Anar al contingut

Manipulació mental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Manipulació mental
Una representació sensacionaliste de la massacre de Boston (5 de març de 1770): tals imàgens es varen utilisar per a generar descontent i fomentar l'unitat entre els colon nortamericans contra la Corona britànica abans de la Guerra d'Independència nortamericana.

La manipulació es produïx quan un individu o grup d'individus eixercix una pren de control del comportament d'una persona o d'un grup, utilisant per a això tècniques de persuasió o de sugestió mental, en busca d'eliminar les capacitats crítiques o d'autocrítica de la persona, açò és, capacitat de jujar o de refusar informacions o órdens mentals.[1] Els métodos que algú pot utilisar per a manipular a una atra persona poden incloure seducció, persecució, mentira, llum de gas,[2] engany,[3] control coercitiu[4] culpa, persuasió coercitiva, coerció i chantage per a induir la sumissió.

Es referix a un ampli ranc de tàctiques sicològiques capaces de subvertir el control d'un individu sobre el seu propi pensament, comportament, emociones o decisions. Els métodos pels quals pot obtindre's tal control (siga directa o subtilment) són el foc d'estudi entre sicòlecs, neurocientífics i sociòlecs. Per una atra part, la qüestió del control mental es discutix en relació en la televisió, religió, política, presoners de guerra, totalitarisme, operacions encobertes, manipulació neurocelular, cults, terrorisme i tortura.

Les tendències manipuladores poden sorgir de trastorns de la personalitat del grup B,[5] com el trastorn de personalitat narcissista, el trastorn de personalitat antisocial[6] i el trastorn llímit de la personalitat.

Certes formes de manipulació podrien ser altruïste, pero la noció de manipulació mental té, per lo general, una connotació negativa que evoca als manipuladors de comportament egoiste o malintencionat. Formes extremes de manipulació serien, per eixemple, el llavat de cervell o aquelles conducentes al suïcidi o comportaments colectius de tipo totalitari i genocida.

Tipologies

[editar | editar còdic]

Certs sicòlecs i sociòlecs estimen que es pot «influenciar en integritat» en les relacions familiars o comercials,[7] és dir, no a costa de l'atre, pero per a millorar les relacions socials i interpersonals (l'educació i la psicologia de la motivació participarien d'esta categoria de manipulació).


Uns atres distinguixen la manipulació mental, terme prou general, de la dominació en que esta última procura obtindre de l'individu o del grup que es comporte sense consciència clara de l'orige exterior de la sugestió, de la manera prevista pels manipuladors, eventualment utilisant violència. Certs governs i règims totalitaris, individus, grups i sectes han utilisat o utilisen els métodos de manipulació mental, associant-los a voltes en violència física. Aixina, Aum Shinrikyõ feya portar als seus adeptes aparats experimentals que els infligían electroschocks, una tècnica inspirada de la psicoterapia de el XIX.

De certa manera, la manipulació és molt freqüent en les societats, democràtiques o no, en el pla professional, conjugal o familiar perque des de que existix mentira, omissió o deformació voluntària de la veritat, s'està en presència de tentatives de manipulació. Aixina, a voltes es califica de manipuladores a les persones que mostren simplement una aptitut inhabitual per a convéncer, sense tindre per això objectius malintencionats o egoistes. Alguns consideren que la publicitat és algunes voltes una forma de manipulació mental.

Diferència de persuadir o influenciar

[editar | editar còdic]

