Serra de Sant Cristóbal
La serra de Sant Cristóbal és una serra de la província de Càdis (Andalusia, Espanya), ubicada en el llímit dels térmens municipals de Jerez de la Frontera i El Port de Santa María.
Fauna i flora
[editar | editar còdic]
Destaquen les extensions de xara, especialment la retama, hàbitat idòneu per al camalleó. També hi ha pinades i eucaliptos.
La fauna existent consistix en diverses espècies típiques de l'ecosistema mediterràneu circumdant: diversos insectes, lagartijas, culebras, menuts mamífers (rosegadors, erizo, rat penat), destacant la avifauna: cernícalo, passeriformes, garcillas, lechuza, etc.
Entre els invertebrats destaca el caragol Theba pisana subespècie arietina, endèmica d'esta serra.[1]
Patrimoni cultural
[editar | editar còdic]
.JPG)
En la mateixa es troben unes pedreres a on s'extrea pedra per als principals edificis que varen sorgir entre els sigles XVI i XVIII en les ciutats més pròximes (incloent les catedrals de Jerez i Sevilla).[2] En este material es va erigir una part del ajuntament de Sevilla (renaixentista). Estes pedreres són un dels llocs més rellevants dins del patrimoni industrial d'Andalusia.[3] Actualment, la pedrera la comprén la denominada "Planta de Reciclage de Residus d'Obres i Derrocament".
En ella també s'ubica un polvorí de l'eixèrcit espanyol (rancho La Bola) lloc al que es trasllada l'armament restant despuix de l'explosió del polvorí en Càdis de 1947.
Prop de la pedania jerezano d'El Portal es troba un Poblat de les Cuevas, les quals han rebut noms (“de la Dòna”, “del Jagant”, “de la Llum Divina”). Les coves varen ser visitades pel rei Alfonso XIII en 1930 (que les va catalogar com "les coves més grans i maravelloses que he vist", i mando alçar un parador en el lloc[4]), i varen estar habitades fins a 1986.[5] Posteriorment, va haver un intent de realisar “parc temàtic” arqueològic i paisagístic, que finalment no va aplegar a realisar-se.[6]
En la serra es troben restants arqueològics del III pertanyents a un poblat turdetano, ademés d'una necròpolis. En lo que es diu el Poblat dels Cims.[7] No llunt es troba el jaciment arqueològic de Donya Blanca, a on està una celler de més de 2000 anys.[8]
En la serra de Sant Cristóbal, en una de les seues últimes estribaciones pròximes a Jerez de la Frontera, a on un chicotet cerro de gran altura de nom El Pinillo, es va alçar el Balneari de Sant Telmo (1889-1911).
També estaja uns depòsits d'aigua procedent d'Els Furons.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Serra de Sant Cristóbal». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 15 de setembre de 2008.
- ↑ Iglésia Major Prioral en resucitat. org
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ «En les entranyes de la terra». Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2015. Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 10 d'agost de 2017 (en és).
- ↑ Foto denuncia: zones arqueològiques sense protecció
- ↑ «[4]». Consultat el 9 d'octubre de 2018 (en és).
- ↑ «[5]». Consultat el 18 de març de 2018 (en és).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de San Cristóbal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.