Centre històric de Villena
</noinclude>

El centre històric de Villena es localisa al voltant del castell de l'Atalaya, en una chicoteta estribación de la serra de la Vila. Està conformat per dos núcleus originàriament diferenciats: El Rabal, que s'estén a l'oest de l'actual Iglésia de Santa María, baix que el seu solar va deure trobar-se la mesquita;[1] i Lo Cercat o La Ciutat, que es va conformar entorn l'iglésia de Santiago a raïl de la conquista cristiana i va ser amurallado per Don Juan Manuel.[2]
Evolució
La desapareguda mesquita va deure ser el centre cívic de la població àrap, que cariria de muralles, ya que la primera notícia d'estes data del XIV, quan el núcleu cristià es va manar cercar per orde de Don Juan Manuel.[1] A lo llarc del XVI, les muralles, junt en el castell, varen ser objecte de successives reparacions.[3]
del XVI al XVII la població experimenta un important auge econòmic, lo que comporta la reforma i ampliació d'abdós parròquies. La ciutat es desenrolla, per un costat, en les faldes de la serra de la Vila (carrers empinats, pomes irregulars), mentres que el verdader núcleu de la ciutat s'ubica en una zona més plana que té com a eix principal el carrer Major.[3] L'eix entre els dos espais de població seria la plaça Major, en la qual se celebrarien els mercats, en els voltants dels quals es trobava el pósito i a on se celebraven els concejos, al peu d'una torre de l'anomenada Porta de la Vila,[1] que posteriorment seria coneguda com «Torre del Orejón» en afegir-se-li un mecanisme de rellongeria, consistent en una cara en grans orelles, que apareixia cada hora en punt.[3]
Patrimoni arquitectònic


En el centre històric de Villena es concentren la gran majoria dels monuments de la ciutat:[3]
- Castell de l'Atalaya: va ser edificat pels àraps cap a el XII.[4] Consta de dos llínees de muralla, destacant en l'interna la torre de l'homenage, de planta quadrada i de dos cossos. Les cobertes de les dos primeres estàncies estan formades per voltas almohades, d'importància excepcional per ser, junt a les del veí castell de Biar, les més antigues del seu estil en Espanya.[5] Va ser declarat Monument Històric-Artístic en 1931.[6]
- Plaça de Santiago: constituïx l'espai urbà més representatiu del caixco històric de Villena. De traçat irregular, entorn a ella es concentren l'iglésia de Santiago, d'estil gòtic; el palau municipal, renaixentiste; la Casa Selva, decimonónica; i la Casa de la Cultura, postmodernista.
- Palau Municipal: es va edificar a principis del XVI. Va ser primer casa abadia, despuix propietat del cabildo eclesiàstic i posteriorment va ser adquirit en el Concejo de la ciutat per a cases consistorials. La seua construcció s'atribuïx a Jacobo Florentino i no es descarta la participació de Jerónimo Quijano, continuador d'aquell en la catedral de Múrcia. Destaquen la portada i el pati d'arcs carpaneles sobre columnes toscanas. Va ser declarat Monument Històric-Artístic en 1968.[7]
- Iglésia Arciprestal de Santiago: va començar a edificar-se en el XIV i es tracta d'un dels conjunts gòtic-renaixentistes més importants de la Comunitat Valenciana.[8] La seua planta de tres naus i les seues columnes torsas, es poden considerar típiques del gòtic català, si be adquirixen ací una major monumentalitat, ademés de ser les més antigues construïdes en un edifici religiós. En el XVI s'introduïxen els elements renaixentistes més destacats com són la porta d'accés a la sacristia i l'aula capitular, la pila bautismal i les dos finestres del primer pis de la torre. Va ser declarada Monument Històric-Artístic Nacional en 1931.[9]
- Casa de la família Selva: és un excelent eixemple de construcció burguesa decimonónica. Està ubicada en la plaça de Santiago i es tracta d'una casa-palau de tres plantes més una quarta retranqueada respecte de la frontera. La seua composició és totalment simètrica, inclús en la situació de l'accés. Té balcons de cuidada manyaneria en la planta primera i destaca el cos d'arremate en una logia renaixentista italiana. Despuix de la compra de l'edifici per la Junta Central de Festes, per a sèu de les seues instalacions, alberga les dependències del Museu Festero.
- Iglésia de Santa María: es va alçar sobre una antiga mesquita musulmana en el XVI. Té una sola nau i les seues voltes de creueria descarreguen en pilars en semicolumnas adossades en relleus renaixentistes. La frontera està emmarcada per un pòrtic barroc, mentres que la torre s'equipara a la de Santiago.
