Anar al contingut

Teucrium chamaedrys

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La zamarrilla dels murs (Teucrium chamaedrys L. 1753) és una espècie de planta del gènero Teucrium en la família Lamiaceae, en us medicinal i ornamental. També denominat popularment camaedrio, camedrio, carmesio, carrasquilla, encinilla, germandrina o herba del carmesio.

Ilustració
Inflorescència
Vista de la planta
Detall de la flor
En el seu hàbitat

Localisació i hàbitat

Planta nativa del sur d'Europa, la conca mediterrànea i el Caucas. Es troba naturalisada en el Regne Unit.

Es troba en terrenys ben drenados i solejats. Aguanta ben periodos de sequia.

Descripció

Planta de fulles amples sempre verdes que alcança els 30 cm d'altura. Quan es freguen les seues fulles impregan en una forta olor que recorda al all.

Els seus flors són labiadas de color rosa lavanda o rosat púrpura. Florixen de maig a juliol. Les llavors maduren d'agost a setembre.

Es cultiva com a planta ornamental formant matojos compactes.

Teucrium chamaedrys és la planta hoste per al Orobanche teucrii.

Usos

La planta s'utilisa extensament en la fabricació de begudes alcohòliques en una base amarga, que tenen qualitats digestives o per a promoure la gana.

Propietats medicinals

Antiinflamatorio, Antirreumático, Aromàtic, Astringente, Amarc, Carminativo, Diaforético, Digestiu, Diurético, Estimulant i Tònic.

Esta planta és un específic per al tractament de la gota. També s'utilisa per les seues característiques diuréticas i com un tractament per als estòmecs dèbils i carència de gana.

També s'ha pres com una ajuda en les pèrdues de pes i és un ingredient comú en els vins tònics. S'aconsella una certa precaució en usar esta planta internament, ya que pot causar dany en el fege.

El herba sancera en us extern és antiinflamatoria i antirreumática, i es pot utilisar com emplastos per a estes dolències.

Es cull en l'estiu i pot ser secada per a un us posterior.

Taxonomia

Teucrium chamaedrys va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 565. 1753.[1]

Etimologia

Teucrium: nom genèric que deriva del Grec τεύχριον, i després el Llatí teucri, -ae i teucrion, -ii, usat per Plinio el Vell en Història naturalis, 26, 35 i 24, 130, per a designar el gènero Teucrium, pero també el Asplenium ceterach, que és un falaguera (25, 45).[2] Hi ha atres interpretacions que deriven el nom de Teucri, -ia, -ium, dels troyanos, puix Teucro era fill del riu Escamandro i la nimfa Idaia, i va anar l'antepassat llegendari dels troyanos, per lo que estos últims a sovint són cridats teucrios.[3] Pero també Teucrium podria referir-se a Teûkros, en llatí Teucri, o siga Teucro, fill de Telamón i Hesione i mig-germà d'Ajax, i que varen lluitar contra Troya durant la guerra del mateix nom, durant la qual va descobrir la planta en el mateix periodo en que Aquiles, segons la llegenda, va descobrir la Achillea.[4]

chamaedrys: epítet grec que significa "roure nano".[5]

Sinonímia

Teucrium chamaedrys. des d'Europa fins a Iran.

  • Teucrium veronicifolium Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 76 (1796), nom. illeg.

subsp. albarracinii (Pau) Rech.f., Bot. Arch. 42: 385 (1941). De França i Espanya.

  • Teucrium albarracinii Pau, Not. Bot. Fl. Españ. 1: 19 (1887).

subsp. algeriense Rech.f., Bot. Arch. 42: 364 (1941). D'Argèlia.

subsp. chamaedrys. des d'Europa fins a Iran.

  • Teucrium multiflorum L., Sp. Pl.: 564 (1753).
  • Teucrium officinale Lam., Fl. Franç. 2: 414 (1779).
  • Chamaedrys officinalis (Lam.) Moench, Methodus: 383 (1794).
  • Teucrium pseudochamaedrys Wender., Flora 9: 358 (1826).
  • Teucrium chamaedrys var. albiflorum Bellynck, Fl. Namur.: 208 (1855).
  • Monochilon rubellus Dulac, Fl. Hautes-Pyrénées: 406 (1867).
  • Teucrium chamaedrys f. albiflorum Sigunov, Glasn. Prir. Mus. o Beogradu, Ser. B, Biol. Nauke 34: 87 (1979), nom. illeg.

subsp. germanicum (F.Herm.) Rech.f., Bot. Arch. 42: 379 (1941). Del centre d'Europa

  • Teucrium chamaedrys f. germanicum F.Herm., Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 63: 48 (1922)

subsp. gracile (Batt.) Rech.f., Bot. Arch. 42: 389 (1941). Marroc.

