Anar al contingut

Satanisme laveyano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Per a l'iglésia que protegix i representa esta religió vore Iglésia de Satán.
Per a vore térmens relacionats vore satanisme.


El satanisme laveyano és una religió atea agnòstica fundada en 1966 per Anton Szandor LaVey. Els estudiosos de la religió ho han classificat com un nou moviment religiós categorisat dins de l'esoterisme occidental. l'Iglésia de Satán és una de les vàries organisacions diferents que es descriuen a sí mateixes com a formes de satanisme, a pesar de les disputes més recents entorn a la llegitimitat o metodologia entre estes organisacions.

LaVey va establir el satanisme en l'estat nortamericà de Califòrnia per mig de la fundació de la seua Iglésia de Satanás en la nit de Walpurgis de 1966, que va proclamar com "l'Any Un", Anno Satanas, el primer any de la "Era de Satanás". Les seues idees varen estar fortament influenciades per les idees i escrits de Friedrich Nietzsche, Ayn Rand, H. L. Mencken i el darwinisme social.[1] L'iglésia va créixer baix el liderage de LaVey, en la fundació de grottos regionals en tot Estats Units. Varis d'ells es varen separar de l'iglésia per a formar organisacions independents a principis de la década de 1970. En 1975, LaVey va abolir el sistema de grottos, despuix de lo que el satanisme es va convertir en un moviment que colocava major émfasis en el mèrit dels seus membres. En els anys següents, varis membres de l'iglésia obsessionats en obtindre graus la varen abandonar per a establir les seues pròpies sectes, entre ells la Primera Iglésia Satànica de Karla LaVey.

Les doctrines de la religió estan codificades en la Bíblia satànica. La religió és materialista, posa en dubte l'existència de sers sobrenaturals, el dualisme cos-ànima i la vida despuix de la mort. Els practicants no estan forçats a la creència cega de l'existència lliteral de Satanàs, ya que la mateixa religió renega de la credibilitat. No creuen en Satanás com a ent o deu, si no adoren lo que representa. Satanás és vist com un arquetip positiu que representa l'orgull, la carnalitat i l'ilustració. També és acceptat com un símbol de desafiu contra les religions abrahàmiques que els laveyanos critiquen per suprimir els instints naturals de l'humanitat i fomentar l'irracionalitat. La religió propaga una cosmovisió naturalista, veent l'humanitat com a animals que existixen en un univers amoral. Promou una filosofia basada en l'individualisme i l'egoisme, junt en el darwinisme social i l'antiigualitarisme.

Davant tot s'aprecia l'escepticisme i la llògica, és dir, baix el concepte lliberal, els creents són lliures de creure en ents de manera lliteral o prendre'ls com una proyecció, succeïx lo mateix en la màgia i diferents rituals que el propi LaVey descriu en els seus escrits.

El satanisme laveyano pot implicar la pràctica de la màgia, que comprén dos formes distintes; màgia major i menor. La màgia major és una forma de pràctica ritual i està pensada com catarsis psicodramática per a enfocar l'energia emocional d'un per a un propòsit específic. Estos ritos es basen en tres temes psico-emotius principals: compassió (amor), destrucció (odi) i sexe (luxúria). La màgia menor és la pràctica de la manipulació per mig de la psicologia aplicada i el glamour (o "astúcia i astúcia") per a doblegar a un individu o situació a la seua voluntat.


Definició

El satanisme laveyano, que a voltes també es denomina "satanisme modern"[4] i "satanisme racional",[7] està classificat pels erudits dels estudis religiosos com un nou moviment religiós.[8] Quan s'usa, el "satanisme racional" s'ampra a sovint per a distinguir l'enfocament dels satanistas laveyanos de el "satanisme esotèric" adoptat per grups com el Temple de Set.[11] Varis erudits d'estudis religiosos també ho han descrit com una forma de "autoreligió" o "autoespiritualitat",[17] i l'erudita d'estudis religiosos Amina Olander Lap argumenta que deu considerar-se com a part de la "ala de prosperitat" del moviment de autoespiritualitat de la Nova Era i una forma del Moviment del Potencial Humà.[18] Pel contrari, l'estudiós del satanisme Jesper Aa. Petersen va preferir tractar al satanisme modern com un "primer" dels moviments de la Nova Era i el Potencial Humà.[19]

"En la forma de pensar de LaVey, el satanisme és tant una religió clarament nova, que ell mateixa, sense cap falsa modèstia, va inventar com la continuació d'una antiga tradició d'oposició al status quo ... Per a LaVey, el satanisme és també la religió del provocador juganer; val la pena pensar o inclús fer qualsevol cosa que puga fer que la gent perga la seua irreflexiva adheriment al status quo."

