Temple de Neptú
El Temple de Neptú (en llatí Aedes Neptuni) va ser un temple romà dedicat al deu Neptú construït en l'antic Camp de Mart en l'any 220 a. C.. La seua ubicació exacta és desconeguda, si be les investigacions varen dur a determinar la seua rodalia en el Circ Flaminio. Els restants de la seua estructura, aixina com de les sis columnes, varen ser descobertes en el cantó noroest de la plaça de l'iglésia de Sant Salvatore in Camp.[1]
Història
[editar | editar còdic]El temple va ser construït en el 220 a. C., pero la primera menció d'un temple o altar dedicat al deu Neptú data del 206 a. C., catorze anys despuix. Els historiadors Tito Livio i Dion Casio mencionen en els seus llibres les portes i l'altar del temple en contar el relat d'un prodigi que hauria succeït allí.[2][3]
El cònsul romà Cneo Domicio Enobarbo va construir un nou temple per a commemorar la seua victòria naval en la batalla de Filipos contra Cneo Domicio Calvino (possiblement hauria promés un temple dedicat a Neptú, deïtat de la mar, en la vespra de la batalla si eixia victoriós). Va començar el treball poc despuix de retornar a Roma i ho va inaugurar en el 32 a. C. En l'interior es trobaven algunes escultures tallades per l'escultor grec Escopas representant a Neptú, Tetis i Aquiles rodejats de nereidas, salamandres i mònstruos marins.[4] Provablement, estes estàtues varen ser dutes a Roma des de la seua ubicació original, provablement en Bitinia, província de la qual va anar governador.
No és possible dir si es tractava d'un nou temple o simplement una renovació anterior del temple.
Una moneda de Cneo Domicio Enobarbo, falcada entre els anys 42 i 38 a. C., presenta un tetrástilo en la llegenda "Nept. Cn. Domitius M. f. Imp." , lo que prova que a lo manco havia promés el temple en eixe moment. No obstant, certament no va ser construït abans de 32 a. C., ya que va ser en esta data quan Cneo Domicio Enobarbo va conseguir conciliar-se en Octavio Augusto i guanyar-se el consulat.
És provable que formara part d'este temple un gran friso que mostra una cerimònia de lustratio de l'eixèrcit romà en un periodo anterior a Cayo Mario, possiblement en memòria d'una victòria del primer constructor del temple, i que es conserva en la Gliptoteca de Munich. També formava part del frisio una representació en un tíaso marí, preservat en el Museu del Louvre de París. Segons l'estil i les tècniques utilisades, el friso data de la primera mitat del I i provablement va decorar un altar o, més provablement, un pedestal interior del temple.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Platner, Samuel Ball (1929). A Topographical Dictionary of Ancient Rome. Londres.
- ↑ Livio, Tito. Ab Urbs condita. XXVIII. 1.4.
- ↑ Casio, Dion. Història romana. Frag. 17, LVII. 60.
- ↑ Plinio el Vell. Naturalis història. XXXVI. 26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Neptuno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.