Anar al contingut

Serra de la Vila

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Serra de la Vila
Per a atres usos d'este terme vore Serra de Sant Cristóbal.


La Serra de la Vila o de Sant Cristóbal (en valencià Serra de Sant Cristòfol o Sanmaior) es troba en la comarca del Alt Vinalopó, en la província d'Alacant (Comunitat Valenciana, Espanya). La major part de la serra es localisa en el municipi de Villena, mentres que els seus estribaciones nort-orientals ho fan en el municipi de Cañada. Els núcleus d'abdós localitats s'assenten en les faldes de la serra, ocupant el centre històric de Villena la totalitat d'una de les estribaciones SO, que corona el Castell de l'Atalaya. El lloc ha segut estratègic des d'antic, ya que des d'ell es controlen els accessos des del sur i l'est de la península (actuals províncies de Múrcia, Alacant i Valéncia) en la Replanell. Mostra d'això és el poblat ibèric sobre el que es va alçar el Castell de Salvatierra,[1] aixina com el propi sorgiment de la ciutat de Villena. En l'actualitat s'han habilitat en ella vàries senderes de chicotet recorregut (sent el principal el PR-CV 312),[2] aixina com dos vies ferratas. Es pot, aixina mateix, practicar deports d'aventura com ala delta, parapente i rápel.[3] En 2002 es va presentar un proyecte per a la construcció d'un parc eòlic en la Serra de la Vila, que va ser desestimat en vàries ocasions i finalment pospost indefinidament en 2007, pel seu impacte paisagístic i ambiental.[4]

Situació i génesis

La Serra de la Vila es troba en el llímit SO del sinclinal Villena-Bocairente (Valle de Benejama), una gran estructura de direcció SO-NE per la que circula el riu Vinalopó.[5] Constituïx un anticlinal que introduïx un problema de drenage i provoca el desdoblament de vall en dos grans fosses (Villena-Bañeres i Villena-Biar), que tornen a juntar-se una volta superats els contraforts més orientals de la serra de la Vila.[6]

Patrimoni natural i cultural

Vista de Villena i gran part de la Serra en 1878; gravat de Juan Fernando Palomino.

En la serra, sobretot en la seua umbría, es troben pis, coscojas, petorras, aliagas i una àmplia gama de plantes aromàtiques,[3] com romer o tomello.[7] En la falda oest es troba el Parage de les Creus, a on antigament va estar situada l'Ermita de les Creus i a on es troba un dels miradors més coneguts sobre Villena i la seua vall. Si s'ascendix per la sendera PR-CV 312 fins al cim, es troba, en l'extrem SO el Castell de Salvatierra, d'orige islàmic, encara que construït sobre un assentament ibèric, contenint estrats arqueològics de pràcticament totes les etapes des de la prehistòria fins a l'Edat Mija.[1] Per este motiu el propi José María Soler va considerar a la Serra de la Vila com "la Serra mare dels villeneros". Seguint dit sendera en direcció NE, es troba la Minica dels Colors, una antiga explotació minera de la que es varen extraure minerals, principalment ferro, fins al XVIII.[3]

La llínea que dividia la Corona de Castella i la Corona d'Aragó a raïl del tractat de Almizra (1244) travessava la Serra de la Vila de NO a SE, com atesten alguns mojones que s'han trobat a lo llarc del traçat de la frontera. En l'actualitat, esta llínea constituïx el llímit entre el terme de Villena (històricament castellana) i els de Cañada i Biar (històricament aragoneses).[8] En varis punts de la serra, principalment en creus de camins, poden trobar-se montículs de pedres. Estos tenen el seu orige en una tradició migeval per la que els viagers, en divisar la seua localitat, llançaven una pedra prèviament arreplegada mentres resaven a la seua sant patró, invocant la seua protecció. Provablement esta costum és una readaptació al cristianisme del vell símbol greco-romà de apuntalar els mojones fronteriços al mateix temps que s'invocava als deus per a tindre bona sòrt en el viage.[9][10] Esta tradició es va mantindre i va popularisar entre pastors, arrieros, comerciants i peregrís, que la varen adaptar a la seua nova fe.[11]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Soler García, José María (2002). «Prehistòria: El poblament prehistòric del terme villenense», Villena : Prehistòria - Història - Monuments, 1ª edició (en espanyol), Madrit: Imprenta Taravilla, pp. 178. ISBN 84-95112-05-1.
  2. ↑ «PR-CV 312 · Alt Vinalopó» (en espanyol). Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (2008). Consultat el 26 de febrer de 2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Serra de la Vila» (en espanyol). Rutes de Villena. Mapa 6 (2009). Archivat des de l'original, el 24 de maig de 2011. Consultat el 26 de febrer de 2010.
  4. ↑ «Pastor assegura que l'empresa interessada en el parc eòlic de la Serra de la Vila havia pospost la seua construcció» (en espanyol). El Periódico de Villena (13 de juny de 2007). Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 26 de febrer de 2010.
  5. ↑ (2009) «Vila, serra de la», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana (vol. Geografia), Editorial Prensa Valenciana.
  6. ↑ García Atiénzar, Gabriel (2007). «El marc geogràfic. Alt Vinalopó» (en espanyol). La neolitisació del territori. El poblament neolític en l'àrea central del Mediterràneu espanyol. Consultat el 26 de febrer de 2010.
  7. ↑ «La Serra de la Vila» (en espanyol). Villena ¡un tesor!. Archivat des de l'original, el 15 de setembre de 2011. Consultat el 26 de febrer de 2010.
  8. ↑ Ajuntament de Cañada(2007).«Mojón de terme».SL-CV 76 "La Calera".
  9. ↑ Nicandro, Theriakà 150.
  10. ↑ Anthologia Græca loc. infra cit.
  11. ↑ Ajuntament de Cañada(2007).«L'Altet dels Salves».SL-CV 76 "La Calera".