— Erudit en estudis religiosos Eugene Gallagher.[20]

L'antropòlec Jean La Fontaine va descriure que el satanisme laveyano té "elements tant elitistes com a anarquistes", i també va citar a l'amo d'una llibreria d'ocultisme que es va referir a l'enfocament de l'iglésia com "hedonisme anarquiste".[21] En el seu estudi del satanisme, els erudits d'estudis religiosos Asbjørn Dyrendal, James R. Lewis i Jesper Aa. Petersen varen sugerir que LaVey vea la seua religió com "una autoregió antinomiana per a inadaptados productius, en una visió cínicament carnavalesca de la vida i sense sobrenaturalisme".[22] El sociòlec de la religió James R. Lewis inclús va descriure el satanisme laveyano com "una mescla d'epicureisme i la filosofia de Ayn Rand, aromatizada en un bri de màgia ritual".[23] El historiador de religió Mattias Gardell va descriure la religió de LaVey com "una ideologia racional de hedonisme egoista i autoconservació",[24] mentres que Nevill Drury va caracterisar el satanisme laveyano com "una religió de autocomplacencia".[25] També s'ha descrit com un "institucionalisme d'interés propi maquiavèlic".[26]

L'Iglésia de Satanás rebuja la llegitimitat de qualsevol atra organisació que afirme ser satanista, cridant-la "adoradores del diable".[27] La destacada líder de l'Iglésia Blanche Barton va descriure el satanisme com "una alineació, un estil de vida".[28] LaVey i l'iglésia varen defendre l'opinió de que "els satanistas naixen, no es fan";[29] que són forasters per la seua naturalea, que viuen com millor els semble,[30] que són autorrealizados en una religió que apela a una naturalea satanista en potència, lo que els du a donar-se conte de que són satanistas en trobar un sistema de creències que s'ajuste a la seua pròpia perspectiva i estil de vida.[31]

Creència

La Bíblia satànica

Artícul principal → Bíblia satànica.

La Bíblia satànica ha segut impresa des de 1969 i ha segut traduïda a varis idiomes.[32] Lewis va argumentar que encara que els satanistas laveyanos no tracten a la Bíblia satànica com un text sagrat de la mateixa forma en que molts atres grups religiosos tracten els seus texts sagrats, igualment és "tractat com un document autorisat que efectivament funciona com a escritura dins de la comunitat satànica".[23] En particular, Lewis va destacar que molts satanistas, tant membres de l'Iglésia de Satanás com d'atres grups, la citen per a llegitimar la seua pròpia posició o per a deslegitimar les posicions d'uns atres en un debat.[33] Molts atres grups satanistas i satanistas individuals que no són part de l'Iglésia de Satanás també reconeixen el treball de LaVey com a influent.[34]

Molts satanistas atribuïxen les seues conversió o descobriments del satanisme a la Bíblia satànica, en el 20 per cent dels enquestats de James Lewis mencionant que la Bíblia satànica influïx directament en la seua conversió.[35] Per als membres de l'iglésia, es diu que el llibre servix no solament com un compendio d'idees sino també per a jujar l'autenticitat de l'afirmació d'algú de ser satanista.[36] Els escrits de LaVey han segut descrits com "pedres angulars" dins de l'iglésia i les seues ensenyances,[37] i han segut complementats en els escrits del seu posterior Sum Sacerdot, Gilmore, més precisament, en el seu llibre, Les Escritures Satàniques.[37]

La Bíblia satànica ha segut descrita com el document més important per a influir en el satanisme contemporàneu.[38] El llibre conté els principis centrals del satanisme i es considera el fonament de la seua filosofia i dogma.[39] En el seu lloc web, l'Iglésia de Satanás insta a qualsevol que busque deprendre sobre el satanisme de LaVeyan a llegir la Bíblia satànica, afirmant que fer-ho és "equivalent a comprendre a lo manco els conceptes bàsics del satanisme".[40] Petersen va senyalar que és "en molts sentits el text central del mig satànic",[41] en Lap testificant de manera similar a la seua posició dominant dins del moviment satànic més ampli.[32] David G. Bromley ho crida "iconoclasta" i "la declaració més coneguda i influent de la teologia satànica".[42] Eugene V. Gallagher diu que els satanistas usen els escrits de LaVey "com a lents a través dels quals es veuen sí mateixos, al seu grup i el cosmos". També declara: "En una apreciació clara de la verdadera naturalea humana, un amor pel ritual i el boato, i un dò de burla, la Bíblia satànica de LaVey va promulgar un evangeli de autocomplacencia que, va explicar, qualsevol que considerara desapasionadament els fets abraçaria".[43]

