Titanomaquia (poema épico)

Possible Titanomaquia: Es representa a un Zeus imberbe llançant un raig contra un Titán agenollat? (o Jaganta?) en el frontón de Gorgona del Temple de Artemis en Corfú com s'exhibix en el Museu Arqueològic de Corfú

La Titanomaquia (grec: Τιτανομαχία) és un poema épico perdut, el qual és part de la mitologia grega. Tracta de la lluita que Zeus i els seus germans, els deus Olímpics, varen tindre per a derrocar al seu pare Crono i la seua generació divina, els Titanes.

Obra, autor i composició

El poema es va atribuir tradicionalment a Eumelo de Corinto (VIII), un bart semi-llegendari de la família gobernant dels Baquíadas, en l'arcaic Corinto, qui va ser atesorat com el compositor tradicional del Prosodion, el himne procesional de l'independència de Mesene que s'interpretava en Delos.

Inclús en l'antiguetat varis autors varen citar a la Titanomaquia sense un nom d'autor. M. L. West en analisar l'evidència conclou que el nom de Eumelo es va adjuntar al poema com l'únic nom disponible. A partir de l'evidència molt irregular, sembla que el relat de "Eumelo" sobre la Titanomaquia diferia del relat supervivent de la Teogonía d'Hesíodo en punts destacats. La data de el VIII per al poema no és possible; West atribuïx una data a finals de el VII com la més primerenca.

La Titanomaquia va estar dividida en a lo manco dos llibres. La batalla dels Olímpics i els Titanes va estar precedida per alguna classe de teogonía, o genealogia dels deus primitius, en la qual, l'escritor bizantí Juan Lido va remarcar, que l'autor de la Titanomaquia situa el lloc de naiximent de Zeus, no en Creta (actual Grècia), sino en Brega, lo que deuria significar en el Monte Sípilo (actual Turquia).

Fragments

A continuació se citaran els fragments supervivents de la Titanomaquia, centrant-se en el seu argument:

Fragment 1

La Titanomaquia és la primera part del Cicle Épico, que comença en l'unió mítica d'Urà, el Cel, i Gea, la Terra, de la que varen nàixer sis fills, els tres Centímanos i els tres Cíclopes. També se nos diu que Urà era fill d'Éter, puix tot procedix efectivament de l'Éter.

Fragment 2

Hesíodo diu que Egeón és fill d'Urà i Gea. La mateixa persona és denominada Briareo, Egeón i Gíes indistintament. Eumelo per la seua banda diu que Egeón és fill de Gea i Ponto i que, resident en la mar, va combatre junt als titanes. També s'afig que les celebérrimas columnes de Heracles pertanyen efectivament a Egeón.

Fragment 3

Els cavalls d'Heli i de les Hores eren dos mascles i dos femelles. Els mascles es dien Éoo i el llameante Étope; les femelles en canvi Bronte, el «tro», i Estérope, la «llampada».

Fragment 4

Se nos parla sobre que uns escamosos peixos d'or juguen en l'aigua imperecedera. No es coneix el context.

Fragment 5

Zeus, pare de deus i hòmens, dansava en mig dels atres deus, emulant la dansa de guerra dels Curetes.

Fragment 6

Quirón era un ser sapient, puix va anar el primer en conduir als mortals cap a la justícia despuix d'ensenyar-los els jurament i sacrificis apropiats per als deus de l'Olimp.

Fragment 7

Crono es va unir a Fílira en la forma d'un cavall, i per això Quirón participa en una naturalea mixta de home i béstia. L'esposa de Quirón va ser Cariclo.

Fragment 8

La Titanomaquia va ser la primera obra en dir que Heli viaja per el horisó en un caldero d'or.

Fragment 9

Les pomes de les Hespérides eren custodiades per les Harpías, els qui eren les mateixes que les nimfes Hespérides.

Fragment 10

Sèt eren les Pléyades, filles d'Atlante: l'amable Taígete, Electra d'ulls garzos, Alcíone, Astérope, Celeno, Mérope i Maya, qui en els monts de Cilene va allumenar a Hermes, heralt dels deus.

Fragment 11

Zeus amontonador de núvols estava a punt de asaetear al titán quan es va alegrar en les seues entranyes al vore que era auxiliat per Febo.