La manipulació diferix de l'influència general i la persuasió.[8][9] La manipulació, a diferència de la persuasió, generalment implica explotar les vulnerabilitats d'un individu.[10] L'influència no manipuladora generalment es percep com a inofensiva i no es considera excessivament coercitiva per al dret de l'individu a acceptar o rebujar l'influència.[11] La persuasió és la capacitat de moure a uns atres a una acció desijada, generalment dins del context d'un objectiu específic. La persuasió a sovint intenta influir en les creències, la religió, les motivacions o el comportament d'una persona. L'influència i la persuasió no es consideren ni positives ni negatives, a diferència de la manipulació, que es considera negativa, quan s'influïx totes les parts se senten be en l'elecció i hi ha transparència en ella.[12][13]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Manipulació» (en és). Definició.de. Consultat el 2023-11-02.
  2. «Gaslighting in Intimate Relationships: A Form of Coercive Control That You Need to Know More About» (en en). www.vawlearningnetwork.ca. Consultat el 2024-09-25.
  3. «Kevin William Grant- Registered Psychotherapist - Understanding and Combatting Psychological Manipulation». www.kevinwgrant.com. Consultat el 2024-09-25.
  4. «What is Domestic Abuse and Coercive Control? - Report + Support - The University of Edinburgh». reportandsupport.ed.ac.uk. Consultat el 2024-09-25.
  5. «What Llaure Cluster B Personality Disorders?» (en en). WebMD. Consultat el 2024-09-25.
  6. «Personality Disorders». medlineplus.gov. Consultat el 2024-09-25.
  7. Laborde, Genie. Influencer avec intégrité, La Programmation Neuro-Linguistique dans l'entreprise. (Ed : InterEditions, Collection Techniques de développement personnel, 1987, ISBN 9782729601706
  8. Ethics.88(4)
    338–347.ISSN 0014-1704.doi:10.1086/292086.Consultat el 2025-08-08.
  9. Schminke, Marshall (1998-08-01). Managerial Ethics: Moral Management of People and Processes (en en), Psychology Press. ISBN 978-1-135-68713-7.
  10. Discourse & Society.17(3)
    359–383.ISSN 0957-9265.doi:10.1177/0957926506060250.Consultat el 2025-08-08.
  11. Nichols S. «The Ethics of Manipulation». plat.stanford.edu. Stanford Encyclopedia of Philosophy. Consultat el 2025-08-08.
  12. Duncan RD. «Influence Versus Manipulation: Understand The Difference». Forbes.
  13. «[1]». Consultat el 2025-08-08 (en en).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Fabrice d'Almeida (2005). La manipulation. París: Presses universitaires de France, ISBN 2-13-055202-1
  • Philippe Breton (2004). La parole manipulée, La Découverte, ISBN 2707144193
  • Sébastien Bohler (2008). 150 petites expériences de psychologie dones médias. Pour mieux comprendre comment on vous manipule, Dunod, ISBN 2100512099
  • Guillaume Xavier Bourin (2005). Contribution à l'étude du délit de manipulation mentale préjudiciable, Presses universitaires d'Aix-Marseille, ISBN 2731404590
  • Dominique Chalvin (2006). Du bon usage de la manipulation : els ressorts cachés de la communication d'influence, ESF éditeur, ISBN 2710117657
  • Robert Cialdini (2006). Influence et manipulation. Comprendre et maîtriser els mécanismes et els techniques de persuasió. París, ISBN 2-87691-874-9
  • Nicolas Guéguen (2005). 100 petites expériences en psychologie du consommateur. Pour mieux comprendre comment on vous influence, Dunod, ISBN 2100489631
  • Nicolas Jallot (2007). Manipulation de l'opinion : Ce sont els sondages qui li disent, Estoc, 2007, ISBN 978-2-234-06028-9
  • Robert-Vincent Joule i Jean-Léon Beauvois (1987). Petit traité de manipulation à l’usage dones honnêtes gens, Presses universitaires de Grenoble, ISBN 2706102918
  • Liliane Lurçat (2002). La manipulation dones enfants : nos enfants face à la violence dones images, Éditions du Rocher, Monaco, ISBN 226804355X
  • Kevin D. Mitnick i William L. Simon (2003). L'art de la supercherie : Els révélations du plus célèbre hacker de la planète, CampusPress, ISBN 2744015709
  • Paul Moreira, Els nouvelles censures. Dans els coulisses de la manipulation de l’information, Robert Laffont, 2007, 285 p. ISBN 2221108639
  • Jean-Pierre Morin, Sectarus: Li violeur de conscience, Armand Colin, 1982 ISBN 2903944008
  • Alex Mucchielli, L'art d'influencer: analyse dones techniques de manipulation, Armand Colin, 2005, 174 p. ISBN 2200269870
  • Isabelle Nazare-Aga (1999). Els manipulateurs sont parmi nous. Qui sont-ils ? Comment s’en protéger ?, Éditions del Homme, ISBN 276191399X
  • Geneviève Pagnard (2004). Crimes impunis, ou Néonta: histoire d'un amour vaig manipular, Prime Fluo Éditions, ISBN 2952235805
  • Philippe Ricalens (2003). La manipulation à la française, Economica, ISBN 2717845860
  • Bernard Salengro (2006). Li management parell la manipulation mentale. París: El Harmattan, ISBN 2-296-01538-7
  • Sylvie Simon (2004). Information ou désinformation ? La manipulation médiatique et politique en matière de santé (prefacio de Corinne Lepage), Guy Trédaniel Éditeur, ISBN 2844455581
  • Anne Ciocca (2008). Dire adieu aux manipulateurs Es libérer du contrôle d’autrui, Québecor, ISBN 9782764012741


Referències

[editar | editar còdic]