Ateisme i Satanás

LaVey era ateu, rebujant l'existència de tots els deus.[44] LaVey i la seua Iglésia no defenen la creència en Satanàs com una entitat que existix lliteralment,[45] i LaVey no va encorajar l'adoració de Satanás com una deïtat.[46] En canvi, l'ús de Satanás com a figura central és intencionalment simbòlic.[47] LaVey va buscar cimentar el seu sistema de creències dins de la cosmovisió secularista derivada de les ciències naturals, proporcionant-li aixina una base atea per a criticar al cristianisme i atres creències sobrenaturals.[50] Va llegitimar la seua religió en resaltar lo que va afirmar que era la seua naturalea racional, en contrast en lo que va vore com l'irracionalitat sobrenaturalista de les religions establides.[51] Va definir el satanisme com "una filosofia secular del racionalisme i l'autoconservació (llei natural, estat animal), envolent estes idees en adorns religiosos per a agregar al seu atractiu".[52] D'esta manera, el satanisme de LaVeyan ha segut descrit com un "religió antirreligiosa" per van Luijk.[53] LaVey no creïa en cap atra vida despuix de la mort.[54]


En lloc d'adorar al Diable com una figura real, s'abraça l'image de Satanás per la seua associació en la no conformitat social i la rebelió contra el sistema dominant.[57] LaVey va abraçar l'iconografia de Satanás i l'etiqueta de "satanista" perque va sorprendre al mateix temps que va deixar pensant a la gent,[60] i quan se li va preguntar sobre la seua religió, va declarar que "la raó per la que es diu satanisme és perque és divertit, cal i productiu".[45]

LaVey també conceptualizó a Satanás com un símbol de la pròpia vitalitat de l'individu,[61] representant aixina un poder autònom dins,[62] i una representació de la llibertat personal i l'individualisme.[63] A lo llarc de la Bíblia satànica, la visió satanista laveyana de Deu es descriu com el verdader "yo" del Satanista, una proyecció de la seua pròpia personalitat, no una deïtat externa.[64] En obres com la Bíblia satànica, LaVey a sovint usa els térmens "deu" i "Satanás" indistintament, veent-los abdós com a personificacions de la naturalea humana.[67]

A pesar del seu ateisme professat, alguns passages dels escrits de LaVey varen deixar espai per a una interpretació lliteral de Satanás, i alguns membres de la seua Iglésia varen entendre al Diable com una entitat que realment va existir.[68] És possible que LaVey haja deixat certa ambivalencia en els seus escrits per a no alluntar als membres de l'Iglésia que eren satanistas teistes.[69] Tant els escrits de LaVey com les publicacions de l'iglésia continuen referint-se a Satanás com si fora un ser real, i en fer-ho busquen reforçar l'interés propi del satanista.[70]


LaVey va usar el cristianisme com un espill negatiu per a la seua nova fe,[71] en el satanisme de LaVeyan rebujant els principis bàsics i la teologia de la creència cristiana.[21] Veu el cristianisme, junt en atres religions importants i filosofia com l'humanisme i la democràcia lliberal, com una força en gran mida negativa sobre l'humanitat; els satanistas laveyanos perceben el cristianisme com una mentira que promou l'idealisme, l'autodenigració, el comportament de rabera i l'irracionalitat.[72] Els laveyanos veuen la seua religió com una força per a corregir este equilibri en encorajar el materialisme, l'egoisme, l'estratificació, la carnalitat, l'ateisme i el darwinisme social.[72] El satanisme de LaVey va ser particularment crític de lo que entén com la negació del cristianisme de la naturalea animal de l'humanitat, i en el seu lloc exigix la celebració i l'indulgència d'estos desijos.[21] En fer-ho, posa émfasis en lo carnal en lloc de lo espiritual.[73]

