Anar al contingut

Solenopsis invicta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fire ants02.jpg
formiga roja de fòc (Solenopsis invicta)


La formiga roja de fòc[1] o formiga colorada (Solenopsis invicta) és una espècie d'insecte himenòpter de la família Formicidae nativa d'Amèrica del Sur.[2] És una de les espècies de formigues més conegudes per tindre una picadura forta, dolorosa i persistentemente, irritante que a sovint deixa una pústula en la pell.[3] Va ser introduïda com espècie invasora en el sur d'Estats Units, Austràlia, Taiwan, Filipines, Puerto Rico i China, concretament en Macau i el sur de la província de Cantón. Està inclosa en la llista de les 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.[1]

Etimologia i noms comuns

[editar | editar còdic]

El nom del gènero, Solenopsis, combina les paraules en grec solen («canal o canonada») i opsis («apariència o vista»), mentres que el epítet invicta significa «invencible». El seu nom comú, formiga de fòc, es deu tant a la seua coloració rojosa anaranjada com a l'ardor causada per la seua picadura. En algunes regions de Brasil, se li coneix com formiga-toicinhera, mentres que en Argentina i Uruguay li la crida formiga colorada.

Descripció

[editar | editar còdic]

S. invicta és més agressiva que la majoria de les espècies de formigues natives de Norteamérica i té una dolorosa picadura. Generalment una persona es troba en elles chafant per descuit un dels seus montículs, #lo que fa que les formigues pugen per les cames de la persona, atacant 'en massa'. Les formigues responen a feromonas que són lliberades per la primera formiga en atacar. Llavors piquen al mateix temps, a sovint causant la mort d'animals menuts sobrecarregant el seu sistema immunològic.

S. invicte conte tant en peciol com en postpeciolo, pertanyen per tant al grup de formigues que tenen dos #prominència entre el tórax i abdomen. Les obreres tenen dèu segments d'antena que terminen en un abultamiento.[3] A sovint és difícil distinguir-les d'atres espècies del gènero, com a S. richteri, o d'híbrits entre les dos espècies, #lo que dificulta el seu control com a plaga. Una identificació vàlida es pot realisar utilisant cromatografía líquida d'alta eficàcia per a distinguir diferències en els hidrocarburs cuticulares.



S. invicta està sempre en moviment, a sovint viaja d'una zona a una atra en herba, cepellones de vivers i atres productes agrícoles. Són una plaga per al ser humà, no solament pel dolor físic que poden infligir, sino perque la construcció dels montículs dels seus formiguers pot danyar les raïls de les plantes, en la consegüent pèrdua de collites, i interferir en els cultius mecanisats. És prou comú que varis montículs de S. invicta apareguen sobtadament en un jardí suburbà o en el camp d'un agricultor, aparentment durant la nit.{}cr}}

Les seues picadures rara volta constituïxen una amenaça per a la vida de les persones i d'animals grans, encara que han causat a lo manco la mort de huitanta persones per un shock anafiláctico per alèrgia a la seua picadura.[4] No obstant, a sovint maten a menuts animals com les aus o inclús menuts vedells recent naixcuts si no es posen de peu lo suficientment ràpit.[5] La picadura de S. invicta conté un verí que conté un alcaloide natural que mostra una potent activitat necrotóxica i que causa tant el dolor com la formació de pústules blanques que apareixen un dia despuix de la picadura. El restant del verí conté una solució acuosa de proteïness péptidos i atres chicotetes molècules que produïxen la reacció alèrgica en individus hipersensibles.[6]


Són unes formigues molt resistents i s'han adaptat per a sobreviure tant en inundacions com en condicions de sequia. Si les formigues perceben un aument en el nivell de l'aigua en les seues colónies, s'uniran per a formar una pilota enorme o una bassa que és capaç de surar en l'aigua, en les obreres en l'exterior i la reina en el seu interior. Una volta que la pilota colpeja un arbre o un atre objecte immòvil, les formigues es pugen a ell i esperen a que el nivell de l'aigua retrocedixca. Per a sobreviure en condicions de sequia, l'estructura de les seues colónies conté una ret de túnels de recolecció subterràneus que s'estenen baix la capa freàtica. També, a pesar de que no hibernan durant l'hivern, les colónies poden sobreviure en condicions fredes a temperatures de fins a 9 °C.

