Stipendium
El stipendium (en espanyol, estipendio, que prové de les paraules llatines stipem, "tribut" i pender, "pagar") va ser en principi un impost i després la paga que se'ls donava als soldats de l'Antiga Roma.
Impost
El stipendium va ser un impost de guerra aplicat excepcionalment als vençuts o aliats durant l'Antiga Roma.
Quan els llatins es varen integrar en la Lliga llatina en el 493 a. C., varen conservar l'autonomia de les seues ciutats, pero varen adquirir l'obligació de proporcionar contingents militars i un stipendium a Roma. Similarmente passava en els aliats federats (socii) que havien pactat un foedus, suministrament de tropes i un stipendium. Posteriorment, este tipo de renda es faria regular, afectant a les províncies romanes.
Algunes províncies contribuïen en el stipendium a un tant alçat cada any, que podia convertir-se en metals preciosos o numerari, encara que unes atres, d'economia més cerealista podien efectuar els seus pagaments en una ___protected_title_9___ o ___protected_title_10___ del gra collit.[1]
Paga
Per a l'evolució del eixèrcit, va ser essencial l'introducció del stipendium com paga anual percebuda com una espècie de compensació pels soldats romans, qualsevol que fora el seu ranc, des de l'Era republicana fins al final del Imperi Romà. Va constituir la part principal dels ingressos del soldat romà, que des del final de la República va començar a percebre, ademés del botí de guerra, premis en efectiu cridats donativa. Estos últims varen créixer tant que ya en el IV, l'antic stipendium constituïa solament el 10-15% del total d'ingressos del legionari romà.
La pràctica de pagar als soldats romans no es va introduir fins al 405 a. C., en motiu de la pren de Terracina. Va representar un canvi establit pel Senat, encara que en l'any 421 a. C. els tribunos ya havien propost que els ocupants de les terres públiques pagaren regularment el vectigal, per a dedicar-ho al pagament de les tropes.
En el moment de les Guerres Púnicas, la paga es fixava en 2 óbolos per dia, o un terç d'un dracma (un denario despuix del 211 a. C.), durant el periodo en que estaven en armes.[2] Ademés, cada soldat d'infanteria tenia dret a una part del botí de guerra (els presoners es venien com esclaus, aixina com animals, tesors, armas i atres bens), que se subastaven i els guanys es distribuïen entre els oficials i soldats d'acort en varis criteris. Els centuriones rebien el doble de la paga dels seus hòmens, és dir, 4 óboles o dos terços d'un dracma al dia.[2] Sobre la ració de víveres, als soldats d'infanteria se'ls distribuïa al voltant de dos terços d'un medimno àtic de blat al més.[3]
La paga distribuïda als cavallers romans era d'un dracma al dia, tres voltes més que un soldat d'infanteria, les racions mensuals eren de sèt medimni d'ordi i dos de gra.[3] S'entregava gratuïtament als aliats (socii) un medimno i un terç de blat i cinc d'ordi per més.[4] Es donava als aliats com un regal. No obstant, en el cas dels romans, el cuestor deduïa del stipendium el preu establit per al gra, la vestimenta i les armes que necessitaren.[5]
Augusto va reorganisar tot el sistema de defenses de les fronteres imperials, assegurant permanentment les legions i auxilia en fortalees i castra a lo llarc dels llimes. Va impondre orde en l'administració financera de l'estat romà, assignant un salari i una gratificació de despedida a tots els soldats de l'eixèrcit imperial (tant als legionaris com als auxiliars) en la creació d'un aerarium militara.
Augusto va oferir a les tropes auxiliars un salari trimestral i un equipament uniforme, equivalent a al voltant d'un terç de lo que percebia un legionari (que rebia 225 denaris anualment), és dir, al voltant de 75 denaris per any. El stipendium d'un cavaller del ala era més alt que el d'un legionari, al voltant de 250 denarios, mentres que el d'un cavaller de la coorte equitata era de més de 200 denarios.[6] En essència, els cavallers de l'ala eren els millor pagats, despuix els soldats d'infanteria d'una cohors equitata en 150 denaris i finalment els de una cohors peditata.[7] Segons càlculs recents, el desembós anual que el aerarium militara va tindre que gastar per a mantindre este impressionant eixèrcit va ser d'entre 31.000.000 i 65.000.000 de denarios.[8]
Referències
- ↑ Joaquín Muñiz Coello (1990). Les finances públiques de l'estat romà en l'Alt Imperi, Torrejón d'Ardoz, Madrit: Akal, pp. 12. ISBN 84-7600 654-3.
- ↑ 2,0 2,1 Polibio,VI, 39. 12.
- ↑ 3,0 3,1 Polibio, VI, 39.13.
- ↑ Polibio, VI, 39.13-14.
- ↑ Polibio, VI, 39.15.
- ↑ Yann Li Bohec, L'esercito romà dona Augusto alla fine de el III secolo, Roma 2008, p. 283.
- ↑ G. L. Cheesman, The Auxilia during the first two century A.D., Oxford 1914, p. 35.
- ↑ G. Cascarino, L'esercito romà. Armament i organizzazione, Vol. II - Dona Augusto ai Severi, Rimini 2008, p. 12.
Bibliografia
- Polibio, Històries
- Robert Whiston, M. A. (1865). Dictionary of Greek and Roman Antiquities, Boston: William Smith, LL. D., p. 1071-1072.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stipendium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.