Sugestió
«Sugestió» és la denominació donada al procés sicològic per mig del qual persones, mijos de comunicació, llibres i tota classe d'ents que manipulen conceptes i siguen capaços d'emetre informació puguen guiar o dirigir els pensaments, emocions, sentiments o comportaments i estats físics d'atres persones. Per als investigadors de psicologia de el XIX tals com William James els térmens sugerir i sugestió s'usaven en un sentit molt restringit i relacionat, i sempre dins d'un discurs comú. Es dia una idea per a sugerir una atra i es parlava de sugestió quan açò implicava l'arribada d'una atra idea a la ment.
Alguns estudis científics més recents sobre l'hipnosis, tals com els de Clark Leonard Hull, varen permetre ampliar el significat d'estos térmens en un sentit especial i tècnic (Hull, 1933). La teoria neuro-sicològica original sobre la sugestió hipnòtica es basava en la resposta reflectix idee motora de William Benjamin Carpenter i James Braid
Hipnosis
Els moderns estudis sobre hipnosis, que han seguit el patró dels treballs de Clark Leonard Hull, separen dos factors essencials: trance i sugestió.[1] L'estat de la ment induït pel trance es diu que ve a través de la via del procés d'inducció hipnòtica; essencialment, instruccions i sugestions que un individu induirà en estat de hipnosis a un atre. Una volta que un subjecte ha alcançat l'estat de hipnosis es poden comprovar les sugestions que produïxen els efectes buscats pel hipnotizador.
Usualment s'usen les sugestions com a mida de "sugestionabilitat" o "susceptibilitat" (o per a aquells en una orientació teòrica diferent, "talent hipnòtic") incloent sugestions tals com que el braç d'algú escomençarà a sentir-se més llauger i surant sobre l'aire, o la sugestió de que l'aire està bufant al voltant del cap d'eixa persona. La resposta clàssica a una sugestió acceptada, com la de que un braç està començant a surar en l'aire, és que el subjecte percep l'efecte previst com si ocorreguera involuntàriament.[2]
Despertar de la sugestió
El tan cridat «despertar de les sugestions» es dona exactament de la mateixa manera que les «sugestions hipnòtiques» (per eixemple, les sugestions que tenen lloc sense hipnosis) i poden produir forts canvis en l'experiència perceptiva. Els experiments de sugestió, en absència de hipnosis, varen ser iniciats a mitan de el XX per investigadors com Hull (1933).[3] Més recentment, investigadors tals com Nicholas Spanos i Irving Kirsh han dirigit investigacions experimentals tals com la sugestionabilitat no hipnòtica i han trobat una intensa correlació entre les respostes de les persones a la sugestió en abdós estats, hipnòtics i no hipnòtics.[4] Ademés, una volta en un estat hipnòtic completament relaixat, pero sense alcançar la fase del somi profunt, varen poder comprovar que tot lo que anava al voltant d'ells tendien a ser més creguts.
Vore també
Erro al crear miniatura: Sugestió en el Viccionari.
Referències
- ↑ Heap, M. (1996). "The nature of hypnosis." The Psychologist. 9 (11): 498-501.
- ↑ Wetizenhoffer, A. M. (1980). "Hypnotic susceptibility revisited." American Journal of Clinical Hypnosis. 22: 130-146.
- ↑ Hull, C. L. (1933/2002). "Hypnosis and suggestibility: an experimental approach." Crown House Publishing.
- ↑ Kirsch, I., Braffman, W. (2001). "Imaginative suggestibility and hypnotizability." Current Directions in Psychological Science. 4 (2): 57-61.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sugestión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.