La societat i naturalea humana

El satanisme laveyano s'ha caracterisat per pertànyer a la dreta política més que a l'esquerra política.[74] El historiador del satanisme Ruben van Luijk ho va caracterisar com una forma de "anarquisme de dreta".[75] LaVey era antiigualitario i elitista, creïa en la desigualtat fonamental dels diferents sers humans.[78] La seua filosofia era de base social darwinista,[82] havent segut influenciada pels escrits d'Herbert Spencer, Friedrich Nietzsche i Ayn Rand.[86] LaVey va declarar que la seua satanisme era "solament la filosofia de Ayn Rand en cerimònia i ritual afegitons".[89] En caracterisar a LaVey com un nietzscheano, l'erudit d'estudis religiosos Asbjørn Dyrendal va pensar, no obstant, que la "síntesis personal de LaVey sembla decididament la seua pròpia creació, a pesar de que els diferents ingredients que l'integren són a voltes molt visibles".[90] El darwinisme social és particularment notable en El Llibre de Satanás, a on LaVey usa parts de Might Is Right de Redbeard, encara que també apareix en tots els llocs en referències a la força inherent del home i a l'instint de autoconservació.[51]


Per a LaVey, el ser humà va ser vist explícitament com un animal,[95] que per lo tant no té un atre propòsit que la supervivència del més apte, i que, per lo tant, existix en un context amoral.[51] Creïa que en adoptar una creència filosòfica en la seua pròpia superioritat per damunt de la dels atres animals, l'humanitat s'ha convertit en "l'animal més cruel de tots".[96] Per a LaVey, els animals no humans i els chiquets representen un ideal, "la forma més pura d'existència carnal", perque no han segut adoctrinados en conceptes cristians o atres conceptes religiosos de culpa i vergonya.[97] Els seus punts de vista ètics es varen centrar en colocar-se a sí mateix i a la seua família abans que els demés, ocupar-se dels seus propis assunts i, per als hòmens, comportar-se com un cavaller.[98] En respondre a les amenaces i els danys, va promoure una política de lex talionis, per eixemple, revertir una ensenyança cristiana bíblica en afirmar que "si un home et colpeja en una galta, esclafa en l'atra".[98]


El satanisme laveyano posa gran émfasis en el paper de la llibertat i la llibertat personal.[99] LaVey creïa que el satanista ideal deuria ser individualiste i inconformiste, rebujant lo que ell va cridar la "existència incolora" que la societat dominant va tractar d'impondre als que viuen dins d'ella.[100] Va rebujar el consumisme i lo que va cridar el "cult a la mort" de la moda.[75] Va elogiar a l'ego humà per encorajar l'orgull, el respecte propi i l'autorrealisació d'un individu i, en conseqüència, creïa en satisfer els desijos de l'ego.[101] Va expressar l'opinió de que l'autocomplacencia era una traça desijable,[54] i que l'odi i l'agressió no eren emocions males o indesijables, sino que eren necessàries i ventajoses per a la supervivència.[96] En conseqüència, va elogiar als Sèt Pecats Capitals com a virtuts que varen ser beneficioses per a l'individu.[104]

De la mateixa manera, LaVey va criticar l'actitut negativa i restrictiva cap a la sexualitat present en moltes religions, en lloc de recolzar qualsevol acte sexual que tinga lloc entre adults que donen el seu consentiment.[109] La seua Iglésia va donar la benvinguda a membres homosexuals des dels seus primers anys, i també va respalar el celibat per a aquells que eren asexuals.[110] Va intentar desalentar els sentiments negatius de culpa que sorgixen d'actes sexuals com la masturbació i els fetiches,[111] i creïa que rebujar estes inhibició sexuals i la culpa donaria com resultat una societat més feliç i saludable.[112] En discutir sobre les dònes, LaVey va argumentar que deurien usar el sexe com una ferramenta per a manipular als hòmens, a fi d'alvançar en el seu propi poder personal.[113] Pel contrari, LaVey i la seua Iglésia varen denunciar les relacions sexuals no consensuades, com la violació i l'abús sexual infantil.[116]

LaVey creïa en l'imminent desaparició del cristianisme.[117] Ademés, creïa que la societat entraria en una Era de Satanás, en la que una generació que vivia d'acort en els principis de LaVeyan aplegaria al poder.[118] LaVey va recolzar l'eugenèsia i esperava que es convertira en una necessitat en el futur, quan s'utilisaria per a engendrar una èlit que reflectira els principis "satànics" de LaVey.[121] En la seua opinió, esta èlit seria "gent superior" que mostrara les qualitats "satàniques" de creativitat i inconformitat.[122] Va considerar que estes traces són capaces de transmissió hereditària, i va afirmar que "els satanistas naixen, no es fan".[122] Ell creïa que l'èlit deuria ser desviada del restant de la "manada" humana, forçant-se a este últim a guetos, idealment "guetos espacials" ubicats en atres planetes.[123] L'antropòlec Jean La Fontaine va destacar un artícul que va aparéixer en una revista laveyana, The Black Flame, en el que un escritor va descriure "una verdadera societat satànica" com aquella en la que la població consistix en "individus autodisciplinats, totalment conscients, ben armats i d'esperit lliure, que no necessitaran ni toleraran cap entitat externa que els 'protegixca' o els diga lo que poden i no poden fer".[46] Este enfocament rebel entra en conflicte en les fermes creències de LaVey en observar l'imperi de la llei.[46] Encara que personalment no era fascista ni neonazi,[124] LaVey estava en bons térmens en varis grups neonazis i atres grups de dreta que operaven en els Estats Units.[125]