- Plaça Major: seguix la tradició de les places majors espanyoles. Originalment va ser un espai obert per a reunions del Concejo municipal, fins que en 1560 est decidix edificar en l'àngul nort de la plaça el Almudí. del XIX data la font i alberca semicircular.[10] Està incoada com a monument pertanyent al conjunt històric-artístic del caixco antic de Villena, encara que en 1977 es varen iniciar tràmits de desincoación per a declarar-la Monument Històric-Artístic.[11]
- Ermita de Sant Antón: data d'a lo manco 1586 i està situada en les rodalies de la plaça de Santiago.[12] En 2006 varen terminar els treballs de restauració en els que s'ha convertit, ademés d'en lloc de cult, en sala d'exposicions.[13][14][15]
- Plaça de les Malves: situada a l'oest de la Corredera, esta plaça presenta una solució d'accés per mig de carrers junt als cantons. Es conserven edificis del XVIII, d'estructura barroca, en un intens cromatisme en els reboçat de les fronteres. L'edificació més important de la plaça és la casa-palau de la Família Mergelina. A pesar de les successives actuacions urbanístiques que ha sofrit, la plaça encara conserva un cert sabor barroquizante.
- Casa de la família Mergelina: este edifici, situat en la plaça de les Malves, es va construir com a residència senyorial a finals del XVII o començos del XVIII i en l'actualitat s'utilisa com a asil de vells. Es conserva la frontera barroca que mostra una composició molt cuidada, alternant rítmicamente els vans i els massiços en els entablamentos de disposició curva, tal i com ocorre en la finestra del palau municipal, obra de Cosme Carrer. L'interior està molt remodelat per les múltiples intervencions que s'han portat a terme per a adequar-ho al seu us actual com a asil de vells. Existix una proposta per a declarar-ho Monument Històric.[16]
Protecció
El caixco antic de Villena va ser declarat conjunt històric-artístic en 1968.[17]
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centre històric de Villena.- Història de Villena
- Urbanisme de Villena
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 HERNÁNDEZ ALCARAZ, Laura (octubre de 2003). «L'evolució urbana migeval de Villena: nous enfocaments, noves propostes», Francisco Javier Jover Maestre; Concepció Navarro Poveda (ed.). De la medina a la vila: II Jornades d'Arqueologia Medieval, 1ª edició (en espanyol), Alacant, Elda: Excma. Diputació Provincial d'Alacant i Centre d'EStudis Locals del Vinalopó, pp. 195-211. ISBN 84-96206-28-9.
- ↑ Giménez Soler, Andrés (1932). «Doc. CLXXVII», Don Juan Manuel. Biografia i estudi crític (en espanyol), Saragossa: s. i..
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 M. I. Ajuntament de Villena. «Centre històric». Villena ¡Un tesor!. Archivat des de l'original, el 3 de setembre de 2011. Consultat el 21 d'agost de 2011.
- ↑ MUÑOZ SEVA, Francisco(1997).«El Castell de l'Atalaya: entre l'història i la festa».Revista Villena:(47): 229-236.(en espanyol)
- ↑ FERRE DE MERLO, Luis (2000). «Voltes nervades en el Castell de Villena (Alacant)» (en espanyol) (pdf). Actes del Tercer Congrés Nacional d'Història de la Construcció. Archivat des de l'original, el 11 de decembre de 2009. Consultat el 14 d'octubre de 2009.
- ↑ «Castell l'Atalaya o dels Pacheco» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost de 2009.
- ↑ «Ajuntament (Palau Municipal)» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost de 2009.
- ↑ Soler García, José María (2002). «Monuments: Vicissituts del temple de Santiago», Villena : Prehistòria - Història - Monuments, 1ª edició (en espanyol), Madrit: Imprenta Taravilla, pp. 178. ISBN 84-95112-05-1.
- ↑ «Iglésia Parroquial de Santiago Apòstol» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost de 2009.
- ↑ Soler García, José María(1980).«Breu història de la Plaça Major».Revista Villena.Ajuntament de Villena.Villena:(30)
- ↑ «Plaça Major» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost de 2009.
- ↑ «Els veïns de Sant Antón demanen un préstam per a les obres de l'ermita» (en espanyol). El Periódico de Villena (5 de giner de 2006). Archivat des de l'original, el 6 de març de 2016. Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ «L'art pren l'Ermita de Sant Antón» (en espanyol). El Periódico de Villena (14 de decembre de 2006). Archivat des de l'original, el 5 de març de 2016. Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ «Grafiti, art espontàneu en Alacant: Exposició itinerant, Villena» (en espanyol). Marq (2008). Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ «30 aniversari de la Constitució» (en espanyol). Revista cultural del Vicerrectorat d'Extensió Universitària de l'Universitat d'Alacant (14 de novembre de 2008). Archivat des de l'original, el 29 de juny de 2010. Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ «Asil de Vells» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost de 2009.
- ↑ Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià Caixco antic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro histórico de Villena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.