Anar al contingut

Substitució en integració

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En càlcul, integració per substitució, també conegut com a canvi de variable, és un método per a evaluar integrals i antiderivada.[1] És la contraparte a la regla de cadena per a diferenciació.

Substitució per a una variable

[editar | editar còdic]

Introducció

[editar | editar còdic]

Abans d'enunciar la teorema de manera formal, considere un cas senzill per a integrals indefinides.

Calcular (2x3+1)7(x2)dx[2]

Siga u=2x3+1. Açò significa dudx=6x2 o en forma diferencial du=6x2dx. Ara

,(2x3+1)7(x2)dx=16(2x3+1)7u7(6x2)dxdu=16u7du=16(18u8)+C=148(2x3+1)8+C

a on C és una constant arbitrària d'integració.

Este procediment és freqüentment utilisat pero no totes les integrals permeten el seu us. En qualsevol cas en que siga aplicable, el resultat pot verificar-se derivant i comparant en l'integrant original.

ddx[148(2x3+1)8+C]=1488(2x3+1)7(6x2)=x2(2x3+1)7

Per a integrals definides, els llímits d'integració deuen ajustar-se a la nova variable pero el procediment és pràcticament igual.

Integrals definides

[editar | editar còdic]

Siga φ:[a,b]I una funció contínuament diferenciable a on I és un interval. Suponga's que f:I és una funció contínua llavors

abf(φ(x))φ(x)dx=φ(a)φ(b)f(u)du.

La fòrmula és usada per a transformar una integral a una integral que és més fàcil de calcular.

Demostració

[editar | editar còdic]

La fòrmula d'integració per substitució pot ser demostrada utilisant el teorema fonamental de càlcul com seguix.

Sean f i φ funcions tals que f és contínua en I i φ té derivada φ tal que és integrable en l'interval tancat [a,b] llavors la funció f(φ(x))φ(x) també és integrable en [a,b]. Per lo que les integrals

abf(φ(x))φ(x)dx

i

φ(a)φ(b)f(u)du

existixen i queda demostrar que són iguals.

Ya que f és contínua, té una antiderivada F. La funció composta Fφ està definida, com φ és diferenciable, combinant la regla de cadena i la definició d'antiderivada obtenim

(Fφ)(x)=F(φ(x))φ(x)=f(φ(x))φ(x).

Aplicant el teorema fonamental del càlcul dos voltes obtenim

abf(φ(x))φ(x)dx=ab(Fφ)(x)dx=(Fφ)(b)(Fφ)(a)=F(φ(b))F(φ(a))=φ(a)φ(b)f(u)du,

Eixemples

[editar | editar còdic]

Eixemple 1

[editar | editar còdic]

Considere l'integral

02xcos(x2+1)dx.

Faça la substitució u=x2+1 per a obtindre du=2xdx, açò és xdx=12du Per lo que

x=0x=2xcos(x2+1)dx=12u=1u=5cos(u)du=sen(u)2|15=sen(5)sen(1)2.

Ya que el llímit inferior x=0 va ser reemplaçat per u=1 i el llímit superior x=2 en 22+1=5, retornar a la variable original x, va ser innecessari.

Antiderivada

[editar | editar còdic]

La substitució pot ser usada per a determinar antiderivada. Un tria una relació entre x i u, determina la relació corresponent entre dx i du per mig de diferenciació i realisa les substitucions.

Similar a l'eixemple 1 de dalt, la següent antiderivada pot ser obtinguda utilisant este método:

xcos(x2+1)dx=122xcos(x2+1)dx=12cosudu=12senu+C=12sen(x2+1)+C

a on C és una constant arbitrària d'integració.

Per a este eixemple, no va haver llímits d'integració que modificar pero en l'últim pas retornar a la variable original u=x2+1 és necessari.

La funció tangente pot ser integrada utilisant substitució expressant-la en térmens del sen i coseno:

tanxdx=senxcosxdx

Utilisant la substitució u=cosx obtenim du=sinxdx i

tanxdx=senxcosxdx=duu=ln|u|+C=ln|cosx|+C=ln|secx|+C.

Substitució per a múltiples variables

[editar | editar còdic]

Un també pot utilisar el método de substitució quan integra funcions de vàries variables. Ací la funció de substitució (v1,,vn)=φ(u1,,un) necessita ser inyectiva i contínuament diferenciable, els diferencials es transformen com

dv1dvn=|det(Dφ)(u1,,un)|du1dun,

a on det(Dφ)(u1,,un)denota el determinant de la matriu jacobiana de derivades parcials de φ en el punt (u1,,un).


De manera més precisa, el fòrmula del canvi de variables s'enuncia en la següent teorema

Teorema. Sean U un subconjunt obert en n i φ:Un una funció diferenciable inyectiva en derivades parcials contínues llavors per a qualsevol funció contínua real f en soport contingut en φ(U)

φ(U)f(𝐯)d𝐯=Uf(φ(𝐮))|det(Dφ)(𝐮)|d𝐮.

Per a funcions Lebesgue mesurables, la teorema pot enunciar-se de la següent forma:[3]

Teorema. Sean U un subconjunt mesurable en n i φ:Un una funció inyectiva, suponga que per a cada xU existix φ(x)n,n tal que φ(y)=φ(x)+φ(x)(yx)+o(||yx||) quan yx llavors φ(U) és mesurable i per a qualsevol funció real f definida en φ(U)

φ(U)f(v)dv=Uf(φ(u))|detφ(u)|du

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Swokowski, 1983, p. 257
  2. Swokowsi, 1983, p. 258
  3. Fremlin, 2010, Theorem 263D
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..


Referències

[editar | editar còdic]