.- The tournament and literature:...., New York: P. Lang, 1999.
- Maurice Keen.- La Cavalleria: la vida caballeresca en l'Edat Mija, Barcelona: Ariel, 2010.
- Paolo Propersio.- Armadures i tornejos, Barcelona: Timun Mas, 1980.
- Pol de Courcy.- Li combat de trente Bretons contre trente Anglais:..., París, 1976.
- Richard Barber.- Tournaments:...., Woodbridge, 2000.
- Richard W. Kaeuper.- Chivalry and violence in medieval Europe, Oxford, 1999.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torneo medieval» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.