Màgia

Encara que les idees de LaVey es varen formar en gran mida entorn a una visió secular i científica del món, també va expressar la seua creència en la màgia.[128] En lloc de caracterisar la màgia com un fenomen sobrenatural, LaVey va expressar l'opinió de que era una part del món natural fins ara no descoberta pels científics.[129] Contorneada en la Bíblia satànica, LaVey va definir la màgia com "el canvi en situacions o events d'acort en la voluntat d'un, que, usant métodos normalment acceptats, seria immutable",[134] una definició que reflectix l'influència de l'ocultiste britànic Aleister Crowley.[135] Encara que mai va explicar exactament cóm creïa que este procés màgic funcionava,[136] LaVey va declarar que els macs podrien utilisar en èxit esta força màgica en imaginar intensament el seu objectiu desijat i aixina dirigir la força de la seua pròpia força de voluntat cap a ell.[139] Va fer recalcament en l'idea de que les forces màgiques podrien manipular-se a través d'actes "purament emocionals" en lloc d'intelectuals.[136]

Esta pràctica coloca al satanisme laveyano dins d'una tradició més àmplia de 'alta màgia' o màgia ceremonial, i també s'ha comparat en la ciència cristiana i la cienciologia.[51] LaVey va adoptar creències i idees de macs majors, pero conscientment els descristianizó i satanizó per als seus propis fins.[140] En presentar-se a sí mateix aplicant una perspectiva científica sobre la màgia, LaVey provablement va ser influenciat per Crowley, qui també havia presentat el seu enfocament de la màgia de la mateixa manera.[141] No obstant, en contrast en molts macs ceremonials majors, LaVey va negar que hi haguera alguna divisió entre la màgia negra i la màgia blanca,[145] atribuint esta dicotomia purament a la "hipocresia i el autoengaño" d'aquells que s'autodenominaven "macs blancs". De manera similar, diferia de molts macs majors que emfatisaven la màgia com una pràctica dissenyada per a conseguir la transformació personal i la transcendència; més be, per a LaVey, la màgia era el empleador per a obtindre guanys materials, influència personal, danyar als enemics i tindre èxit en l'amor i el sexe.[146]

LaVey va definir el seu sistema de màgia com a màgia major i menor.[151] La màgia major és una forma de pràctica ritual i s'entén com catarsis psicodramática per a enfocar l'energia emocional per a un propòsit específic. Estos ritos es basen en tres temes psico-emotius principals: compassió (amor), destrucció (odi) i sexe (luxúria).[152] L'espai en el que es realisa un ritual es coneix com una "cambra de descompressió intelectual", a on l'escepticisme i l'incredulitat se suspenen voluntàriament, lo que permet als macs expressar plenament les seues necessitats mentals i emocionals, sense retindre res sobre els seus sentiments i desijos més profunts. Esta màgia podria amprar-se per a garantisar la satisfacció sexual, el guany material, l'èxit personal o per a maldir als enemics.[98] LaVey també va escriure sobre "el factor d'equilibri", insistint que qualsevol objectiu màgic deu ser realiste.[153] Estos rituals a sovint es consideren actes màgics,[154] en el satanisme de LaVey encorajant la pràctica de la màgia per a ajudar als fins egoistes.[155] Gran part del ritual satànic està dissenyat per a que un individu ho realise sol; açò es deu a que la concentració es considera clau per a realisar actes màgics.[156]


La màgia menor, també referida a una màgia "quotidiana" o "situacional", és la pràctica de la manipulació per mig de la psicologia aplicada. LaVey la va definir com "artimaña i astúcia obtingudes a través de varis dispositius i situacions artificials, que quan s'utilisen, poden crear canvis d'acort en la voluntat d'un".[157] LaVey va escriure que un concepte clau en la màgia menor és el "comando per a mirar", que pot conseguir-se utilisant elements de "sexe, sentiment i maravella",[158] ademés de l'utilisació de l'aparència, el llenguage corporal, els aromes,[36] el color, els patrons i l'olor. Este sistema fomenta una forma de joc de rols manipulativo, en el que el practicant pot alterar varis elements de la seua aparència física per a ajudar-los a seduir o "fetillar" l'objecte del desig.[159]