Actualment, en Estats Units la formiga roja de fòc pot ser controlada, pero no erradicada. Hi ha disponibles varis productes que poden usar-se montícul a montícul per a destruir colónies de formigues quan apareixen. En estos productes lo que es pretén és alcançar i matar a les reines, que poden trobar-se fins a a 2 m de profunditat, encara que algunes reines poden simplement traslladar-se a poca distància i ràpidament restablir la colónia. No obstant, durant els últims anys esta tècnica va fracassar en el seu intent de controlar el creiximent de les colónies. Els científics varen descobrir llavors que una adaptació d'esta espècie va tindre com a conseqüència que moltes colónies tingueren vàries reines en montículs a lo llarc d'un àrea extensa.[3]


S. invicta va ser el primer cas clar descobert de la teoria del gen egoiste,[7] segons la qual la selecció natural pot favorir el comportament altruïste.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie és originària d'Argentina, Brasil, Uruguay i Paraguay, fins als 33° latitut sur, els 64° llongitut oest i els 1100 m s. n. m. Es reconeixen també poblacions en Bolívia, pero són molt més escasses.[8] Viu sobretot en regions a on abunden pantans, boscs pluvials, estepas, pasturages i chapulls.

Introducció com a espècie invasora

[editar | editar còdic]

En Estats Units

[editar | editar còdic]

En Estats Units, a on se'ls coneix en el acrònim RIFA (de ret imported fire ants, lit. «formigues roges de fòc importades»), varen ser introduïdes a a través del port de Mobile,[9] a on bucs mercants de Brasil atracats varen descarregar mercaderies infestadas en les formigues. Estes es varen estendre des de llavors des d'Alabama fins a Texas i Maryland. Des dels anys 1990, s'han reportat infestaciones en Califòrnia, sobretot en l'àrea de Sant Francisco, i en Nou Mèxic, encara que provablement s'han propagat en el cas de Califòrnia no es varen propagar per terra.[3][3][10][1] [11]

En Austràlia

[editar | editar còdic]

De forma similar, les formigues varen aplegar també de forma accidental a Austràlia en l'any 2001.[12]

En Espanya

[editar | editar còdic]

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, l'espècie Solenopsis invicta ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[13]

En Itàlia

[editar | editar còdic]

En 2023, s'han detectat múltiples formiguers establits per primera volta en Europa, en concret en la regió de Siracusa, Sicília.[14]

En Mèxic

[editar | editar còdic]

En el 2005, les formigues roges de fòc varen ser detectades en vàries localitats de Mèxic, sobretot en Nou Laredo i Heròica Matamoros, en la frontera en Texas.[15]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12 pp. Primera edició, en anglés, publicada junt en el número 12 de la revista Aliens, decembre del 2000. Versió traduïda i actualisada: novembre del 2004.
  2. ↑ «donar-fuoco-pericolo-dal-sud-america-fai-attenzione-es-tu-punge-rischi-grosso/ 'Formiche vaig donar fuoco', pericolo dal Sud America: fai attenzione, es tu punge rischi grosso» (en it-it). OsservatorioIraq. Consultat el 2024-07-30.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ret imported fire ant, Solenopsis invicta Buren» (en anglés). UF/IFAS Featured Creatures. Consultat el 19 de maig de 2009.
  4. ↑ «Ret Imported Fire Ant, aka RIFA» (en anglés). Hawaii Invasive Species Council. Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2009. Consultat el 20 de maig de 2009.
  5. ↑ «Texas Veterinarian Survey : Impact of ret imported fire ants on animal health» (en anglés) (PDF). Texas Imported Fire Ant Research and Management Project. Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2006. Consultat el 20 de maig de 2009.
  6. ↑ Laura Collins i Rudolf H. Scheffrahn. «Ret imported fire ant» (en anglés). University of Florida. Consultat el 20 de maig de 2009.
  7. ↑ Keller, Laurent i Ross, Kenneth G(1998).Nature.394
    573-575.doi:10.1038/29064.
  8. ↑ [1]
  9. ↑ «Ret imported fire ant, Solenopsis invicta Buren» (en anglés). United States Animal and Plant Health Inspection Service. Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2009. Consultat el 19 de maig de 2009.
  10. ↑ Derek Belton. «Hazard identification and import release assessment: The introduction of ret imported fire ants into New Zealand via the importation of goods and arrival of craft from Austràlia, the Caribbean, South America, and d'USA» (en anglés). Biosecurity Authority. Ministre of Agriculture and Forestry of New Zealand.
  11. ↑ «USDA Quarantine Map» (en anglés) (PDF). United States Department of Agriculture. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2012. Consultat el 20 de maig de 2009.
  12. ↑ McCubbin K, Weiner J(2002).Medical Journal of Austràlia.176(11)
    518–519.
  13. ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
  14. ↑ Current Biology.33(17)
    R896–R897.doi:10.1016/j.cub.2023.07.036.Consultat el 2023-09-20.
  15. ↑ Sanchez-Penya S. R., Patrock R. W., Gilbert L(2005).Entomological News.116(5)
    363-366.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
En anglés
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Solenopsis_invicta&oldid=536885»