  • Teucrium chamaedrys var. gracile Batt., Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 12: 10 (1921).
  • Teucrium chamaedrys subsp. maroccanum Rech.f., Bot. Arch. 42: 387 (1941).

subsp. lydium O.Schwarz, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 36: 132 (1934). de Grècia i Turquia.

var. multinodum Bordz., Mat. Fl. Kauk. 4(3): 57 (1916). Transcaucasia.

subsp. nuchense (K.Koch) Rech.f., Bot. Arch. 42: 370 (1941). Caucas.

  • Teucrium nuchense K.Koch, Linnaea 21: 704 (1849).

subsp. olympicum Rech.f., Bot. Arch. 42: 368 (1941). De Grècia.

subsp. pectinatum Rech.f., Bot. Arch. 42: 366 (1941). França i Itàlia.

subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech.f., Bot. Arch. 42: 383 (1941). D'Espanya, Illes Balears i sur de França.

  • Teucrium pinnatifidum Sennen, Exsicc. (Pl. Esp.) 1927: 6168 (1928).

subsp. sinuatum (Celak.) Rech.f., Bot. Arch. 42: 378 (1941). De Turquia fins al nort d'Iran.

  • Teucrium sinuatum Celak., Bot. Centralbl. 14: 218 (1883).

subsp. syspirense (K.Koch) Rech.f., Ann. Naturhist. Mus. Wien 51: 427 (1941).De Crimea i Turquia fins al nort d'Iran.

  • Teucrium syspirense K.Koch, Linnaea 21: 704 (1849).
  • Teucrium pulchrius Juz., Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 14: 22 (1951).
  • Teucrium excelsum Juz. in V.L.Komarov, Fl. URSS 20: 505 (1954).

subsp. tauricola Rech.f., Bot. Arch. 42: 376 (1941). Del sur de Turquia i Síria.

subsp. trapezunticum Rech.f., Bot. Arch. 42: 369 (1941). De Turquia a Transcaucasia.

  • Teucrium trapezunticum (Rech.f.) Juz. in V.L.Komarov, Fl. URSS 20: 54 (1954).[6]

Noms comuns

  • Castellà: beltronica, beltrónica, betònica menor, camédreo, camedreos, camedrio, camedrios, camedro, carasquilla, carmesio, carrasquilla, carrasquilla mascle verdader, encinilla, encinillas, encinilla solitària, germandria, germandrina, herba del carmesio, pata de gall, poliol ample, roblecillo, sanguinària, sèt sagnies, trixago, yerba del carmesio.[7]

Referències

  1. ↑ «Teucrium chamaedrys». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 d'abril de 2013.
  2. ↑ F. Gaffiot, Diccionaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
  3. ↑ Encyclopedia Mythica: mythology, folklore, and religió
  4. ↑ Teucrium en M.L. Charters, Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
  5. ↑ En Epítet Botànic
  6. ↑ «Teucrium chamaedrys». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 3 d'abril de 2010.
  7. ↑ «Teucrium chamaedrys». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 3 d'abril de 2010.

Bibliografia

  • F. Chittendon. RHS Dictionary of Plants plus Supplement. 1956 Oxford University Press 1951
  • Grieve. A Modern Herbal. Penguin 1984 ISBN 0-14-046440-9
  • Chiej. R. Encyclopaedia of Medicinal Plants. MacDonald 1984 ISBN 0-356-10541-5
  • Launert. E. Edible and Medicinal Plants. Hamlyn 1981 ISBN 0-600-37216-2
  • Bean. W. Trees and Shrubs Hardy in Great Britain. Vol 1 - 4 and Supplement. Murray 1981
  • Clapham, Tootin and Warburg. Flora of the British Isles. Cambridge University Press 1962
  • Brown. Shade Plants for Garden and Woodland.
  • Uphof. J. C. Th. Dictionary of Economic Plants. Weinheim 1959
  • Polunin. O. and Huxley. A. Flowers of the Mediterranean. Hogarth Press 1987 ISBN 0-7012-0784-1
  • Dirr. M. A. and Heuser. M. W. The Reference Manual of Woody Plant Propagation. Athens Ga. Varsity Press 1987 ISBN 0-942375-00-9
  • Mills. S. Y. The Dictionary of Modern Herbalism. 0
  • Thomas. G. S. Ornamental Shrubs, Climbers and Bamboos. Murray 1992 ISBN 0-7195-5043-2
  • Huxley. A. The New RHS Dictionary of Gardening. 1992. MacMillan Press 1992 ISBN 0-333-47494-5
  • Thomas. G. S. Plants for Ground Cover J. M. Dent & Sons 1990 ISBN 0-460-12609-1
  • Bown. D. Encyclopaedia of Herbs and their Uses. Dorling Kindersley, London. 1995 ISBN 0-7513-0203-1
  • Chopra. R. N., Nayar. S. L. and Chopra. I. C. Glossary of Indian Medicinal Plants (Including the Supplement). Council of Scientific and Industrial Research, New Delhi. 1986
  • Chevallier. A. The Encyclopedia of Medicinal Plants Dorling Kindersley. London 1996 ISBN 978-0-7513-0314-8


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teucrium_chamaedrys&oldid=1561031»