LaVey va desenrollar "el rellonge sintetisador", l'objectiu del qual és dividir als humans en distints grups de persones basant-se principalment en la forma del cos i les traces de personalitat.[159] El sintetisador es modela com un rellonge i es basa en conceptes de somatotipos.[160] El rellonge està destinat a ajudar a una bruixa a identificar-se, ajudant posteriorment a utilisar la "atracció dels oposts" per a "encantar" l'objecte de desig de la bruixa assumint el paper contrari.[159] Es diu que l'aplicació exitosa de màgia menor es basa en la comprensió d'un de quin és el seu lloc en el rellonge.[161] En trobar la posició d'un en el rellonge, se li encoraja a adaptar-ho com millor li semble, i perfeccionar el seu tipo harmonisant el seu element per a un major èxit.[159] Dyrendal es va referir a les tècniques de LaVey com "Erving Goffman coneix a William Mortensen".[162] En extraure idees de la psicologia, la biologia i la sociologia,[163] Petersen va senyalar que la màgia menor combina les ciències amagades i les "ciències rebujades de l'anàlisis del cos [i] els temperaments".[164]

Vore també

Referències

Notes

  1. ↑ «Satanism: The Feared Religion» (en en-us). Church of Satan. Consultat el 2022-08-08.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  4. ↑ [2]; [3].
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  7. ↑ [5]; [6].
  8. ↑ Faxneld i Petersen, 2013, p. 81.
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  10. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  11. ↑ [9]; [10].
  12. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  13. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  14. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  15. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  16. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  17. ↑ [12]; [13]; [14]; [15]; [16].
  18. ↑ Lap, 2013, p. 84.
  19. ↑ Petersen, 2005, p. 424.
  20. ↑ Gallagher, 2006, p. 165.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 La Fontaine, 1999, p. 96.
  22. ↑ Dyrendal, Lewis i Petersen, 2016, p. 70.
  23. ↑ 23,0 23,1 Lewis, 2002, p. 2.
  24. ↑ Gardell, 2003, p. 288.
  25. ↑ Drury, 2003, p. 188.
  26. ↑ Taub i Nelson, 1993, p. 528.
  27. ↑ Ohlheiser, Abby (7 de novembre de 2014). «The Church of Satan wants you to stop calling these 'devil worshiping' alleged murderers Satanists». The Washington Post. Consultat el 2015-11-19.
  28. ↑ La Fontaine, 1999, p. 99.
  29. ↑ Contemporary Religious Satanism: A Critical Anthology i Petersen, 2009, p. 9.
  30. ↑ The Devil's Party: Satanism in Modernity i Faxneld, Petersen, 2013, p. 129.
  31. ↑ Satanism Today i Lewis, 2001, p. 330.
  32. ↑ 32,0 32,1 Lap, 2013, p. 85.
  33. ↑ Lewis, 2002, pp. 2, 13.
  34. ↑ Introvigne, 2016, p. 317.
  35. ↑ Lewis, 2003, p. 117.
  36. ↑ 36,0 36,1 The Devil's Party: Satanism in Modernity i Faxneld, Petersen, 2013.
  37. ↑ 37,0 37,1 Petersen, 2012, p. 114.
  38. ↑ Lewis, 2003, p. 116.
  39. ↑ Lewis, 2003, p. 105.
  40. ↑ Lewis, 2002, p. 12.
  41. ↑ Petersen, 2013, p. 232.
  42. ↑ Bromley, 2005, pp. 8127–8128.
  43. ↑ Gallagher, 2005, p. 6530.
  44. ↑ Robinson, Eugene (7 de setembre de 2016). «My Dinner With The Devil». OZY. Archivat des de l'original, el 13 de juliol de 2018. Consultat el 13 de juliol de 2018.
  45. ↑ 45,0 45,1 Harvey, 1995, p. 290.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 La Fontaine, 1999, p. 97.
  47. ↑ Petersen, 2005, p. 430.
  48. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  49. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  50. ↑ [48]; [49].
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 Lewis, 2002, p. 4.
  52. ↑ van Luijk, 2016, p. 336.
  53. ↑ van Luijk, 2016, p. 328.
  54. ↑ 54,0 54,1 Maxwell-Stuart, 2011, p. 198.
  55. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  56. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  57. ↑ [55]; [56].
  58. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  59. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  60. ↑ [58]; [59].
  61. ↑ Schipper, 2010, p. 107.
  62. ↑ Schipper, 2010, p. 106.
  63. ↑ Cavaglion i Sela-Shayovitz, 2005, p. 255.
  64. ↑ Wright, 1993, p. 143.
  65. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  66. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  67. ↑ [65]; [66].
  68. ↑ van Luijk, 2016, p. 348.
  69. ↑ van Luijk, 2016, p. 355.
  70. ↑ Harvey, 1995, p. 291.
  71. ↑ Schipper, 2010, p. 109.
  72. ↑ 72,0 72,1 Faxneld i Petersen, 2013, p. 80.
  73. ↑ Lewis, 2001b, p. 50.
  74. ↑ van Luijk, 2016, p. 326.
  75. ↑ 75,0 75,1 van Luijk, 2016, p. 374.
  76. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  77. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  78. ↑ [76]; [77].
  79. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  80. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  81. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  82. ↑ [79]; [80]; [81].
  83. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  84. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  85. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  86. ↑ [83]; [84]; [85].
  87. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  88. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  89. ↑ [87]; [88].
  90. ↑ Dyrendal, 2012, p. 370.
  91. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  92. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  93. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  94. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  95. ↑ [91]; [92]; [93]; [94].
  96. ↑ 96,0 96,1 Lap, 2013, p. 94.
  97. ↑ Lap, 2013, p. 95.
  98. ↑ 98,0 98,1 98,2 Gardell, 2003, p. 289.
  99. ↑ van Luijk, 2016, p. 322.
  100. ↑ Dyrendal, 2013, p. 129.
  101. ↑ Lap, 2013, p. 92.
  102. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  103. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  104. ↑ [102]; [103].
  105. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  106. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  107. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  108. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  109. ↑ [105]; [106]; [107]; [108].
  110. ↑ Faxneld i Petersen, 2014, p. 168.
  111. ↑ Lap, 2013, p. 91.
  112. ↑ Faxneld i Petersen, 2014, p. 169.
  113. ↑ Faxneld i Petersen, 2014, p. 170.
  114. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  115. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  116. ↑ [114]; [115].
  117. ↑ van Luijk, 2016, p. 357.
  118. ↑ van Luijk, 2016, p. 379.
  119. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  120. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  121. ↑ [119]; [120].
  122. ↑ 122,0 122,1 van Luijk, 2016, p. 376.
  123. ↑ van Luijk, 2016, p. 375.
  124. ↑ van Luijk, 2016, p. 373.
  125. ↑ van Luijk, 2016, p. 368.
  126. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  127. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  128. ↑ [126]; [127].
  129. ↑ Lewis, 2002, pp. 3–4.
  130. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  131. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  132. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  133. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  134. ↑ [130]; [131]; [132]; [133].
  135. ↑ van Luijk, 2016, p. 342.
  136. ↑ 136,0 136,1 van Luijk, 2016, p. 339.
  137. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  138. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  139. ↑ [137]; [138].
  140. ↑ van Luijk, 2016, p. 337.
  141. ↑ Dyrendal, 2012, p. 376.
  142. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  143. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  144. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  145. ↑ [142]; [143]; [144].
  146. ↑ van Luijk, 2016, pp. 336–337.
  147. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  148. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  149. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  150. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  151. ↑ [147]; [148]; [149]; [150].
  152. ↑ Dyrendal, Lewis i Petersen, 2016, p. 86.
  153. ↑ Lap, 2013, p. 98.
  154. ↑ La Fontaine, 1999, p. 98.
  155. ↑ Medway, 2001, p. 21.
  156. ↑ La Fontaine, 1999, pp. 98–99.
  157. ↑ Witchcraft and Magic in Europe, Volume 6: The Twentieth Century i Blecourt, Hutton, Fontaine, 1999, p. 91.
  158. ↑ Controversial New Religions, Lewis, Petersen, p. 418.
  159. ↑ 159,0 159,1 159,2 159,3 The Devil's Party: Satanism in Modernity i Faxneld, Petersen, 2013, p. 97.
  160. ↑ Handbook of Religion and the Authority of Science i Petersen, 2010, p. 67.
  161. ↑ Sexuality and New Religious Movements i Lewis, Bogdan, 2014.
  162. ↑ Controversial New Religions i Lewis, Petersen, 2014.
  163. ↑ Handbook of Religion and the Authority of Science i Lewis, Hammer, 2010, p. 89.
  164. ↑ Handbook of Religion and the Authority of Science i Lewis, Hammer, 2010, p. 68.

Fonts

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Baddeley, Gavin (2010). Lucifer Rising: Sense, Devil Worship & Roc n' Roll, third edició, London: Plexus. ISBN 978-0-85965-455-5.
  • Bromley, David G. (2005). «Satanism}», Lindsay Jones (ed.). , 2 edició (vol. 12), Detroit, IL: Macmillan Reference USA.
  • Cavaglion, Gabriel; Sela-Shayovitz, Revital(2005).«The Cultural Construction of Contemporary Satanic Legends in Israel».Folklore.116(3): 255–271.doi:10.1080/00155870500282701.
  • Drury, Nevill (2003). Magic and Witchcraft: From Shamanism to the Technopagans, London: Thames and Hudson. ISBN 978-0500511404.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Dyrendal, Asbjørn; Lewis, James R.; Petersen, Jesper Aa. (2016). The Invention of Satanism, Oxford and New York: Oxford University Press. ISBN 978-0195181104.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Gallagher, Eugene V. (2005). «New Religious Movements: Scriptures of New Religious Movements}», Lindsay Jones (ed.). , 2 edició (vol. 12), Detroit, IL: Macmillan Reference USA.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Gardell, Matthias (2003). Gods of the Blood: The Paguen Revival and White Separatism, Durham and London: Duke University Press. ISBN 978-0-8223-3071-4.
  • Harvey, Graham(1995).«Satanism in Britain Today».Journal of Contemporary Religion.10(3): 283–296.doi:10.1080/13537909508580747.
  • Introvigne, Massimo (2016). Satanism: A Social History, Leiden and Boston: Brill. ISBN 978-9004288287.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Lewis, James L.(2001a).«Who Serves Satan? A Demographic and Ideological Profile».Marburg Journal of Religion.6: 1–25.
  • Lewis, James L. (2001b). Satanism Today: An Encyclopedia of Religion, Folklore, and Popular Culture, Santa Barbara: ABC-Clio. ISBN 978-1576072929.
  • Lewis, James L.(2002).«Diabolical Authority: Anton LaVey, The Satanic Bible and the Satanist "Tradition"».Marburg Journal of Religion.7: 1–16.
  • Lewis, James R. (2003). Legitimating New Religions, New Brunswick, NJ: Rutgers University Press. ISBN 978-0-8135-3534-0.
  • Mathews, Chris (2009). Modern Satanism: Anatomy of a Radical Subculture, Praeger Publishers. ISBN 978-0313366390.
  • Maxwell-Stuart, P. G. (2011). Satan: A Biography, Stroud: Amberley. ISBN 978-1-4456-0575-3.
  • Medway, Gareth J. (2001). Lure of the Sinister: The Unnatural History of Satanism, New York and London: New York University Press. ISBN 9780814756454.
  • Muzzatti, Stephen L. (2005). «Satanism}», Mary Bosworth (ed.). (vol. 2), Thousand Oaks, CA: Sage Reference, pp. 874–876. ISBN 978-1-4129-2535-8.
  • Partridge, Christopher (2004). The Re-Enchantment of the West Volume. 1: Alternative Spiritualities, Sacralization, Popular Culture, and Occulture, London: T&T Clark International. ISBN 978-0567084088.
  • Partridge, Christopher (2005). The Re-Enchantment of the West, Volume 2: Alternative Spiritualities, Sacralization, Popular Culture and Occulture, London: T&T Clark.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Petersen, Jesper Aagaard(2011).«Between Darwin and the Devil: Modern Satanism as Discourse, Milieu and Self».Norwegian University of Science and Technology.Consultat el 2016-03-20.
  • Petersen, Jesper Aagaard(2012).«The Seeds of Satan: Conceptions of Magic in Contemporary Satanism».Aries: Journal for the Study of Western Esotericism.12: 91–129.doi:10.1163/147783512X614849.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Schipper, Bernd U.(2010).«From Milton to Modern Satanism: The History of the Devil and the Dynamics between Religion and Literature».Journal of Religion in Europe.3(1): 103–124.doi:10.1163/187489210X12597396698744.
  • Taub, Diane E.; Nelson, Lawrence D.(agost de 1993).«Satanism in Contemporary America: Establishment or Underground?».The Sociological Quarterly.34(3): 523–541.doi:10.1111/j.1533-8525.1993.tb00124.x.
  • van Luijk, Ruben (2016). Children of Lucifer: The Origins of Modern Religious Satanism, Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780190275105.
  • Wright, Lawrence (1993). Saints & Sinners, New York: Alfred A. Knopf, Inc. ISBN 0-394-57924-0.